Diagnòstics i no receptes

És més que evident, que el nostre planeta està malalt, cada dia ens llevem per descobrir més símptomes que així ens ho demostren. La paradoxa d’aquesta situació, és que som els que ens definim com animals racionals, qui li hem provocat les malalties.

Això em porta ha pensar que, igual que fem en nosaltres mateixos, cerquem receptes màgiques per guarir el que ni tan sols hem diagnosticat, i ens quedem tranquils pensant que ja hem fet quelcom per sortir de la situació, ens despreocupem fins que es repeteix, en paraules més senzilles, amaguem el cap sota l’ala.

Crec, i voldria equivocar-me, que la situació del nostre món és prou greu i preocupant per deixar-nos de receptes i dedicar-nos a fer diagnòstics, punt per punt, de la realitat que estem vivint i per ordre de necessitats, per exemple: 

• Com hem d’actuar per què al planeta li sigui possible donar acollida a tothom?
• Per què utilitzem energies que no podem controlar i els seus efectes perduraran a través dels segles?
• Com és possible que els drets humans passin per tantes interpretacions i matisos?
• Per què a nivell individual esperem més dels altres que de nosaltres mateixos?
• Per què en la qüestió política, seguim acceptant que és més important la raó d’estat que l’estat de la raó?
• Per què a nivell econòmic acceptem que l’especulació i la corrupció siguin moneda corrent, per condicionar el món del treball?
• Per què acceptem la manca de un codi de bon professional, en tants aspectes que afecten la salut, l’ensenyament, la justícia, el medi ambient, etc.?
• Com és possible que, davant els avanços tecnològics i sanitaris, la població de la Terra augmenti d’una forma incontrolada, posant en perill la pròpia supervivència i les demés espècies.?
• Què cal fer per poder donar unes pautes educatives vàlides per totes les cultures.?
• Quant parlem de globalització, ens adonem que és parcial i només afecta als mercats i no als valors?

 Indubtablement podríem fer-nos moltes altres preguntes i hauríem de reconèixer, que si bé es posen molts pedaços, és a dir medicines, falta un millor diagnòstic, per arribar a conèixer correctament els símptomes i poder interpretar-los, de manera que els remeis que si apliquin siguin els adequats.

Hi ha una proverbi molt antic que diu que, qui va en un camí equivocat per més que corri no arribarà enlloc, i fa tot l’efecte que el nostre món s’ha posat a corre sense saber molt bé a on va, això afegit al fet de l’autosuficiència que exhibim els humans. Si fem una pausa i ens posem a pensar i diagnosticar, d’una manera exhaustiva i total, les perspectives no són massa bones i cal corregir moltes actituds i conductes.

Crec que tenim obligacions amb tots els éssers humans, actuals i els del futur, perquè ens permetem la irresponsabilitat de malmenar un planeta tan formós i ple de vida.

 

Josep Majó i Vila

Professor d’ensenyament i President del Centre Cívic Onyar-Montilivi