dimecres, 6 d’abril del 2011

La part més humana, de la medecina forense

A més d’explicar les tasques d’un metge forense, també haig de dir que això són les tasques oficials. Ara bé, la Medicina Forense, si ets un forense vocacional, és probablement la Medicina més humana que hi ha, perquè tractes dia a dia amb la fragilitat humana; amb la vida i amb la mort. T'adones que és molt fàcil morir-te, que aquesta dama misteriosa de la mort no saps quan apareixerà ni on. Tan sols, 'escullen' els suïcides.

 
T'adones del patiment humà, quan venen famílies a reconèixer els cadàvers o demanar informació d’algun ser estimat. Estàs en contacte amb la desesperança, veus també l’alegria en alguna persona quan obté una absolució.
 
Veiem tantíssimes coses:
  • El deteriorament mental en les persones amb demència quan se les ha d’incapacitar.
  • Les seqüeles greus dels accidents de trànsit, que un moment de distracció et suposa acabar en una cadira de rodes.
  • També l’agressivitat i la violència amb episodis de venjança, rancor i baralles.
  • La soledat en moltes persones que no només viuen soles, sinó que moren soles.
  • Les dificultats quan hem d’internar una persona a l’Hospital Psiquiàtric, la distorsió que provoca en l’àmbit familiar i laboral.
  • També veiem i fa reflexionar l’agressivitat humana vinculada amb els instints quan veiem víctimes d’agressions sexuals.
  • La desesperació en dones víctimes de violència domèstica.
 
Totes aquestes facetes humanes són les que condicionen que el forense a vegades tingui una escala de valors diferent i que a la vegada sigui molt humana.
 
 
Dr. Narcís Bardalet
Director de l’ Institut de Medecina Legal
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies