L’ insomni : un problema freqüent a la nostra societat

L’ insomni és una malaltia del son on expressem incapacitat per tenir una bona qualitat i quantitat de son .

És una queixa molt freqüent, ja que afecta a un 16% de les persones. Un 40% de tots nosaltres ha tingut, te o tindrà insomni en el algun moment de la seva vida i un 13 % sol•licitarà consell professional per solucionar el seu insomni.

Durant la nit observem dificultat per adormir-nos, problemes per mantenir-nos dormits, despertem mes aviat del normal, o expliquem un son de mala qualitat.

Aquest mal dormir pot expressar-se durant el dia de diferents maneres: fatiga, pèrdua de atenció, concentració, motivació i memòria, mal estar general, canvi de caràcter, somnolència diürna, facilitat per fer errors o tenir accidents i símptomes orgànics (mal de cap, cremor...)

Hi ha alguns factors que faciliten la possibilitat de tenir insomni: sexe femení, embaràs, menopausa, vellesa, divorci, viudetat, solteria, una mala estructura de treball, atur, ambient del dormitori no adequat, malalties mèdiques o psiquiàtriques .

Quan busquem el motiu del insomni moltes vegades no el trobem i l’etiquetem de insomni primari, altres el motiu es psicofisiològic però també hem d’esbrinar si hi ha una malaltia del son relacionada (síndrome de apnea en la son, moviment periòdic de les cames durant el son, alteracions del ritme circadia ...), o una malaltia cardíaca (angina de pit), respiratòria (asma bronquial, malaltia pulmonar obstructiva crònica) digestiva (reflux gastroesofagic), urològica ( problemes de pròstata), neurològica (epilèpsia nocturna) i psiquiàtriques (estres post-traumàtic).

Una vegada tenim problemes de insomni, aquest es pot agreujar o cronificar si ens quedem en el llit en situació d’inactivitat i sense dormir, si ens exposem a la llum en períodes equivocats o l’horari de treball no és adequat (treball a torns o treball nocturn)

Si patim d’insomni és aconsellable procedir d’una forma ordenada.

No automedicar-se, a vegades pensem en prendre un sedant o hipnòtic que ens han aconsellat, però no sabem els seus efectes perjudicials (si el motiu és un síndrome d’apnea en la son empitjoren les apnees al disminuir el to muscular durant el son, estan contraindicats en pacients respiratoris crònics si tenen insuficiència respiratòria) , o bé no coneixen les propietats, si volem conciliar el son més ràpidament potser el producte que prenem actua en un període de temps diferent al que nosaltres desitgem.

És aconsellable en l’insomni :

1.- Establir un horari regular de son, tan si és festiu com no.

2.- Augmentar l’exposició a la llum solar durant el dia. Però mai en les hores prèvies de anar a dormir.

3.- Establir una rutina d’activitat diària.

4.- Fer activitat física regular al matí o a la tarda, però mai abans d’anar a dormir.

5.- Establir un ambient confortable de son (controlar la temperatura ambiental, soroll, llum...)

6.- Oblidar-se de les preocupacions a l’anar a dormir.

7.- Fer una activitat relaxant abans d’anar a dormir .

8.- Dutxar-se amb aigua calenta.

  

Evitarem en el insomni :

1.- Les migdiades, excepte en el treballadors a torns.

2.- L’alcohol.

3.- La cafeïna, nicotina i altres estimulants.

4.- Exposició a la llum brillant durant la nit.

5.- Activitat física 3 hores abans d’anar a dormir.

6.- Begudes o menjars abundants 3 hores abans d’anar a dormir. 

7.- El soroll 

8.- Excessiva calor o fred al dormitori.

9.- Fer servir el llit per altres coses que no siguin dormir o el sexe.

10.- Mirar el rellotge durant les hores de dormir.

Si no aconseguim millorar l’insomni seguint aquests consells seria millor posar-nos en mans d’un especialista, per estudiar-s’ho potser ens farà fer una agenda de son durant 2 setmanes (indican les activitats durant el dia o la nit, quan anem a dormir, quan ens llevem durant la nit o pel matí ...) si cal fer alguna prova la polisomnografia o l’actimetria poden ajudar en alguns casos .

Una vegada orientat el diagnòstic podrà establir-se un tractament de l’insomni, que es pot moure en tres camps:

  1.- Tractament psicològic-conductual (restricció de son, control de l’estímul de son, relaxació, teràpia cognitiva..)

  2.- Tractament farmacològic

  3.- Teràpies alternatives: en aquest punt posaríem el tractament amb herbes (la més coneguda és la valeriana), sols podem dir que no està comprovat el seu efecte científicament però te pocs efectes secundaris.

Si l’insomni és un problema ocasional, seguir els consells indicats ens pot ajudar. Però si l’insomni és crònic, no hem d’autotractar-nos sinó posar-nos en mans d’un especialista que valorarà de forma més acurada:

1. Els factors predisposants, precipitants i perpetuants
2. El diagnòstic de les malalties responsables de l’insomni
3. El tractament més ajustat al nostre insomni

  

Anton Obrador i Lagares

Pneumòleg Unitat de Son

Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona