Entrevista a Mario Alonso Puig, Cirurgià.
Per Imma Sanchís _ La Vanguardia - 18/10/2004
Tinc 48 anys. Vaig néixer i visc a Madrid. Estic casat i tinc tres nens. Sóc cirurgià general i de l'aparell digestiu a l'Hospital de Madrid. Cal exercitar i desenvolupar la flexibilitat i la tolerància. Es pot ser molt ferm amb les conductes i amable amb les persones. Sóc catòlic. Acabo de publicar Fusta líder (Empresa Activa).
ENTRENAR
Fins ara ho deien els il•luminats, els meditadors i els savis, ara també ho diu la ciència: són els nostres pensaments els que en gran mesura han creat i creen contínuament el nostre món. "Avui sabem que la confiança en un mateix, l'entusiasme i la il•lusió tenen la capacitat d'afavorir les funcions superiors del cervell. La zona prefrontal del cervell, el lloc on té lloc el pensament més avançat, on s'inventa el nostre futur, on valorem alternatives i estratègies per solucionar els problemes i prendre decisions, està tremendament influïda pel sistema límbic, que és el nostre cervell emocional. Per això, el que el cor vol sentir, la ment li ho acaba mostrant ". Cal entrenar aquesta ment.
Més de 25 anys exercint de cirurgià. Conclusió?
Puc testificar que una persona il•lusionada, compromesa i que confia en si mateixa pot anar molt més enllà del que es podria esperar per la seva trajectòria.
Psiconeuroinmunobiología?
Sí, és la ciència que estudia la connexió que existeix entre el pensament, la paraula, la mentalitat i la fisiologia de l'ésser humà. Una connexió que desafia el paradigma tradicional. El pensament i la paraula són una forma d'energia vital que té la capacitat (i ha estat demostrat de forma sostenible) d'interactuar amb l'organisme i produir canvis físics molt profunds.
De què es tracta?
S 'ha demostrat en diversos estudis que un minut entretenint en un pensament negatiu deixa el sistema immunitari en una situació delicada durant sis hores. El distrès, aquesta sensació d'aclaparament permanent, produeix canvis molt sorprenents en el funcionament del cervell i en la constel•lació hormonal.
Quin tipus de canvis?
Té la capacitat de lesionar neurones de la memòria i l'aprenentatge localitzades en l'hipocamp. I afecta la nostra capacitat intel•lectual perquè deixa sense reg sanguini aquelles zones del cervell més necessàries per prendre decisions adequades.
Tenim recursos per combatre l'enemic interior, o això és cosa de savis?
Un valuós recurs contra la preocupació és portar l'atenció a , que té per si sola la capacitat de produir canvis en el cervell. Afavoreix la secreció d'hormones com la serotonina i la endorfina i millora la sintonia de ritmes cerebrals entre els dos hemisferis.
Canviar la ment a través del cos?
Sí. Cal treure el focus d'atenció d'aquests pensaments que ens estan alterant, provocant desànim, ira o preocupació, i que fan que les nostres decisions parteixin des d'un punt de vista inadequat. És més intel•ligent, no més raonable, portar el focus d'atenció a la respiració, que té la capacitat de asserenar el nostre estat mental.
Diu que no s'ha de ser raonable?
Sempre trobarem raons per justificar el nostre mal humor, estrès o tristesa, i aquesta és una línia determinada de pensament. Però quan ens basem en com volem viure, per exemple sense tristesa, apareix una altra línia. Són més importants el què i el perquè, que el com. El que el cor vol sentir, la ment li ho acaba mostrant.
Exagera
Quan el nostre cervell dóna un significat a una cosa, nosaltres ho vivim com l'absoluta realitat, sense ser conscients que només és una interpretació de la realitat.
Més recursos ...
La paraula és una forma d'energia vital. S'ha pogut fotografiar amb tomografia d'emissió de positrons com les persones que van decidir parlar-se a si mateixes d'una manera més positiva, específicament persones amb trastorns psiquiàtrics, van aconseguir remodelar físicament la seva estructura cerebral, precisament els circuits que els generaven aquestes malalties.
Podem canviar el nostre cervell amb bones paraules?
Santiago Ramón y Cajal, premi Nobel de Medicina el 1906, va dir una frase tremendament potent que en el seu moment vam pensar que era metafòrica. Ara sabem que és literal: "Tot ésser humà, si s'ho proposa, pot ser escultor del seu propi cervell".
Segur que no exagera?
No. Segons com ens parlem a nosaltres mateixos modelem les nostres emocions, que canvien les nostres percepcions. La transformació de l'observador (nosaltres) altera el procés observat. No veiem el món que és, veiem el món que som.
Parlem de filosofia o de ciència?
Les paraules per si soles activen els nuclis amigdalins. Poden activar, per exemple, els nuclis de la por que transformen les hormones i els processos mentals. Científics de Harward han demostrat que quan la persona aconsegueix reduir aquesta cacofonia interior i entrar en el silenci, les migranyes i el dolor coronari poden reduir un 80%.
Quin és l'efecte de les paraules no dites?
Solem confondre els nostres punts de vista amb la veritat, i això es transmet: la percepció va més enllà de la raó. Segons estudis d'Albert Merhabian, de la Universitat de Califòrnia (UCLA), el 93% de l’ impacte d'una comunicació va per sota de la consciència.
Per què ens costa tant canviar?
La por ens impedeix sortir de la zona de confort, tendim a la seguretat del conegut, i aquesta actitud ens impedeix realitzar-nos. Per créixer cal sortir d'aquesta zona.
La major part dels actes de la nostra vida es regeixen per l'inconscient.
Reaccionem segons uns automatismes que hem anat incorporant. Pensem que l'espontaneïtat és un valor, però perquè hi hagi espontaneïtat primer ha d'haver preparació, si no només hi ha automatismes. Cada vegada estic més convençut del poder que té l'entrenament de la ment.
Doni'm alguna pista.
Canviï d'hàbits de pensament i entreni la seva integritat honrant la seva pròpia paraula. Quan diem "faré això" i no ho fem alterem físicament nostre cervell. El major potencial és la consciència.
Veure el que hi ha i acceptar-ho.
Si ens acceptem pel que som i pel que no som, podem canviar.
El que es resisteix persisteix. L'acceptació és el nucli de la transformació.
Sense fe en un mateix hi ha por,
la por produeix violència,
la violència produeix destrucció,
per això, la fe interna supera la destrucció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies