Una de les problemàtiques socials en què es troba Càritas és que moltes persones grans viuen o se senten soles, amb mancances socioeconòmiques i amb necessitats d'atenció per poder portar una vida quotidiana mínimament digna. Qui pateix solitud, encara que no sol produir símptomes externs greus, afirma que es tracta d’una experiència desagradable i estressant, associada amb un important impacte emocional, nerviosisme i angoixa, tristesa, mal humor, creences de ser rebutjat. Els sentiments de solitud són un clar risc per a la salut, i com més sola està una persona més s’incrementa aquest risc.
Les persones grans són un sector social cada vegada més nombrós, abocat a viure en solitud. Sovint la solitud va acompanyada d’incomunicació, provocada per la deterioració física i psíquica de la persona, i incideix també directament en el deteriorament de les Activitats Bàsiques i Instrumentals de la Vida Diària.
Deixant de banda les necessitats relacionades amb la salut, les accions orientades a combatre la soledat és una de les majors preocupacions de les persones grans. La soledat, és a dir, la dependència en la manca de vincles afectius, doncs, és una de les principals causes d’infelicitat i un dels problemes més greus de les persones grans.
Aquest fet fa que l’anàlisi del binomi envelliment/soledat requereixi d’una reflexió a fons de tots els agents socials implicats i compromesos en la millora de la qualitat de vida de les persones grans.
La situació de la persona gran en la societat actual indica que no és suficient cobrir les necessitats materials i de salut, és necessari esmerçar esforços per tal de combatre la sensació d’abandonament, de rebuig, de soledat. És aquest un dels principals objectius del Programa Ser Gran en Dignitat de Càritas Diocesana de Girona, que té com a finalitat pal•liar la solitud de les persones que estan soles.
© marco de lellis |
Actualment els cuidadors i voluntaris exerceixen un paper fonamental en l’atenció a la gent gran: el suport afectiu com a estratègia preventiva, que ajuda la persona gran a reforçar els seus recursos personals (autoestima, capacitat d’adaptació, capacitat de relació amb els altres, etc.) i alleugereix la situació de dependència, soledat i aïllament.
Cal, doncs, acompanyar, recolzar i ajudar les persones grans en el procés d’envelliment i les seves necessitats, per tal de pal•liar la solitud i evitar l’aïllament.
També fa temps que, d’una banda, es va detectant la falta d’implicació de joves en projectes solidaris, sobretot dirigits a població envellida. D’aquí la iniciativa del projecte APADRINAR UN AVI, dins el Programa Ser Gran en Dignitat de Càritas, que permet oferir un nou espai de participació solidària a la gent jove. Aquesta iniciativa vol afavorir la relació entre els dos col•lectius. Es pretén fomentar una relació personal intergeneracional a través d’un projecte vivencial i anònim. L’acompanyament a persones grans té resultats tangibles que podran percebre els joves.
D’altra banda, en aquests últims anys s’està apreciant una progressiva pèrdua de la importància social de les persones grans i, cada vegada més, es redueixen els contactes intergeneracionals. El projecte, doncs, és una oportunitat per reivindicar el paper de les persones grans i potenciar un envelliment digne, i el més important, que aquestes persones se sentin reconegudes i valorades.
Els objectius que ens proposem són fomentar el diàleg i la comprensió entre la persona gran i el jove, contribuir a l'autoestima de la persona gran i potenciar els valors de convivència i respecte dels joves envers les persones grans.
Contràriament al que es pot pensar, que els joves només es preocupen per la seva imatge, per passar-ho bé i que no són solidaris, treballar en aquest projecte ens serveix per demostrar que no és així. Parlem de joves que, a banda d'estudiar, fer esport o altres activitats, han pres el compromís de fer una tasca social molt important: dedicar part del seu temps, de manera desinteressada, a fer acompanyament a persones grans.
En definitiva, Càritas, a través del programa de gent gran, pretén oferir a les persones grans la possibilitat de ser grans en dignitat.
Àngels Camós Plana
Responsable del Programa SER GRAN EN DIGNITAT de Càritas Diocesana de Girona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies