Els sensesostre, més joves

Un estudi d'Arrels Fundació revela que la mitjana de temps que viuen al carrer és de 3 anys i 9 mesos

La precarietat laboral i la falta d'habitatge porten més joves a dormir al ras

El 37% han estat víctimes d'agressions físiques o verbals

A Barcelona hi ha almenys 941 persones que dormen al carrer; a Lleida, 71; a Girona, 60; a Badalona, 39, i a Sant Adrià de Besòs, 31. És el resultat dels diversos recomptes fets per voluntaris en una sola nit en cada municipi i organitzats per entitats socials i ajuntaments. Arrels Fundació, que fa 30 anys que acompanya persones sense llar a Barcelona, ha fet un pas més enllà per intentar explicar qui són aquestes persones, i algunes de les alertes que ha llançat són que la mitjana de temps que viuen al carrer és de tres anys i nou mesos, que la vulnerabilitat augmenta, que la possible sortida es complica com més temps s'hi passen i que s'hi detecten cada cop més persones joves.

Arrels va presentar l'informe La vulnerabilitat de les persones que viuen al carrer a Barcelona, elaborat a partir d'un cens que va fer l'entitat les nits del 30 i el 31 de maig i l'1 de juny de l'any passat. 348 persones sense llar –el 39% dormien en caixers i la resta, a la intempèrie– van contestar preguntes sobre la seva situació. Sempre tenint en compte que la base és només una part de les persones sense llar de Catalunya, el director d'Arrels, Ferran Busquets, va destacar ahir que és “una barbaritat i una greu vulneració dels drets” que visquin al carrer gairebé quatre anys de mitjana. Un dels entrevistats va explicar que feia 40 anys que no tenia un lloc on viure.

El 86% són homes, la franja d'edat majoritària se situa entre els 25 i els 49 anys, i el 66% no tenen nacionalitat espanyola, sinó que procedeixen de 46 països, sobretot de Romania, el Marroc i Polònia. Pel que fa a la causa que els ha portat a viure al carrer, un 32% van al·legar una ruptura familiar i un 11%, una situació traumàtica o d'abusos. Un 47% van dir que en els últims sis mesos no havien estat atesos per cap treballador social o similar, un 44% tenien com a mínim una malaltia crònica i un 17% no es prenien la medicació receptada per un metge. La violència és un dels elements que sempre destaquen: un 37% han estat víctimes d'agressions físiques o verbals, un percentatge que puja fins al 47% si s'analitzen sols les dones.

Alta vulnerabilitat

“Vistes totes les circumstàncies, trobem que un 19% d'aquestes persones estan en situació de vulnerabilitat alta –va concloure Busquets– i requereixen una intervenció social urgent i prioritària.” Són les que fa temps que dormen al ras, tenen una salut física i mental fràgil i no fan ús dels serveis socials ni de salut. Fent l'extrapolació, es podrien trobar en aquesta situació unes 178 persones de les 941 que viuen avui al carrer, i la proposta d'Arrels és el model Housing First (‘primer, la llar'), que consisteix a facilitar-los un habitatge i, a partir d'allà, treballar la recuperació.

La detecció de més joves és una de les qüestions preocupants per a Arrels. “Que un jove estigui al carrer deixat de la mà de Déu és un problema enorme per a ell, però també per a la societat. És el seu futur. D'entrada, s'hauria d'evitar que ningú estigués ni una nit al carrer”, va plantejar Busquets. Fa temps que la imatge de la pobresa estructural, és a dir, d'una persona molt degradada, conviu amb la de la nova pobresa. “Sabem que persones amb feina viuen en albergs”, va dir el director d'Arrels, que va atribuir l'augment de l'exclusió a la precarietat del mercat laboral i a la dificultat per accedir a l'habitatge.

En aquesta mateixa línia s'expressava ahir el coordinador del pla de lluita contra el sensellarisme de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Sales: “És molt important entendre els processos de recaiguda, perquè no hi ha cap sistema d'atenció que aconsegueixi erradicar les formes extremes d'exclusió residencial si, quan una persona surt del carrer i refà la seva vida, es troba sense uns ingressos dignes per la precarietat del mercat laboral, sense poder accedir a l'habitatge perquè els preus estan fora de l'abast de bona part de la ciutadania, i sense poder regularitzar la situació administrativa per una llei migratòria que precaritza i destrueix vides.”

El Servei d'Inserció Social (SIS) de l'Ajuntament va contactar el 2015 amb 1.600 sensesostre, amb una mitjana de 31 mesos al carrer –no sempre seguits–. El 50% acumulaven més de tres anys al carrer al llarg de la vida i la mitjana d'edat era de 47 anys, tot i que, com diu Arrels, cada cop es detecta més presència de joves.

LES FRASES

Les persones sense llar tenen les malalties de l'últim vagó del tren: infeccioses, de salut mental, cròniques...

Daniel Roca

METGE DE FAMÍLIA DEL CAP RAVAL SUD

Els serveis s'articulen de manera poc realista en qüestions com ara els horaris i les ubicacions

M. Assumpció Vilà

SÍNDICA DE GREUGES DE BARCELONA

Sònia Pau

03/03/2017

El Punt Avui

Calen voluntaris per estudiar la salut cerebral

Un treball pioner busca persones sanes per determinar com prevenir malalties

Les malalties neurològiques seran un gran problema de salut pública al Primer Món Foto: ARXIU.

Una investigació pionera impulsada per l'Institut Guttmann i l'Obra Social La Caixa busca els indicadors que permetin avaluar l'estat de salut cerebral dels catalans. Amb la intenció de fomentar hàbits i estils de vida més saludables que previnguin malalties neurològiques, la recerca Barcelona Brain Health Initiative necessita 3.000 voluntaris sans d'entre 40 i 65 anys per analitzar la influència de factors com ara l'entrenament cognitiu, l'exercici físic, la nutrició, les hores de son, la socialització i, fins i tot, la importància de tenir un pla vital per a la bona conservació del cervell.

Aquesta investigació sense precedents representa un canvi de paradigma, segons el director científic del projecte, Álvaro Pascual-Leone, ja que se centra en individus sans i no vol pal·liar els efectes de les malalties neurològiques, sinó apostar per la prevenció i “detectar els hàbits que, si no es canvien, faran que se'n desenvolupi una”.

Els voluntaris seran l'eix d'aquest projecte. En una primera fase es farà una enquesta detallada als 3.000 participants per conèixer els seus hàbits i estils de vida i comparar-los amb els de la població mundial. Un cop analitzades les dades, se'n triaran 1.500 per continuar treballant amb ells. S'hauran de sotmetre a una sèrie de proves durant dos dies i a una meitat se'ls oferirà una classe sobre hàbits saludables, mentre que l'altra tindrà un tracte més individualitzat, amb recomanacions personalitzades per millorar l'estil de vida amb l'ajut d'un entrenador personal. D'aquesta manera, es compararà l'eficàcia dels mètodes.

La recerca també analitzarà l'impacte d'elements propis de la societat catalana que es creuen vinculats a la salut cerebral, com ara el bilingüisme, la dieta mediterrània, l'arrelament social de la pràctica de l'esport, l'alta participació en activitats cíviques i culturals, i fins i tot l'eficàcia del sistema sanitari.

Bona part del treball es concentrarà en els tres primers anys de la investigació, encara que els resultats continuaran arribant fins i tot d'aquí a deu anys, quan es calcula que, tenint en compte els riscos de tenir malalties neurològiques i psiquiàtriques, la meitat dels participants hauran desenvolupat una malaltia.

X.A.

08/03/2017

El Punt Avui

Els homes també ens hem de rebel·lar

El president de l'associació d'Homes Igualitaris de Catalunya, sociòleg i professor de la UdG, adverteix en aquest article que "encara que hi ha hagut avenços cap a societats més igualitàries, la cosificació de la dona no només no ha minvat sinó que agafa una nova embranzida"

Donald Trump, abans de ser president dels EUA, durant una sessió de fotos a Nova York amb diferents miss. / J. FINE / REUTERS

La desigualtat que pateixen les dones és fruit de la posició subordinada que ocupen en la societat patriarcal i androcèntrica en la qual vivim. Un reflex d’aquesta subordinació i desigualtat és la utilització del cos femení com un objecte al servei de l’home. Aquesta cosificació i instrumentalització del cos femení també està associada a un procés d’alienació de la dona. El mateix sistema de poder impedeix que el subjecte cosificat pugui pensar i reflexionar lliurement sobre la seva situació al servei del poder. La dona és objectivada, es converteix en l’instrument de l’altre, sense dret, ni pensament, ni paraula.

Hi ha múltiples exemples de la cosificació de la dona. Als mitjans de comunicació i als anuncis de publicitat la dona es converteix en un instrument sexual per vendre qualsevol producte, ja sigui mitjançant uns llavis carnosos, uns pits voluminosos o unes cames obertes. El cos adquireix preeminència sobre la personalitat, la intel·ligència o les qualitats de la dona. Les capacitats de les dones desapareixen i es converteix en una cosa, un objecte que l’home posseeix i aliena.

Últimament també es parla de la cosificació masculina i de l’aparició als mitjans de comunicació d’un home objecte, que apareix semidespullat, musculat, sempre disponible per al sexe. La situació, però, és diferent perquè es parteix d’una posició de privilegi social que no té la dona. És una cosificació, en tot cas, voluntària que no implica alienació. Els homes no ens convertim en objectes sexuals, reproductius, domèstics i laborals al servei de les dones, com sí que passa amb elles.

Encara que hi ha hagut avenços significatius cap a societats més igualitàries, avui, gairebé en la segona dècada del segle XXI, la cosificació de la dona no només no ha minvat sinó que agafa una nova embranzida. Exemples com la violació en grup a una noia als sanfermines, que va ser gravada en vídeo, va posar en evidència la vulnerabilitat de les dones a l’espai públic. O la declarada misogínia del president dels Estats Units, Donald Trump, que va dir que vol que les seves treballadores tinguin una figura esvelta, siguin boniques i es “vesteixin com una dona”. O les disfresses sexis per a nenes que es venien per Carnaval. Uns episodis que han provocat la reacció d’una part de la societat. Als Estats Units moltes dones van reaccionar i es van preguntar públicament què volia dir “vestir-se com una dona”. També algunes actrius han iniciat una campanya de denúncia i es fotografien amb la cara neta, sense maquillatge, per evidenciar la pressió que tenen per estar sempre maques i perfectes.

La responsabilitat dels homes

A les xarxes socials cada cop es denuncien més situacions de cosificació de les dones. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va fer un tuit en el qual denunciava com a violència masclista les disfresses sexis per a nenes, per exemple. Davant de la dictadura de l’estètica, l’alienació i la instrumentalització del cos de la dona només hi ha una resposta: la rebel·lió, la denúncia i l’educació perquè homes i dones ens alliberem d’aquest jou patriarcal. I els homes tenim molta responsabilitat a l’hora de transformar aquesta societat, ja que som, genèricament, els que hem provocat el problema. Per això hem de tenir una actitud activa i no permetre ni consumir publicitat on es mostra la imatge d’una dona cosificada i alienada.

Una societat igualitària implica necessàriament que deixem d’utilitzar les dones com a objectes al servei de l’home. Tant de bo les coses comencin a canviar ben aviat i despertem d’aquest malson.

Paco Abril

04/03/2017

Ara.cat

JORNADA MUNDIAL DE LA DONA TREBALADORA

Actituds masclistes allunyen les dones de les titulacions d'àmbit TIC

Les noies infravaloren les seves habilitats matemàtiques

Els nois es consideren més preparats també en matèria tecnològica, tot i que treuen pitjors notes

Les estudiants de batxillerat menystenen les seves habilitats en molts camps Foto: MANEL LLADÓ.

Per norma general, els resultats acadèmics de les noies són sensiblement superiors als dels nois en matemàtiques. També quan es valoren les competències científiques o tecnològiques. Però, tot i això, les alumnes infravaloren les seves aptituds i consideren que tenen menys competències que els seus companys. Els nois, en canvi, sobrevaloren la seva preparació i això, juntament amb un entorn amb estereotips masclistes, repercuteix en la predisposició per orientar la seva formació universitària cap a aquests terrenys.

Aquesta és una de les conclusions d'un treball que durant sis anys ha seguit més de 1.500 estudiants d'instituts de Barcelona i Madrid presentat ahir per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Als dos centres la presència de noies estudiant enginyeria informàtica és alarmantment baixa: un 9,3% a la UOC (240 dones contra 2.320 homes) i un 8,6% a la UPC.

Aquesta és, però, una disparitat que ve de lluny. Segons dades de l'estudi liderat per Milagros Sainz, directora del grup d'investigació Gènere i TIC de la UOC, quan els alumnes tenen 15 anys ja es detecta la divergència: el 25% dels nois volen estudiar informàtica, mentre que només el 9% de les noies s'hi senten atretes.

Sainz remarca que “hi ha una bretxa de gènere en la percepció de competències en assignatures de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques”, i ho vincula al fet que “vivim en una societat que és molt més exigent amb les noies que amb els nois”. Aquesta percepció de les competències, sovint generada des de l'entorn familiar o social, és important perquè, segons Sainz, a l'hora de decidir quin grau universitari cursar, pesa més que els resultats acadèmics.

Les dues universitats han iniciat una campanya per combatre aquesta discriminació amb un vídeo, que vol esdevenir viral, on recorre a pioneres com ara Ada Lovelace i Evelyn Berezin per frenar una disparitat que el World Economic Forum creu que desapareixerà el 2133.

LA XIFRA

9

alumnes

de cada 100 inscrits en enginyeria informàtica són dones, segons dades de la UOC.

LA FRASE

És preocupant perquè les professions cada cop estaran més vinculades a les tecnologies

Núria Castell

DEGANA DE LA FACULTAT D'INFORMÀTICA DE LA UPC

Dues catalanes, entre la millor innovació europea

Dues dones catalanes figuren entre les dotze finalistes del premi de la Unió Europea a les dones innovadores, que es lliurarà demà amb motiu del Dia Internacional de la Dona. La mataronina Gemma Galdón Clavell és fundadora i directora de recerca a Eticas Research and Consulting, que ofereix solucions en els camps de la seguretat pública i la protecció de dades i promou la investigació i innovació aplicant l'ús intensiu de dades. L'altra finalista catalana, Isabel Trillas Gay, és la cocreadora a Barcelona de Biocontrol Technologies, que ofereix bioplaguicides per reduir al mínim l'impacte dels plaguicides en la salut i el medi ambient.

Totes dues tindran entre les seves rivals la creadora basca d'una empresa que combina neurociència i realitat virtual per curar les malalties mentals i una gallega especialitzada en nanotecnologia, a banda de rivals franceses, alemanyes, angleses i sueques.

A més, en aquesta edició la Unió Europea també estrenarà el premi Rising Innovator (innovadora a l'alça) per reconèixer “l'excel·lència en les dones empresàries de 30 anys o més joves”, que inclou tres candidates d'Itàlia, França i Bulgària.

X.A.
07/03/2017
El Punt Avui

L’amenaça híbrida

La inestabilitat nord-africana posa en guàrdia al flanc sud europeu 

Clicar damunt l'imatge per fer-la més gran

El nord de l’Àfrica és un focus de gran inestabilitat que amenaça Europa. Gihadistes i criminals organitzats s’han convertit en la força emergent d’aquell territori on els primers proven d’imposar per la força la seva ideologia teocràtica totalitària mentre conviuen amb els segons, que practiquen tota mena de tràfics il·lícits. Aquest comerç criminal, del qual són còmplices els grups gihadistes, va des del tràfic d’éssers humans al tràfic de drogues, passant pel d’armes o les fal­sificacions. El resultat d’aquesta col·laboració criminal i terrorista és la dramàtica fragilitat i inseguretat dels Estats de la zona. Una inestabilitat especialment acusada en el Sahel, franja crítica plurinacional de més de tres milions de qui­lòmetres quadrats que travessa el continent de costa a costa, que encén totes les alarmes al constituir-se en la gran amenaça del flanc sud europeu.

“Els grups terroristes gihadistes, en connivència amb les organitzacions de crim organitzat que es dediquen al tràfic de drogues, contraban de mercaderies i tràfic d’éssers humans cap a Europa, campen al seu aire en àmplies zones del Sahel i s’han convertit en una amenaça per a Europa i molt especialment per a Espanya, tal com indica l’ Estratègia de Seguretat Europea i l’ Estratègia de Seguretat Nacional espanyola”, explica a La Vanguardiael general de brigada Miguel Ángel Ballesteros, director de l’ Institut Espanyol d’ Estudis Estra­tègics ( IEEE) del Ministeri de Defensa.

La regió africana referida està pràcticament presa per una complexíssima trama de gihadistes, tràfics criminals i focus bèl·lics encoratjats pels grups terroristes islamistes associats a l’ Estat Islàmic (EI) o per la mateixa Al-Qaida en les seves versions del Magrib (AQMI) o del Iemen (AQPA). Es tracta de rutes criminals i terroristes que discorren pels “països més pobres del planeta i amb poques esperances d’abandonar aquella si­tuació sense ajuda externa, ja que el seu creixement econòmic anual és superat pel demogràfic, que du­plica la població cada 20 anys,” constata el director de l’ IEEE. El resultat de l’exposat és una íntima relació entre terrorisme i crim organitzat que els analistes militars europeus han batejat com “l’amenaça híbrida”, un fenomen temible els efectes del qual “tendeixen a produir un fort impacte en la seguretat regional i global al facilitar els mitjans logístics i financers que permeten als grups terroristes dissenyar i executar accions de caràcter local, però les repercussions de les quals són internacionals”, assenyala el coronel Ignacio Fuente, analista de l’IEEE.

Pels observadors europeus, la pobresa endèmica que pateix la zona impedeix de desenvolupar un sistema de seguretat que els permeti combatre el terrorisme i el crim organitzat, que troba un territori ideal per a les seves activitats. El general Ballesteros cita Kofi Annan quan descriu aquest escenari: “No hi ha desenvolupament sense seguretat ni seguretat sense desenvolupament”, de manera que “el Sahel es troba en un cercle viciós que el converteix en un focus emissor d’inestabilitat per als seus veïns més pròxims i per a la UE”. Per aquesta raó per als analistes militars els problemes del Sahel no tenen una solució únicament militar, sinó que requereixen un enfocament integral que combini seguretat, desenvolupament i bon govern.

“Necessiten unes forces armades sostenibles en el temps, dotades amb armament poc sofisticat, però ben ensinistrades i formades en valors. En paral·lel, resulta imprescindible el desenvolupament d’una economia capaç de propor­cionar unes condicions de vida dignes als seus habitants, per a la qual cosa es requereix el desenvolupament d’infraestructures bàsiques de transport i comunicació que permetin la implantació d’una mínima economia productiva. L’ajuda de la UE és imprescindible, com també ho és fomentar la bona governança que allunyi el fantasma de la corrupció i l’autoritarisme. Res d’això no és possible sense la implantació d’un sistema educatiu que elevi la cultura i els coneixements de la seva població”, afirma el general director de l’IEEE.

En aquest sentit, el paper d’ Espanya per sensibilitzar l’OTAN i la UE està sent molt important ja que la Unió es presenta com l’organització més adequada per proporcionar l’ajuda al desenvolupament que precisa aquella regió i per a la formació de les forces armades i policials dels països afectats mitjançant missions que els especialistes militars consultats denominen Reforma Sector Seguretat (RSS), ja que si els problemes d’inseguretat del Sahel no se solucionen in situ, es traslladen més al nord, al ­Magrib, i sense poder-ho evitar entraran a Europa per la seva porta natural que és Espanya”, adverteix el general.

La magnitud del problema és grandiosa però difícil de transformar en xifres. Fonts militars informen que l’ Àfrica ha estat acumulant tota mena d’armament en grans quantitats a causa del rosari de guerres que pateix des del segle passat. Aquest armament, majoritàriament procedent d’arsenals africans, és el que fan servir els terroristes locals, alhora que és objecte d’un gran comerç il·lícit que també arriba fins a Síria i l’ Iraq i altres conflictes. El cas de Líbia, on l’ar­senal de Gaddafi s’ha volatilitzat en mans de traficants, és un bon exemple d’aquest fenomen. Quant als tràfics il·lícits de tot ordre, suposen milers de milions de dòlars que alimenten bandes criminals i grups terroristes que col·laboren entre si mentre generen un gran èxode humà. Per exemple, només el grup islamista Boko Haram ( Nigèria) ha provocat 3,6 milions de desplaçats i que 11 milions de persones necessitin ajuda humanitària.

El director de l’IEEE va informar a aquest diari que la UE està duent a terme una política de veïnatge de suport a aquests països que en alguns casos no sembla suficient. “El cas més vistós és el de Tunísia –va dir–, que necessita recuperar la seva activitat turística com més aviat millor. La sortida de la crisi tunisiana podria servir de model a altres països i d’altra banda evitaríem el perill que els islamistes radicals acabin prenent el control del país amb la multiplicitat de riscos que això suposa per a tota la regió”.

Eduardo Martín de Pozuelo

04/03/2017

La Vanguardia

Les farmàcies recullen en un dia 20.000 medicaments solidaris per a persones sense recursos

Els principals beneficiaris seran famílies amb nens, persones sense sostre, malalts psíquics i drogodependents 

Foto per : Ricard Cugat

L'oenagé Banc Farmacèutic ha recollit aquest dissabte un terç dels 60.000 medicaments que havien sol·licitat diferents entitats assistencials de tot Espanya, en la desena edició de la Campanya de Medicaments Solidaris que organitza l'entitat. Un total de 450 farmàcies de les quatre capitals catalanes han participat en aquesta acció, en què es busca cobrir les necessitats de medicaments de 120 entitats, entre elles Càritas i la Creu Roja. El valor econòmic dels 20.000 fàrmacs recollits aquest dissabte és de 90.000 euros.

La campanya continuarà fins divendres dia 10 de març i les entitats assistencials podran passar a recollir els medicaments recollits a les farmàcies a partir del 13 de març, amb ells s'espera que puguin atendre les necessitats dels milers de persones sense recursos que acudeixen als seus centres diàriament. En la iniciativa hi participen 930 voluntaris i 750 farmàcies de tot Espanya.

Els beneficiaris d'aquests medicaments solidaris són persones sense sostre, famílies amb nens, drogodependents o malalts psíquics, entre altres. Segons ha explicat el president de Banc Farmacèutic, Àlex Brenchat, n'hi ha prou que "els farmacèutics hi participin sense ànim de lucre i que els ciutadans hi col·laborin comprant algun dels medicaments que es necessiten".

El Periódico

04/03/2017

El Periódico

“Jo veig el nen que plora en cada pacient”

Luigi Cancrini, psiquiatre; director científic del Centre d’Ajuda al Nen Maltractat (Roma)

78 anys. Romà. Casat dues vegades, 5 fills i 4 netes. Vaig ser ministre amb el PCI a l’ombra. La política no ha de ser una professió, perquè la distància amb la vida de la gent és enorme. Temo el populisme: delegar la teva sort en un altre la teva sort. Els humans som naturalment bons, els traumes ens tornen dolents.

Creu que naixem bons?

Sí que ho crec. El natural és estar ben disposat per als altres. L’home és naturalment sociable, deia Marx.

... i un llop per a l’home, deia Hobbes.

La meva experiència m’ha convençut que l’humà es converteix en un llop per als altres quan té dificultats a la seva infantesa.

Ho investiga des dels anys setanta, vostè.

En aquella dècada vaig fundar el Centre d’Estudis de Teràpia Familiar i Relacional i des d’en fa vint anys dirigeixo el Centre d’Ajuda al Nen Maltractat de l’Ajuntament de Roma.

Tot es remunta a la infantesa?

La cura en la infantesa és fonamental per a la salut mental futura. No hi ha prou atenció als nens que pateixen, i aquest és també un problema polític.

Es fa en la infantesa, la persona antisocial?

Sí, en la infantesa es consolida el nucli de patologia que es transformarà en trastorn de personalitat. La majoria dels drogoaddictes pateixen trastorn límit de personalitat, la causa de les addiccions és la infelicitat, el desequilibri. Al nen que roba, no se li passa amb l’edat: si no s’atén en la infantesa, serà un lladre.

Proposa una atenció psicoterapèutica pública i de qualitat, per a la infantesa?

Sí, perquè si no s’intervé durant la infantesa tindrem molts psicòpates, drogoaddictes, persones amb trastorn alimentari i tota la mostra de patologies imaginables. Però si aconseguim intervenir en la infantesa, podem canviar el món.

Sona utòpic.

La política ha de donar recursos i els professionals han d’aprendre com tractar aquests nens. Les universitats no ensenyen a treballar amb nens que pateixen descurança i maltractament. El nostre coneixement científic és molt superior al que apliquem, no ha arribat ni a la cultura ni als serveis.

Els nens viuen sotmesos a imatges de violència. Com els afecta?

Les faules i els contes sempre han estat molt violents. La Blancaneu, La Ventafocs... parlen de maltractament. El nen està acostumat al fet que hi ha perills però que es poden superar sent fort i comptant amb l’amor d’algú.

Aquesta és la solució, l’amor?

Sí, a les faules i a la vida. Jo veig el nen que plora en cada pacient. Hitler, Stalin i Franco eren nens que ploraven, tots amb unes històries familiars terribles. El maltractament i la descurança dels nens poden produir monstres molt nocius si el nen és intel·ligent, té carisma i força personal.

Aquells dictadors, haurien tingut solució si els haguessin tractat d’adults?

És difícil, però seria interessant una validació de salut mental abans de presentar-se com a president.

Malgrat tot és optimista, vostè.

Els meus primers records son de bombardejos. Vaig passar por, però vaig tenir els meus de pares que em varen protegir amb el seu afecte. Això t’ancora a l’esperança i a la confiança en la vida. Et porta a creure que el futur pot ser millor i que en gran manera depèn de com ho facis tu.

Això és el que pretén donar-los, als nens?

És que si hi ha inseguretat en la imatge que un nen té de la seva mare, en com la sent, hi ha un punt de ruptura en la persona.

I és així, en totes les cultures?

Sí, ho he constatat treballant amb famílies de tot el món. Els vincles són la trama de la vida: soc el resultat dels meus vincles. Si el vincle familiar es trenca massa aviat, hi ha conseqüències: la ferida que em produeix és un condicionant del meu futur.

És freqüent.

Sí, però no és necessari. Cal posar molta atenció en els primers anys de vida. El problema no són les baralles dels pares, sempre que no siguin violentes: es pot barallar i cuidar el fill. El problema és l’abandonament i el maltractament.

I si falta el pare?

La mare li pot donar el que necessita. N’hi ha moltes, de combinacions. Però si hi ha massa dolor i l’afronta en solitari, és destructiu. Si el nen està connectat amb altres i hi pot posar paraules, és una experiència de creixement; i això és una cosa que hem d’aprendre: compartir i acceptar el dolor com a oportunitat de créixer.

Com aconseguir que expressi el seu dolor?

Roman en silenci al seu costat, esperant: temps i presència.

Dir que tot es defineix dels 0 als 3 anys és una condemna.

Cal tornar enrere en l’experiència d’abandonament com més aviat millor. L’adolescència, quan aquests problemes es manifesten, és un bon moment, no és una condemna, només és més difícil. És més intel·ligent intervenir abans.

Aquesta és la seva lluita.

El nen que ha estat abandonat té el sentiment de no valer res i cal ajudar-lo a reconstruir la seva història.

Com?

És impressionant veure de quina manera pot canviar l’actitud envers si mateix i envers la vida qui pensava que l’havien abandonat quan entén que no el podien cuidar, que el fet que el confiessin a d’altres també és un acte d’amor.

L’oportunitat d’un altre punt de vista.

És la imatge interna de la seva mare biològica el que canvia, i això canvia la seva harmonia de vida. Ho he vist tantes vegades..., he vist com una reconstrucció clara, neta, pot canviar l’organització psíquica de la persona.

Ima Sanchís

01/03/2017

La Vanguardia

Testament digital: què passarà amb el teu Facebook quan hagis mort?

Catalunya aprova la primera llei d'Espanya sobre llegats virtuals

La norma també estableix que els pares decidiran sobre els continguts ofensius per als seus fills i podran actuar en nom seu

Foto de Ferran Nadeu

Catalunya serà la primera comunitat autònoma a reconèixer per llei el dret a disposar de les dades digitals una vegada mort el titular. Això és, la informació que els usuaris ofereixen a les xarxes socials, la seva reputació digital i els arxius que emmagatzemen al núvol (servidors remots), siguin fotos, música, vídeos, 'software' o llibres, que podran ser heretats com qualsevol altre bé físic i dotats de "valor econòmic o sentimental".

El Govern català ha aprovat aquest dimarts un avantprojecte de llei sobre voluntats digitals que recull l'opció que els béns digitals es puguin heretar i que es pugui designar un encarregat de gestionar aquest llegat, sigui per conservar-lo, modificar-lo o esborrar-lo. El text haurà d'arribar ara al Parlament i, després del tràmit, està previst que s'aprovi definitivament al juny o juliol.

La llei catalana permet consignar aquesta designació d''hereu digital' en un registre especial, anomenat de Voluntats Digitals, que serà creat en paral·lel als actuals registres d'Últimes Voluntats. El registre admetrà la designació encara que no s'hagi fet testament sobre la resta de béns físics. Admetrà la designació tant en cas de mort com en previsió d'una possible incapacitat, i quedarà com a registre per a consulta d'altres entitats o empreses.

Inspiració francesa

La norma, que és pionera a l'Estat espanyol, s'inspira en la llei francesa de República Digital, que també contempla el dret dels usuaris de decidir sobre el destí de la informació que van publicar 'on line' i que també equipara els béns virtuals als reals. La llei francesa, no obstant, estableix una classificació d'hereus segons la qual, en cas que l'usuari no hagués fet testament, s'estableixi una prioritat com si es tractés dels béns físics. Primer heretarien els fills, després el cònjuge i a continuació els pares.

Aquest hereu digital podrà comunicar la defunció del titular dels comptes a les empreses (Facebook, Google…), sol·licitar la cancel·lació o demanar una còpia dels continguts. Si decideix continuar amb l'explotació del compte, la llei passa a considerar que això és un "llegat" i ha de ser tractat com a tal.

Menors protegits

La llei catalana també estableix la potestat dels pares o tutors sobre els béns digitals dels menors o les persones incapacitades per circumstàncies sobrevingudes (el cas d'un accident greu o malaltia que comporti pèrdua de facultats). En el cas dels menors, estableix que els pares o tutors poden actuar en nom del menor per esborrar continguts, sempre que aquests poguessin "anar contra els interessos del menor" sempre que "la presència dels menors d'edat i els tutelats en entorns digitals resulti inapropiada i se'n puguin derivar riscos".

En cas de no entesa entre pares i fills, la llei catalana estipula que sigui un jutge qui decideixi, encara que admet que hi hagi ajuda professional en cas de conflicte d'interessos.

Els redactors de la llei catalana han tingut contactes, asseguren, amb Google i Facebook, a través de les seves filials a Espanya, a les quals fins i tot els han remès el text traduït per estudiar-lo. "Quan un usuari s'apunta a una xarxa social firma un contracte comercial privat amb unes condicions que prevalen sobre la llei. El que volem és que almenys quedi establert a qui designa l'usuari i té potestat per cancel·lar els comptes", explica Xavier Bernadí, director general de Dret i Entitats Jurídiques de la Conselleria de Justícia.

Impedir abusos de les empreses 

Fins ara Facebook, per exemple, exigeix un escrit del jutge perquè una altra persona pugui administrar o decidir sobre el compte d'un difunt. Ara, la llei catalana pretén que aquest tràmit sigui més àgil i que només necessiti la consulta del Registre Digital.

Per a la Generalitat, es tracta de posar per escrit una normativa que impedeixi abusos per part de les empreses d'internet, moltes d'elles transnacionals. "Existeix una supervivència digital de les persones més enllà de la seva mort que pot ocasionar situacions de dolor, com el fet que arribin notificacions de record de la persona ja morta com si estigués viva, o els comentaris d'altres", recorda Bernadí.

Respecte als menors, afirmen que han volgut "optar per un punt d'equilibri entre fills i pares" i contemplen que existeixi un criteri professional per decidir sobre el que uns poden considerar ofensiu i altres no. Seria el cas dels jocs 'on line' i les fotos provocatives o abusives.

Modificació del codi civil

La iniciativa legislativa, que obliga a modificar alguns articles del Codi Civil català sobre herències, una de les competències exclusives de la Generalitat, s'ha sotmès a un període de consultes una mica més breu del que és habitual per evitar, segons Justícia, "expectatives errònies sobre les capacitats de regulació".

"És posar negre sobre blanc què es pot fer. És important la creació d'un registre perquè permet designar hereu sense fer testament, i per tant sols amb el pagament d'una taxa de registre, però crec que s'hauria de parlar amb els gegants d'internet. Catalunya és un país petit, estaria bé que fos una iniciativa europea", reclama Jordi Bacaria, president de la comissió de drets d'autor del Col·legi d’Advocats de Barcelona.

Carmen Jané

28/02/2017

El Periódico

“Una dona necessita deu anys més per tenir la mateixa categoria professional d'un home”

Entrevista a Núria Salan, presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia, professora UPC i conferenciant

JUDITH FERNANDEZ Foto: Arxiu

Enginy invisible tracta de les dones que han destacat en la ciència, com les inventores del wifi, el material antibales o el llibre electrònic i que han estat molt poc visibles. Núria Salán, doctora en ciència dels materials i enginyeria metal·lúrgica per la UPC, ha estat obsessionada per donar visibilitat a aquesta tecnologia feta per les dones. Col·labora en la promoció dels estudis de tecnologia per a estudiants i ha estat molt activa en activitats d'apropament de la ciència a la població femenina. Ha format part del grup Dona, Ciència i Tecnologia del Parlament de Catalunya i actualment és presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia.

Cal donar més visibilitat a les fites assolides per les dones en ciència i tecnologia perquè així es generen models?

Sí, les dones s'han dedicat a la ciència des de sempre, el que passa és que les fites assolides per elles han quedat moltes vegades camuflades o amagades darrere de la tasca dels homes. Marie Curie va rebre dos Nobel, però el primer el va obtenir amb el marit, perquè si hagués estat ella sola no sé si l'hi haurien donat. El segon ja perquè era la senyora Curie, la vídua de Curie. D'històries com aquesta n'hi ha infinitat. Per tant reivindicar que les dones han fet ciència és el que pot ajudar les noves generacions a veure-s'hi emmirallades i ens pot ajudar a garantir la paritat en aquests àmbits, ja que ara mateix no n'hi ha.

Per això costa trobar dones en els estudis d'enginyeria?

Costa molt. Quan estudiava metal·lúrgia, en aquell moment de tretze persones érem dues dones a classe. I jo vaig pensar: això canviarà! Doncs els percentatges es mantenen 33 anys després. Les generacions que han vingut darrere meu no han tingut gaires models per empatitzar.

Les dones són responsables d'invents com el wifi, el GPS, el rentaplats, etc. Vosaltres vau fer un estudi fa poc de les dones titulades en enginyeria el 1980.

Vam veure que moltes, quan els preguntaven a què s'havien dedicat, com havien viscut la seva vida professional, es lamentaven del fre que havia suposat per a elles la maternitat o la dedicació a la família, que havia suposat un fre perquè havien de triar entre dedicar-se a elles o a la família. Quan arribava l'època de criança o d'haver de tenir cura dels pares, les dones es frenaven. Sorpresa! Necessitem deu anys més per arribar a la mateixa categoria professional que un home.

I quina solució hi podem trobar?

Treballar per erradicar aquest sentiment de culpabilitat. Si els homes ho fan per què tu no ho pots fer? També vam veure que hi havia un percentatge de dones catedràtiques molt baixet, a les politècniques. La gran majoria o eren solteres o no tenien fills.

En una exposició ‘Enginy invisible' vau donar a conèixer moltes d'aquestes dones creadores. El wifi i el GPS els va inventar Hedy Lamarr.

És molt lamentable que de Hedy Lamarr el que es conegui sigui la seva faceta d'actriu, i no la d'investigadora. Va registrar moltes patents, era una dona brillant, de les primeres referents en telecomunicacions. Ella va dissenyar el protocol de localització per satèl·lit que avui coneixem com a GPS. Quan vaig a un institut a fer una conferència dic al jovent: no podríeu jugar al Pokémon si no fos per aquesta dona, perquè no tindríeu ni wifi ni GPS!

La fibra antibales també la va inventar una dona, Stephanie Kwolek. Per cert, se li va negar el premi Nobel.

Sí, per un invent com el Kevlar, avui et donen un Nobel... però descaradíssim! A Stephanie Kwolek l'hi van negar! Pel fet de ser dona? Ha estat un invent que ha salvat vides, que ha permès treballar amb seguretat... i li van negar el Nobel! Jo no hi veig cap altre motiu! És un invent actual, que encara ara s'utilitza en equips d'esport, en els guants...

Després, però, se li va donar un Nobel honorífic...

Sí, però no és el mateix tenir un Nobel quan tens quaranta anys, que te'l donin amb vuitanta.

I el rentavaixelles...

Josephine Cochrane el va inventar. Era un dispositiu en què entrava aigua a pressió mentre girava una safata amb plats, i aquesta és la primera versió del que avui tenim com a rentavaixelles automàtic.

A aquesta llista hi hem d'afegir el llibre electrònic.

Una dona gallega va dissenyar un dispositiu pel qual els continguts podien anar rotant de manera que tu et podies fer el contingut a mida. És clar que d'electrònic en aquell moment no era. Era com un llibre automàtic. Aquesta senyora va ser molt desconeguda, molt, tant, que ni a les escoles es parla d'ella, el seu nom no surt enlloc... i nosaltres el que hem fet és reivindicar la seva existència en aquesta exposició.

S'ha de reivindicar el compromís social de la tecnologia?

Quan parles d'aplicacions de robòtica, aplicacions que poden ajudar a millorar la qualitat de vida de la societat... això els interessa a les dones. Per això potser tenim tantes noies en aeronàutica, o noies que han destacat molt en l'àmbit de telecomunicacions, perquè han vist que les seves contribucions poden ajudar moltíssima gent. Si destaquem la part de compromís social que hi ha lligada a tota tecnologia, a tota enginyeria, aquesta és la que ens pot ajudar a atraure o a captivar les noies. Els homes també, però és això amb què se senten més identificades, potser més que a fer un motor per a la fórmula 1.

En les seves conferències parla de ‘mentoring'.

Posem les noies que volen participar amb una mentora, que és una experta, una dona que va estudiar, que ja va acabar la carrera o que sense una formació tecnològica treballa en un àmbit tecnològic i les posem en contacte. Tenim Alumni de la UPC que tria les parelles, per afinitats, i es dissenya una graella de trobades i en aquestes trobades proposem que parlin amb la comoditat que et dona parlar amb una col·lega. Guanyem apoderament.

Diu que vol fugir del feminisme, que no es tracta de queixar-se sinó de reivindicar.

Vull fugir del victimisme! Soc feminista, però vull fugir de victimismes. No m'agrada que ningú pensi: “Aquesta es queixa perquè...” Em queixo de la invisibilitat de les dones, i això és un fet, però vull fugir de victimismes.

És presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia i s'ha de dir que per primera vegada en trenta anys, una dona presideix aquesta institució.

La Societat Catalana de Tecnologia és una entitat filial de l'Institut d'Estudis Catalans, que és qui l'empara. I la nostra tasca és divulgar. Aproximar a la societat en general i a la catalana en particular totes les fites dutes a terme des de l'àmbit tecnològic i que puguin tenir incidència en la nostra vida diària.

Si entréssim, per exemple, en una fàbrica del segle XVIII, veuríem que és completament diferent al que trobem ara, però potser si entréssim en una aula d'aquell segle no veuríem tantes diferencies...

Si garantíssim continguts tecnològics que fossin explícitament tecnològics des de P3 i que els nens i les nenes treballessin conjuntament en activitats de robòtica, de programació, de muntar i desmuntar sabent que estan fent activitats tecnològiques, no les percebrien com a alienes. Llavors quan als onze o dotze anys comencen a triar que volen ser a la vida, entre totes les opcions hi hauria la tecnologia.

I ara que estem vivint aquesta quarta revolució industrial, Indústria 4.0, podem saber cap on va l'enginyeria del futur?

Penso, cada vegada més, que la revolució anirà més aviat dirigida a l'eficiència energètica, al tema de l'escassedat de recursos, els motors eficients, les energies renovables... M'agradaria pensar que anem cap aquí. Des de l'àmbit dels materials, que és el meu i on treballo, tindrem molt a dir, perquè haurem de fer materials més lleugers, més eficients, que puguin mantenir o emmagatzemar energia... No negarem que les tecnologies de la informació i la comunicació, la informàtica i les telecomunicacions són la base i determinaran la qualitat de vida que tindrem. Penso que tenim molts àmbits, com en el cas de la robòtica, molts fronts oberts en enginyeria que seran els àmbits del futur de moltes tasques i feines importants.

Xantal Llavina

28/02/2017

El Punt Avui