Salut descarta fer obligatori el calendari de vacunes

El govern recorda els beneficis de seguir aquest protocol i l'eficàcia a l'hora de combatre les malalties

La mort per diftèria d'un nen d'Olot dispara el nombre de vacunacions a la Garrotxa

El Departament de Salut descarta fer obligatori el calendari de vacunacions sistèmiques, una possibilitat que s'havia apuntat durant el debat que es va obrir arran de la mort per diftèria, el juny de l'any passat a Olot, d'un nen de cinc anys que no havia estat vacunat per decisió de la seva família.

En una resposta parlamentària amb data de 28 de desembre, el departament de l'aleshores conseller en funcions, Boi Ruiz, mantenia el “caràcter recomanable” del calendari de vacunacions sistèmiques, tot i remarcar que “les cobertures vacunals són bones i la incidència de la majoria de malalties vulnerables és molt baixa”. Salut afegeix que veu adequat continuar treballant per “proporcionar la millor informació disponible” sobre vacunes als professionals sanitaris i a les famílies, i fer les actuacions de salut pública necessàries.

El departament recorda que les famílies que s'oposen a la vacunació disposen d'un document per declarar que hi renuncien, que s'utilitza “únicament” quan persisteix la negativa a vacunar després de diverses intervencions per part dels sanitaris que els informen sobre la vacunació. El document busca “deixar constància d'haver rebut la informació relativa als beneficis i els riscos de la vacunació i la negativa de portar a terme la vacunació de la infància al seu càrrec”.

El posicionament de Salut arriba després que el juny del 2015, quan va morir el menor per diftèria, el Comitè de Bioètica de Catalunya considerés “raonable” tornar a aprofundir en el debat sobre l'obligatorietat de vacunar. En un document de l'any 2007, aquest comitè va defensar “tolerar la llibertat al no consentiment com a dret relatiu mentre no sigui prou peremptòria la necessitat de protecció del bé comú i mentre siguin pocs els que no volen” vacunar. El comitè, doncs, posava el límit en el fet que no augmentés el nombre de famílies que s'oposen a la vacunació o la població no vacunada d'origen.

Tot i la prudència de les autoritats sanitàries, el cas d'Olot va servir per conscienciar la població de la necessitat de vacunar-se, fins al punt que en els centres de salut de la Garrotxa el nombre de vacunacions va augmentar un 56% el juny del 2015 respecte de l'any anterior. El juliol del 2015 ho va fer un 31%; a l'agost, un 23%, i al setembre, un 11%. També es va registrar un augment generalitzat de consultes relatives a aquesta qüestió.

LES XIFRES

56

per cent

va augmentar el nombre de vacunacions a la Garrotxa el juny del 2015 respecte de l'anterior.

31 per cent 

es va incrementar el nombre de vacunacions a la Garrotxa el juliol del 2015 respecte de l'anterior.

LA DATA

27.06.15

El nen

infectat de diftèria d'Olot que no estava vacunat va sucumbir a una soca de la malaltia i va morir.

El Punt Avui

25/01/2016

Tres religions i un únic sostre

 Els promotors de The House of One volen fina­nçar la construcció amb micromecenatge Cris­tians, jueus i musulmans de Berlín planegen un edifici amb església, mes­quita i sinagoga

 Gent creient de bona volun­tat du a terme cada dia al món milers d'iniciatives interreligio­ses a la recerca d'una compren­sió més gran entre religions, que contribueixi a evitar els desastres tantes vegades atri­buïbles a l'ús pervers de la fe. Però el que es cou sobre això a Berlín és particular: un edifici que, sota el mateix sostre, acolli­rà una església, una mesquita i una sinagoga.. A diferència d'al­tres centres de diàleg interreli­giós, The House of One -així l'han batejat els promotors, en anglès, la Casa de l'U- contindrà espais sagrats exclusius per a cada fe, i una sala comuna sen­se adscripció. 

"No es tracta d'una barreja religiosa; cada comunitat resarà i celebrarà les seves cerimònies segons la seva tradició en el seu espai sagrat, separadament, i tots junts utilitzarem la sala co­muna central per al diàleg i el debat, i també per rebre gent que no és creient", explica el pastor Gregor Hohberg, un dels impulsors, en una recent cele­bració interreligiosa al desolat solar on, si la col·lecta ad hoc avança, s'aixecarà el conjunt de temples.

Som a Petriplatz, un des­ campat en ple centre de Berlín, ubicat al costat d'una avinguda de sis carrils, la Gertraudens­trasse, pletòrica de trànsit rodat. Aquí es trobava la Petrikir­che, l'església de Sant Pere, ini­ ciada al segle XIII i que va tenir cinc versions constructives. L'última va patir greus danys en els bombardejos aliats en la Se­gona Guerra Mundial, i va aca­bar enderrocada per les autori­tats germanoorientals als anys seixanta. Després de les excavacions que el2006 van treure a la llum restes de l'església -i de l'antiga escola llatina, que data de 1350- va sorgir la idea de de­dicar l'espai a un projecte inter­religiós. Se li va ocórrer fa sis anys a la comunitat evangèlica de Sant Pere i Santa Maria, que va buscar aliats en el judaisme i l'islam.

"He participat en el diàleg entre cristians, jueus i musul­mans durant decennis; i el que és significatiu d'aquest projecte és que el diàleg interreligiós és permanent, ens reunim sovint perquè construïm una casa junts, i això uneix", diu el rabí Andreas Nachama, que va relle­var fa mesos el primer rabí compromès.

Amb la idea escul­pida, els promotors de The House of One van organitzar un concurs per adjudicar el disseny de l'edifici. El va guanyar el 2012 l'estudi d'arquitectura Kuehn Malvezzi, amb un pa­ral·lelepípede amb una sala co­muna central de 32 metres d'alçària per a les tres comuni­tats, els tres temples annexos de les quals tenen exactament el mateix espai, només que distri­buït segons cada tradició. Així, sinagoga i mesquita tindran dos nivells, no així l'església, i no es­ tan previstos ni minaret a la mesquita ni campanar a l'esglé­ sia, per no tractar-se d'elements obligatoris en sentit religiós. A l'església hi haurà orgue, i a la mesquita, un sector per a les ablucions.

"De cap manera no prete­nem inventar aquí una espècie de nova religió; de fet, busquem cuidar la tradició de cada fe, mantenir-nos fidels a ella, però també dialogar junts en un cli­ ma d'amistat", raona l'imam Ka­dir Sanci, del Fòrum per al Diàleg Intercultural (FIO), que agrupa musulmans sunnites turcs.

El projecte es finança per micromecenatge; es donen per internet maons al preu de 10 euros. Ahir a la nit portaven re­ captats 1.025.190 euros, lliurats per 1.800 donants. La xifra que­da encara molt lluny dels 43,5 milions pressupostats, però si no els reuneixen, pensen come­nçar igual, ja que 10 milions do­narien per construir una versió bàsica de l'edifici. Si no ho acon­segueixen, invertiran el donat en projectes per a "l'entesa en­tre religions".

Seran aquí les tres religions monoteistes sota un sol sostre, però no totes les seves branques participen en el projecte. Així, entre els cristians implicats no hi ha catòlics ni ortodoxos, els jueus són liberals -articulats en­ torn d'Abraham Geiger Kolleg-, i en el grup musulmà no hi ha xiïtes. L'Església catòlica es mostra reservada. Però ara mateix, el que apressa els impul­sors és la col.lecta i com infon­dre ànima al lloc. Pastor, rabí i imam mouen el cap amb pesar en mirar la sorollosa Gertrau­ denstrasse. "Això és una auto­pista, no hi ajuda", lamenta Nachama, i els altres assenteixen.

María Paz López

26/01/2016

La Vanguardia

“L’única cosa que pots fer és abraçar la persona i plorar amb ella”

Dr. Ferran Sabaté, pediatre, metge cooperant

Tinc 64 anys. Barceloní. Casat. Dos fills. Sóc professor de la UB i pediatre de la sanitat pública. L'educació i la sanitat són la base de qualsevol política. Estic en la línia evangèlica de l’Església adventista.

Què el va dur a ser metge?

Cada setmana al full parroquial de la meva església hi havia el relat d’una persona que treballava ajudant els altres en algun lloc llunyà.

Quan som nens molts volem ser missioners, però després...

La meva primera destinació, el 1980, va ser un hospital rural a Angola, encara en guerra civil quatre anys després d’haver obtingut la independència. Va ser arribar-hi amb la meva dona, que és llevadora, i preguntar-me: “ Però on ens hem ficat?!”.

L’hospital estava en funcionament?

No, tots els metges havien marxat, quedava mitja dotzena de personal autòcton que feien d’infermers sense ser-ne.

O sigui que estava tot per fer.

Sí, però van començar a arribar pacients i més pacients i aviat vam tenir cent llits i tots plens. En les èpoques de pluja, quan el mosquit anòfel ataca, teníem dues persones en cada llit.

Vostès es van salvar del paludisme?

Sí, però no de la Unita: quan feia tres anys que érem a Angola ens van segrestar. Feia dos mesos que havia nascut el nostre fill, en un part que vaig assistir jo mateix, però no van permetre que ell i la meva dona es quedessin a casa.

Probablement el seu fill ha estat el segrestat més jove de la història...

Vam caminar més de 1.000 quilòmetres travessant la sabana i el desert del Kalahari fins a la frontera sud amb Namíbia. Durant tres setmanes vam caminar vuit o deu hores diàries amb un sol àpat a base de moniato. Miraculosament la Conchita va poder alletar l’Elavoko.

... un nom exòtic.

Significa esperança en la llengua de la zona, l’umbundu. L’últim tram el vam fer en un camió militar, durant una setmana vam viatjar de nit. El fred i la gana eren terribles.

Quants eren?

També havien segrestat una infermera argen­tina i un matrimoni brasiler que exercien de professors. Ens vigilaven un centenar de guerrillers.

Què el va impactar d’aquest viatge?

Vaig comprendre la transitorietat i la fragilitat humanes. Ens vam creuar amb un grup de pigmeus, potser les últimes persones que viuen de la caça i la recol·lecció. Ens van oferir la seva mel. S’aprèn la importància de la solidaritat que és essencial per sobreviure.

Fins i tot amb els guerrillers?

La síndrome d’Estocolm apareix com una cosa molt natural quan entens les seves motivacions i carències. En compartir, t’humanitzes.

Per què van segrestar l’únic metge de la zona?

A la guerra hi ha qui creu que com pitjor, millor. La inestabilitat juga a favor seu i els dóna visibilitat internacional. Al campament al qual ens van portar hi havia retinguts una doctora suïssa de la Creu Roja Internacional i un sacerdot espanyol que feia un any i mig que era allí.

Això ha de desanimar molt.

Vaig pensar que el meu fill faria la mili amb aquesta gent, però després de tres mesos en una cabana sempre vigilats per gent armada, ens van canviar per aliments, medicaments i roba.

Li va passar alguna cosa essencial?

Sí. Vaig aprendre l’art de la paciència. Ens vam dedicar a formar infermers. Mentrestant, l’hospital va ser cremat i els nostres col·laboradors, dispersats.

I li van quedar ganes per continuar treballant de cooperant?

No vam voler que la situació ens acovardís i ens en vam anar a Tanzània, on va néixer la nostra filla Neema ( gràcia, en suahili). Vam estar quatre anys en un hospital rural a prop del llac Tanganyika, on Stanley va trobar Livingstone sota la copa d’un baobab.

Un lloc preciós.

Allà vam veure els primers casos de sida, que tractàvem desgraciadament sense èxit. I va passar una cosa que em va marcar molt.

...

Al costat de l’hospital hi havia una leproseria. Una nit un leprós va anar a les latrines, es va desestabilitzar i va caure al fossat. A trenc d’alba vam sentir una veueta que demanava auxili. Per treure’l calia baixar a buscar-lo. 

I submergir-se en els excrements?

Sí. Ningú no va voler fer-ho i va acabar baixant-hi el capellà. Al món molts som invàlids, uns físicament, d’altres mentalment, i la majoria espiritualment.

Com va ser la tornada a Barcelona?

Vam tornar en l’etapa escolar dels nostres fills i el contrast va ser xocant. Vaig passar d’atendre persones realment malaltes a atendre casos molt banals. Donem molta importància a coses que no en tenen. Sentia nostàlgia perquè aquí no era necessari, i allà hi ha una gran diferència entre ser-hi i no ser-hi.

Va continuar cooperant?

Sí, però per períodes més limitats. Vaig estar a Hondures, Perú, Bolívia i a Ruanda després del genocidi. No saps què cal dir per consolar. Et quedes sense paraules, l’única cosa que pots fer és abraçar la persona i plorar amb ella.

La medicina s’està deshumanitzant?

S’està perdent el diàleg, estem substituint la paraula per les màquines de rajos X i els escàners. El perill és que la medicina es converteixi en un supermercat i el metge en un expenedor de receptes i proves.

No es posi trist...

Creixem en el contacte amb els altres. Cal tenir la ment i el cor oberts.

Ima Sanchís

27/01/2016

La Vanguardia

Les urgències del Trueta creen una unitat per tractar intoxicats

Bolets verinosos, drogues, alcohol i fàrmacs són les principals causes de les consultes urgents per aquest motiu

El servei d'urgències de l'hospital Josep Trueta de Girona ha creat una unitat específica d'atenció i tractament als pacients intoxicats. El nou servei es posarà en marxa l'1 de febrer i també donarà cobertura als casos que arriben a urgències a l'hospital Santa Caterina de Salt (Gironès). L'objectiu de la nova unitat de toxicologia és millorar la qualitat assistencial als pacients amb una atenció més experta. Per això, dos professionals s'han format específicament en aquest camp i han treballat en la creació de protocols conjunts i d'una farmaciola d'antídots compartida per aconseguir reduir el temps d'estada dels pacients intoxicats a urgències.

Entre el juny de 2014 i el maig de 2015 les urgències del Trueta han atès 438 pacients per intoxicació, abús de substàncies o emmetzinament. D'aquests, un 44% havien patit una intoxicació per fàrmacs, un 26% per alcohol i un 16% per drogues. De la resta, un 5% van ingressar per ingesta de bolets verinosos i, en percentatges menors, per inhalació de gasos, productes domèstics i intoxicacions alimentàries. La major part dels pacients intoxicats, 266 (el 60%), van rebre l'alta després de l'atenció a urgències; al 20% els van derivar a un altre centre hospitalari i el 12% va quedar ingressat a planta o la UCI del Trueta.

Només en dos casos (0,45%), els pacients van morir a urgències a causa d'una intoxicació per bolets i d'una per fàrmacs.Les dades es desprenen de l'estudi coordinat per la doctora Àngels Gispert, adjunta del servei d'urgències del Trueta. L'estudi també conclou que el temps mitjà d'estada a urgències dels pacients intoxicats és de 10,6 hores, mentre que els que han necessitat un ingrés hospitalari posterior a l'atenció urgent han tingut, de mitjana, una estada de sis dies a l'hospital.

Consultes externes fa el seguiment posterior dels pacients. La nova unitat de toxicologia requereix una gran coordinació entre els serveis d'urgències i farmàcia dels dos hospitals, així com del laboratori clínic territorial. Es calcula que cada any a l'estat espanyol s'intoxiquen unes 100.000 persones, i que un 10% d'aquests casos seran greus o, fins i tot, mortals. La primera atenció es fa gairebé sempre a urgències, que necessita màxima coordinació amb farmàcia (que aporta els antídots) i laboratori (en els casos que calgui una analítica per determinar la causa de la intoxicació).

ACN

26/01/2016

Diari de Girona

Deu preguntes i respostes sobre el virus zika

Les claus d’aquesta malaltia, que transmeten els mosquits i que pot provocar microcefàlia en nadons i fetus 

1. Què és el virus zika?

És un virus semblant filogenèticament als del dengue i la febre groga. Es va descobrir per primera vegada al bosc de Zika a Uganda, el 1947, en micos monitorejats científicament per controlar la febre groga. 

No obstant això, fins al 2007 era relativament desconegut, fins que se'n va produir un gran brot a l'illa de Yap i en altres illes properes als Estats Federats de Micronèsia (al nord d'Austràlia), amb 8.187 afectats. Entre l'octubre del 2013 i el febrer del 2014 un nou brot va arribar a la Polinèsia Francesa, on es creu que n'hi va haver 8.264 casos.

2. Com es transmet?

La principal manera de transmissió és a través del mateix insecte que el dengue, el mosquit Aedes aegypti. Però hi ha casos de transmissió sexual (ja que roman a l'esperma durant més temps), perinatal (de la mare al fetus) i sanguínia. El virus no es transmet per la lactància materna.

3. Quins són els principals símptomes i signes de la malaltia?

La gran majoria de les persones infectades no desenvolupa manifestacions clíniques, però, quan es donen, es caracteritzen per ser taques vermelles a la pell, febre intermitent, taques als ulls i dolors als músculs, les articulacions i el cap. Amb menys freqüència, s'han registrat edemes, mal de coll, tos, vòmits i presència de sang al semen. Els símptomes, en general, desapareixen de forma espontània després d'un període que pot anar de tres a set dies. No obstant això, els dolors a les articulacions poden persistir fins a un mes.

4. Hi ha algun tractament per al virus zika?

No hi ha cap tractament per a la malaltia. Els símptomes sí que poden controlar-se amb l'ús de paracetamol o dipirona, per a la febre i el dolor. En el cas d'erupcions pruriginoses, pot considerar-se l'ús d'antihistamínics. No s'aconsella l'ús ni la prescripció d'àcid acetilsalicílic o altres fàrmacs antiinflamatoris, a causa de l'augment del risc de complicacions hemorràgiques.

5. Quina és la relació entre el virus zika i la microcefàlia?

A finals de novembre, després d'una alta incidència de la microcefàlia en alguns Estats del Brasil, on també es va produir un augment del nombre de casos de zika, el Ministeri de Salut va confirmar la relació entre ambdues malalties. L'evidència va sorgir després d'un estudi que va detectar la presència del virus en mostres de sang recollides d'un nadó que va néixer amb microcefàlia a Ceará i va acabar morint. Encara no se sap com actua el virus en l'organisme humà, ni quins mecanismes porten a la microcefàlia, però s'estan investigant els casos. 

Al Brasil, el butlletí epidemiològic més recent registra 3.530 casos de microcefàlia relacionats amb infeccions pel virus zika entre l'octubre del 2015 i principis d'aquest any al país. S'estan investigant 46 morts de nadons amb microcefàlia, que possiblement tenen relació amb el virus zika. 

La setmana passada, els Estats Units van registrar el primer cas de microcefàlia relacionada amb el virus zika a Hawaii. Segons va informar el diari The New York Times, la mare del nadó es podria haver infectat quan va viatjar al Brasil, el maig de l'any passat.

6. Quines són les recomanacions per a les dones embarassades?

Als Estats Units, el Centre de Control i Prevenció de Malalties recomana que les dones embarassades no viatgin a 14 països de l'Amèrica Llatina, entre els quals hi ha el Brasil, Puerto Rico i Colòmbia. 

Al Brasil, el Ministeri de Salut recomana que les dones embarassades es protegeixin de les picades d'insectes. Per això, suggereix que evitin els horaris i llocs en els quals hi hagi presència de mosquits, que portin roba que protegeixi la major part del cos i que facin servir repel·lents.

7. Hi ha alguna vacuna per prevenir la malaltia?

No hi ha cap vacuna contra el virus zika.

8. Com es pot prevenir?

Com que fins al moment, el principal sospitós de causar el virus zika és el mosquit Aedes aegypti, l'ideal és prevenir-ne la propagació. Es tracta d'un insecte que també transmet quatre tipus de dengue i chikungunya, una malaltia que ataca les articulacions i provoca dolors bastant intensos. El mosquit prolifera en aigua estancada neta, motiu pel qual és important evitar que s'acumuli en pneumàtics, testos de plantes i qualsevol altre recipient obert. Per evitar les picades, cal fer servir repel·lents i col·locar mosquiteres a les finestres i les portes.

9. Quins són els països afectats per la malaltia?

Segons l'Organització Mundial de la Salut, només el 2015 es van confirmar casos de zika en nou països d'Amèrica: el Brasil, Xile —a l'Illa de Pasqua—, Colòmbia, el Salvador, Guatemala, Mèxic, Paraguai, Surinam i Veneçuela. Aquesta setmana, les autoritats nord-americanes van confirmar el primer cas de zika al país: un home que viu a Texas i que va visitar el Salvador recentment.

Al Brasil, l'any passat es van registrar 1,6 milions de casos probables de dengue. Com que es considera que el zika té símptomes semblants als d'un dengue lleu, els infectats de zika acaben entrant en el compte del dengue. Colòmbia és un altre país amb un alt nombre d'infectats: almenys 11.000 casos confirmats, segons la informació més recent.

10. El virus zika ja ha causat morts?

Al Brasil, fins al moment, el Ministeri de Sanitat ha confirmat tres morts possiblement relacionades amb el virus zika: un nadó, un home que també tenia lupus i una noia de 16 anys.

El País

22/01/2016

"Per controlar el pes cal passar gana"

Antonio Escribano, responsable de nutrició de les federacions espanyoles de futbol i bàsquet, endocrí i expert en medicina esportiva acaba de publicar un llibre amb les pautes alimentàries per viure més i millor. 

Menjar fruites, verdures, peix i fruita seca mastegant cada mossegada com a mínim 25 vegades i caminar 10.000 passos al dia són els consells estrella de l'Antonio Escribano (Còrdova, 1950), endocrí, nutricionista i expert en medicina esportiva per viure més i millor. L'inventor de la papilla miraculosa que va millorar espectacularment els resultats del Sevilla FC el 2004 revela ara a Come bien, vive más y mejor (Espasa) les 17 claus per aconseguir una bona salut i endarrerir l'envelliment. Responsable mèdic de l'àrea de Nutrició de la Federació Espanyola de Bàsquet i de la Unitat de Nutrició, Metabolisme i Composició Corporal de la Reial Federació Espanyola de Futbol, recomana prescindir del tabac, l'alcohol, el sucre i la sal i passar gana com a únic mètode saludable per controlar el pes.

Doctor. Què he de fer per viure més i millor?

Menjar bé, dormir adequadament, fer una mica d'esport i tenir una actitud positiva davant la vida.

Com puc aconseguir el pes i la composició corporal que em convé?

Sent organitzat amb els menjars. Cal ingerir fruites, verdures i peix i cal ser, sobretot, moderat a l'hora de alimentar-se. L'organisme és sempre més agraït quan un menja poc.

Cal passar gana per controlar el pes?

Sense cap dubte. Això que un es pot aprimar sense passar gana és una tonteria. Qualsevol esforç requereix un compromís i si el que volem és perdre pes hem de ser conscients que el primer que hem de fer és consumir les reserves que tenim a l'organisme. Les dietes miracle no existeixen.

Quines són les joies de l'alimentació?

Les fruites, les verdures, la fruita seca, l'oli d'oliva i l'aigua. Aquests són els aliments que jo vendria en una joieria.

Per què la poma és l'estrella de les fruites?

Perquè, comparant-la amb el futbol, és una espècie de migcampista que remata, defensa i té qualitats de toc. La poma aporta vitamines, minerals i carbohidrats. Li falten proteïnes i greixos, però si jo hagués de triar els aliments que m'enduria a una illa deserta triaria les fruites i dins de les fruites, la poma.

Vostè també recomana menjar fruits secs, però, no engreixen molt?

Els fruits secs engreixen, però són una font perfecta de greixos insaturats que són molt bons per a l'organisme. Cal prendre cada dia una quantitat petita de fruits secs.

Què vol dir amb una quantitat petita?

Jo esmorzo cada dia quatre nous, un grapat de nabius i de panses, dues orellanes d'albercoc, un iogurt amb oli d'oliva i un cafè, al qual de vegades també li poso un rajolí d'oli d'oliva.

Contenen sucre els productes etiquetats com a light?

Als aliments light els hi treuen greix, és a dir, els hi rebaixen les calories, però segueixen tenint sucre. El dolent és que hi ha gent que s'atipa d'aliments light sense adonar-se que al final mengen fins i tot més del que ho farien si no fossin light.

D'on sorgeix la fam: l'estómac o del cervell?

Del cervell que produeix una reacció metabòlica que se sent en tot el cos. Quan baixa la glucosa, el cervell envia a l'estómac uns senyals que provoquen unes contraccions que no són més que la sensació de la fam. L'hàbit de menjar malament que porta a l'obesitat es genera al cervell, no té res a veure amb l'estómac.

Per què cal mastegar molt i menjar a poc a poc?

Perquè la digestió comença a la boca. Per això tenim queixals, per moldre el menjar, que destruït és sempre més senzill de digerir a l'estómac. Cal mastegar un mínim de 25 vegades cada mossegada que ingerim. Aquestes farinetes, amb la saliva, passen millor després a l'estómac.

Si quan m'assec a dinar tinc set, per on començo, per l'aigua o per la cervesa?

Per l'aigua sempre. La cervesa calma la set per l'aigua que conté.

Quina dosi màxima d'alcohol hauria de prendre al dia?

Cap. Una gota d'alcohol és com una trepitjada al dit gros del peu. L'alcohol és una agressió per a l'organisme perquè no existeix en la naturalesa, és una cosa que hem creat nosaltres.

És cert que els espanyols ingerim el doble de begudes alcohòliques de mitjana que la resta del món?

Estem per sobre de la mitjana mundial en consum d'alcohol, cada espanyol es beu a l'any 11 litres d'alcohol i el pitjor és que cada vegada beuen més els joves i, sobretot, les noies. A Espanya es beu per beure, per emborratxar-se i això ens portarà greus problemes en el futur.

De quins problemes parla?

El consum d'alcohol és una agressió al fetge i al cervell. Cada vegada són més els casos de joves que presenten símptomes de demència alcohòlica i problemes hepàtics. L'alcohol destrueix el sistema nerviós cognitiu i acaba amb les neurones, que mai més es recuperen.

Doctor, com es poden combatre aliments addictius com la sal i el sucre?

Traient-los del mig. No es pot negociar amb les agressions a l'organisme que produeixen la sal i el sucre. Els aliments ja contenen les dosis necessàries de sal i sucre sense necessitat que els n'afegim més. Li asseguro que el paladar es pot reeducar per deshabituar-se d'aquestes substàncies addictives que no ens fan cap bé.

Però no és fàcil renunciar a unes postres quan un surt a dinar a un restaurant...

Sempre recomano prendre una infusió per evitar les postres. El dolç no és més que l'IVA del menjar i un IVA molt car.

Fins a quin punt influeix l'alimentació en l'aparició del càncer?

El 35% dels càncers estan relacionats amb la mala alimentació, bé per dèficit de certs aliments o per excés de greixos. Aquests mals hàbits afecten el fetge, l'esòfag, el ronyó o el còlon, el càncer està vinculat a la falta d'ingesta de fibra. La bona notícia és que hi ha aliments que prevenen el càncer.

Quins?

Els fitoquímics com les cols, el bròquil, els nabius, els cítrics, els alls, cebes i cebes tendres i, per descomptat, la fruita seca.

Digui'm per favor quins aliments ajuden a la memòria i al cor.

Al cor li van molt bé els greixos insaturats, les verdures, els cítrics i les nous. A la memòria la beneficien aquests mateixos aliments, el raïm i els omega 3 que contenen els peixos blaus. Tots aquests productes eviten l'arteriosclerosi en millorar el reg cerebral i el coronari.

Quins protegeixen el fetge?

La carxofa és miraculosa per al fetge, cal consumir-la dues o tres vegades per setmana. Evitar el consum d'alcohol també és bo.

El tabac segueix sent un dels grans enemics de la nostra salut?

Sí. El tabac, l'alcohol i l'obesitat suposen el 10% de la despesa del PIB mundial. El món seria millor si no existís ni el tabac ni l'alcohol i l'obesitat es pot evitar amb nous hàbits alimentaris encaminats a no ingerir més del que es gasta.

Què es pot fer contra l'estrès?

Prevenir-lo i controlar-lo. Les coses són com són des del punt de vista objectiu, però tenen també un nivell subjectiu de precisió, així que cal aprendre a negociar amb un mateix per no augmentar les situacions que provoquen estrès. Les coses només existeixen al nostre cap i cal adonar-se que el que ens molesta és millor treure-ho del nostre camí.

Natalia Vaquero

21/01/2016

Diari de Girona

Indefensos davant el 'bullying'

* Psicòlegs i educadors reclamen recursos que els ajudin a prevenir l'assetjament i el suïcidi d'adolescents

* Proposen una jornada de professors i alumnes a l'inici de cada curs per tractar sobre conflictes emocionals

Foto: Laia Abril

El menyspreu subtil però evident a la classe, la ridiculització del que diu quan respon al professor o les rialles del grup assetjador quan el seu objectiu --un noi insegur, dominat per l'ansietat, que se sent indefens-- apareix a l'aula o al pati, converteixen en un infern intolerable la vida d'un nombre no determinat de nens i adolescents. No hi ha estadístiques que permetin determinar si es tracta d'un fenomen creixent, o bé de conductes de què ara es parla i abans no, però el cert és que succeeixen, amb tràgiques resolucions en alguns casos, com el suïcidi recent d'un nen d'11 anys a Madrid. Tot i així, aquest no és el principal motiu pel qual alguns menors de 18 anys intenten, o aconsegueixen, treure's la vida en el nostre entorn. Els conflictes amorosos són la principal causa, asseguren psicòlegs i psiquiatres.

Els manuals de psiquiatria descriuen el 'bullying' com un factor de risc de suïcidi Els manuals de psiquiatria infantil i juvenil adverteixen que el 'bullying' és un factor de risc de suïcidi al qual cal posar fre i solucionar, però, tret d'excepcions, la realitat reflecteix que el menor que és objecte de persecució psíquica --i amb freqüència física, a més de les xarxes socials-- per part d'individus que formaven part del seu grup de relacions, no troba refugi ni en la família ni en els professors.

Recorren al sentit comú

El perfil del menor que és objecte d'assetjament s'acostuma a descriure 'a posteriori' quan la situació s'ha desbordat. Aquesta és precisament una de les llacunes per a la qual psicòlegs i professors reclamen la intervenció autoritzada d'algun organisme públic que pauti accions que enllacin el món emocional, i els conflictes psíquics naturals en nens i adolescents, amb l'àmbit escolar, l'inici de les relacions de parella i la interacció en col·lectius cada vegada més complexos. “Els professors actuem per sentit comú i més o menys percebem la forma subtil amb què alguns alumnes molesten constantment els companys que són més fluixets a la classe. Però si aquest noi perd el suport de la família i és assetjat de manera insuportable, el cas se'ns escapa”, afirma el sociòleg Nicolás Viñés, professor de secundària a l'escola Immaculada Concepció d'Horta, a Barcelona. “El professorat hauria de tenir una certa preparació, algunes pistes, per saber com intervenir-hi, al marge d'avisar els Mossos d’Esquadra quan hi hagi un assetjament evident a través del mòbil --prossegueix Viñés--. I és necessari donar eines als alumnes, perquè sàpiguen on anar i com defensar-se en aquesta situació”.

Entre els pacients dels grups de teràpia per a adolescents obesos que dirigeix Sandra Gussinyer, psicòloga clínica adscrita al programa Nens i Joves en Moviment, abunden els joves que van començar a menjar desaforadament per refugiar-se d'un assetjament escolar desatès. És el cas de la Núria [nom fictici], de 15 anys, que entre els 8 i els 10 va patir un intens 'bullying' en una escola del Carmel de la qual guarda tràgic record.

L'obesitat com a refugi

“Menjar és una manera de gestionar les emocions i va ser la sortida que va trobar la Núria, que segueix sent una obesa en tractament --explica Gussinyer--. Els anys que va patir assetjament va quedar en evidència l'absència de recursos de l'escola, un buit que segueix sense estar resolt”. La Núria vivia desconcentrada, tenia cefalees, dolors intestinals, atacs d'ansietat. Enfrontar-se a un examen envoltada dels que l'assetjaven li resultava insofrible --els seus pares sol·licitaven infructuosament que se l'examinés tota sola-- i solia comentar amb la seva mare el desig de morir per descansar. Un canvi d'escola va tallar el problema, però la Núria ja no ha deixat el refugi del menjar.

“Són persones vulnerables i emocionalment dependents que són percebudes com a objecte d'assetjament per companys que troben el domini de si mateixos atacant el feble --descriu Gussinyer--. L'abusador també té problemes”. Sol coincidir, indica la psicòloga, amb una crisi seriosa entre els pares de l'assetjat --separació, mort d'un d'ells, pèrdua de la feina-- una situació que porta el noi a la conclusió que no pot sumar més problemes a la seva família. “S'aïlla, es queda sol, i es mostra propici a l'assetjament --diu la psicòloga--. Si no reacciona amb agressivitat davant dels que l'ataquen, o si no els demostra indiferència, no s'aturaran”.

Un intensiu emocional

Aquesta especialista reclama que l'Administració adopti un paper actiu davant el problema. Proposa fixar unes trobades intensives d'un o dos dies de durada, cada inici de curs, en què participin els alumnes d'11 i 12 anys i els seus professors, dedicats a abordar els conflictes emocionals i de desenvolupament amb què es podran trobar. “És una edat importantíssima, el moment més vulnerable per als adolescents --indica Gussinyer--. No tenen recursos per afrontar la seva inseguretat personal, la insatisfacció amb un cos en canvi, la nova metodologia d'estudi en els cursos de secundària”. Aquestes trobades --'flowment' (la fluïdesa del grup) en la seva definició-- proporcionarien recursos per afrontar un 'bullying', sosté la psicòloga.

Els principals motius que, no obstant, condueixen alguns adolescents a intentar matar-se tenen un patró molt clàssic, assegura Joaquim Puntí, psicòleg a l'Hospital Parc Taulí, de Sabadell, i membre de l'Associació de Psiquiatria Infantil i Juvenil. Una forta discussió amb el pare o la mare, o la prohibició d'utilitzar el mòbil durant un mes, pot conduir a una tragèdia, adverteix Puntí. “I, sobretot, veure el nòvio o la nòvia besant-se amb un altre; o ser abandonat”, afegeix. La majoria d'intents de suïcidis entre joves i adolescents són exactament això: temptatives, apunta el psicòleg. En aquests casos, el mètode més freqüent per aconseguir-jo és la sobredosi de fàrmacs, sempre amb els que estan més a mà a casa: ibuprofèn, paracetamol, l'hipnòtic de la mare… Els que adopten aquesta via d'autolesió preferirien seguir vivint, sempre que es donessin alguns canvis en la seva vida. Els que ja no confien en l'ajuda, com el nen de Madrid, impedeixen que se'ls rescati.

Àngels Gallardo

21/01/2016

El Periódico

“Fes exercici físic cada dia i tindràs més bona memòria”

Charles Hillman, doctor en Cinesiologia

Foto: Inma Sainz de Baranda

Tinc 42 anys. Vaig néixer a Boston i visc a Chicago. Sóc doctor en Cinesiologia per la Univeristat de Illinois. Tinc un fill (12). Política? Sociolliberal. No tinc creences religioses. Dirigeixo el Laboratori de Cinesiologia Neurocognitiva. El cervell del nens s'enriqueix amb l'exercici.

Què és la cinesiologia?

Kineo, paraula grega, significa “moviment”: la cinesiologia és l’estudi científic del moviment, que al meu país és una disciplina universitària.

I per a què serveix?

És la ciència de l’exercici físic: investiga els seus mecanismes fisiològics, implicacions hormonals i neuronals, físiques, químiques i psíquiques.

Moure un dit dóna tant de si...?

Tots els esportistes d’elit ho saben. I està bé que ho sapiguem. Ja ho sabien els antics.

Què sabien?

Mens sana in corpore sano, afirmaven. I ara verifiquem al laboratori que l’exercici físic estimula les funcions cerebrals.

En quin sentit?

Sabíem que córrer eixampla els pulmons i enforteix la massa muscular, però avui sé que augmenta les capacitats cognitives.

Com?

He experimentat amb nens d’entre 8 i 10 anys comparant sedentaris amb actius: el cervell dels segons es desenvolupa més.

En quins aspectes?

Es desenvolupen les estructures del lòbul prefrontal, que regeix la conducta executiva, i de l’hipocamp, que està relacionat amb la memòria.

Els nois que fan esport tenen més memòria?

Sí. I els augmenta la capacitat cognitiva. I, per tant, el rendiment acadèmic.

No el tinc, aquest record.

Què vol dir?

En la meva infantesa, els millors esportistes no eren els millors estudiants.

Tenien una base excel·lent per ser-ho, te­nien més capacitat per aprendre. Una altra cosa és que el seu entorn no els motivés adequadament per als estudis.

Així ho certifiquen, els seus experiments?

Sí, he agafat grups de nens sedentaris i a la meitat els he sotmès a una sèrie d’exercicis: el seu rendiment acadèmic ha millorat sobre l’altra meitat.

Pot ser per altres factors.

Els he mesurat amb sensors i tomografies les funcions cerebrals, i és una cosa objectiva i mesurable.

Doncs tots a bellugar-nos! Quina mena i quantitat d’exercici?

Almenys setanta minuts cada dia d’exercicis vigorosos, en un ambient lúdic. Per això els esports d’equip són tan saludables.

Un partit de futbol...

A més, això els protegeix d’altres conductes nocives, addictives.

Això em sembla més discutible.

Exercitar-se físicament reporta una visió més satisfactòria del propi cos, i un tendeix a cuidar el que li agrada.

L’exercici és també addictiu, oi?

Estimula la segregació de serotonina, dopamina, noradrenalina, adrenalina, neurotrofines... i altres substàncies gratificants.

Fabriqui una pastilla amb tot això i m’estalviarà el cansament.

No cregui que l’exèrcit del meu país no ho està provant. Els pilots de caça, per exemple, masteguen xiclets de cafeïna.

Ah, sí?

En dosis petites, eleva la tensió i l’adrenalina, i això afavoreix l’eficàcia de la concentració i els reflexos.

Els talents del nen, són genètics o es construeixen?

L’entorn és molt important, l’enfocament, l’entrenament...

Messi o Iniesta neixen o es fan?

En aquests casos probablement es tracta d’una especialització neuronal innata, després ben enfocada i entrenada durant llargues hores.

I un videojoc podria entrenar el cervell sense que calgués exercici físic?

He fet estudis comparatius: uns corrien en una cinta gimnàstica, altres jugaven amb videojocs amb moviment, altres amb videojocs sedentaris, i n’hi havia que només miraven la tele. Hi va haver efectes benèfics, de més a menys, en aquest mateix ordre.

Als esportistes d’elit els funciona la visualització...

És cert que, si fas treballar el cervell, hi ha un reflex fisiològic, però si no tens una bona base cardiovascular... A partir d’això, el factor emocional, mental, psicològic, sí que marca la diferència.

Què em pot ser útil, dels seus experiments?

No es quedi vuit hores al dia assegut: bellugui’s. Avui el sedentarisme és la tercera causa de mort als Estats Units!

Tant?

La majoria de nens creixen sedentaris, obesos, insalubres. Creixen les malalties com la diabetis. I portant una vida amb més activitat física, estímul intel·lectual i interacció social allunyem l’alzheimer.

M’hi posaré.

Si fa algun tipus d’exercici cada dia, augmentarà la seva salut, capacitat cognitiva, concentració i creativitat.

Encara que ja no sigui un jovenet?

L’exercici rendeix beneficis a qualsevol edat. A qualsevol edat és millor fer exercici que estar assegut.

Víctor-M. Amela

20/01/2016
La Vanguardia

La llista de la consciència: 25 anys de crims d’odi en una web

Un portal fet per dos periodistes recopila la informació de 86 delictes que han causat 88 morts a tot l'Estat

"Els prejudicis s’aprenen i hi ha gent que es dedica a fabricar el discurs de l’odi", ha alertat avui el músic i periodista Miquel Ramos, un dels autors del portal Crimenesdeodio.info, on, amb el periodista David Bou, han recollit tota la informació disponible de 86 crims d'odi de tot l'Estat succeïts els darrers 25 anys que van acabar en 88 morts. "Quina societat estem creant?" ha dit a la presentació pública del portal mentre avisava que la majoria d'autors dels crims tenien entre 16 i 21 anys i que cal buscar l'arrel del problema en l'educació.

Entre els casos que aplega el portal hi ha el de Sònia Rescalva, la transsexual assassinada el 1991 a Barcelona, el més antic dels 19 que consten de Catalunya, i el de Carlos Palomino, assassinat a Madrid per un militar neonazi l'any 2007. La mare de Palomino, Mavi Muñoz, que ha participat a la presentació, ha insistit que "l'antifeixisme no és un delicte, és un deure de qualsevol que cregui en la democràcia" i ha criticat la desprotecció de les víctimes per part de l'Estat. Muñoz, mirant a la diputada de la CUP Anna Gabriel, que ha assistit a la presentació, ha reclamat l'ajuda dels polítics. La web localitza cada un d'aquests casos en un mapa i n'inclou una fitxa amb tota la informació i els articles que se n'han publicat als mitjans.

Ramos i Bou han reconegut que els falten dades i crims que encara no coneixen, que l'han de completar i que hi ha més casos dels que han aconseguit aplegar, com el de l'Alan, l'adolescent transsexual que es va suïcidar per l'assetjament escolar. Però confien amb la col·laboració ciutadana per completar la web i des que la van posar en marxa ja han rebut informació de cinc casos nous. David Bou ha explicat que, dels 86 casos, 37 són de racisme i xenofòbia; 23, d'aporofòbia -odi als pobres-; 17, d'intolerància criminal; sis de violència ultra al futbol; dos d'homofòbia; dos de transfòbia; i un d'islamofòbia.

Els periodistes s'han basat en bona part amb la recopilació d'informació que havia fet el Movimiento contra la Intolerancia, que han anat contrastant i completant. El portaveu de l'entitat estatal, Esteban Ibarra, ha explicat que calculen que hi ha uns 4.000 delictes d'odi a l'any i ha assegurat que l'Estat de dret "està en deute amb les víctimes per no eradicar els grups que han fet crims d’odi, per permetre cert grau d’impunitat i per abandonar les víctimes a la seva sort". Tot i que ha reconegut avenços amb l'última reforma del codi penal, ha reclamat una llei específica per als delictes d'odi: "Ens falta una llei integral contra els víctimes d’odi, no sabem com demanar-ho, hem de recórrer a una immolació?".

Per la seva banda, l'advocada penalista Laia Serra ha insistit que fins ara s'ha tingut les víctimes "absolutament abandonades i menyspreades" però ha recalcat l'esperança que s'obre amb la reforma del Codi Penal que s'aplica des d'aquest estiu, que ha millorat l'ambigüitat de la redacció anterior i permet perseguir més clarament aquesta mena de delictes. Tot i amb això ha assegurat que manca formació als jutges i als policies i que hi ha una "resistència ideològica" al sistema jurídic espanyol a l'hora de perseguir aquesta mena de delictes. Ha lloat la feina feta pel fiscal especial per a delictes d'odi discriminació de Catalunya, Miguel Àngel Aguilar, però ha afegit que li falten molts recursos per poder-la fer com toca. "Tenim dret de fiscalitzar la feina que s’està fent per part de l’Estat que, de moment, és absolutament deplorable", ha rematat.

Enric Borràs

19/01/2016

Ara.cat

Noruega ensenya als immigrants a respectar les dones

Oslo imparteix classes als centres de refugiats des de fa anys

Foto de Andrew Testa per el diari The New York Times

Classes per ensenyar als immigrants a respectar les dones. Aquest curs podria semblar una reacció a l’onada d’agressions sexuals comeses la nit de Cap d’Any a Alemanya i altres països del nord d’Europa per joves estrangers, molts d’ells refugiats procedents del nord d’ Àfrica i l’ Orient Mitjà. Tot i això, Noruega fa diversos anys que l’imparteix als seus centres d’acolliment arreu del país.

Tot va començar arran de l’augment de violacions perpetrades per estrangers registrat a Stavanger, al sud-oest del país, entre el 2009 i el 2011. Segons dades obtingudes per la televisió pública NRK, només tres dels 20 homes que van ser trobats culpables eren noruecs.

Diverses organitzacions contra la violència masclista van proposar llavors d’ensenyar als immigrants la igualtat de drets que hi ha a Occident entre homes i dones, així com les principals lleis locals en matèria de sexualitat. Quan arriben, no tots coneixen normes bàsiques de comportament, com que no es pot forçar una dona a mantenir relacions íntimes, ni tan sols dins del matrimoni.

La idea va agradar a les autoritats, que van decidir aplicar-la en diversos centres d’immigrants, dins del programa sobre cultura noruega per a estrangers.

Molts d’ells procedeixen de llocs en els quals la dona no té la llibertat de què gaudeix l’home. Han d’anar tapades i no poden sortir soles al carrer si no és en companyia del seu marit o un altre membre masculí de la família. En alguns d’aquests països, de fet, la dona és senzillament concebuda com a propietat de l’home.Per això, quan aterren en societats com la noruega, s’escandalitzen en veure com vesteixen les joves, que van soles pel carrer, es diverteixen, beuen i somriuen als homes. Són actituds que a molts països musulmans només es relacionen amb la prostitució. Per això alguns no saben interpretar correctament aquests comportaments.

“El nostre objectiu és ajudar els sol·licitants d’asil a no cometre errors a mesura que descobreixen la cultura noruega”, explicava fa uns quants dies a la premsa local Linda Hagen, de Hero, una companyia privada que gestiona el 40% dels centres per a refugiats del país.

“No es tracta de dir que hi ha un sol codi cultural que digui el que és un bon o mal comportament, perquè volem una societat lliure”, però “hi ha d’haver tolerància cap a actituds que poden ser interpretades com a immorals per algunes normes tradicionals o religioses”, concretava.

Les classes s’imparteixen en forma de debat. El professor planteja una situació comuna davant la qual els alumnes es podrien trobar i, a continuació, s’obre la discussió sobre el que es pot i no es pot fer. Per evitar estigmatitzar els immigrants, s’intenta que en les il·lustracions i el material didàctic la imatge del violador o l’home que molesta estigui sempre representada per un noruec.

La finalitat és que entenguin que, a Europa, les dones poden tenir amics i que somriure a un home o fins i tot lligar amb ell no vol dir que s’estigui donant el consentiment per a res més.

Al principi, els cursos van desencadenar algunes crítiques. Hi va haver qui va dir que fer-los era donar per fet que tots els immigrants són agressors sexuals en potència. Tot i això, en vista del que ha passat a Colònia i a altres ciutats europees, ara la idea provoca menys controvèrsia.

Els seus promotors, no obstant això, assenyalen que amb els cursos no n’hi ha prou, que han d’anar acompanyats d’una política d’integració eficaç, en la qual els nouvinguts puguin gaudir com més aviat millor d’accés al mercat laboral i d’unes bones condicions de vida.

És cert que fa anys que l’extrema dreta utilitza l’afirmació que els immigrants musulmans vénen a violar les dones. Aquest argument ha donat pàbul a agres actituds de rebuig i fins i tot agressions a estrangers arran dels fets de la nit de Cap d’Any.

Però els grups antiimmigrants, com el noruec Human Rights Service, descarten que els cursos siguin una solució i consideren que l’única manera d’eradicar el problema de les violacions és simplement tancant les fronteres.

Gloria Moreno

18/01/2016

La Vanguardia