Manifest del Primer de Maig de 2013

La incidència de melanoma per exposició solar continua creixent

Imatge d´un nevus clínicament atípic (color heterogeni i de grans dimensions)

La incidència de càncer de pell per exposició solar continua augmentat cada any, seguint així la tendència mostrada en l'última dècada amb un 50% més de casos, adverteix l'hospital Universitari de Bellvitge, que ha registrat un augment en els casos anuals de melanoma, passant de 30 a 100. El melanoma és molt infreqüent en els nens i en la joventut, els casos poden començar a sorgir en persones majors de 35 anys, però les cremades solars produïdes a la infància augmenten notablement l'aparició de càncer de pell en l'edat adulta.

Una de les principals causes de risc del desenvolupament del melanoma és la radiació ultraviolada, la qual actua sobre la pell predisposant a l'aparició de càncer cutani quan hi ha una exposició inadequada al sol. El clima mediterrani espanyol, amb temperatures altes i presència del sol durant la major part de l'any, incrementa les probabilitats de patir les conseqüències dels efectes solars nocius, encara més ara que s'acosta l'estiu i les vacances.

L'autoexploració de les pigues fosques és fonamental en la detecció precoç del càncer cutani i permet curar fins a un 95% dels casos. I el fototipus de pell, edat i franja horària són primordials a l'hora d'escollir el millor fotoprotector, tenint en compte que cap protegeix el 100% dels raigs solars.

Les possibilitats de tenir melanoma en l'edat adulta s'incrementen considerablement quan s'ha pres el sol de manera inadequada durant els primers anys de vida. "En els darrers 20 anys, a l'Hospital Universitari de Bellvitge hem passat de 30 a 100 casos de melanoma tractats a l'any. Aquesta dada pot tenir la seva explicació en l'augment de persones que prenen el sol per aconseguir estar bronzejades", adverteix el doctor Francesc Xavier Bordas, Cap del Servei de Dermatologia de l'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB).

La cura del càncer de pell té un 95% d'èxit quan aquest es detectat de manera precoç. "El melanoma pot aparèixer a qualsevol part del cos, com una lesió nova o manifestant-se amb el canvi d'aspecte de nevus (pigues fosques) ja existents. Aquests passen a ser asimètrics, de color heterogeni, amb una vora irregular i un diàmetre superior als 6mm", indica el doctor Bordas. Per això, és tan important l'autoexploració periòdica de les pigues fosques i la ràpida visita al dermatòleg si es percep algun canvi de forma, grandària o color.

Un fet a tenir en compte, i del qual poca gent és conscient, és l'existència d'alguns fàrmacs que poden produir un major risc de reacció de la pell davant del sol. Medicaments com alguns antibiòtics, antiinflamatoris i anticonceptius, entre d'altres, poden generar fotosensibilització. "És important que abans de prendre el sol, si s'està prenent algun tipus de fàrmac, es comprovi en el prospecte si hi apareix un símbol de precaució amb un sol i un núvol. Si és així, cal que s'utilitzi un fotoprotector amb un factor solar més elevat del que s'està acostumat a utilitzar", explica Bordas.

La prevenció és un dels aspectes en què més èmfasi es posa a la Unitat de Dermatologia de l'Hospital Universitari de Bellvitge. "És primordial que cada persona utilitzi la crema solar més adequada, tenint en compte el seu fototipus (capacitat de la pell per assimilar les radiacions solars), l'edat, i el moment i lloc d'exposició al sol. No només s'ha d'administrar un fotoprotector quan es va a la platja, també és necessari en cas de realitzar activitats a l'aire lliure o si s'està a la muntanya.

A més, l'aplicació del producte s'ha de fer mitja hora abans de l'exposició al sol, així com tornar a emprar-lo cada hora o cada cop que se surt de l'aigua, a la platja". Cap fotoprotector evita el 100% dels rajos solars, per tant, encara que s'utilitzi un amb alta fotoprotecció, és aconsellable seguir les mateixes indicacions.

ACN

25/04/13

Diari de Girona

La parella no està pensada per fer-nos feliç

Entrevista a Joan Garriga psicoterapeuta i autor d''El buen amor en la pareja'

Potser n'hi ha que s'estranyaran que algú que ha passat per dos divorcis i dues separacions escrigui sobre la parella, però Joan Garriga no pretén donar lliçons. Diu que ha pogut escriure El buen amor en la pareja no només per l'experiència que li donen els 25 anys que fa que treballa com a terapeuta, sinó també perquè ell mateix ha "viscut" i ha "caigut".

Sols o en parella?

Depèn. Estem millor en parella quan la relació funciona, és nutritiva, creativa i fàcil. La tendència general de l'ésser humà és estar connectat i vinculat i la majoria de persones ho fan a través d'una parella, tot i que hi ha gent que no té aquest anhel. I la manera que tenim de relacionar-nos amb la parella té molt a veure amb el que ha passat en el nostre sistema familiar.

La relació dels nostres pares influirà en les que tenim nosaltres?

Esclar, i la que han tingut els nostres avis. Dins d'una parella hi ha moltes persones i moltes històries. Fins i tot els assumptes que no s'han integrat bé de parelles anteriors també ens afecten. Hem d'assumir que moltes de les coses desgraciades que passen a les parelles tenen a veure amb implicacions de la nostra família d'origen, i la nostra feina és alliberar-nos-en. Si investiguéssim la història de les dones maltractades i la dels homes maltractadors, en el 80% dels casos hi hagut violència en les famílies d'origen. Si no, un no accepta situacions d'aquest tipus. Però això no disculpa a ningú.

Han canviat molt les parelles d'ara respecte a les dels seus pares?

Ha canviat la parella perquè ha canviat la societat. Fa poc preguntaven a una parella de 80 anys quin era el secret de la seva relació, i ell va respondre: "Aguantar". Aguantar era una valor fa 50 anys, però avui ja no. Avui en dia tenim molta més llibertat, que d'una banda és una benedicció i de l'altra ens causa pànic perquè hem d'escriure amb la nostra pròpia ploma la nostra vida. Som víctimes d'aquesta llibertat i és molt probable que, estadísticament, les parelles no durin.

La parella per a tota la vida s'ha acabat?

Quantes persones coneixes que només hagin tingut una parella? En canvi, si ens remuntem 50 anys enrere en trobem un munt. Volem experimentar, però també patim més. Perquè separar-se i desvincular-se requereix un procés emocional. T'enfrontes a la por, a la soledat... i abans la gent no estava tan exposada a aquesta inclemència. El matrimoni abans tenia més sentit socioeconòmic que afectiu. Hi ha cultures on això funciona perquè llavors les persones tampoc tenen l'expectativa d'una trobada amorosa o romàntica. Poques coses estan carregades de tantes expectatives com la parella, i hi ha moltes probabilitats que no es compleixin. Perquè, a més, la parella no està pensada per satisfer les nostres expectatives. Està pensada per ser un camí de trobada i de creixement.

No podem pretendre que satisfaci les nostres necessitats.

La parella no està pensada per fer-nos feliç, però si hi ha una vivència de la sexualitat, de l'amistat, si hi ha amor admiratiu, amor fraternal, companyerisme... ens sentirem més feliços. Com més dimensions, més rica és la parella i més feliços som. A vegades som amants i a vegades som companys. El problema és quan no hi ha flexibilitat i un sempre adopta el mateix rol. I la parella també canvia en funció de la fase de la vida en què es troba. No és el mateix als 20 que als 50.

I cada parella ha de trobar la seva fórmula.

Sí, hi ha persones que han patit per voler encaixar en models que no eren el seu. Gent que es vol forçar a tenir parella estable per a tota la vida però la seva tendència es més lleugera. O parelles que es troben bé en el living apart together. Avui en dia no hi ha models, cadascú ha de trobar el seu, i això vol dir escoltar-se en profunditat per saber què és el que necessito. I no pretendre ser el que no s'és.

Ni voler canviar l'altre.

Això és terrible. A vegades hi ha parelles que em diuen "És que ja no m'estima". Si no t'estima, no hi ha res a fer. L'amor no es fabrica. Si un vol que l'altre canviï, difícilment ho farà. Crec que convé conèixer l'altre persona i estar d'acord amb el preu que un pagarà. És a dir, hi haurà coses de l'altre que no ens seran fàcils, però en comptes de pretendre que canviï, t'has de preguntar: "¿Podré amb això? ¿El puc acceptar i estimar veient-lo com és?"

La rutina diària mina la parella?

Crec que no. La rutina dóna comoditat a les parelles. Les relacions de parella són relacions normals i perquè estiguem bé han de ser fàcils. I de tant en tant convé actualitzar-se i mirar-se als ulls, perquè he vist parelles que porten molt de temps junts i ja no veuen la persona que tenen al costat, sinó la imatge que s'havien format de l'altre.

I quin és el bon amor?

El que està lliure de totes les càrregues que tenim darrere. Llavors no importa el que facis: pots estar en parella tota la vida, estar en un monestir o tenir una relació oberta. I el mal amor és portar les càrregues del nostre passat a la nostra parella.

Lara Bonilla
24/04/13
Ara.cat

Augmenten els casos de sífilis i herpes entre els joves

El VIH es manté estable: cada dia se'n diagnostiquen dos nous casos a Catalunya

Foto per Xavier Bertral

Cada dia es diagnostiquen dos casos de VIH a Catalunya, uns 700 a l'any. La taxa de nous diagnòstics és de 8,5 per cada 100.000 habitants, una xifra que es manté estable, tot i que és lleugerament superior a la mitjana europea (7,2). No obstant, hi ha dos col·lectius entre els quals la infecció per VIH continua augmentant: els homes homosexuals, que representen el 39% del total de diagnòstics, i els immigrants (un 46% del total), segons l'informe epidemiològic del 2012 que ahir va presentar l'Agència de Salut Pública de Catalunya.

La majoria d'immigrants no estaven infectats al seu país d'origen, sinó que han adquirit el VIH a Catalunya, va explicar Jordi Casabona, director del Centre d'Estudis Epidemiològics de la Sida. L'informe també revela que gairebé la meitat de les noves infeccions, un 48%, són en persones que tenen entre 15 i 30 anys, sobretot homes. Un dels reptes també és combatre el retard en el diagnòstic, ja que un 40% dels casos es detecten tard, quan ja haurien d'haver començat el tractament. S'estima que a Catalunya hi ha unes 33.000 persones amb VIH, un 25% de les quals no saben que estan infectades.

Canvis d'hàbits sexuals

Però mentre que el VIH es manté estable, creixen altres infeccions de transmissió sexual entre els joves, especialment la clamídia, la sífilis i l'herpes. "És preocupant, però no difereix del que passa en altres països", va dir Jordi Casabona. Aquest epidemiòleg ho atribueix a un canvi en els hàbits sexuals. "L'edat d'inici de les relacions sexuals cada cop és més precoç, les relacions són ocasionals, més freqüents, i passa més temps fins que es consolida un parella estable. Tot plegat explica per què en els últims deu anys hi ha hagut una reaparició de les malalties de transmissió sexual", va argumentar Casabona.

La sífilis va augmentar un 13% el 2011 i la infecció pel virus de l'herpes simple és, després dels condilomes pel virus del papil·loma humà, la infecció per transmissió sexual més freqüent. "En els joves, el VIH no és un problema, però sí que ho són la clamídia i l'herpes", conclou Casabona.

Lara Bonilla

23/04/13

Ara.cat 

Em trec el barret

El temps de les ONG's ja ha passat de moda. Bona part de la culpa la tenen les mateixes ONG's i la parafernàlia que les envoltava. Va arribar un moment en què, posem que un senyor feia un viatge de turisme a l'Àfrica. I quan tornava muntava una ONG. I obtenia diners! A vegades, molts diners. Ara és el temps de la solidaritat. I la solidaritat es demostra amb la constància del dia a dia. I en la lluita contra els senyals de mort que han empastifat el món. La lluita contra el capitalisme desmesurat. Helder Camara deia: “Si jo parlo dels pobres del món, em diuen cristià. Si jo pregunto per què són pobres, em diuen comunista”.

M'acaben de lliurar la memòria 2012 del “Voluntariat de suport en la solitud”, de l'Hospital Dr. Josep Trueta de Girona. És una entitat solidària. Magnífic! Un fulletó de 41 pàgines, molt bens presentat i clar d'exposició, cosa que sempre cal agrair.

I aquesta vegada començaré pel final, la pàgina 41, que duu el títol de 8. Agraïments. Es tracta d'allò que en un film en diuen crèdits. Són les entitats que recolzen i ajuden econòmicament el Voluntariat. És just i necessari agrair les ajudes. Entre elles hi ha dues banques. Jo n'hi trobo a faltar una tercera: una banca ètica. I no dic noms, tot i que en podria dir. Amb tot l'enrenou i l'ensulsiada econòmica que han creat les banques i les entitats financeres, ens cal decantar-nos per solucions èticament justes. Especialment quan es tracta d'entitats altruistes, d'ajuda al proïsme. I que no se m'ofengui ningú, si us plau. En cas contrari, demano perdó.

Continuant amb aquest sistema de recules, passo a la pàgina 30, amb el número 4. El bloc del Voluntariat. I especialment al petit dossier sobre “La soledat, la malaltia dels avis d'avui”. És un dossier recollit pel doctor Eduard Fonts, psicòleg i la Revista Valors. Amb uns testimonis escruixidors per la seva sinceritat i realisme, uns testimonis de persones reals. Al final hi ha un escrit titulat Què entenem per alegria? Us recomano que el llegiu tot. I que el rellegiu. Més d'una vegada. És com assaborir una fruita al punt òptim de la maduresa. Potser el doctor Fonts només és l'autor d'aquest darrer article. No ho sé. Però la secció és, tota, molt interessant.

Vaig seguint la meva marxa enrere. Em trobo amb 3. Mirant cap endins. El nostre dia a dia. És la tasca habitual, meritòria, del Voluntariat.

Anem el número 2. Conferències obertes al públic. Porta el resum d'una sèrie de conferències. Si l'una és interessant, l'altra, més. Comença amb la de Rosa Angelats Quintana, directora del Centre d'Acolliment La Sopa, de Girona, vídua del meu amic en Piu. Parla de “El repte de fer-se gran”. Hi era present un altre amic, l'Eduard Berloso, regidor de Serveis socials de l'Ajuntament de Girona. El neuròleg, doctor Fabián Márquez parla de la malaltia de Parkinson. La doctora Isabel Ferrer, psiquiatra, de la Depressió, l'ansietat i l'estrès. El doctor Narcís Bardalet, cap de medicina forense a Girona proposa unes “Reflexions entorn del suïcidi”. El doctor Ramon Farrés, cirurgià, de “Com millorar la comunicació entre metge i pacient. Gestos i paraules que ens apropen”.

I només em resta el número 1. Els malalts. El Voluntariat, durant l'any 2012 ha estat al costat de 355 malalts dels quals 51, estrangers. Déu n'hi do!

Només em resta fer un petit repàs dels escrits d'encoratjament de Josep Trias i Figueras, Director dels Serveis Territorials de Salut de Girona. D'Eduard Berloso i Ferrer, Regidor delegat de Serveis Socials de l'Ajuntament de Girona. De Vicenç Martínez i Ibáñez, Gerent territorial de l'Institut Català de la Salut a Girona. I l'amiga de fa molts anys (de La Bisbal) Maria Solés i Boladeras, Coordinadora de la Unitat Territorial de Girona de la Federació Catalana del Voluntariat Social.

Una simfonia ben conjuntada de veus, que fa goig d'escoltar. No em sap cap greu haver fet aquest panegíric, cosa que no és gaire habitual en mi. Però us asseguro que valia la pena.

He acabat aquest “post” a les vuit del matí del dissabte, dia 21 d'abril del 2013. Després he sortit a prendre l'aire lleuger i fi de primavera i a contemplar la meravella de la rosada perlejant al damunt de les fulles dels rosers del nostre jardí. Aquest és un espectacle que em té robat el cor.

Del bloc del Nou Burxeta

21/04/13

SOS dels bancs d'aliments contra el malbaratament

A Catalunya es llencen 35 quilos de menjar a l'any per persona

Els experts reclamen més educació per una compra i un consum responsables

Es preparen noves recollides per poder afrontar l'estiu

Els responsables dels bancs d'aliments veuen com cada dia els costa més aconseguir tot el menjar que necessiten per cobrir les peticions que els arriben de famílies necessitades i alhora tenen informes a sobre de la taula amb xifres alarmants del menjar que acaba a les escombraries. “És una paradoxa intolerable que Europa tiri a les escombraries la meitat dels aliments que produeix”, va plantejar el president de la Federació Espanyola de Bancs d'Aliments, José Antonio Busto, en un dels actes del divuitè congrés de la federació que ahir es van celebrar a Barcelona i que avui es clausura a Girona.
Tot i la dificultat de tenir les estadístiques precises, es va tornar a recordar que a l'Estat es malbaraten vuit milions de tones de menjar, mentre que moltes persones no tenen les necessitats nutritives ben cobertes. En el congrés s'ha treballat per buscar estratègies perquè tant a les empreses com a les cases no hi hagi aliments a les escombraries. “Cal un canvi de mentalitat –va plantejar Busto–, perquè és un problema d'educació i de costums.” Si es va a comprar quan es té gana es compra més del necessari. Les ofertes de dos per un també duen a una compra impulsiva. I les empreses haurien d'envasar els productes pensant en les llars on només viu una persona. Aquests són alguns dels exemples que va posar el mateix Busto per evitar la qüestió ètica de malbaratar menjar i també l'impacte econòmic i ambiental que comporta.

El president del Banc d'Aliments de Barcelona, Antoni Sansalvadó, va recordar que en el cas de Catalunya es llencen uns 35 quilos a l'any per persona, i ho va qualificar d'“absurd”. “Té solució, perquè no és per fatalisme, sinó que és qüestió de posar-hi voluntat”, va indicar Sansalvadó, que va plantejar que tant de bo els escolars que visiten el magatzem de l'entitat a la Zona Franca i veuen com s'hi treballa en surtin amb la idea que no poden llençar la meitat de l'entrepà de l'esmorzar.
 

En aquests moments, més de 300.000 catalans reben ajuda d'un banc d'aliments. “Les estanteries estan buides. Les vam omplir al novembre gràcies al Gran Recapte, però la guardiola s'ha acabat”, va advertir. A més de superar el dia a dia, els quatre bancs d'aliments catalans estudien com fer una gran campanya de noves recollides que permeti superar l'estiu sense ensurts.
 

LA XIFRA:   2.300 tones de menjar en dos dies es van recollir l'any passat en el Gran Recapte de finals de novembre.

Sònia Pau
13/04/13
El Punt Avui

El més important és haver guanyat la nostra dignitat

Xavier Grau, el delegat de l'ONCE a Catalunya, té el despatx a l'enorme edifici que l'organització té al carrer Sepúlveda de Barcelona, el més gran del món (44.000 m2) per a cecs. En aquest edifici –d'arquitectura singular, pensada per facilitar la lliberat de moviment dels cecs– hi ha, a banda de la seu administrativa, el centre d'atenció a persones cegues: un centre de rehabilitació, un de producció de material en Braille i sonor (que produeix per a tot l'Estat i moltíssim en català), un centre de recursos educatius (on hi ha mestres que atenen 1.500 persones des que neixen fins que acaben els estudis) o un poliesportiu, entre altres.

L'ONCE va néixer el 1838. Hi havia molta gent que havia perdut la visió durant la guerra i no volien dedicar-se només a cobrar una pensió d'invalidesa, sinó que volien guanyar-se la vida. L'organització es va fundar recollint l'experiència d'anteriors entitats sorgides durant la República, la més importants de les quals va ser l'Associació de Cecs de Catalunya, impulsada pel regidor d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona Roc Boronat. “Som una organització de cecs, no una organització per a cecs”, especifica Xavier Grau, responsable de l'entitat a Catalunya. Enguany celebren els 75 anys del seu naixement i els 25 anys de la creació de la Fundació ONCE.

La vida dels cecs en els darrers 75 anys ha canviat molt.

El canvi més important ha estat la dignificació de la persona cega, passar de ser una persona que demanava almoina a ser una persona productiva, que pot aportar un valor a la societat. Tenir una feina i poder-se guanyar la vida d'una forma digna i reconeguda i no haver de dependre del que donin uns tercers el més important que hem aconseguit.

I tot gràcies al cupó.

Sí, i també altres jocs, que han servit per donar feina a les persones cegues i per guanyar diners per tirar endavant tots els altres projectes: educatius, de formació, etc. 
Cal saber que hi ha persones cegues que no treballen venent cupons, sinó que gràcies a l'ONCE s'han pogut formar per a alguna altra feina. O que si una persona es queda cega, hem d'intentar que pugui tornar al seu treball de sempre. 

La universalització del Braille i l'accés a la informació és una altra conquesta dels cecs darrere la qual hi ha l'ONCE.

Malgrat que ara ens podem connectar a internet i tenim mòbils i tot de sistemes informàtics adaptats, el Braille és fonamental. No hi ha manera que un estudiant cec pugui aprendre a llegir i escriure si no ho fa amb Braille. Per moltes tecnologies que hi hagi, no s'aprèn ortografia amb un ordinador que parla; l'escriptura s'ha de tocar.

El seu ordinador?

És el mateix que el seu, però li posem un programa que o bé parla o bé escriu en Braille el que surt a la pantalla. Qui diu ordinador, diu mòbil; ara ja n'hi ha que, de fàbrica, surten amb l'aplicació per a cecs.

L'accés a la informació ha estat un salt en la vostra integració.

Quan els cecs no podien accedir a la informació i la cultura estaven, evidentment, en inferioritat de condicions respecte de la resta de la població.

Hi ha pel·lícules a la tele narrades per a cecs?

Una antiga reivindicació nostra que ara la llei, tant l'espanyola com la catalana, contempla: un percentatge determinat de la programació que es fa a les televisions públiques, i en menys percentatge a les privades, han d'estar audioescrites. A les públiques són deu hores a la setmana; dues a les privades.

Quants cecs hi ha a Catalunya?

10.500, entre cecs totals o que tenen una visió mínima. En els àmbits educatius, atenem persones que estan una mica per sobre del mínim de visió, infants als qui els cal ajuda.

Quanta gent treballa a l'ONCE a Catalunya?

3.400. D'aquests, 3.000, entre cecs i altres discapacitats, venen cupons. La resta, com jo, o estan en càrrecs organitzatius o són tècnics. També tenim gent de suport, educadors, rehabilitadors que no són cecs i ajuden a formar i donen suport a aquestes 10.500 persones cegues que hi ha a Catalunya perquè puguin fer una vida el més normalitzada possible.

Però després hi ha la Fundació.

Sí, creada l'any 1988 per atendre altres discapacitats amb els quals treballem en temes com ara la formació, l'ocupació i l'eliminació de barreres arquitectòniques. Tenim diverses empreses relacionades per ajudar-los a formar-se i donar-los treball. En total, donem feina a 7.000 persones.

Mireia Rourera
15/04/13
El Punt Avui

Dos centres catalans sumen esforços per fer recerca genòmica

El Centre de Regulació Genòmica (CRG) – amb seu al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona – i el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG) – amb seu al Parc Científic de Barcelona – han signat un conveni de col·laboració amb l’objectiu de promoure la recerca en l’àmbit de l’anàlisi genòmica. Amb aquesta aliança es fixa el marc per a la col·laboració en projectes de recerca específics i per a impulsar línies de recerca d’interès per ambdues institucions. Com a primera conseqüència de la signatura d’aquest acord, el grup de Genòmica Estructural, del CNAG, s’adscriurà també al programa de Regulació Gènica, Cèl·lules Mare i Càncer del CRG, coordinat per Juan Valcárcel i Thomas Graf.

Amb la doble afiliació, el grup de Genòmica Estructural comptarà amb els millors recursos per a desenvolupar la seva activitat tant a nivell experimental com computacional. Així, aquest grup durà a terme les tasques de laboratori al CRG on disposarà de les tècniques experimentals més innovadores, serveis científics i equipaments d’avantguarda, la col·laboració d’investigadors d’alt nivell del centre i tota l’oferta de seminaris i conferències que organitza el CRG per als seus membres. Alhora, aportarà a la comunitat científica del CRG l’experiència necessària en anàlisi genòmica en 3D. L’activitat computacional del grup, que implica tant la seqüenciació com l’anàlisi de seqüències, es seguirà desenvolupant al CNAG que disposa de la capacitat computacional necessària per a fer càlculs informàtics de gran abast.

El grup de Genòmica Estructural, que dirigeix l’investigador Marc A. Marti-Renom, té com a interès principal revelar els mecanismes moleculars que regulen la cèl·lula. Amb aquest objectiu utilitza les lleis de la física i evolució per a desenvolupar i aplicar mètodes computacionals que ajudin a predir l’estructura en 3D de macromolècules i els seus complexes. En particular el Grup de Genòmica Estructural centra els seus esforços en 3 línies de recerca: la determinació estructural de genomes i dominis genòmics, la determinació estructural i predicció de molècules d’ARN i la predicció estructural de les proteïnes i els seus complexes.

Aquesta aliança està en línea amb les directrius estratègiques marcades per la recentment aprovada Llei de la Ciència que preveu fomentar la mobilitat del personal investigador per tal d’incrementar la massa crítica i la competitivitat científica.“La ciència moderna és cada vegada més interdisciplinària i és impossible que un sol centre tingui tota l’experiència i la tecnologia que es necessita per a ser competitiu a nivell mundial. És per això que aliances estratègiques com la que hem fet amb el CNAG, contribueixen a augmentar la competitivitat dels centres nacionals”, explica Luis Serrano, director del CRG. Ivo Gut, director del CNAG assegura que “amb el CRG ja tenim projectes comuns però aquest acord impulsarà una col·laboració encara més estreta que augmentarà la capacitat d’ambdues institucions. Amb aquest acord aconseguirem no només optimitzar recursos sinó també incrementar la capacitat de les institucions espanyoles per retenir talent investigador.”

30/04/13

Ara.cat

Com viure amb el dolor

Focalitzar l'atenció sobre el dolor l'intensifica, d'aquí la conveniència d'obrir ment i cos a altres estímuls.

Qui no ha patit mai dolor? Tots els individus, en algun moment de la vida, fins i tot en molts, han patit aquesta sensació molesta i aflictiva d'alguna part del cos que pot ser aguda i manifestar-se durant un curt període de temps, o crònica, que s'allarga i arriba a provocar ansietat, depressió, pèrdua de son i també alteracions nutricionals.

Però no totes les persones perceben pel igual el dolor. Segons la psicòloga Marisol Delgado Artime, "és una experiència subjectiva que té a veure amb la personalitat de cada un, l'estil de funcionament habitual, les estratègies personals i les experiències pròpies de la vida o de l'entorn més pròxim".

A l'hora de desgranar els diferents comportaments davant el dolor, aquesta professional que imparteix tallers organitzats per la Lliga Reumatològica Asturiana destaca com hi ha qui al llarg dels dies només focalitza l'atenció sobre el dolor, aconseguint, així, la seva intensificació. "Això no vol dir que ens faci mal més, sinó que l'amplifiquem i s'arriba a generar una ansietat que fa que encara es percebi més. Arribat aquest punt, s'entra en un cercle viciós del qual és difícil sortir ", diu.

Per contra, ressalta la psicòloga, "per als que disposen de tècniques personals, pròpies o apreses, i deriven l'atenció cap a altres estímuls, la percepció del dolor és molt més suportable, és a dir, és convenient aprendre a dirigir l'atenció cap a altres coses ". A més, remarca que una actitud poc derrotista i en certa manera optimista, tot i que no redueix la intensitat del dolor si ajuda a suportar-lo millor.

Per Marisol Delgado, "el dolor té un component emocional important", i assenyala l'ansietat i la depressió com les conseqüències del crònic, "ja que el dolor agut no desgasta tant i la forma d'afrontar-és diferent".

Per evitar arribar a aquests estats emocionals, aconsella comptar amb estratègies que ajudin a suportar el malestar. "Si abunden els pensaments derrotistes, el més probable és que es caigui en una depressió i, després d'ella, els problemes del son arriben de la mà", diu.

Un dels objectius de les teràpies que es desenvolupen per aprendre a afrontar el dolor és disminuir els nivells d'estrès, tensió que qualifica de "verí". Per això, diu, cal treballar tres àmbits: fisiològic, cognitiu i conductual. El primer se centra en l'aspecte físic del cos (relaxació, meditació, respiració ...), el segon, en la percepció, i el tercer, en els canvis de conducta necessaris per afrontar el dolor, com fomentar l'oci, potenciar els 'hobbies', sortir o demanar ajuda quan es necessita. D'aquests tres fronts, Marisol Delgado reconeix que el cognitiu és el més difícil d'afrontar. "És complicat canviar la forma de pensar i d'interpretar les situacions, i els grups són bons espais d'aprenentatge", assenyala.

16/04/13
Diari de Girona

Neix la Federació Catalana del Banc dels Aliments

Moment de l'acord per a constituir la Federació.

Conscients que la unió fa la força, els bancs d'aliments de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona s'han unit en una federació per treballar coordinadament, amb més eficàcia i amb més força davant de les administracions.

Els bancs d'aliments de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona van moure l'any passat 15.000 tones d'aliments, per valor de 22 milions d'euros i es van repartir entre més de 300.000 persones. Ara, les quatre entitats s'han unit en una Federació per unir esforços, treballar coordinadament, ser més eficaços i tenir més força davant les administracions públiques, les empreses i la societat civil en general. 

Durant l'any passat la demanda d'aliments va créixer espectacularment, al voltant del 30%, mentre les donacions per part d'empreses, particulars i institucions creix a un ritme més lent (entre un 10 i un 15%). 

Precisament una de les primeres actuacions de la Federació és reconduir la gran retallada prevista en les aportacions de la UE. Aquestes setmanes, la Comissió Europea decidirà el programa d'ajuts 2014-2021, i ja s'ha anunciat que passarà dels actuals 500 milions anuals per a 12 països, a 300 milions anuals a repartir entre 16 estats. Per això la Federació s'adreçarà per escrit a els eurodiputats catalans per tal que intentin reconduir aquesta dràstica retallada que es preveu del 40%. 

D'altra banda tenen previst continuar amb la gran recapta que tants bons resultats dóna. 

La formalització de la Federació de Banc dels Aliments va tenir lloc el passat dissabte, 6 d'abril, a la Seu Vella de Lleida, on es van reunir els presidents de les quatre províncies catalanes: Antoni Sansalvador (Barcelona); Federico Gómez (Girona), Pedro Ormazabal (Tarragona) i Josep Maria Forné (Lleida). Aquest últim n'ha assumit la presidència, durant dos anys, i a partir d’ara s'ocuparà de les gestions amb els governs i altres institucions públiques en la petició d’ajuts.

Federació Catalana del Voluntariat

15/054/13

Xarxanet.org