El temps de les ONG's ja ha passat de moda. Bona part de la culpa la tenen les mateixes ONG's i la parafernàlia que les envoltava. Va arribar un moment en què, posem que un senyor feia un viatge de turisme a l'Àfrica. I quan tornava muntava una ONG. I obtenia diners! A vegades, molts diners. Ara és el temps de la solidaritat. I la solidaritat es demostra amb la constància del dia a dia. I en la lluita contra els senyals de mort que han empastifat el món. La lluita contra el capitalisme desmesurat. Helder Camara deia: “Si jo parlo dels pobres del món, em diuen cristià. Si jo pregunto per què són pobres, em diuen comunista”.
M'acaben de lliurar la memòria 2012 del “Voluntariat de suport en la solitud”, de l'Hospital Dr. Josep Trueta de Girona. És una entitat solidària. Magnífic! Un fulletó de 41 pàgines, molt bens presentat i clar d'exposició, cosa que sempre cal agrair.
I aquesta vegada començaré pel final, la pàgina 41, que duu el títol de 8. Agraïments. Es tracta d'allò que en un film en diuen crèdits. Són les entitats que recolzen i ajuden econòmicament el Voluntariat. És just i necessari agrair les ajudes. Entre elles hi ha dues banques. Jo n'hi trobo a faltar una tercera: una banca ètica. I no dic noms, tot i que en podria dir. Amb tot l'enrenou i l'ensulsiada econòmica que han creat les banques i les entitats financeres, ens cal decantar-nos per solucions èticament justes. Especialment quan es tracta d'entitats altruistes, d'ajuda al proïsme. I que no se m'ofengui ningú, si us plau. En cas contrari, demano perdó.
Continuant amb aquest sistema de recules, passo a la pàgina 30, amb el número 4. El bloc del Voluntariat. I especialment al petit dossier sobre “La soledat, la malaltia dels avis d'avui”. És un dossier recollit pel doctor Eduard Fonts, psicòleg i la Revista Valors. Amb uns testimonis escruixidors per la seva sinceritat i realisme, uns testimonis de persones reals. Al final hi ha un escrit titulat Què entenem per alegria? Us recomano que el llegiu tot. I que el rellegiu. Més d'una vegada. És com assaborir una fruita al punt òptim de la maduresa. Potser el doctor Fonts només és l'autor d'aquest darrer article. No ho sé. Però la secció és, tota, molt interessant.
Vaig seguint la meva marxa enrere. Em trobo amb 3. Mirant cap endins. El nostre dia a dia. És la tasca habitual, meritòria, del Voluntariat.
Anem el número 2. Conferències obertes al públic. Porta el resum d'una sèrie de conferències. Si l'una és interessant, l'altra, més. Comença amb la de Rosa Angelats Quintana, directora del Centre d'Acolliment La Sopa, de Girona, vídua del meu amic en Piu. Parla de “El repte de fer-se gran”. Hi era present un altre amic, l'Eduard Berloso, regidor de Serveis socials de l'Ajuntament de Girona. El neuròleg, doctor Fabián Márquez parla de la malaltia de Parkinson. La doctora Isabel Ferrer, psiquiatra, de la Depressió, l'ansietat i l'estrès. El doctor Narcís Bardalet, cap de medicina forense a Girona proposa unes “Reflexions entorn del suïcidi”. El doctor Ramon Farrés, cirurgià, de “Com millorar la comunicació entre metge i pacient. Gestos i paraules que ens apropen”.
I només em resta el número 1. Els malalts. El Voluntariat, durant l'any 2012 ha estat al costat de 355 malalts dels quals 51, estrangers. Déu n'hi do!
Només em resta fer un petit repàs dels escrits d'encoratjament de Josep Trias i Figueras, Director dels Serveis Territorials de Salut de Girona. D'Eduard Berloso i Ferrer, Regidor delegat de Serveis Socials de l'Ajuntament de Girona. De Vicenç Martínez i Ibáñez, Gerent territorial de l'Institut Català de la Salut a Girona. I l'amiga de fa molts anys (de La Bisbal) Maria Solés i Boladeras, Coordinadora de la Unitat Territorial de Girona de la Federació Catalana del Voluntariat Social.
Una simfonia ben conjuntada de veus, que fa goig d'escoltar. No em sap cap greu haver fet aquest panegíric, cosa que no és gaire habitual en mi. Però us asseguro que valia la pena.
He acabat aquest “post” a les vuit del matí del dissabte, dia 21 d'abril del 2013. Després he sortit a prendre l'aire lleuger i fi de primavera i a contemplar la meravella de la rosada perlejant al damunt de les fulles dels rosers del nostre jardí. Aquest és un espectacle que em té robat el cor.
Del bloc del Nou Burxeta
21/04/13
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies