Em trec el barret

El temps de les ONG's ja ha passat de moda. Bona part de la culpa la tenen les mateixes ONG's i la parafernàlia que les envoltava. Va arribar un moment en què, posem que un senyor feia un viatge de turisme a l'Àfrica. I quan tornava muntava una ONG. I obtenia diners! A vegades, molts diners. Ara és el temps de la solidaritat. I la solidaritat es demostra amb la constància del dia a dia. I en la lluita contra els senyals de mort que han empastifat el món. La lluita contra el capitalisme desmesurat. Helder Camara deia: “Si jo parlo dels pobres del món, em diuen cristià. Si jo pregunto per què són pobres, em diuen comunista”.

M'acaben de lliurar la memòria 2012 del “Voluntariat de suport en la solitud”, de l'Hospital Dr. Josep Trueta de Girona. És una entitat solidària. Magnífic! Un fulletó de 41 pàgines, molt bens presentat i clar d'exposició, cosa que sempre cal agrair.

I aquesta vegada començaré pel final, la pàgina 41, que duu el títol de 8. Agraïments. Es tracta d'allò que en un film en diuen crèdits. Són les entitats que recolzen i ajuden econòmicament el Voluntariat. És just i necessari agrair les ajudes. Entre elles hi ha dues banques. Jo n'hi trobo a faltar una tercera: una banca ètica. I no dic noms, tot i que en podria dir. Amb tot l'enrenou i l'ensulsiada econòmica que han creat les banques i les entitats financeres, ens cal decantar-nos per solucions èticament justes. Especialment quan es tracta d'entitats altruistes, d'ajuda al proïsme. I que no se m'ofengui ningú, si us plau. En cas contrari, demano perdó.

Continuant amb aquest sistema de recules, passo a la pàgina 30, amb el número 4. El bloc del Voluntariat. I especialment al petit dossier sobre “La soledat, la malaltia dels avis d'avui”. És un dossier recollit pel doctor Eduard Fonts, psicòleg i la Revista Valors. Amb uns testimonis escruixidors per la seva sinceritat i realisme, uns testimonis de persones reals. Al final hi ha un escrit titulat Què entenem per alegria? Us recomano que el llegiu tot. I que el rellegiu. Més d'una vegada. És com assaborir una fruita al punt òptim de la maduresa. Potser el doctor Fonts només és l'autor d'aquest darrer article. No ho sé. Però la secció és, tota, molt interessant.

Vaig seguint la meva marxa enrere. Em trobo amb 3. Mirant cap endins. El nostre dia a dia. És la tasca habitual, meritòria, del Voluntariat.

Anem el número 2. Conferències obertes al públic. Porta el resum d'una sèrie de conferències. Si l'una és interessant, l'altra, més. Comença amb la de Rosa Angelats Quintana, directora del Centre d'Acolliment La Sopa, de Girona, vídua del meu amic en Piu. Parla de “El repte de fer-se gran”. Hi era present un altre amic, l'Eduard Berloso, regidor de Serveis socials de l'Ajuntament de Girona. El neuròleg, doctor Fabián Márquez parla de la malaltia de Parkinson. La doctora Isabel Ferrer, psiquiatra, de la Depressió, l'ansietat i l'estrès. El doctor Narcís Bardalet, cap de medicina forense a Girona proposa unes “Reflexions entorn del suïcidi”. El doctor Ramon Farrés, cirurgià, de “Com millorar la comunicació entre metge i pacient. Gestos i paraules que ens apropen”.

I només em resta el número 1. Els malalts. El Voluntariat, durant l'any 2012 ha estat al costat de 355 malalts dels quals 51, estrangers. Déu n'hi do!

Només em resta fer un petit repàs dels escrits d'encoratjament de Josep Trias i Figueras, Director dels Serveis Territorials de Salut de Girona. D'Eduard Berloso i Ferrer, Regidor delegat de Serveis Socials de l'Ajuntament de Girona. De Vicenç Martínez i Ibáñez, Gerent territorial de l'Institut Català de la Salut a Girona. I l'amiga de fa molts anys (de La Bisbal) Maria Solés i Boladeras, Coordinadora de la Unitat Territorial de Girona de la Federació Catalana del Voluntariat Social.

Una simfonia ben conjuntada de veus, que fa goig d'escoltar. No em sap cap greu haver fet aquest panegíric, cosa que no és gaire habitual en mi. Però us asseguro que valia la pena.

He acabat aquest “post” a les vuit del matí del dissabte, dia 21 d'abril del 2013. Després he sortit a prendre l'aire lleuger i fi de primavera i a contemplar la meravella de la rosada perlejant al damunt de les fulles dels rosers del nostre jardí. Aquest és un espectacle que em té robat el cor.

Del bloc del Nou Burxeta

21/04/13

SOS dels bancs d'aliments contra el malbaratament

A Catalunya es llencen 35 quilos de menjar a l'any per persona

Els experts reclamen més educació per una compra i un consum responsables

Es preparen noves recollides per poder afrontar l'estiu

Els responsables dels bancs d'aliments veuen com cada dia els costa més aconseguir tot el menjar que necessiten per cobrir les peticions que els arriben de famílies necessitades i alhora tenen informes a sobre de la taula amb xifres alarmants del menjar que acaba a les escombraries. “És una paradoxa intolerable que Europa tiri a les escombraries la meitat dels aliments que produeix”, va plantejar el president de la Federació Espanyola de Bancs d'Aliments, José Antonio Busto, en un dels actes del divuitè congrés de la federació que ahir es van celebrar a Barcelona i que avui es clausura a Girona.
Tot i la dificultat de tenir les estadístiques precises, es va tornar a recordar que a l'Estat es malbaraten vuit milions de tones de menjar, mentre que moltes persones no tenen les necessitats nutritives ben cobertes. En el congrés s'ha treballat per buscar estratègies perquè tant a les empreses com a les cases no hi hagi aliments a les escombraries. “Cal un canvi de mentalitat –va plantejar Busto–, perquè és un problema d'educació i de costums.” Si es va a comprar quan es té gana es compra més del necessari. Les ofertes de dos per un també duen a una compra impulsiva. I les empreses haurien d'envasar els productes pensant en les llars on només viu una persona. Aquests són alguns dels exemples que va posar el mateix Busto per evitar la qüestió ètica de malbaratar menjar i també l'impacte econòmic i ambiental que comporta.

El president del Banc d'Aliments de Barcelona, Antoni Sansalvadó, va recordar que en el cas de Catalunya es llencen uns 35 quilos a l'any per persona, i ho va qualificar d'“absurd”. “Té solució, perquè no és per fatalisme, sinó que és qüestió de posar-hi voluntat”, va indicar Sansalvadó, que va plantejar que tant de bo els escolars que visiten el magatzem de l'entitat a la Zona Franca i veuen com s'hi treballa en surtin amb la idea que no poden llençar la meitat de l'entrepà de l'esmorzar.
 

En aquests moments, més de 300.000 catalans reben ajuda d'un banc d'aliments. “Les estanteries estan buides. Les vam omplir al novembre gràcies al Gran Recapte, però la guardiola s'ha acabat”, va advertir. A més de superar el dia a dia, els quatre bancs d'aliments catalans estudien com fer una gran campanya de noves recollides que permeti superar l'estiu sense ensurts.
 

LA XIFRA:   2.300 tones de menjar en dos dies es van recollir l'any passat en el Gran Recapte de finals de novembre.

Sònia Pau
13/04/13
El Punt Avui

El més important és haver guanyat la nostra dignitat

Xavier Grau, el delegat de l'ONCE a Catalunya, té el despatx a l'enorme edifici que l'organització té al carrer Sepúlveda de Barcelona, el més gran del món (44.000 m2) per a cecs. En aquest edifici –d'arquitectura singular, pensada per facilitar la lliberat de moviment dels cecs– hi ha, a banda de la seu administrativa, el centre d'atenció a persones cegues: un centre de rehabilitació, un de producció de material en Braille i sonor (que produeix per a tot l'Estat i moltíssim en català), un centre de recursos educatius (on hi ha mestres que atenen 1.500 persones des que neixen fins que acaben els estudis) o un poliesportiu, entre altres.

L'ONCE va néixer el 1838. Hi havia molta gent que havia perdut la visió durant la guerra i no volien dedicar-se només a cobrar una pensió d'invalidesa, sinó que volien guanyar-se la vida. L'organització es va fundar recollint l'experiència d'anteriors entitats sorgides durant la República, la més importants de les quals va ser l'Associació de Cecs de Catalunya, impulsada pel regidor d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona Roc Boronat. “Som una organització de cecs, no una organització per a cecs”, especifica Xavier Grau, responsable de l'entitat a Catalunya. Enguany celebren els 75 anys del seu naixement i els 25 anys de la creació de la Fundació ONCE.

La vida dels cecs en els darrers 75 anys ha canviat molt.

El canvi més important ha estat la dignificació de la persona cega, passar de ser una persona que demanava almoina a ser una persona productiva, que pot aportar un valor a la societat. Tenir una feina i poder-se guanyar la vida d'una forma digna i reconeguda i no haver de dependre del que donin uns tercers el més important que hem aconseguit.

I tot gràcies al cupó.

Sí, i també altres jocs, que han servit per donar feina a les persones cegues i per guanyar diners per tirar endavant tots els altres projectes: educatius, de formació, etc. 
Cal saber que hi ha persones cegues que no treballen venent cupons, sinó que gràcies a l'ONCE s'han pogut formar per a alguna altra feina. O que si una persona es queda cega, hem d'intentar que pugui tornar al seu treball de sempre. 

La universalització del Braille i l'accés a la informació és una altra conquesta dels cecs darrere la qual hi ha l'ONCE.

Malgrat que ara ens podem connectar a internet i tenim mòbils i tot de sistemes informàtics adaptats, el Braille és fonamental. No hi ha manera que un estudiant cec pugui aprendre a llegir i escriure si no ho fa amb Braille. Per moltes tecnologies que hi hagi, no s'aprèn ortografia amb un ordinador que parla; l'escriptura s'ha de tocar.

El seu ordinador?

És el mateix que el seu, però li posem un programa que o bé parla o bé escriu en Braille el que surt a la pantalla. Qui diu ordinador, diu mòbil; ara ja n'hi ha que, de fàbrica, surten amb l'aplicació per a cecs.

L'accés a la informació ha estat un salt en la vostra integració.

Quan els cecs no podien accedir a la informació i la cultura estaven, evidentment, en inferioritat de condicions respecte de la resta de la població.

Hi ha pel·lícules a la tele narrades per a cecs?

Una antiga reivindicació nostra que ara la llei, tant l'espanyola com la catalana, contempla: un percentatge determinat de la programació que es fa a les televisions públiques, i en menys percentatge a les privades, han d'estar audioescrites. A les públiques són deu hores a la setmana; dues a les privades.

Quants cecs hi ha a Catalunya?

10.500, entre cecs totals o que tenen una visió mínima. En els àmbits educatius, atenem persones que estan una mica per sobre del mínim de visió, infants als qui els cal ajuda.

Quanta gent treballa a l'ONCE a Catalunya?

3.400. D'aquests, 3.000, entre cecs i altres discapacitats, venen cupons. La resta, com jo, o estan en càrrecs organitzatius o són tècnics. També tenim gent de suport, educadors, rehabilitadors que no són cecs i ajuden a formar i donen suport a aquestes 10.500 persones cegues que hi ha a Catalunya perquè puguin fer una vida el més normalitzada possible.

Però després hi ha la Fundació.

Sí, creada l'any 1988 per atendre altres discapacitats amb els quals treballem en temes com ara la formació, l'ocupació i l'eliminació de barreres arquitectòniques. Tenim diverses empreses relacionades per ajudar-los a formar-se i donar-los treball. En total, donem feina a 7.000 persones.

Mireia Rourera
15/04/13
El Punt Avui

Dos centres catalans sumen esforços per fer recerca genòmica

El Centre de Regulació Genòmica (CRG) – amb seu al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona – i el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG) – amb seu al Parc Científic de Barcelona – han signat un conveni de col·laboració amb l’objectiu de promoure la recerca en l’àmbit de l’anàlisi genòmica. Amb aquesta aliança es fixa el marc per a la col·laboració en projectes de recerca específics i per a impulsar línies de recerca d’interès per ambdues institucions. Com a primera conseqüència de la signatura d’aquest acord, el grup de Genòmica Estructural, del CNAG, s’adscriurà també al programa de Regulació Gènica, Cèl·lules Mare i Càncer del CRG, coordinat per Juan Valcárcel i Thomas Graf.

Amb la doble afiliació, el grup de Genòmica Estructural comptarà amb els millors recursos per a desenvolupar la seva activitat tant a nivell experimental com computacional. Així, aquest grup durà a terme les tasques de laboratori al CRG on disposarà de les tècniques experimentals més innovadores, serveis científics i equipaments d’avantguarda, la col·laboració d’investigadors d’alt nivell del centre i tota l’oferta de seminaris i conferències que organitza el CRG per als seus membres. Alhora, aportarà a la comunitat científica del CRG l’experiència necessària en anàlisi genòmica en 3D. L’activitat computacional del grup, que implica tant la seqüenciació com l’anàlisi de seqüències, es seguirà desenvolupant al CNAG que disposa de la capacitat computacional necessària per a fer càlculs informàtics de gran abast.

El grup de Genòmica Estructural, que dirigeix l’investigador Marc A. Marti-Renom, té com a interès principal revelar els mecanismes moleculars que regulen la cèl·lula. Amb aquest objectiu utilitza les lleis de la física i evolució per a desenvolupar i aplicar mètodes computacionals que ajudin a predir l’estructura en 3D de macromolècules i els seus complexes. En particular el Grup de Genòmica Estructural centra els seus esforços en 3 línies de recerca: la determinació estructural de genomes i dominis genòmics, la determinació estructural i predicció de molècules d’ARN i la predicció estructural de les proteïnes i els seus complexes.

Aquesta aliança està en línea amb les directrius estratègiques marcades per la recentment aprovada Llei de la Ciència que preveu fomentar la mobilitat del personal investigador per tal d’incrementar la massa crítica i la competitivitat científica.“La ciència moderna és cada vegada més interdisciplinària i és impossible que un sol centre tingui tota l’experiència i la tecnologia que es necessita per a ser competitiu a nivell mundial. És per això que aliances estratègiques com la que hem fet amb el CNAG, contribueixen a augmentar la competitivitat dels centres nacionals”, explica Luis Serrano, director del CRG. Ivo Gut, director del CNAG assegura que “amb el CRG ja tenim projectes comuns però aquest acord impulsarà una col·laboració encara més estreta que augmentarà la capacitat d’ambdues institucions. Amb aquest acord aconseguirem no només optimitzar recursos sinó també incrementar la capacitat de les institucions espanyoles per retenir talent investigador.”

30/04/13

Ara.cat

Com viure amb el dolor

Focalitzar l'atenció sobre el dolor l'intensifica, d'aquí la conveniència d'obrir ment i cos a altres estímuls.

Qui no ha patit mai dolor? Tots els individus, en algun moment de la vida, fins i tot en molts, han patit aquesta sensació molesta i aflictiva d'alguna part del cos que pot ser aguda i manifestar-se durant un curt període de temps, o crònica, que s'allarga i arriba a provocar ansietat, depressió, pèrdua de son i també alteracions nutricionals.

Però no totes les persones perceben pel igual el dolor. Segons la psicòloga Marisol Delgado Artime, "és una experiència subjectiva que té a veure amb la personalitat de cada un, l'estil de funcionament habitual, les estratègies personals i les experiències pròpies de la vida o de l'entorn més pròxim".

A l'hora de desgranar els diferents comportaments davant el dolor, aquesta professional que imparteix tallers organitzats per la Lliga Reumatològica Asturiana destaca com hi ha qui al llarg dels dies només focalitza l'atenció sobre el dolor, aconseguint, així, la seva intensificació. "Això no vol dir que ens faci mal més, sinó que l'amplifiquem i s'arriba a generar una ansietat que fa que encara es percebi més. Arribat aquest punt, s'entra en un cercle viciós del qual és difícil sortir ", diu.

Per contra, ressalta la psicòloga, "per als que disposen de tècniques personals, pròpies o apreses, i deriven l'atenció cap a altres estímuls, la percepció del dolor és molt més suportable, és a dir, és convenient aprendre a dirigir l'atenció cap a altres coses ". A més, remarca que una actitud poc derrotista i en certa manera optimista, tot i que no redueix la intensitat del dolor si ajuda a suportar-lo millor.

Per Marisol Delgado, "el dolor té un component emocional important", i assenyala l'ansietat i la depressió com les conseqüències del crònic, "ja que el dolor agut no desgasta tant i la forma d'afrontar-és diferent".

Per evitar arribar a aquests estats emocionals, aconsella comptar amb estratègies que ajudin a suportar el malestar. "Si abunden els pensaments derrotistes, el més probable és que es caigui en una depressió i, després d'ella, els problemes del son arriben de la mà", diu.

Un dels objectius de les teràpies que es desenvolupen per aprendre a afrontar el dolor és disminuir els nivells d'estrès, tensió que qualifica de "verí". Per això, diu, cal treballar tres àmbits: fisiològic, cognitiu i conductual. El primer se centra en l'aspecte físic del cos (relaxació, meditació, respiració ...), el segon, en la percepció, i el tercer, en els canvis de conducta necessaris per afrontar el dolor, com fomentar l'oci, potenciar els 'hobbies', sortir o demanar ajuda quan es necessita. D'aquests tres fronts, Marisol Delgado reconeix que el cognitiu és el més difícil d'afrontar. "És complicat canviar la forma de pensar i d'interpretar les situacions, i els grups són bons espais d'aprenentatge", assenyala.

16/04/13
Diari de Girona

Neix la Federació Catalana del Banc dels Aliments

Moment de l'acord per a constituir la Federació.

Conscients que la unió fa la força, els bancs d'aliments de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona s'han unit en una federació per treballar coordinadament, amb més eficàcia i amb més força davant de les administracions.

Els bancs d'aliments de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona van moure l'any passat 15.000 tones d'aliments, per valor de 22 milions d'euros i es van repartir entre més de 300.000 persones. Ara, les quatre entitats s'han unit en una Federació per unir esforços, treballar coordinadament, ser més eficaços i tenir més força davant les administracions públiques, les empreses i la societat civil en general. 

Durant l'any passat la demanda d'aliments va créixer espectacularment, al voltant del 30%, mentre les donacions per part d'empreses, particulars i institucions creix a un ritme més lent (entre un 10 i un 15%). 

Precisament una de les primeres actuacions de la Federació és reconduir la gran retallada prevista en les aportacions de la UE. Aquestes setmanes, la Comissió Europea decidirà el programa d'ajuts 2014-2021, i ja s'ha anunciat que passarà dels actuals 500 milions anuals per a 12 països, a 300 milions anuals a repartir entre 16 estats. Per això la Federació s'adreçarà per escrit a els eurodiputats catalans per tal que intentin reconduir aquesta dràstica retallada que es preveu del 40%. 

D'altra banda tenen previst continuar amb la gran recapta que tants bons resultats dóna. 

La formalització de la Federació de Banc dels Aliments va tenir lloc el passat dissabte, 6 d'abril, a la Seu Vella de Lleida, on es van reunir els presidents de les quatre províncies catalanes: Antoni Sansalvador (Barcelona); Federico Gómez (Girona), Pedro Ormazabal (Tarragona) i Josep Maria Forné (Lleida). Aquest últim n'ha assumit la presidència, durant dos anys, i a partir d’ara s'ocuparà de les gestions amb els governs i altres institucions públiques en la petició d’ajuts.

Federació Catalana del Voluntariat

15/054/13

Xarxanet.org

Un estudi relaciona l'Alzheimer amb l'evolució del cervell humà

La recerca indica que la plasticitat del cervell té un doble vessant: és bàsica per a la intel·ligència humana, però també té efectes col·laterals, com la possible demència

La malaltia d'Alzheimer és una patologia complexa que va associada a l'envelliment. És incurable, degenerativa i terminal, i la pateixen entre el 20% i el 40% de les persones més grans de 85 anys. És la principal causa de demència, i normalment es comença a manifestar a partir dels 65 anys, tot i que hi ha persones en què s'inicia prematurament. Ja fa temps que es coneixen les alteracions cerebrals que du associades, però encara en desconeixem la causa primigènia i el motiu pel qual som l'única espècie que la patim de manera natural.

Un article que s'acaba de publicar al Journal of Anthropological Sciences , realitzat pels investigadors catalans Enric Bufill, Rafael Blesa i Jordi Agustí, suggereix que és el preu que hem de pagar per la nostra intel·ligència; o dit d'una altra manera, que els canvis neuronals i genètics que han permès a la nostra espècie desenvolupar unes capacitats cognitives úniques serien també el desencadenant inicial.

Falten les claus

Quan es fa l'autòpsia d'un cervell afectat d'Alzheimer, s'observa la presència de grans zones on les neurones han mort, cosa que explica la minva progressiva de capacitats cognitives i la demència. També es veu que coincideixen amb l'acumulació anormal de dues proteïnes, anomenades amiloide beta i tau. L'amiloide beta està a la membrana de moltes cèl·lules del nostre cos, però es concentra especialment en les sinapsis neuronals, el lloc per on es transmet la informació. La proteïna tau, en canvi, està principalment en les prolongacions de les neurones, els àxons, i contribueix a estabilitzar-ne l'estructura. Quan es va descobrir que s'acumulaven a les zones del cervell que degeneren es va pensar que eren la causa de la malaltia, però avui sabem que, com els símptomes clínics, són també una conseqüència.

Diverses anàlisis genètiques, fetes en persones que han començat a patir la malaltia prematurament, han permès identificar mitja dotzena de gens que farien que algunes persones fossin més susceptibles a la malaltia que altres. Aquests mateixos gens estan relacionats amb la plasticitat del cervell, una característica inèdita al món animal que permet que les neurones facin i refacin les seves connexions fins ben entrada l'etapa adulta de la vida; el seu metabolisme, molt incrementat respecte al dels altres primats, permet un funcionament més ràpid i extens, i un desenvolupament molt lent en comparació amb els altres primats. Això es pot veure, per exemple, en la mielinització de les neurones.

La química de la plasticitat

La mielina és una substància lipídica que actua com a aïllant. Els macacos, quan neixen, ja tenen totes les neurones del neocòrtex, la part més exterior del cervell, mielinitzades. El neocòrtex està implicat en la percepció sensorial, la generació d'ordres motrius i el raonament espacial, i en les persones també en el pensament conscient i el llenguatge.

En la nostra espècie, en canvi, la mielinització comença just després del naixement i no acaba fins ben entrada la tercera dècada de vida. Són característiques pròpies d'un cervell que es manté juvenil durant bona part de la vida, i aquest fet únic i exclusiu es troba a la base de la nostra gran capacitat cognitiva, atès que permet un cervell més gros, dinàmic, interconnectat i actiu.

Curiosament, molts dels gens esmentats estan implicats en el manteniment d'aquest estat jovenívol del cervell i en el control de l'estrès oxidatiu, que és degut a l'enorme consum d'energia associat al seu funcionament. Totes aquestes dades han portat aquests tres investigadors catalans a proposar que la malaltia d'Alzheimer no és res més que un efecte col·lateral de la nostra intel·ligència, el que en terminologia genètica s'anomena una pleiotropia antagonística: un canvi evolutiu que afavoreix la supervivència i la reproducció dels individus joves -i no hi ha cap dubte que les nostres capacitats cognitives afavoreixen la supervivència de l'espècie-, però que incrementen la probabilitat de patir determinades malalties un cop l'individu ha sobrepassat l'edat reproductora.

David Bueno

14/04/13

Ara.cat

Neix Malik, el nen de la campanya de Metges Sense Fronteres i "el símbol d'una generació sense sida"

Amb aquesta iniciativa es vol conscienciar la gent sobre la importància de prevenir la transmissió del VIH de mares a fills

Durant la matinada d'aquest dimarts, concretament a les 4.55, ha nascut Malik el nen protagonista de la campanya de Metges Sense Fronteres per prevenir la transmissió del VIH de mares a fills. El nen ha pesat 2 quilos 800 grams i segons l'ONG, tant ell com la mare es troben en perfecte estat. "Malik és el símbol que la lluita contra la sida pot triomfar", apunten.

Neix una nova esperança

D'aquí unes setmanes se sabrà si Malik és portador del virus o, com creuen els metges, ha nascut net gràcies al tractament de prevenció que va rebre la seva mare durant l'embaràs. La campanya 'Amics de Malik' ha volgut conscienciar la gent sobre la importància d'aquest tractament personificant el problema, que viuen milions de persones, en un cas concret. "Malik són tots els nens que gràcies a vosaltres estem salvant del virus de la sida", expliquen. En el vídeo es pot veure el nadó amb la seva mare i amb altres criatures que igual que ell representen "una nova esperança".

No s'acaba aquí

Segons Metges sense Fronteres, cada dia 1.000 nens neixen amb el virus de la sida, per aquest motiu, encara que Malik ja hagi nascut, la campanya continua. Fins al moment a la pàgina web dedicada a Malik ja s'hi han sumat 269.946 persones i a Facebook el nombre de "M'agrada" no para de créixer. En el seu moment molts famosos van donar el seu suport a la iniciativa com Andreu Buenafuente o els jugadors del Barça que van protagonitzar un vídeo demanant la col·laboració de tots.

Luana Valls

20/04/13

El Periodico

Gent gran amb marxa

La FCVS recull l'empenta de la gent gran activa i fomenta el seu voluntariat per donar suport a les persones amb un cert grau de dependència.

Catalunya compta amb un important col·lectiu senior que manté intactes les il·lusions i disposa de capacitats i qualitats magnífiques per aportar a la societat. La Federació Catalana de Voluntariat Social recull aquest potencial i aposta per donar-li visibilitat.

És per això que la FCVS, atenent l'esperit de l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu el passat 2012 va posar en marxa un nou projecte per mantenir en actiu persones grans com a aposta per a l’envelliment actiu, la promoció de la salut i d'aquesta manera endarrerir al màxim els efectes de l’envelliment.

El projecte proposa fomentar el voluntariat de qualitat entre la gent gran activa i dotar-los d'eines i recursos adequats per tal que puguin atendre un col·lectiu molt especial: el de les persones afectades de malalties cròniques, o amb alguna discapacitat. Aquest projecte vol ser un suport per al propi afecta, però també per els seus familiars que n'han de tenir cura, i que molts cops els crea situacions d'estres i cansament. Aquests voluntaris seniors els proporcionaran un respir, treballant conjuntament amb als Serveis Socials, les Àrees Bàsiques de Salut i Plans de Desenvolupament comunitari.

Els voluntaris realitzen un acompanyament a persones amb cert grau de dependència i amb la demanda prèvia de un professional (metge, infermera, treballador social, etc.) als ABS, hospitals, centres de rehabilitació, on son atesos en les seves visites mèdiques programades.

La campanya vol convocar entre 5 i 10 voluntaris sèniors per cada zona per atendre persones amb alguna afectació crònica o bé en situació de dependència, també de la zona. La tasca d’aquest voluntaris es realitzarà de dilluns a divendres i tindrà una durada de 6 hores diàries compreses entre les 9 i les 14h. del matí.

A banda, la FCVS compta amb l’experiència que té referent a l’acompanyament a domicili doncs compta amb un conjunt d’entitats que ja aporten els seus voluntaris a les necessitats d’acompanyament a persones grans en el seu domicili.

Es tracta d’una proposta pilot a estendre en el temps i a tot el territori català. amb la intenció de promoure entre el voluntariat sènior la responsabilitat respecte al propi envelliment i, alhora, la solidaritat envers les necessitats dels més propers i també la participació en els espais comunitaris.

FCVS

04/04/13

Voluntaris.cat

Disminueix l´activitat a les urgències dels hospitals Trueta i Santa Caterina el 2012

El centre gironí augmenta l'activitat quirúrgica complexa, mentre que el saltenc reforça l'atenció a la salut mental 

Professionals del Trueta assisteixen a la presentació del balanç de 2012.

L'activitat als serveis d'urgències va caure durant el 2012 tant a l'hospital Trueta de Girona com al Santa Caterina de Salt. Ambdós centres sanitaris van presentar ahir els respectius balanços de la gestió de l'any passat amb un lleuger descens de l'activitat urgent, que al Trueta va arribar a les 64.342 visites, i al Santa Caterina a les 42.632.

És l'única dada de 2012 en la qual ambdós centres coincideixen. El Trueta, hospital terciari de referència a la província, va registrar un increment del 3% de les intervencions quirúrgiques (més de 9.000 operacions), així com també dels ingressos hospitalaris (15.332 altes) i tractaments a l'hospital de dia (més de 9.000 sessions).

Per contra el Santa Caterina, hospital comarcal especialitzat en algunes àrees com la salut mental, va disminuir el nombre d'intervencions i d'ingressos, però en canvi va certificar un augment del nombre de consultes externes.

Tant l'hospital de Girona com el de Salt estan actualment immersos en un procés d'unificació de serveis i de protocols, l'anomenat projecte CIMS. Tot i seguir aquest camí cap a un funcionament únic, els dos centres sanitaris mantenen els seus trets característics i les dades dels balanços del 2012 així ho reflecteixen. Per exemple, l'hospital Trueta va incrementar durant el 2012 la complexitat de la patologia atesa al centre, aquella que li correspon com a hospital de referència de la Regió Sanitària de Girona.

En aquest sentit, des del 2008 la complexitat de l'activitat quirúrgica del centre ha crescut un 16%, amb un total de 635 procediments fets al 2012 considerats terciaris, 79 més que al 2011. Així mateix, la directora del centre, Àngels Morales, també va avançar que un mínim del 13% de les cures d'infermeria són d'alta intensitat i correspondrien a pacients considerats semicrítics (cal tenir present que aquest apartat no valorava les cures realitzades a les unitats de crítics com són les Unitats de Cures Intensives i Neonatologia).

Pel que fa al Santa Caterina, el director assistencial de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS), Martí Carreras, va destacar el fet que Girona és referent a tot l'estat espanyol en salut mental i així mateix ha apuntat la voluntat d'aconseguir que el Model d'atenció a la salut mental de Girona esdevingui la referència del projecte estratègic de desenvolupament d'alternatives assistencials en el marc d'un sistema integrat.

El director ha posat en relleu l'esforç realitzat en aconseguir la continuïtat assistencial del pacient en els centres de salut mental comunitaris, l'alta participació en grups psicoeducatius, els nombre de plans terapèutics individualitzats i la potenciació de l'activitat de la xarxa.

Més de 75.000 visites

Pel que fa a hospitalització es van fer l'any passat 935 altes amb una estada mitjana de 14,99 dies; es van atendre un total de 3.468 urgències psiquiàtriques de les quals només un 27% van requerir ingrés. Així mateix hi va haver 304 pacients atesos en centres de dia, i el centres de salut mental van atendre un total de 76.005 visites d'adults i 25.420 visites d'infants i joves.

En l'àmbit de l'atenció primària, ambdós hospitals van posar de relleu la tasca que fan els nombrosos CAP que gestionen tant l'Institut Català de la Salut (ICS) i l'IAS. Els 26 CAP de l'ICS van tancar el 2012 amb una baixada generalitzada d'activitat a l'atenció primària, tant programada com urgent, i només s'ha vist incrementada l'atenció domiciliària. I a l'IAS, l'activitat va incrementar als CAP de les àrees de Cassà de la Selva, Breda-Hostalric i Anglès. En aquest sentit, destaca sobretot l'11,27% de les visites domiciliàries per part de metges i el 10% per part d'infermeria.

F.B.

10/04/13

Diari de Girona