Ens pot passar a totes

La violència física és la que més es veu, però la psicològica pot arribar a ser molt pitjor

Qui m’ho havia de dir. A mi. Amb una carrera universitària, de bona família, amb una feina interessant, un marit que deia que m’estimava i dos fills maquíssims...”. Amb aquestes paraules l’Adela, de 47 anys, comença a relatar els darrers cinc anys de la seva vida. “Primer era la dona més meravellosa del planeta: guapa, intel·ligent, simpàtica, amorosa... i sense saber gairebé ni com ni quan em vaig convertir en una gorda inepta, que no sabia tenir cura dels meus fills, que sempre posava la pota... Però després ell es penedia de tot el que m’havia dit i vivíem una ‘lluna de mel’ que durava uns dies per, al cap de poc, tornar a una situació que ara veig que era d’una violència psicològica brutal”, explica entre sanglots.

Escapar de la teranyina

Una visita al Centre de Serveis Socials –per un tema relacionat amb la pensió de la seva mare– va generar les primeres sospites de l’assistent social que la va atendre. Aquest va ser el primer pas per escapar de la teranyina en la qual estava atrapada i, a poc a poc i amb l’assessorament dels professionals del Punt d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD), va veure que el problema no era ella, sinó el seu marit. Ell l’estava maltractant psicològicament en exercir una coacció i un control fruit d’un sentiment de possessió que té l’origen en pautes culturals sexistes que mantenen i afavoreixen la superioritat masculina i la subordinació femenina.

“És quelcom que ens pot passar a totes. Però abans d’arribar a aquesta conclusió vius èpoques molt dures, de depressió, i deixes de tenir contacte amb els teus amics. Per sort, mai em va pegar”, afegeix l’Adela. Per sort, o potser no, perquè l’agressió física a vegades és el punt d’inflexió, “el que fa veure a la dona, o al seu entorn, que hi ha un problema de violència masclista”, apunta Marga Saiz, responsable del dispositiu d’atenció a les dones que viuen violència masclista de l’Ajuntament, qui afegeix que tant destructora és l’agressió física com la psicològica, la sexual o l’econòmica.

En totes les cultures

La violència masclista no és quelcom aïllat, sinó que és un problema estructural que afecta a totes les societats i cultures. “No té a veure ni amb la intel·ligència, ni amb els coneixements de les persones agressores o agredides i, per descomptat, ni la biologia ni les provocacions de la dona són factors causals; aquesta està vinculada a les creences i a les actituds de la societat, com el potenciar els anuncis on el mascle atractiu domina la dona”. Saiz afegeix que la violència masclista no és un trastorn mental, “com ens han volgut fer creure”, ja que és selectiva: “Normalment l’home no agredeix a qualsevol dona, sinó a la seva parella, que és la que l’ha d’obeir i viure sota el seu control”.

Una de cada quatre

Les xifres són esfereïdores i contradiuen la impressió generalitzada segons la qual la violència masclista és un problema social important però minoritari. Segons dades de l’Enquesta de violència masclista a Catalunya, elaborada pel Departament d’Interior de la generalitat el 2010, una de cada quatre dones consultades (el 26%) va manifestar que havia sofert alguna agressió masclista d’especial gravetat al llarg de la seva vida. A la ciutat de Barcelona aquesta xifra és gairebé del 30%.

“El problema rau en què als diferents centres d’atenció a la dona només ens arriba la punta de l’iceberg; aflora molt poc del que succeeix a la societat”, remarca Saiz. Concretament, els PIAD van atendre 1.275 dones durant el primer semestre de 2012, mentre que l’Equip d’Atenció a les Dones (EAD) -servei municipal ambulatori d’atenció específica a les dones i els seus fills que pateixen violència masclista– va atendre 843 casos durant el mateix període. El 92% de les dones ateses a l’EAD patien violència exercida per part de la seva parella o exparella.

“Cal tenir present que tota violència exercida sobre les mares també afecta els fills, encara que aquests no estiguin presents quan es produeix l’agressió”. Per atendre els infants i adolescents que viuen aquesta situació, Barcelona compta amb el Servei d’Atenció a Nenes i Nens que han patit violència de gènere a l’àmbit familiar (SAN) i l’Equip d’Atenció ala Infànciai l’Adolescència (EAIA).

Ciutat lliure de violència

Per prevenir i solucionar aquesta realitat, l’Ajuntament de Barcelona impulsa el Pla Municipal per ala Igualtatd’Oportunitats real i Efectiva entre Dones i Homes (2012-2015) que vol fer de la capital catalana una ciutat lliure de violència vers les dones.

“La prevenció és fonamental, però quan cal intervenir, aleshores s’ha de fer de forma global i en tres fronts: qui pateix la violència (dona i fills), qui l’exerceix (majoritàriament l’home) i el context en el qual es produeix”, explica la regidora de Dona i Drets Civils, Francina Vila, tot afegint: “I sobretot cal considerar les víctimes com a supervivents amb capacitat per decidir què volen fer amb la seva vida”.

Eines a l’abast

A més dels Centres de Serveis Socials, els Punts d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD) i l’Equip d’Atenció a les Dones (EAD), la ciutat compta amb el Centre Municipal d’Acolliment d’Urgència per Violència Masclista (CMAU-VM) -servei residencial que té capacitat per a 27 persones i on es deriven totes les dones i els seus fills que requereixen acolliment d’urgència-, les cases d’acollida, els pisos tutelats i els d’acollida en comunitats de veïns per a aquelles dones que han requerit recursos d’acolliment de llarga estada. Alhora, també és possible disposar del servei de teleassistència mòbil per violència de gènere (Atenpro), que és gratuït i permet a la dona estar permanentment localitzable. Com detalla Vila, “és un recurs per prevenir possibles agressions i garantir una atenció immediata davant de situacions d’emergència, i permet transmetre tranquil·litat i oferir suport, informació i assessorament a les usuàries del servei”.

Un altre dels serveis municipals en marxa és el d’Atenció a Homes per la promoció de relacions no violentes (SAH), “l’objectiu del qual és treballar amb els homes per eliminar o disminuir els maltractaments i aconseguir unes relacions familiars i de parella més respectuoses i igualitàries”, explica Saiz.

I també es fan els tallers de prevenció de relacions abusives per adolescents i joves, “Paranys de l’amor”, dirigits a alumnes de tercer i quart d’ESO, que promouen estratègies educatives, preventives i de sensibilització encaminades a incrementar la conscienciació entorn a la presència de la violència en la quotidianitat.

El telèfon gratuït d’atenció a les dones víctimes de violència masclista és el 900 900 120.

Gemma Martí

19/01/13

La Vanguardia

Salut comença a implantar el programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte

Salut ha començat a implantar aquest dilluns a les comarques gironines el programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte. La previsió és que el pla estigui desplegat a tota la regió sanitària d'aquí a quatre anys. La primera comarca on es fa és el Baix Empordà, on calculen que 27.500 persones es poden sotmetre a la prova. L'objectiu és que homes i dones d'entre 50 i 69 anys vagin a la farmàcia a fer-se un test que detecta la presència de sang en femta, un dels símptomes d'aquest tipus de càncer. Amb la universalització de les proves de detecció precoç esperen disminuir la mortalitat entre un 15 i un 30%. Cada any, es diagnostica aquest tipus de càncer a més de 470 gironins.

El programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte comença a ser una realitat a la regió sanitària de Girona. Tal com estava previst, el pla es comença a desenvolupar a la comarca del Baix Empordà on, des d'aquest dilluns mateix i fins al desembre del 2014, Salut preveu convidar 27.500 homes i dones a fer-se la prova.

Segons ha detallat el director del serveis territorials de Salut a Girona, Josep Trias, tots els habitants de la comarca que tinguin entre 50 o 69 anys rebran una carta on els explicaran que poden anar a les farmàcies acreditades per fer-se aquesta prova de detecció de sang en femta.

La vicepresidenta del Col·legi de Farmacèutics de Girona, Rosa Sacrest, ha explicat que aquest test és "extrasimple i molt fiable" i que el pacient pot recollir la mostra a casa, guardar-la a la nevera fins a tres dies i després portar-la de nou a la farmàcia. Un cop recollida la mostra de femta, l'enviaran al laboratori per detectar la presència d'hemoglobina.

Si el resultat és negatiu els pacients rebran una carta informativa amb la qual també els animaran a tornar a fer-se la prova al cap de dos anys per controlar que tot continua estant bé.

Com que la sang oculta en femta és un dels símptomes del càncer de còlon i recte, les persones que hagin donat positiu en la mostra seran citades per a una visita a la Unitat d'Endoscòpies de l'Hospital de Palamós, on se'ls informarà del resultat de la prova i dels passos a seguir. Primer de tot, li faran una colonoscòpia diagnòstica per comprovar si té algun tipus de patologia.

El director de l'oficina de cribratge, Miquel Carreras, ha explicat que l'objectiu és detectar la presència de càncer o de qualsevol altre patologia que pugui desencadenar la malaltia en un futur. La intenció és reduir entre un 15 i un 30% la mortalitat d'aquest tipus de càncer, que se situa en més del 40% a la regió sanitària de Girona.

Segons les darreres dades publicades pel registre del càncer de Girona, cada any es diagnostiquen 473 nous casos de càncer de còlon i recte a la demarcació, 288 en homes i 185 en dones. Cada any moren 129 homes i 81 dones víctimes d'aquest càncer. Segons ha detallat Carreras, la mortalitat es podria arribar a reduir un 30% amb la detecció precoç.

Per aconseguir-ho, Salut fa una crida a tots els habitants d'entre 50 i 69 anys a fer cas de la recomanació i participar en el programa de detecció precoç. Segons calcula el departament, prop del 40% de les persones que rebin la carta decidiran fer-se la prova. "Seria important que fos més del 40%", ha afirmat Carreras.

Les estimacions del Departament és que, amb el programa de detecció precoç, no es trobi cap patologia en el 30% dels casos, es detecti alguna patologia que podria derivar en càncer en un futur en el 46% dels casos i que es detecti la presència de càncer en el 22% de les proves. El programa estarà estès arreu de la regió sanitària d'aquí a quatre anys.

El compromís inicial era que es comencés a implantar l'any 2010. El director dels serveis territorials de Salut a Girona, Josep Trias, no ha volgut entrar a valorar per què no es van complir els terminis "adoptats fa dues legislatures" i ha insistit en destacar "la vessant positiva", que és que a partir d'avui es començaran a fer més proves de detecció de sang oculta en femta que permetran reduir la mortalitat i la incidència d'aquest tipus de càncer.

ACN

14/01/13

Diari de Girona

Es disparen les desigualtats socials a Catalunya, per primer cop per sobre del Regne Unit i Itàlia

El principal factor de risc per baixar en l'estatus social és ser dona, el segon, tenir més de 49 anys i el tercer, el nivell d'estudis

Foto de Xavier Bertral

El nivell de desigualtat social entre rics i pobres s'ha disparat a l'estat espanyol i de retruc, a Catalunya. Per primer cop des del 2010 és un país més desigual que el Regne Unit o Itàlia, on tradicionalment la societat és menys igualitària, segons l'estudi de la Fundació Bofill 'Crisi, trajectòries socials i educació'.

A Catalunya, el 20% de població més rica és 5,8 vegades més rica que el 20% més pobre −a Espanya ho és 6,8 vegades més−, mentre que la mitjana europea està per sota de 5. Una polarització social que s'ha accentuat amb la crisi, ja que Catalunya havia estat en xifres de desigualtat idèntiques i en algun cas inferiors a la mitjana europea fins al 2008, mentre que la resta de l'estat espanyol estava per sobre. L'evolució de les desigualtats a Catalunya han seguit la tendència ascendent de l'estat espanyol, que l'ha arrossegat fins a superar Itàlia i el Regne Unit, tot i que es queda un punt per sota d'Espanya.

Tot i així, com destacava l'autor de l'estudi i sociòleg Xavier Martínez Celorrio, "Catalunya és una societat molt desigual, però no és classista", en el sentit que encara manté molta més mobilitat social –possibilitat de canviar de classe social respecte als teus pares– que molts països europeus, com França, Itàlia o el Regne Unit.

Una altra de les conclusions de l'estudi és que per primer cop no n'hi ha prou de tenir estudis secundaris per protegir-se de la davallada de benestar social que s'ha generalitzat amb la crisi. El llindar mínim d'estudis per evitar el "risc de vulnerabilitat social", que vol dir el risc de pèrdua de renda o de pèrdua d'estatus social, són ara els "estudis terciaris", que inclouen els universitaris i l'FP superior.

L'estudi de la Fundació Bofill revela que entre 2003 i 2009 el 38% dels catalans van perdre poder adquisitiu, tot i que només el 19% va descendir en classe social. Tot i així, mesurant l'anomenada "vulnerabilitat social" es dedueix que un 36% de catalans van perdre renda o estatus laboral.

Destaca també el fet que el principal factor que augmenta el risc de pèrdua de benestar social és el sexe: les dones tenen un 190% més vulnerabilitat que els homes. El segon factor és l'edat, de manera que els més grans de 49 anys tenen un 46% més de possibilitats de perdre posició laboral, renda o estatus social. En tercer lloc se situa el nivell d'estudis: tenir un títol d'educació terciària, ja sigui universitari o d'FP superior, disminueix entre un 30% i un 70% el risc de vulnerabilitat social.

Sònia Sánchez

17/01/13

Ara.cat

Els antioxidants podrien causar càncer, adverteix Jim Watson

El pare de l’ADN reclama un canvi d’estratègia en investigació oncològica

“Ha arribat el moment de preguntarnos de debò si l’ús d’antioxidants no és més probablement una causa de càncer que una manera de prevenirlo”, afirma el premi Nobel Jim Watson, codescobridor de la doble hèlix d’ADN, en un article intel·lectualment brillant i políticament incorrecte publicat dimarts a la revista científica Open Biology. Watson, figura clau de la biomedicina en les últimes sis dècades, carrega contra la falta d’ambició de la investigació oncològica actual i reclama un canvi d’estratègia en la lluita contra el càncer. Però “l’obstacle més gran per avançar contra el càncer –adverteix– ve de la naturalesa conservadora de les institucions actuals d’investigació oncològica”.

Encara que Watson va ser pioner en l’estudi de les bases moleculars del càncer els anys 60, i el principal impulsor del projecte Genoma Humà els anys 80, ha vist com les noves teràpies derivades d’aquelles investigacions tenen una eficàcia limitada. En general, “aquestes noves teràpies funcionen només durant uns mesos” abans que apareguin cèl·lules canceroses resistents als fàrmacs, ha declarat Watson en una entrevista a l’agència Reuters.

En lloc de buscar teràpies individualitzades contra un gran nombre d’alteracions genètiques diferents, com s’ha fet aquests darrers quinze anys, Watson és partidari de reorientar les investigacions i buscar quins són els punts vulnerables comuns a diferents càncers una vegada han causat metàstasis. “Hem de centrar-nos molt més en les vulnerabilitats que apareixen comaconseqü.ncia de la capacitat de proliferació i creixement descontrolat de les cèl·lules canceroses”, escriu a Open Biology.

Entre aquestes vulnerabilitats, destaca les molècules oxidants, sense les quals la majoria de tractaments actuals de quimioteràpia i de radioteràpia perden eficàcia. “Dades recents indiquen que gran part de la impossibilitat per tractar càncers en estadis avançats ve d’un excés d’antioxidants”, recorda Watson. I afegeix que “estudis pròxims potser mostraran que l’ús d’antioxidants, en particular de vitamina E, podria causar un petit nombre de càncers que d’una altra manera no haguessin aparegut”. Watson és “un gran científic que té un coneixement profund de la biologia i al qual s’ha de tenir en compte”, va declarar ahir Josep Tabernero, cap del servei d’oncologia de l’hospital Vall d’Hebron. Tabernero coincideix amb Watson que “les teràpies moleculars introduïdes en els últims anys tenen una eficàcia limitada; però això no vol dir que siguin dolentes; de fet, han estat beneficioses per a un gran nombre de pacients; cosa que significa que no són suficients”.

Watson calcula que n’hi hauria prou amb 500o comamolt 1.000 milions de dòlars per identificar els punts vulnerables pels quals es podrien atacar millor les cèl·lules canceroses. Però adverteix que “l’obstacle més gran que ens impedirà superar gran part del càncer metastàsic en la pròxima dècada no serà la falta de coneixements, sinó la incapacitat creixent del món d’orientar el poder econòmic de manera intel·ligent en direccions que beneficiïn més la societat humana”.

Josep Corbella

10/01/13

La Vanguardia

Girona frega els 50 trasplantaments i manté el nombre de donants durant el 2012

Les comarques gironines van arribar a la xifra de 49 trasplantaments el 2012. Les últimes dades fetes públiques pel departament de Salut mostren també que el nombre de donants vàlids procedents de la demarcació es va mantenir en 10, la mateixa xifra que l'any 2011.

Com cada any, els trasplantaments de ronyó a la província de Girona van ser els més nombrosos amb un total de 37. D'aquests, vuit van ser de donants vius. Seguidament es van situar els hepàtics (7), cardíacs (4) i pulmonars (1). Durant el 2012 cap habitant de les comarques gironines es va sotmetre a una intervenció per trasplantar el pàncrees o l'intestí.

Pel que fa a les llistes d'espera per rebre un òrgan, a 31 de desembre els hospitals de Barcelona (els únics trasplantadors de Catalunya) tenien 89 gironins a la cua, dels quals 78 eren per trasplantament renal, 10 per trasplantament de etge i 1 per pulmonar. Si bé el nombre de donants i de trasplantaments va ser similar al dels últims anys (amb una lleugera tendència a la baixa), les negatives familiars a donar un òrgan a les comarques gironines van elevar-se fins a les 9.

Més eficiència

Catalunya segueix liderant el nombre de trasplantaments a Espanya, encara que han disminuït un 2,2 % el 2012 respecte a l'any anterior, quan s'hi va aconseguir un màxim històric, segons el comunicat del departament de Salut.

El nombre de donants de cadàvers han caigut un 4,2 % i se situa en 228 donants, però la disminució de trasplantaments ha estat menor (2,2 %) perquè ha augmentat la taxa d'efectivitat -s'aprofiten millor els òrgans procedents de donants cadàvers- i s'ha incrementat un 3,4 % els donants vius. La taxa d'efectivitat és ara de 2,7 òrgans obtinguts per cada donant cadàver, una dècima més que la ràtio de 2011, i el percentatge de negatives familiars a la donació s'ha mantingut entorn del 17 %. En total, s'han efectuat 872 trasplantaments, dels quals 31 han estat pediàtrics, i les llistes d'espera han disminuït un 4,6 % de mitjana.

Les llistes d'espera que més s'han reduït són les de pàncrees (15,4 %), pulmó (13,5 %), fetge (8,3 %) i ronyó (3,6 %), encara que les de trasplantaments de cor i intestí no han variat. El trasplantament pulmonar hi ha augmentat un 35 % i hi ha aconseguit un màxim històric, amb 66 casos, fet que suposa una taxa de 8,7 trasplantaments per milió de població (pmp), mentre que la mitjana espanyola és de 4,9 pmp.

Els trasplantaments renals han disminuït globalment un 3,4 %, encara que el percentatge dels quals provenen de ronyons de donants vius han augmentat un 4,3 % i se situen en 147 casos.

F.B. Agències

12/01/13

Diari de Girona

Receptes per al Optimisme

LA RAÓ DE LA INFELICITAT "Ens obsessionem amb el passat o el futur i ens oblidem de viure"

SOLIDARITAT Ajudar als altres enforteix les relacions socials i millora l'autoestima

Hi ha tècniques per veure la vida amb optimisme que permetin suportar aquest núvol negre que de vegades gravita sobre l'individu? Els experts asseguren que sí i que, a més, no són gens difícils de posar en marxa, encara que han d'anar acompanyades de la voluntat i el desig de canviar. Potser aquesta última sigui la part més difícil. Antonio Grego, doctor en Psicologia i autor del bloc Psy'n'thesis, i Andrés Cuartero, coordinador del grup d'emergències del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, proposen algunes receptes per intentar ser optimistes en temps difícils:

Practicar el mindfulness o atenció plena. Focalitzar l'atenció en el moment present, en l'aquí i ara, mentre es deixen fluir sensacions i pensaments, o concentrar-se en un estímul extern. Per exemple, focalitzar l'atenció en la respiració, prenent consciència del cicle d'inspiració-espiració i de les sensacions associades (com entra l'aire fred, s'expandeix el tòrax ...). La base d'aquesta tècnica és que "moltes vegades la raó de la infelicitat és que ens obsessionem amb el passat o el futur i ens oblidem de viure el present", explica Grego.

Gratitud. Reservar un moment cada dia per pensar o escriure aquelles coses que ens han ocorregut durant la jornada per les quals ens sentim agraïts. "El fonament d'aquesta tècnica està en reorientar la nostra atenció i la nostra memòria cap esdeveniments positius que d'una altra manera ens poden passar desapercebuts", assenyala Grego. En aquesta línia, Cuartero recomana "valorar el que tenim de positiu. Ja sabem el que no tenim, el que ens preocupa, i no perquè li dediquem més temps desapareixerà allò positiu que hi ha en les nostres vides, en el nostre entorn, en les persones que volem i que ens volen ".

Allunyar-se del focus del problema temporalment. Posar distància entre nosaltres i el que ens preocupa, donar-nos permís per no estar tancats en un cercle viciós. Podem fixar-nos rutines que ens allunyin, encara que sigui temporalment, del focus dels problemes. A més, Andrés Cuartero recomana no sobreexponerse als pessimistes nats, ja que no necessitem que ens diguin a tota hora com de malament està tot.

Temps per activitats plaents. També ajuda a millorar l'estat d'ànim el fet de reservar cada dia un temps per realitzar una activitat que resulti agradable (cuinar, passejar, llegir, veure una pel·lícula ...). Hi ha dos tipus d'activitats que semblen especialment eficaços: realitzar exercici físic i activitats que impliquen interacció social (amb la parella, els amics, la família ...).

Treballar els pensaments. Una característica de les persones deprimides és que presenten un estil cognitiu conegut com "tríade de pensament negatiu" sobre un mateix ("no valc per a res"), els altres ("la gent no em vol") i sobre el futur ("això sempre anirà a pitjor"). Un objectiu per millorar l'ànim és donar la volta a aquests pensaments i convertir-los en altres positius referits a un mateix ("sóc capaç de tirar endavant"), els altres ("hi ha gent que em vol i m'ajuda") i el futur ( "això sortirà bé!"). Una manera de promoure aquest canvi positiu és tractar de recopilar evidències en el dia a dia que parlen a favor d'aquestes frases més optimistes.

Solidaritat. Els actes prosocials o altruistes tenen efectes beneficiosos no només per a qui els rep sinó també per a qui els fa. Ajudant els reforça l'autoeficàcia, enforteix les relacions socials i augmenta les possibilitats d'obtenir reforços.

C. López / J. Ricou

13/01/13

La Vanguardia

"Un nen veu per primera vegada el cel, i estrena el cel"

Catherine l'Ecuyer, investigadora i divulgadora de temes relatius a l'educació

Tinc 38 anys. Sóc advocada. Vaig néixer al Quebec (Canadà) i visc a Barcelona, aquí em vaig enamorar i em vaig casar. Tenim 4 fills (de 3 a 7 anys). Em dedico a la consultoria d'empreses. Hauríem de tornar a educar i deixar d'inculcar. Sóc catòlica practicant, em vaig convertir amb 16 anys.

"Per què no plou cap amunt?! ", em va preguntar el meu fill.


Que tendre.


En realitat no buscava una resposta, és la manera que tenen els nens d'admirar-se davant una realitat que és però que podria no haver estat. La sorpresa és el motor de la motivació del nen. Chesterton deia...


Un savi.


... "En cada infant totes les coses del món són fetes de nou i l'univers es torna a posar a prova". Un nen veu per primera vegada el cel, i estrena el cel. Creix meravellat pel que l'envolta. Si et fixes, de camí a l'escola les mares tiren dels nens, només les àvies caminen al seu costat.


Una observació de la qual aprendre.


Els nens s'aturen meravellats perquè han vist alguna cosa que brilla a terra..., i les mares diuen: "Deixa aquesta porqueria!". 


Què fem?,  arribar tard a l'escola?


El que sigui menys aixafar la seva sorpresa. La sorpresa és el desig de coneixement, és no donar el món per descomptat, per això hem d'educar en la sorpresa. 


I com es fa? 


La sorpresa requereix llibertat interior. Segons Tomàs d'Aquino, hi ha dues fases en el coneixement: la primera és el descobriment i la invenció, i la segona, la disciplina i l'aprenentatge. Hem invertit l'ordre: a les escoles s'aprèn de fora cap a dins, no de dins cap a fora. 


El fora és invasiu.


Patim la síndrome de la sobreestimulació a causa d'uns quants experiments amb rates: van posar unes rates en una gàbia fosca i altres en un laberint amb rodes i rampes. Les segones resolien millor els problemes. Així van arribar a la conclusió que a més estímuls, més intel·ligència.


Entre la manca d'estímuls i l'excés ha d'haver el punt mitjà.


Avui els estudis relacionen la sobreestimulació amb problemes d'aprenentatge. 


Estem en l'era de les pantalles. 


Estem creant nens saturats. Innocents sèries infantils tenen una mitjana de 7,5 canvis abruptes d'imatge per minut. Quan aquests nens s'enfronten al ritme de la vida real, tot els s'impacienta i avorreix. Existeixen estudis que relacionen hores de televisió en la infància amb problemes d'atenció i trastorn de l'aprenentatge.


Cal recuperar el silenci.


Les pantalles estridents torben l'únic aprenentatge sostenible del nen: descobrir el món per si mateix i al seu ritme. Einstein deia que la fórmula de l'èxit era el treball, més el joc, més el silenci. Mai havíem tingut tanta informació i mai ca havíem après tan poc.


És una preocupació mundial.


El premi Nobel Herbert Simon deia que la informació consumeix atenció de qui la rep. En conseqüència, una gran quantitat d'informació crea un empobriment de l'atenció. 


La multitasca és avui habitual en nens.


I ja sabem que dividir l'atenció la minva. El nen sobreestimulado es converteix en un adolescent que l'ha vist i ho ha tingut tot, té el desig bloquejat.


El sistema educatiu tampoc ajuda.


Tots naixem originals i morim còpies, deia Carl Jung. En lloc de treure el millor de cada un, el sistema educatiu inculca. I s'emmotlla al supòsit "nou ritme infantil" a base de pantalles. No obstant això, els alts directius d'empreses tecnològiques de Silicon Valley manen els seus fills a una escola d'elit que fa bandera de no utilitzar tecnologia en les aules.


Un nou esnobisme californià?


El seu argument és que l'ordinador impedeix el pensament crític, i que ja tindran temps d'aprendre i de gestionar aquesta eina. Cal evitar que vegin la vida com una pantalla on succeeixen coses, procurar que descobreixin el sentit a través de la vida real, i respectar el seu ritme. 


És lent. 


Sí, des del nostre punt de vista són com cargols, i no obstant això ells tenen la clau de la felicitat: viure amb intensitat i sorpresa cada moment present. Això és natural per als nens, no l'hi robem.


Serà el meu propòsit per al 2013.


Si deixem que vegin i visquin coses que no els corresponen, les etapes s'acceleren. L'edat de la infància és l'edat del joc, de la imaginació, si no la passen de petits, seran adults immadurs.


El consum, els seus missatges els atrapen.


El consumisme és la forma més letal i directa de matar la sorpresa d'un nen. Quan saturem els seus sentits amb tot el que vol no li deixem desitjar les coses, i així el nen comença a donar el món per descomptat. 


... A pensar que tot li cal. 


Sí, que les coses, o pitjor, que les persones han de comportar-se com ell vol, i els seus capritxos es converteixen en ordres, i apareixen les rebequeries i els disgustos a conseqüència de la frustració que li provoca que la realitat no s'adapta al que desitja.

Això fa molta pena.


Educar en la sorpresa és educar el nen en l'agraïment per la vida, per la bellesa i el misteri que l'envolta.

Un adult petitó

La ment intuïtiva és un regal sagrat i la ment racional és un fidel servent. Hem creat una societat que rendeix honors al servent i ha oblidat el regal, deia Einstein. Al que l'Ecuyer, en el seu assaig Educar en la asombro (Plataforma), afegeix: "Matar la imaginació, la sorpresa i la creativitat d'un nen per inculcar-li com més aviat i contra la seva naturalesa una actitud raonable és típic d'una societat freda , cínica i calculadora. Fem als nens a la nostra mida. El nen és un adult petit ". Aquesta advocada va començar a investigar temes relacionats amb l'educació quan va néixer el seu primer fill, i el seu blog té més de set mil visites al mes.

Ima Sanchís

11/11/13

La Vanguardia

Contra el ressentiment

El ressentiment és una emoció tòxica, summament perjudicial, que quan rosega l'ànima ennegreix la vida de la persona que el pateix i totes les activitats que desenvolupa. És com un verí, pitjor encara, una intoxicació de la vida interior que amargueja i que queda a dins hermèticament tancada, creixent de dimensions cada cop més destructives. Ha estat descrit per les ments més lúcides del pensament occidental. Nietzsche dedica la seva Genealogia de la moral a analitzar-lo i, després d'ell, figures del pensament contemporani com Max Scheler o Romano Guardini.

No neix per casualitat. És fruit d'un greuge comparatiu, d'una ferida que ha tingut lloc en el passat i que es va fent gran al llarg del temps, perquè el ressentiment és cíclic. Consisteix a tornar a sentir el tracte injust que vaig rebre, el greuge que em van causar, la humiliació a què em van sotmetre. El ressentiment, però, crea cultura. Nietzsche té raó. És una cultura que expressa aquest odi contra el causant del greuge, contra la causa eficient de la injustícia que vaig sofrir. S'expressa a través de l'obra, de les lletres, de les arts, de l'oratòria. El ressentiment sempre busca alguna escletxa per alliberar-se, per sortir de la caixa negra. Per això, es veu d'una hora lluny quan l'ésser humà parla amb ressentiment, escriu amb ressentiment o crea des del ressentiment. Li manca serenitat, pau, equilibri, ponderació en els judicis.

El ressentiment no és, en cap cas, una casualitat. Qui ha estat tractat justament, no sent rancor, però qui ha estat tractat injustament i aquesta injustícia es reitera i se sent impotent per plantar cara i abandonar l'actitud servil, només li queda el ressentiment que el fa envellir abans d'hora i el converteix en una mala companyia. Hi ha fills ressentits contra els seus pares, alumnes ressentits contra els seus professors, artistes ressentits contra el seu públic. Neix, al capdavall, d'una manca de reconeixement i d'un esperit comparatiu. El ressentit es queixa perquè veu que l'altre és tractat millor i que no se li reconeixen les seves qualitats. Ningú ha definit mai el ressentiment com una virtut, tampoc com un valor, menys encara com una passió bella i noble. És, més aviat, una debilitat. Pot tenir raons objectives, de pes, però en cap cas és positiu sentir ressentiment. Hi ha ressentiment individual, però també hi ha el ressentiment col·lectiu. És el que sent un grup, una comunitat o un col·lectiu quan se sent maltractat, quan se sent humiliat i injustament valorat. Aquesta injustícia, si es cronifica, fa augmentar el ressentiment de tal manera que es propaga de pares a fills i creix cada cop de més proporcions enfosquint l'ànima d'aquell col·lectiu.

Quan un poble és tractat injustament, quan se li nega la seva mateixa condició de poble, quan reiteradament se'l vexa i se l'humilia, és lògic que emergeixi el ressentiment, però si aquest poble no és capaç de transformar aquesta passió tòxica, aquesta emoció tan summament destructiva en energia creadora i positiva, aquest poble no té futur i als ulls del món és un poble que fa el ploricó i el paper de víctima. El ressentiment no és un sentiment noble, però tampoc no ho és la venjança, ni la gelosia. Són passions humanes tan antigues com la mateixa humanitat. Un poble ha de saber trobar antídots al ressentiment i mecanismes per alliberar-lo abans que no sigui massa intens i massa voluminós. Ha de poder expressar en el món la seva singularitat, la seva bellesa, la seva creativitat i riquesa inherent i, a la vegada, ha de poder reivindicar allò que és just per a ell, el reconeixement que mereix. El món sabrà reconèixer-ho si allò que fa és bo i té qualitat, fins i tot encara que el veí més pròxim li hagi negat sistemàticament el seu dret a existir. Els pobles no viuen del ressentiment. Al contrari: el ressentiment els enverina i els mata.

Francesc Torralba

09/01/13

El Punt Avui

Nou crit d'alerta del síndic de greuges per la vulnerabilitat de la infància a Catalunya

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha assegurat que algunes polítiques públiques de la Generalitat de Catalunya "han contribuït a agreujar la situació de vulnerabilitat" dels menors. Fa una dura crítica al govern actual. Ribó ha denunciat que la Generalitat ha incomplert "la major part" de les mesures que ell va recomanar amb anterioritat.

El síndic ha entregat aquest dimecres l'Informe sobre els drets de la infància 2012 a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert. En el document, Ribó posa de manifest que la suspensió d'algunes ajudes de menjador escolar i l'increment de les quotes d'accés a diferents serveis com les escoles bressol han augmentat la vulnerabilitat de la infància. En minvar les polítiques públiques que afavoreixen el benestar dels nens i nenes a Catalunya, la pobresa infantil, que en aquests moments supera el 26%, augmenta.

Des de l'any 2009, el síndic de greuges ha advertit que "hi ha polítiques públiques que es van reduint en aquells sectors que estan pràcticament en la línia de la inclusió social, i no només en la infància". Fins ara era una problemàtica greu, però menys palpable, "ara ja és flagrant i és molt evident, i volem fer un nou crit d'alerta que la societat pot perdre molt més si no s'entén que, malgrat les retallades pressupostàries, la prioritat hauria de ser ajudar a minvar la vulnerabilitat dels sectors de la infància".

L'informe insta a corregir "de manera urgent" els criteris per a la concessió d'ajudes i exigeix que la falta de recursos sigui motiu suficient perquè aquestes puguin ser concedides sense necessitat que la unitat familiar estigui en risc social. Per altra banda, esmenta la falta d'incentivació i promoció de les famílies d'acollida, l'escassedat de les quals fa que molts menors s'hagin de quedar als centres d'acollida.

El document de Ribó també adverteix que l'augment de places dels centres per a menors privats de llibertat "afecta negativament el dret a la intimitat dels menors internats". D'aquesta manera insta a suspendre la decisió de tancar el centre dels Til·lers, a Mollet del Vallès, i reduir les places del de Montilivi, de Girona.

Pel que fa a l'ensenyament, segons l'informe, l'ampliació de la ràtio de nens i nenes per classe condiciona el dret a una educació de qualitat. Es fa referència també a la "segregació escolar" i denuncia que alguns municipis, com Sabadell o Montcada i Reixac, no compleixen l'obligació d'establir les mateixes àrees d'influència per als centres públics i concertats, un criteri que influeix en l'elecció dels col·legis.

324.cat

09/01/13

Cèl·lules mares del cordó unbilical per tractar infarts o ictus

Un estudi d'un grup d'investigadors de l'hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (Can Ruti) posa de manifest la capacitat regenerativa d'un tipus de cèl·lules mare derivades de la sang del cordó umbilical. Segons experiments realitzats amb ratolins, aquestes cèl·lules son capaces de formar petits vasos sanguinis humans dins d'un ratolí. La troballa obre la porta a l'ús d'aquest tipus de cèl·lules en el tractament de malalties humanes on existeix un dèficit vascular a recuperar, com l'infart o l'ictus, ja que s'evidencia que aquestes cèl·lules del cordó umbilical generen vasos sanguinis que són claus per recuperar, per exemple, el teixit muscular cardíac malmès després d'un infart agut de miocardi.

Després d'un infart, la sang deixa de nodrir correctament les cèl·lules del múscul cardíac, acaben morint i generen una cicatriu que afecta la capacitat de bategar del cor. Cal, doncs, recuperar els vasos sanguinis de la zona afectada. Actualment això només es possible amb tractaments farmacològics o bé amb un transplantament de cor.

Ara, amb la nova troballa dels investigadors de l'hospital Germans Trias i Pujol s'obre la porta a que es puguin utilitzar cèl·lules mare del cordó umbilical per poder regenerar el teixit malmès. Des del centre hospitalari recorden que la sang del cordó umbilical es pot extreure fàcilment i sense risc per la donant després del part.

Aquestes cèl·lules mare del cordó umbilical són mesenquimals, és a dir, multipotencials. Això significa que tenen capacitat per convertir-se en diversos tipus de cèl·lules: òssies, de cartílag, de greix, musculars o neuronals. Arrel d'aquesta investigació, s'evidencia la seva capacitat per a generar vasos sanguinis claus per recuperar el teixit muscular cardíac malmès després d'un infart.

La investigació s'ha basat en l'adhesió d'una matriu biològica de cèl·lules mare mesenquimals de sang de cordó sobre la zona infartada del cor de ratolins. El resultat, un augment de la revascularització del teixit cardíac i una disminució significativa de l'àrea de l'infart. Ara, els experiments continuen amb l'objectiu d'estudiar si l'efecte regenerador de les cèl·lules es tradueix en una millora de la funció cardíaca.

L'estudi l'han dut a terme investigadors del grup de recerca en Insuficiència Cardíaca i Regeneració Cardíaca (ICREC) de l'Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol, en col·laboració amb el grup de Bioluminescència de l'Institut Català de Ciències Cardiovasculars i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).

Els resultats s'han publicat recentment a la revista científica Plos-One, sota el títol "Human umbilical cord blood-derived mesenchymal stem cells promote vascular growth in vivo".

Diari de Girona
07/01/13