Ens pot passar a totes

La violència física és la que més es veu, però la psicològica pot arribar a ser molt pitjor

Qui m’ho havia de dir. A mi. Amb una carrera universitària, de bona família, amb una feina interessant, un marit que deia que m’estimava i dos fills maquíssims...”. Amb aquestes paraules l’Adela, de 47 anys, comença a relatar els darrers cinc anys de la seva vida. “Primer era la dona més meravellosa del planeta: guapa, intel·ligent, simpàtica, amorosa... i sense saber gairebé ni com ni quan em vaig convertir en una gorda inepta, que no sabia tenir cura dels meus fills, que sempre posava la pota... Però després ell es penedia de tot el que m’havia dit i vivíem una ‘lluna de mel’ que durava uns dies per, al cap de poc, tornar a una situació que ara veig que era d’una violència psicològica brutal”, explica entre sanglots.

Escapar de la teranyina

Una visita al Centre de Serveis Socials –per un tema relacionat amb la pensió de la seva mare– va generar les primeres sospites de l’assistent social que la va atendre. Aquest va ser el primer pas per escapar de la teranyina en la qual estava atrapada i, a poc a poc i amb l’assessorament dels professionals del Punt d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD), va veure que el problema no era ella, sinó el seu marit. Ell l’estava maltractant psicològicament en exercir una coacció i un control fruit d’un sentiment de possessió que té l’origen en pautes culturals sexistes que mantenen i afavoreixen la superioritat masculina i la subordinació femenina.

“És quelcom que ens pot passar a totes. Però abans d’arribar a aquesta conclusió vius èpoques molt dures, de depressió, i deixes de tenir contacte amb els teus amics. Per sort, mai em va pegar”, afegeix l’Adela. Per sort, o potser no, perquè l’agressió física a vegades és el punt d’inflexió, “el que fa veure a la dona, o al seu entorn, que hi ha un problema de violència masclista”, apunta Marga Saiz, responsable del dispositiu d’atenció a les dones que viuen violència masclista de l’Ajuntament, qui afegeix que tant destructora és l’agressió física com la psicològica, la sexual o l’econòmica.

En totes les cultures

La violència masclista no és quelcom aïllat, sinó que és un problema estructural que afecta a totes les societats i cultures. “No té a veure ni amb la intel·ligència, ni amb els coneixements de les persones agressores o agredides i, per descomptat, ni la biologia ni les provocacions de la dona són factors causals; aquesta està vinculada a les creences i a les actituds de la societat, com el potenciar els anuncis on el mascle atractiu domina la dona”. Saiz afegeix que la violència masclista no és un trastorn mental, “com ens han volgut fer creure”, ja que és selectiva: “Normalment l’home no agredeix a qualsevol dona, sinó a la seva parella, que és la que l’ha d’obeir i viure sota el seu control”.

Una de cada quatre

Les xifres són esfereïdores i contradiuen la impressió generalitzada segons la qual la violència masclista és un problema social important però minoritari. Segons dades de l’Enquesta de violència masclista a Catalunya, elaborada pel Departament d’Interior de la generalitat el 2010, una de cada quatre dones consultades (el 26%) va manifestar que havia sofert alguna agressió masclista d’especial gravetat al llarg de la seva vida. A la ciutat de Barcelona aquesta xifra és gairebé del 30%.

“El problema rau en què als diferents centres d’atenció a la dona només ens arriba la punta de l’iceberg; aflora molt poc del que succeeix a la societat”, remarca Saiz. Concretament, els PIAD van atendre 1.275 dones durant el primer semestre de 2012, mentre que l’Equip d’Atenció a les Dones (EAD) -servei municipal ambulatori d’atenció específica a les dones i els seus fills que pateixen violència masclista– va atendre 843 casos durant el mateix període. El 92% de les dones ateses a l’EAD patien violència exercida per part de la seva parella o exparella.

“Cal tenir present que tota violència exercida sobre les mares també afecta els fills, encara que aquests no estiguin presents quan es produeix l’agressió”. Per atendre els infants i adolescents que viuen aquesta situació, Barcelona compta amb el Servei d’Atenció a Nenes i Nens que han patit violència de gènere a l’àmbit familiar (SAN) i l’Equip d’Atenció ala Infànciai l’Adolescència (EAIA).

Ciutat lliure de violència

Per prevenir i solucionar aquesta realitat, l’Ajuntament de Barcelona impulsa el Pla Municipal per ala Igualtatd’Oportunitats real i Efectiva entre Dones i Homes (2012-2015) que vol fer de la capital catalana una ciutat lliure de violència vers les dones.

“La prevenció és fonamental, però quan cal intervenir, aleshores s’ha de fer de forma global i en tres fronts: qui pateix la violència (dona i fills), qui l’exerceix (majoritàriament l’home) i el context en el qual es produeix”, explica la regidora de Dona i Drets Civils, Francina Vila, tot afegint: “I sobretot cal considerar les víctimes com a supervivents amb capacitat per decidir què volen fer amb la seva vida”.

Eines a l’abast

A més dels Centres de Serveis Socials, els Punts d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD) i l’Equip d’Atenció a les Dones (EAD), la ciutat compta amb el Centre Municipal d’Acolliment d’Urgència per Violència Masclista (CMAU-VM) -servei residencial que té capacitat per a 27 persones i on es deriven totes les dones i els seus fills que requereixen acolliment d’urgència-, les cases d’acollida, els pisos tutelats i els d’acollida en comunitats de veïns per a aquelles dones que han requerit recursos d’acolliment de llarga estada. Alhora, també és possible disposar del servei de teleassistència mòbil per violència de gènere (Atenpro), que és gratuït i permet a la dona estar permanentment localitzable. Com detalla Vila, “és un recurs per prevenir possibles agressions i garantir una atenció immediata davant de situacions d’emergència, i permet transmetre tranquil·litat i oferir suport, informació i assessorament a les usuàries del servei”.

Un altre dels serveis municipals en marxa és el d’Atenció a Homes per la promoció de relacions no violentes (SAH), “l’objectiu del qual és treballar amb els homes per eliminar o disminuir els maltractaments i aconseguir unes relacions familiars i de parella més respectuoses i igualitàries”, explica Saiz.

I també es fan els tallers de prevenció de relacions abusives per adolescents i joves, “Paranys de l’amor”, dirigits a alumnes de tercer i quart d’ESO, que promouen estratègies educatives, preventives i de sensibilització encaminades a incrementar la conscienciació entorn a la presència de la violència en la quotidianitat.

El telèfon gratuït d’atenció a les dones víctimes de violència masclista és el 900 900 120.

Gemma Martí

19/01/13

La Vanguardia