La pol·lució a les ciutats ja causa més morts que la malària i la sida

L’OMS alerta: més del 80% de la població urbana mundial respira aire brut

La pol·lució a les ciutats va augmentar un 8% globalment en cinc anys (2008-2013), segons les dades noves que ha recopilat l’ Organització Mundial de la Salut (OMS) amb informació de 3.000 ciutats. Més del 80% de les persones que viuen en àrees urbanes suporten nivells de contaminació que no respecten els límits que estableix aquesta organització. La pol·lució de l’aire originada per les partícules petites i ultrafines (PM10 i PM2.5) causa més de tres milions de morts prematures cada any a tot el món; més que les morts degudes a la malària i la sida.

L’OMS va llançar ahir un SOS per provar d’ aturar el flagell de la pol·lució a les ciutats. El 98% de les ciutats de més de 100.000 habitants i catalogades com de baixos ingressos no compleixen les directrius d’aquesta organització, encara que als països amb alts ingressos econòmics l’incompliment és del 56%.

Ara gairebé cap regió del món escapa del problema, però el ràpid creixement urbà a la Mediterrània oriental, l’Orient Mitjà i el Sud-est Asiàtic fa que aquestes zones siguin les que pateixen els impactes més importants. Moltes d’aquestes urbs presenten nivells de pol·lució que se situen entre 5 i 10 vegades per sobre dels valors recomanats per l’OMS. En canvi, la situació és molt millor en països amb ingressos alts ( Amèrica del Nord o Europa occidental).

Atenent les partícules ultrafines (PM2.5), que són les més perilloses per a la salut, els registres més alts es donen a l’ Índia, país que concentra 15 de les 30 ciutats amb l’aire més brut per a aquest contaminant. La Xina té cinc urbs en aquest rànquing, encara que ha millorat la qualitat de la seva atmosfera des del 2011. L’ Aràbia Saudita, l’Iran, el Pakistan o Nigèria són països que mostren dades alarmants. La ciutat en pitjor estat és Onitsha, un port del sud de Nigèria amb trànsit intens on es mesuren 594 mcg/m3de PM10 de mitjana anual; és a dir, 30 vegades els valors desitjats per l’OMS.

La situació és millor als països desenvolupats. Per exemple, Sydney, Londres o Roma registren 17, 22 i 28 mcg/m3de PM10 respectivament. A Espanya, el 32% de les 231 ciutats que ofereixen dades depassen el llistó dels 20 mcg/m3de l’OMS. Barcelona (24 micrograms) excedeix el límit de l’OMS, però no Madrid (19). L’estudi només inclou mesuraments sobre partícules, no sobre altres contaminants, com NO2o ozó.

“Som davant una emergència a molts països. La contaminació de l’aire a les zones urbanes continua creixent a un ritme alarmant i té efectes devastadors sobre la salut humana”, declara María Neira, directora del departament de salut pública de l’OMS. “El cost per als països és enorme. La contaminació de l’aire afecta les economies i la qualitat de vida de les persones. Condueix a les principals malalties cròniques, fins a provocar la mort”, afegeix.

El deteriorament de la qualitat de l’aire s’agreuja a mesura que creixen les grans urbs amb ingressos econòmics baixos, la qual cosa fa que la població es vegi incapaç d’escapar dels núvols de contaminació i les partícules que desprenen el transport, la indústria, les obres públiques o la crema de combustibles a les cases.

Els contaminants de l’aire penetren als pulmons i als sistemes cardiovasculars, de manera que posen en risc la salut de les persones. Per això, la pol·lució incrementa el risc de tenir accidents cerebrovasculars, malalties del cor, càncer de pulmó i afeccions respiratòries agudes, especialment asma.

S’espera, a més, que el peatge de tres milions de morts prematures es dupliqui a mesura que la població augmenti i el nombre de vehicles s’aproximi als 2.000 milions per a l’any 2050, tret que es faci una transformació del model energètic i de transport basat en combustibles fòssils.

El document també suggereix solucions per afrontar el problemes, entre les quals destaca que cal limitar les emissions de les xemeneies, incrementar l’ús de les fonts d’energia renovables (com l’energia solar i eòlica) i incentivar ràpid els transports col·lectius, així com caminar i afavorir el vianant, i habilitar xarxes de carril bici. Moltes ciutats europees han planificat accions per disminuir el trànsit i reduir l’ús de vehicles de motor dièsel més vells, que han enquistat el problema de la contaminació a Europa.

Antonio Cerillo

13/05/2016

La Vanguardia