L'obesitat és la pandèmia del segle XXI

Així l'ha classificat l'Organització Mundial de la Salut (OMS), després d'analitzar xifres tant preocupants i alarmants com aquestes: a l'any 2014, 600 milions de persones adultes d'arreu del món (el 13%) eren obeses, i 1.900 milions d'adults (corresponent al 39%) patien sobrepès. Observant dades de l'any 1980, la prevalença de l'obesitat s'ha multiplicat per més de dos en poc més de tres dècades. Gens d'estranyar que l'enorme preocupació epidemiològica hagi fet proliferar al calendari dates que ajudin a conscienciar a la població de la importància de lluitar contra l'obesitat: el Dia Europeu de l'Obesitat (que es correspon amb el tercer dissabte de maig), el Dia Mundial contra l'Obesitat (12 de novembre) i el Dia Nacional de la Persona Obesa (14 de desembre).

Segons aquesta mateixa organització internacional, les quatre malalties no transmissibles causants de les majors morbilitat i mortalitat mundials són les malalties cardiovasculars, les respiratòries cròniques, el càncer i la diabetis mellitus. En relació, s'ha observat que el 23% dels casos de cardiopatia isquèmica, entre el 7 i el 41% de determinats càncers (principalment d'endometri, mama i colon), i el 44% dels casos de diabetis mellitus tipus 2 són atribuïbles al sobrepès i l'obesitat. I que el risc de contraure aquestes malalties creix amb l'augment de l'IMC (Índex de Massa Corporal). A nivell de la població infantil, l'obesitat s'associa a una major probabilitat de patir-ne a l'etapa adulta, a una futura discapacitat i a una mort prematura (abans dels 70 anys d'edat); i a sumar conseqüències a curt i mig termini, com dificultat respiratòria, risc primerenc de resistència a la insulina, de malaltia cardiovascular, major risc de fractures òssies i hipertensió arterial, a més d'efectes psicològics.

Dins els determinants socials propiciadors de l'excés de pes s'hi solen incloure el nivell d'estudis (a menor nivell acadèmic més prevalença), l'estat civil (la convivència en parella i la viduïtat l'incrementen), la classe social (individus amb ocupació laboral manual en tenen major risc), el nivell de renda (un menor nivell d'ingressos ho pot propiciar) i el gènere (les dones treballadores manuals presenten un major risc de sobrepès i obesitat). Aquests condicionants podrien estar al darrera del fet que el 35,74% de la població espanyola té sobrepès, i el 16,91%, algun grau d'obesitat, segons s'ha estimat a la Encuesta Europea de Salud en España 2014.

Anant a xifres més properes, l'Enquesta de Salut de Catalunya 2014, segons l'IMC calculat en base als pesos i talles declarats, el 48,1% de la població catalana entre 18 i 74 anys té excés de pes; considerant que el 33,1% té sobrepès (és a dir, una tercera part de la població) i el 15,0% pateix obesitat. Posant el punt de mira a la població infantil d'edats compreses entre 6 i 12 anys, el sobrepès afecta al 18,7% d'aquest col·lectiu poblacional, i l'obesitat a l'11,7%; sent l'excés de pes més prevalent als nens (32,2%) que a les nenes (28,6%).

Els percentatges poblacionals citats fins al moment s'han determinat en base al càlcul d'un indicador de l'estat nutricional, l'IMC (?25 kg/m2 sobrepès i ?30 kg/m2 obesitat, segons l'OMS), i que indirectament podria estar relacionat amb un excés de massa grassa corporal, en més o menys grau. Però destacar que l'estat de salut individual i el risc de patir certes patologies lligades a un excés de pes s'ha de determinar específicament amb la mesura de la massa grassa corporal com a compartiment.

Les previsions futures no són gens encoratjadores. I amb la intenció de poder frenar aquesta prevalença creixent, l'OMS dóna tres recomanacions genèriques per a intentar-les complir de forma individual: 1) limitar la ingesta calòrica provinent de sucres i greixos totals; 2) incrementar el consum d'aliments d'origen vegetal, com les fruites, verdures i hortalisses, llegums, cereals en format integral i fruits de closca; i 3) realitzar activitat física de forma regular, entenent-ho com 60 minuts diaris per a la població infanto-juvenil, i 150 minuts setmanals per l'adulta.

S'ha d'entendre que un excés de massa grassa no només és una qüestió estètica; principalment afecta a la salut.

Dra. Anna Costa Corredor

Dietista-Nutricionista, biòloga, llicenciada i doctora en Ciència i Tecnologia dels Aliments

11/11/2015

Diari de Girona