Boko Haram fa servir nenes bomba per perpetrar una nova onada d’atemptats

CANVI D’ESTRATÈGIA “D’atacs armats han passat a atemptats suïcides”, diu un cap de seguretat del Txad

DEGOTEIG INCESSANT Ahir es van immolar dues joves en un poblat i, dies enrere, cinc en un mercat 

Soldats nigerians controlen la carretera cap a la localitat de Guoza, recuperada de Boko Haram, l’abril passat. Lekan Oyekanmi/AP

Deu tenir menys de 10 anys, té les galtes rodones i aixeca els dos braços al cel amb les mans obertes. Es manté així, paralitzada com si fos una nina, mentre a la seva mare i la seva germana gran, que són al seu costat, les acaba d’escorcollar una dona vestida de civil. Després la senyora palpa sota la túnica de la nena, que continua estant amb els braços estesos i els ulls ben oberts. Com que no els troba res, les deixa passar al mercat de Baga Sola, un poblet humil i semienterrat en sorra a la vora del llac Txad, a la frontera entre el país txadià i el nord-est de Nigèria.

Totes tres passen per sota d’un cordill lligat de banda a banda del carrer, que marca el final del punt de control, i es perden entre la pols i la bullícia de centenars de persones, parades de menjar, ases, xais i camells. La dona buscava cinturons bomba. En els últims mesos, més de 9.000 nigerians han travessat el llac i han fugit fins aquí a causa de la violència de la banda fonamentalista Boko Haram. Però el terror els ha seguit. Des del febrer la milícia ha perpetrat més de trenta atacs i atemptats en sòl txadià i, en les seves últimes escomeses, ha canviat de tàctica mortal. “Al principi milicians de Boko Haram arribaven amb armes de foc o ganivets, mataven i se n’anaven. Des de fa unes setmanes, fan atemptats suïcides. I preferentment utilitzen dones i nenes”, adverteix Mahamat Ahmat, responsable de seguretat del campament de refugiats Dar es Salaam, als afores del poble.

La tàctica, utilitzada abans al nord-est de Nigèria, ha portat la por de les poblacions a la vora del llac Txad. Qualsevol, inclosa la innocent nena de les galtes del començament d’aquesta crònica, és un potencial terrorista suïcida que cal registrar. No és una mesura exagerada. Ahir al matí dues noies joves van fer explotar les càrregues explosives que portaven sota de la túnica a la vila de Ngouboua, a tot just 37 quilòmetres de Baga Sola. Segons fonts de la localitat, una es va immolar davant un molí, i l’altra, davant una casa on hi havia un grup de gent xerrant. Van matar almenys quatre persones i en van ferir 12 més, encara que la xifra de morts podria augmentar en les pròximes hores a causa de la gravetat de les ferides. Diverses persones van ser repatriades en helicòpter fins a la capital, N’Djamena.

Per Ahmat, la banda utilitza dones i nens com a suïcides per esquivar més fàcilment els controls militars, que esquitxen tota la zona. “Les dones i nenes porten robes amples i és més difícil detectar si porten una bomba a sota; a més a més, la gent en sospita menys”. Malgrat que el temor d’un altre atac flota en l’ambient i s’aconsella evitar els llocs freqüentats, per a la població local, molt empobrida, és imprescindible acostar-se al mercat per comprar menjar. A més a més, la prohibició de desplaçar-se amb cotxe o amb motocicleta, una mesura per controlar més bé els moviments dels gihadistes, ha paralitzat encara més l’economia local.

Encara que ningú no havia reivindicat ahir l’atemptat, segons el ministre de Comunicació txadià, Hassane Sylla, no hi ha dubte de la seva autoria. “No es pot tractar de cap altre que de l’Estat Islàmic a l’Àfrica Occidental, ex-Boko Haram”, va assenyalar. Encara que el grup es va canviar el nom després de jurar lleialtat al març al grup gihadista de Síria i l’Iraq, a Baga Sola tothom s’hi refereix amb la denominació haussa, Boko Haram, que es tradueix com “l’educació occidental és pecat”.

Al mercat de Baga Sola també es poden veure les restes de l’horror de les nenes bomba. Fa menys d’un mes, tres dones i dues nenes van fer detonar tres càrregues explosives al mercat de peix i al camp de desplaçats de Kousséri. Al mig d’un encreuament de camins, on l’espai s’eixampla fins a crear una plaça petita, es pot veure el petit cràter que va deixar una de les detonacions. Un home talla unes canyes just davant i un jove passa per sobre del forat sense fer atenció a les cicatrius del pitjor cop de Boko Haram al Txad: 47 persones van morir en l’atemptat més sagnant de la banda en sòl txadià.

N’Djamena lidera els esforços militars regionals per eliminar Boko Haram després que la milícia hagi perpetrat diversos atacs més enllà de Nigèria, al Camerun, el Txad i el Níger. Uns 8.700 soldats multinacionals estan a punt per al combat tan bon punt acabi la temporada de pluges.

Narcòtic per a cavalls i xarxa d'informadors

"Ens assabentem que roba­ran un carregament de men­jar a l'est i mentre anem cap allà, ataquen a l'oest, saben quins moviments fem". El militar vol anonimat perquè sap que pot tenir problemes si verbalitza que està fart del joc del gat i la rata. Segons les forces de seguretat txadianes, Boko Haram té informadors i fins i tot membres infiltrats a les viles o camps de refugiats a la ribera del llac Txad. "Són a tot arreu", assegura.

Les organitzacions humanitàries demanen prudència davant afirmacions sense proves que poden culpabilitzar els refu­giats."Aquesta gent són vícti­mes i la seva situació és molt delicada; dir que són la porta d'entrada de gihadistes és molt perillós",assenyala Bernardo dos Santos, de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (Ac­nur) al Txad.

El cert és que la intel·ligència txadiana no aconsegueix avortar els atacs de la banda més sagnant de l'Àfrica -2,5 milions de persones han perdut casa seva per la violència gihadista-,i menys encara els atemptats suïcides perpetrats per dones o nenes:els radicals els ren­ ten el cervell després de se­grestar-les o directament les afarten de narcòtics."Utilit­zen tramol, una droga per a cavalls o bestiar,i ni tan sols saben què fan -explica el soldat-. Altres vegades, però, els nens són tan petits que simplement els posen el cin­turó de bombes, els envien al mercat. I...boom!".

Xavier Aldekoa

09/11/2015

La Vanguardia