Terrorisme islàmic a Nigèria

El segrest dilluns a la nit de més de cent nenes per diversos homes armats en una escola de la ciutat de Chibok, a l’estat de Borno, al nord de Nigèria; l’atemptat contra una estació d’autobusos a la capital administrativa d’aquest país africà, Abuja, que va provocar el mateix dia més de setanta morts, i tres atemptats més diumenge en diferents localitats (Ngoshe, Kaigamari i Anchaka), que van causar un centenar de morts, a més d’innombrables ferits, han desencadenat el dolor i la consequent alarma pel ressorgiment del grup terrorista islàmic Boko Haram.

L’exèrcit nigerià manté des del maig una intensa ofesiva contra aquesta franquícia d’Al-Qaida, molt activa en les regions del nord, les més pobres d’aquest país, que és el més ric –pel petroli– i el més densament poblat de l’Àfrica (170 milions de persones). En aquests estats del nord (Borno, Yobe i Adamawa) és on Boko Haram –paraules que signifiquen “l’educació occidental és pecat”– intenta promoure des del 2002 la creació d’un règim radical fonamentat en la llei islàmica (xaria). Tots tres són de majoria musulmana, a diferència dels del sud, que són cristians. Hi regeix des de fa mesos l’estat d’excepció perquè és on es produeixen la majoria d’atemptats.

Les cruels accions terroristes citades figuren entre les més violentes protagonitzades pel grup de malànimes de Boko Haram i serien la demostració més palpable que la campanya militar dirigida pel Govern de Goodluck Jonathan en contra seu no ha pogut afeblir la seva capacitat d’actuació, malgrat que alguns dels seus líders han estat abatuts. El segrest del centenar de joves, que s’havien concentrat en un internat-escola per passar uns exàmens, manté en suspens els familiars i a tot el país. L’espectacularitat d’aquesta acció, així com els prop de doscents morts en els atemptats esmentats, han servit perquè l’opinió pública mundial prengui consciència de la creixent activitat del terrorisme islàmic a l’Àfrica i, especialment, a Nigèria.

No per ser un país allunyat d’Occident el problema que viu Nigèria és menor per a nosaltres. Des que Boko Haram va iniciar la gihad (guerra santa) ha matat més de quatre mil persones en els últims cinc anys. Però igualment greu és el risc que grups islàmics terroristes es facin forts en determinades regions de l’Àfrica, com ara és el cas, i puguin consolidar santuaris des d’on puguin actuar al mateix continent o planificar atemptats en qualsevol altra part del món. S’ha demostrat que Boko Haram manté estrets vincles amb les altres franquícies d’Al-Qaida a Àfrica, com les del Sahel (Mali) i Somàlia, i que els seus membres es refugien al Camerun i el Níger quan són assetjats per l’exèrcit nigerià.

Les paraules de solidaritat amb Nigèria de la cap de la diplomàcia europea, Catherine Ashton, que va assegurar que la Unió Europea està al seu costat en la lluita contra el terrorisme, no haurien de quedar només en això. Europa també té la responsabilitat de contribuir a combatre les amenaces terroristes allà on es produeixin, ja que la capacitat d’acció dels grups radicals islàmics sobrepassa qualsevol frontera. Per aquesta raó és d’allò més important, alhora, la crida feta ahir per la Unió Africana per enfortir la cooperació dels països del continent. El terrorisme, amb independència d’on actuï, és sempre una amenaça global.

Opinió

17/04/14

La Vanguardia