Salut analitza per primera vegada l'impacte de les desigualtats socioeconòmiques en el benestar
El Departament de Salut ha donat a conèixer els resultats d'un estudi que confirma que les persones amb menys recursos econòmics experimenten de mitjana, entre d'altres, més hospitalització psiquiàtrica, més hospitalitzacions evitables i més consum de fàrmacs, mentre que l'ús de l'atenció primària o de les urgències és molt més igualitari entre nivells.
L'estudi apunta que les persones amb menor nivell socioeconòmic tenen una probabilitat 4 vegades major de morir abans dels 65 anys. A més, i en el que suposa una de les conclusions més rellevants, aquestes desigualtats marquen la salut des dels primers anys de vida de les persones, de manera que els nens i nenes presenten un gradient elevat en funció del nivell socioeconòmic dels seus progenitors.
Les nenes i els nens de famílies de menor nivell adquisitiu, les que han esgotat el subsidi d'atur o perceben una renda mínima d'inserció, presenten respectivament 4 vegades i 2,8 vegades més de probabilitats de pertànyer al grup de persones que pateixen malalties greus respecte als nens i nenes de major nivell socioeconòmic, corresponent a famílies amb rendes superiors als 100.000 € anuals. De la mateixa manera, la taxa d'hospitalització psiquiàtrica d'un nen amb pocs recursos és gairebé 7 vegades superior a la d'un amb majors rendes familiars. I pel que fa al consum de psicofàrmacs, la probabilitat és de 3,4 vegades superior en infants amb menys recursos.
L'existència de gradient socioeconòmic des de la infància es coneix com la mobilitat intergeneracional de la salut i s'explica, en part, per la gran importància del període intrauterí i dels primers anys de vida en la formació de les capacitats que promouen el benestar al llarg de tot el cicle vital, de manera que el risc de malaltia augmenta més ràpidament amb l'edat en les poblacions desfavorides.
Salut i pensions
L'anàlisi també assenyala que la salut i la utilització de serveis sanitaris públics de les persones de 65 anys i més estan fortament relacionades amb la quantia de les seves pensions: en concret, la taxa d'hospitalització evitable és d'entre 8 i 9 vegades superior en persones amb pensions no contributives respecte les que cobren més pensió. A més, les persones pensionistes d'entre 55 i 64 anys tenen pitjor salut, utilitzen més serveis sanitaris i prenen més fàrmacs que les persones actives.
S'entén per hospitalització evitable els supòsits de complicacions mèdiques pròpies de persones grans o amb malalties cròniques que es poden manejar a nivell ambulatori en cas que la persona tingui un bon suport de l'entorn, tan social com comunitari. Parlem, en aquest sentit, de complicacions de diabetis, insuficiències cardíaques, malaltia pulmonar obstructiva crònica, asma, angina de pita, infeccions del tracte urinari, pneumònia bacteriana, deshidratació o hipertensió.
Per àmbits, l'atenció a la salut mental és la que presenta més gradient socioeconòmic, mentre que l'atenció primària i les urgències són els serveis que menys gradient mostren.
Per últim, l'estudi posa de manifest que les desigualtats de gènere estan presents a totes les edats i a tots els nivells socioeconòmics: en aquest sentit, en les dones s'experimenta una major atenció en centres de salut mental i un major consum de psicofàrmacs, mentre que als homes és superior la mortalitat, els casos de complexitat elevada i l'hospitalització evitable.
14/03/2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies