Les ulleres més curatives

L’IMPACTE DE LA TECNOLOGIA EN LA VIDA DE LES PERSONES

Metges, rehabilitadors i psicòlegs ja ‘recepten’ teràpies de realitat virtual

Rehabilitació amb realitat virtual a l'Institut Guttmann, la pacient Cristina Vilà i el Fisioterapeuta Manel Ochoa. (César Rangel)

Si us heu de fer una ressonància magnètica i li dieu al metge que els espais tancats us angoixen, no us ha de sorprendre que us prescrigui sessions de realitat virtual ( RV), és a dir, que potser us recepta posar-vos unes ulleres que permeten visualitzar una pel·lícula en qualsevol direcció i fan la sensació de ser dins. Al servei de radiologia i la unitat d’ansietat de l’hospital del Mar fa un any que ho fan. També pot ser l’oncòleg qui us recepti passar una estona amb aquestes ulleres abans de rebre quimioteràpia. Al Centre Mèdic-Milenium Ira­dier, del grup Sanitas, ja passa.

La realitat virtual s’ha revelat una eina molt eficaç en diversos àmbits de la salut i l’apliquen metges, psicòlegs, rehabilitadors i altres professionals sanitaris. “Després del sector del lleure, que serà un dels principals protagonistes de l’ RV, l’educació o el sector salut també viuran una revolució, amb un impacte que alguns experts assimilen al que ha suposat internet”, explica Daniel Roig, cofundador de Psious, una firma que fa quatre anys que desenvolupa aplicacions d’ RV per a psicòlegs i psiquiatres. “ Vam triar la salut mental perquè hi havia molta validació clínica dels beneficis d’aquesta tecnologia, i vam començar amb eines per tractar les fòbies a volar i a les agulles, la claustrofòbia i l’agorafòbia, que és molt prevalent però n’hi ha poca gent diagnosticada perquè no van al psicòleg”, indica. Avui disposen de més de trenta aplicacions per a tota mena de problemes de salut mental –ansietat, estrès posttraumàtic, TDAH, depressió...– i les dissenyen a demanda d’especialistes. Roig afegeix que l’efectivitat de l’ RV fa temps que està demostrada, però que és ara quan es comença a utilitzar en clíniques i hospitals perquè gràcies als smartphones s’ha fet accessible i barata.

A l’Institut Guttmann la fan servir per a l’entrenament cognitiu i motor després d’un ictus, un traumatisme cranioencefàlic o una lesió medul·lar. “La clau de la realitat virtual és que descompon la imatge en dos angles lleugerament diferents, et presenta aquests dos punts de vista, i el cervell ho interpreta com un de sol i així aconsegueix la sensació de més realitat, amb avantatges com la tridimensionalitat (permet posar la persona en una situació d’interès), la immersió (amb les ulleres t’aïlles dins d’aquell entorn) i la interactivitat (el que fas té conseqüències en el món virtual i pots entrenar respostes)”, detalla Eloy Opisso, coordinador d’investigació i innovació de l’ Institut Guttmann.

“És una tecnologia molt empàtica i, segons estudis de l’University College London, permet progressar més ràpid en la rehabilitació perquè la immersió fa que el pacient estigui més concentrat i amb les simulacions s’aconsegueix que un mínim moviment es vegi més gran per tal que el cervell rebi un reforç positiu i es convenci de fer més o obri nous circuits neuronals”, explica Pere Pérez, director executiu de Visyon, una altra firma dedicada a RV i vídeo 360º que aposta per aplicacions sanitàries, entre les quals destaquen Visit you, que permet que els nens hospitalitzats es vegin a casa seva i parlin amb els familiars que són allà; Walk, per experimentar la desorientació que sent algú amb alzheimer, o Informed, que fan servir els metges holandesos per mostrar com funcionen els medicaments o com serà una intervenció quirúrgica.

Mayte Rius

08/01/17

La Vanguardia