L’ictus entre els joves ha crescut un 43%

L’augment a tot el món occidental s’associa a profunds canvis d’hàbits

Els ictus, accidents vasculars que deixen sense reg una zona del cervell per una obstrucció d’un vas sanguini, van a la baixa entre les persones que més els tenen, els majors de 60 anys, però entre la població de 25 a 44 anys han crescut un 43% els últims deu anys. El fenomen és general a tot el món occidental per als ictus isquèmics (no per als hemorràgics, quan un vas sanguini es trenca, que mantenen una freqüència estable). Les xifres es repeteixen als Estats Units, a Dinamarca i a França, i la línia ascendent ha pujat sobretot a partir del 2000.

Què ha canviat? “La manera de viure, els hàbits de vida, el que mengem, el que fumem, que no ens movem, la manera de treballar, la pressió, els horaris”, enumera Montse Bernabéu, responsable de dany cerebral adquirit a la Fundació Guttmann. “El 90% d’aquests ictus analitzats en 188 països tenen causes modificables”, adverteix. Val a dir que un estudi d’aquest any publicat a la revista Lancet Neurologyconcretava que el 74% dels ictus joves estaven directament relacionats amb la dieta, el tabac i un notable descens de l’activitat física. També es culpa la pol·lució, fins a un terç de risc relacionat.

Les xifres d’ictus infantils són més estables, i els accidents vasculars sovint són conseqüència de cardiopaties congènites o infeccions (en el cas d’en Jack, al costat d’aquestes línies, la causa van ser diversos aneurismes amb els quals probablement va néixer i que ningú no va poder advertir). Però els hàbits infantils, sobretot en alimentació, que marcaran la salut i els riscos quan es facin més grans, són “una crida d’atenció”, apunta Montse Bernabéu.

Colesterol, diabetis, hipertensió, un elevat consum social de tabac, alcohol i drogues, més una manera de treballar amb excés de pressió i hores i amb una sobrada inseguretat, són un còctel verinós per a gairebé tots els mals que creixen, des del càncer fins a l’alzheimer passant pels ictus.

Les seqüeles d’aquests accidents van de 0 a 100: n’hi ha que ni ho sabran o es recuperen sense problemes, d’altres tindran enormes dificultats per moure’s, per funcionar en qualsevol aspecte de la vida. D’altres no sobreviuen.

“A nosaltres ens arriben els que pateixen conseqüències importants”, explica Antonia Enseñat, neuropsicòloga experta en rehabilitació cognitiva i emocional a la Guttmann. “Però hi ha seqüeles que només són identificables quan es fa una exploració molt a fons i massa vegades passen inadvertides. Observem afàsies, una incapacitat per parlar, escriure, comprendre i llegir en molts afectats de l’hemisferi esquerre; o conductes totalment desinhibides, o apaties que no són en absolut una depressió, amb una absència absoluta de consciència d’aquests dèficits, un altre tret de la lesió. Molt sovint hi ha problemes de memòria immediata que impedeixen de desenvolupar qualsevol feina. I en els infants, dèficits que es presenten a l’escola i que no es poden tractar com un problema diferent, per exemple, d’atenció. Són part d’una lesió i ho hem de tractar en conjunt”, explica la neuropsicòloga.

Aquest treball conjunt o multidisciplinari suposa una coordinació absoluta de tots els rehabilitadors. Per començar, la rehabilitació física per caminar o moure els braços, estirar músculs que s’atrofien o no reben ordres clares del cervell danyat. També utilitzen sistemes robotitzats per millorar les funcions motrius, amb robots que acompanyen exercicis més minuciosos de la mà, per exemple, i que van augmentant la resistència a poc a poc. L’entrenament cognitiu amb un programa d’ordinador GNPT ( Guttmann Neuro Personal Trainer) que també es pot fer des de casa, va recuperant memòria, la velocitat de resposta, funcions que estan danyades per la lesió. I també, en alguns casos, l’estimulació cerebral magnètica transcranial, una tècnica no invasiva que permet, per exemple, modular la part del cervell que se sobreexcita quan una altra zona, la lesionada, no funciona bé, cosa que acaba impedint la millora a la zona danyada.

“Si no identifiquem bé les seqüeles cognitives, emocionals i de comportament i no oferim un tractament adequat a totes aquests dèficits, molts dels pacients acaben en un centre de salut mental quan realment es tracta d’una conseqüència d’una lesió neurològica; o acomiadats dels llocs de treball i mai s’acaba de relacionar el que ha passat –falta d’iniciativa, de reacció, poca traça en una funció que abans desenvolupaven sense problemes– amb l’ictus”, indica Enseñat.

En el cas dels infants, els problemes van apareixent amb cada etapa de desenvolupament, motiu pel qual el seguiment dura fins als 16 anys. Aquest control inclou, a part de la rehabilitació múltiple, contacte amb les escoles perquè els professors sàpiguen com anar adaptant l’ensenyament a aquest cervell que va recuperant funcions i descobrint nous problemes.

Ana Macpherson

12/10/2016

La Vanguardia