“Es feia sentir davant els poderosos”

Francesc canonitza Teresa de Calcuta per la seva “incansable tasca de misericòrdia”

El Sant Pare recorda durant l’àngelus Isabel Solà, la missionera catalana que va ser assassinada a Haití

El papa Francesc va presidir ahir al Vaticà la multitudinària cerimònia de canonització de la religiosa (amb 120.000 assistents), a qui va elogiar per “la seva incansable tasca de misericòrdia”. Francesc va proclamar ahir santa la mare Teresa de Calcuta, una icona global del segle XX, no només per a l’Església catòlica. El Papa la va enaltir com a exemple de misericòrdia, va recordar la seva defensa de la vida i la valentia a l’hora d’interpel·lar sempre els poderosos perquè admetessin responsabilitat davant la pobresa. 

El papa Francesc saluda la multitud congregada a la plaça de Sant Pere del Vaticà després de la canonització de Teresa de Calcuta

La canonització, durant una cerimònia a la plaça de Sant Pere a la qual van assistir unes 120.000 persones, en un matí molt calorós i sota un sol implacable, va ser un dels esdeveniments culminants del jubileu extraordinari de la misericòrdia.

La personalitat i la vida de la nova santa encaixen a la perfecció amb la línia de pensament del papa argentí des que va arribar a la cadira de Pere, el març del 2013. La mare Teresa va ser l’expressió d’aquella “Església pobra i per als pobres” que Francesc va anunciar com a objectiu principal, pocs dies després de ser elegit, en una trobada amb la premsa.

A la plaça de Sant Pere ahir hi havia una representació molt variada de fidels. Molts eren dels països on viuen albanesos –l’ètnia de Teresa de Calcuta–, com Albània mateix, Macedònia i Kosovo. Per a la dispersa nació albanesa va ser una jornada de gran orgull, malgrat que entre ells són majoria els musulmans. També van venir a Roma molts catòlics de l’Índia. “Això simplement ha estat el segell definitiu, oficial, perquè ja era una santa”, va dir a La Vanguardia la portaveu improvisada d’un grup de 42 persones que hi van anar expressament des de Nova Delhi. Quan li comentem que al seu país alguns la van criticar durament –pel seu afany en convertir els malalts no cristians–, la pelegrina índia va admetre que hi va haver discussió, fins i tot quan Teresa de Calcuta encara vivia, però “ella va tirar endavant la seva tasca”. “Si no discuteixes, no ets indi”, va dir de broma la interlocutora, traient rellevància a la polèmica al seu país.

Com és tradicional, Francesc va llegir la fórmula en llatí de la canonització. A la primera fila de convidats hi seia la reina Sofia, vestida de blanc –privilegi de les monarques catòliques– i amb un para-sol per protegir-se de la calor. Sofia va conèixer Teresa de Calcuta, a qui admirava profundament, i encara col·labora amb els qui continuen la seva obra. A la delegació espanyola hi havia el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel García Margallo, i la presidenta del Congrés dels Diputats, Ana Pastor.

Durant l’homilia, el Papa va destacar que la nova santa va ser “una generosa dispensadora de misericòrdia divina, que es va posar a disposició de tothom, i defensora de la vida humana, tant la no nascuda com l’abandonada i descartada”. Va ser una referència implícita al rebuig absolut de Teresa de Calcuta a l’avortament, una actitud que va portar fins i tot a la tribuna de les Nacions Unides. “Es va comprometre en la defensa de la vida proclamant incessantment que el no nascut és el més feble, el més petit, el més pobre”, va recordar el Sant Pare.

El Papa va remarcar, a més a més del valor ètic de la nova santa, la seva repercussió social i política. “Es va acostar a les persones defallides, que moren abandonades als carrers, reconeixent la dignitat que Déu els havia donat; va fer sentir la seva veu als poderosos de la terra, perquè reconeguessin les culpes dels crims de la pobresa creada per ells mateixos –va dir Francesc–. La misericòrdia va ser per ella la sal que donava gust a cada obra, i la llum que il·luminava les tenebres d’aquells que no tenien ni tan sols llàgrimes per plorar la seva pobresa i patiment”.

El Papa va parlar d’un dels seus arguments preferits, les perifèries, un vincle molt fort entre ell i Teresa de Calcuta. Francesc va recordar, en aquest sentit, que la santa “va treballar a la perifèria de les ciutats i a les perifèries existencials”. La va posar com a model “per a tot el món del voluntariat”.

Jorge Mario Bergoglio va sortir del guió i va improvisar unes paraules que van agradar. “Penso que potser ens costarà una mica dir-li santa Teresa –va comentar–. La seva santedat és tan propera a nosaltres, tan tendra i fecunda que espontàniament la continuarem anomenant mare Teresa”. El Papa va augurar que “aquesta incansable treballadora de la misericòrdia ens ajudi a comprendre cada vegada més que el nostre únic criteri d’acció és l’amor gratuït”. En l’àngelus, Francesc va esmentar la missionera catalana Isabel Solà, assassinada a Haití, i va retre homenatge als religiosos i religioses que, com ella, treballen amb abnegació en llocs perillosos.

Després de les cerimònies, un miler d’indigents i diversos centenars de pelegrins –entre ells un grup que va arribar caminant des de Torí (més de 900 quilòmetres, durant un mes)– van ser convidats a menjar pizza –cuita en forns portàtils portats des de Nàpols– a l’aula Pau VI, el lloc de les audiències. Va ser un colofó festiu també sota el signe de la misericòrdia.

Eusebio Val

05/09/2016

La Vanguardia