Pancho Campo, exprofessional del tennis i empresari organitzador d’esdeveniments
Tinc 54 anys. Vaig néixer a Santiago de Xile i visc a Marbella. Estic casat per segona vegada i tinc dos fills. Tenim la sort de viure moments interessants, però molt perillosos, em fa por el món que els deixarem als nostres fills. Crec en una força superior.
Jo volia ser tennista professional, però els nervis em traïen.
Ho va ser durant anys.
M’emprenyava moltíssim, tirava raquetes a terra estil McEnroe, xisclava. Una vergonya.
Va aconseguir controlar-se?
Em va costar moltíssim. Quan vaig deixar de jugar i vaig fundar una empresa d’organització d’esdeveniments, de vegades muntava sidrals considerables a l’oficina, i això que ja hi estava posant remei.
És sincer.
No em sentia a gust amb mi mateix, i sobretot era un mal exemple per als meus fills, havia d’aprendre a controlar la meva ira.
Com ho va fer?
Abans de deixar de competir vaig fer un curs molt interessant amb el doctor Loehr per controlar l’estrès; i a partir d’aquí em vaig dedicar a estudiar el tema, a fixar-me en quines eren les característiques que defineixen els millors.
Es va convertir en un entrenador d’èxit.
Vaig arribar a entrenar l’equip olímpic xilè i vaig ser coach de personatges molt rellevants. Però del que em sento més orgullós és d’haver aconseguit dominar-me. Vaig entendre que he de fer esport cada dia perquè sóc com una bèstia engabiada, i vaig entendre la importància dels rituals que t’ajuden a concentrar-te.
Coses senzilles?
Sí, es veu molt clar en tennistes professionals: Nadal bota la bola quatre vegades i es treu els calçotets del cul, Djokovic la bota cinc o sis vegades, però abans d’un set-ball pot ser fins i tot pesat.
Això fa la diferència?
Saps que un tennista perdrà quan perd el ritme de la respiració; de la mateixa manera que un polític o empresari, aquells que tenen agendes impossibles, s’ha d’ordenar mitjançant rituals: esport a primera hora, bona alimentació i després cadascú té els seus secrets.
Per exemple?
Sting fa meditació i ioga. Al Gore, que va encaixar molt malament quedar-se a les portes de guanyar les eleccions, primer va caure en una depressió, es va engreixar, va perdre pistonada..., fins que va aprendre a concentrar la seva passió en un altre tema: el canvi climàtic, i va reorganitzar la seva energia per a un nou repte.
Portava vostè els seus tennistes al límit?
Sí, al punt àlgid d’estrès per ensenyar-los a controlar-lo. Omplia les grades de gent i els demanava que xisclessin, que fossin agressius , i amb un psicòleg els ensenyàvem a aplicar tècniques de control de l’estrès. Però el meu gran èxit va ser controlar el meu propi estrès.
Veig que l’afectava molt.
Jo era dels molts que s’enduen els problemes a casa, i aquest és l’origen de molts divorcis i de la mala entesa amb els fills.
El mal humor cal controlar-lo.
L’estrès i la falta d’equilibri el provoquen, i la vida sempre te’n dóna motius.
N’hi ha donat molts, a vostè?
Jo vaig estudiar la carrera de Medicina, vaig fer un any de pràctiques al Clínic de Barcelona, havia de fer l’especialitat als EUA, anestesiologia, com el meu pare. Era la meva passió. Però dies abans de recollir el diploma, a la Universitat de Santo Domingo, on vaig estudiar, l’exèrcit hi va entrar i ho va arrasar tot.
Quina història més estranya.
Vaig poder recuperar l’expedient fins a tercer, podia haver tornat a la universitat, però econòmicament ja no era viable.
I es va enrabiar...
Durant anys. S’hi va afegir la mort del meu pare en un accident de cotxe, el divorci, un atracament, dues empreses fallides, la ruïna...
Mentrestant ha anat triomfant, però no sense polèmica..
Durant dos anys vaig treballar a Qatar com a director dels equips nacionals i tutor esportiu de l’actual emir. Tornant a casa vaig fer escala a Dubai, i allà vaig conèixer la meva dona, una nord-americana establerta a Dubai de la qual em vaig enamorar bojament. M’hi vaig quedar vuit anys. Als esdeveniments esportius s’hi va sumar l’organització de grans concerts.
Pink Floyd, Sting, Enrique Iglesias...
El dia de l’atemptat de les Torres Bessones jo presentava la temporada d’esdeveniments esportius i concerts més ambiciosa que s’havia vist a Dubai. Tot se’n va anar a fer punyetes.
La història no s’ha acabat.
Em vaig refugiar a casa del meu sogre a Marbella i vaig remuntar. Vaig crear l’Acadèmia del Vi d’Espanya. He intentat convertir en negoci totes les meves passions.
Encara arrossega problemes...
Estic buscat per la Interpol, un codi vermell emès pels Emirats Àrabs. La meva ex-sòcia em va portar a judici per presumpta estafa comercial, es negava a perdre els diners que hi havia invertit, moltíssims menys que jo. No em vaig presentar al judici i em van condemnar, el problema és que a Espanya és un delicte de faltes i als Emirats Àrabs, un delicte criminal.
També va tenir problemes amb la seva empresa de vins, vostè és com el fènix...
La vida és la recerca de l’equilibri, una taula amb quatre potes: la física, la mental, l’emocional i l’espiritual; i a sobre d’aquesta taula hi és tot. Cal treballar les quatre potes.
No sempre funciona tot.
Quan estava a l’ull de l’huracà, la meva mare em recriminava: “Com pot ser que amb els problemes que tens estiguis entretingut a organitzar una nit romàntica amb la teva dona?”.
Quin estrès
Va ser un tennista dels que trencaven raquetes, vivia en pròpia carn el mal que provoca l’estrès. Va ser entrenador, capità olímpic, i organitzador d’esdeveniments esportius i de grans concerts. Coach de personalitats com Manolo Santana, Kofi Annan o Al Gore... Va convertir la seva assignatura pendent, el control de l’estrès, en la seva força. Ho explica a Inspírate: cómo superar los malos momentos y controlar el estrés (Aguilar). “Controlar l’estrès és una cosa que cal treballar diàriament, com una cursa de fons”, ell ho sap molt bé, arrossega una condemna als Emirats Àrabs per una presumpta estafa d’un milió de dòlars a la seva exsòcia i problemes amb l’empresa que va fundar, The Wine Academy of Spain.
Ima Sanchís
26/08/2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies