Què et fa por?

Senyals que indiquen que pateixes ansietat, i coses què pots fer per tenir-la sota control

Tothom experimenta nervis en alguna ocasió. Un trauma, una preocupació, una sospita. Hi ha moltes situacions que ens generen ansietat, una sensació tan desagradable com inevitable. L'ansietat és una reacció completament natural, en molts casos necessària. I finalment positiva, perquè ens impulsa a actuar. Però per a algunes persones l'ansietat no és una resposta puntual a una situació determinada, sinó un estat habitual. Si això és així, les repercussions en la qualitat de vida són importants. Per evitar problemes, cal reconèixer-ne els símptomes, i saber què podem fer per mantenir-los sota control.

1. Què és l'ansietat?

L'ansietat és una sensació de vulnerabilitat, d'intranquil·litat, de por. Un estat de malestar que té l'origen en qualsevol situació que ens genera tensió. Un examen que s'apropa, una prova mèdica de resultat incert, un venciment econòmic al qual no podem fer front, un divorci, una mudança… Situacions que posen en marxa una resposta física que té un objectiu concret: protegir-nos. Ens molts casos és positiva perquè ens impulsa a fer un esforç, a estudiar per a un examen, a preparar-nos correctament per a una entrevista de feina.

2. Ansietat i estrès són el mateix?

Un dels problemes a l'hora de lluitar contra l'ansietat és que no sempre la identifiquem de forma correcta. Es pot confondre amb l'estrès, perquè els factors que desencadenen ansietat també desencadenen estrès, i perquè els símptomes físics són també compartits. Però hi ha dues diferències crucials. Mentre que resulta relativament senzill saber quina és la causa externa que ens provoca estrès (la feina, un divorci…), saber quin és l'origen de l'ansietat pot ser més difícil. I mentre que els símptomes de l'estrès desapareixen un cop desapareixen les causes que el provoquen, l'ansietat es pot perllongar durant molt de temps i, fins i tot, arribar a fer-se crònica.

3. Per què sentim ansietat?

L'ansietat és un mecanisme que té l'origen en temps prehistòrics. Sense ella no hauríem pogut sobreviure com a espècie. És un sistema d'alerta natural i molt sofisticat, dissenyat per identificar perills i obligar-nos a actuar. Aquest mecanisme biològic tenia un sentit quan l'home vivia en un medi hostil, desprotegit davant de la natura i dels animals salvatges. El mecanisme de l'ansietat fa que constantment parem atenció a tot el que passa al nostre voltant: si el cervell detecta algun motiu d' alarma, dispara els nivells d' adrenalina i cortisol, accelera el ritme cardíac i transporta més oxigen a les cames. L'objectiu? Estar preparats per plantar cara i lluitar o per sortir corrents, en cas que sigui necessari. La seva utilitat és ara més qüestionable, però tot i viure a cases que ens protegeixen dels perills exteriors, el sistema continua activat.

4. Quan és normal sentir ansietat?

És normal quan ens notem nerviosos o intranquils de forma puntual i davant d'una situació puntual. Per exemple, si hem de parlar en públic, o ens hem d'enfrontar a un tribunal de tesi. És normal que els dies abans, i evidentment les hores abans, ens domini l'ansietat. En aquests casos no hi ha cap motiu de preocupació: un cop superada la situació de tensió, recuperarem la normalitat.

5. Quan es converteix en un problema?

Quan en comptes de ser puntual és habitual, i es genera un cercle viciós. L'ansietat és perillosa si es converteix en crònica perquè les reaccions físiques que comporta poden derivar en importants problemes de salut, com per exemple hipertensió. Viure en un estat continuat d'angoixa pot derivar en fòbies (a alguns animals, a alguns espais, a la gent), en un trastorn d'ansietat generalitzada, o en atacs de pànic.

6. Quins són els símptomes psicològics?

• L'ansietat presenta un quadre de símptomes psicològics i un de físics. Entre els psicològics hi ha:
• Sensació d'intranquil·litat.
• Preocupació excessiva davant de tota mena de situacions quotidianes.
• Por irracional.
• Comportaments obsessius (amb la neteja, amb l'ordre… ).
• Sensació que els altres ens observen i ens jutgen.
• Ganes de fugir d'un lloc o una situació concreta.
• Dubtar constantment i tenir dificultats excessives a l'hora de prendre decisions.
• Tenir la sensació que el temps avança molt ràpid o molt lent.
• Recordar de forma recurrent algun episodi traumàtic.

7. Quins són els símptomes físics?

Com els psicològics, també els símptomes físics varien de persona a persona, i no sempre es presenten junts. Suposen un quadre molt general, que inclou, entre altres símptomes:

• Augment del ritme cardíac.
• Augment de la tensió muscular.
• Sensació de formigueig a les mans.
• Dificultat a l'hora de respirar.
• Problemes per dormir.
• Indigestió.
• Diarrees.
• Ganes de vomitar.
• Opressió al pit.
• Maldecap.
• Fatiga.
• Sensació de calor.
• Sudoració més abundant.
• Sequedat de boca.
• Tremolor.
• Palpitacions.
• Problemes de concentració.
• Incapacitat de relaxar-se.
• Irritabilitat.
• Necessitat de sentir-nos reconeguts pels altres.
• Plorar amb facilitat.

8. Què no hem de fer?

L'ansietat i l'estrès no només estan relacionats, sinó que també es retroalimenten. És per això que davant d'una situació que ens genera angoixa, la tendència natural és fugir-ne, intentar no pensar-hi, obviar-la, amagar el cap sota l'ala. Aquest mecanisme de defensa és perfectament comprensible però no serveix de res: en ignorar el problema l'única cosa que aconseguim és postergar la solució. El problema tornarà a aparèixer i potser serà encara més greu, entre altres coses perquè en mirar cap a una altra banda estem dient al nostre cervell que allò que ens preocupa és realment important i greu, l'estem magnificant.

9. Com es pot combatre l'ansietat?

Combatre l'ansietat no és fàcil. No hi ha remeis miraculosos i el que ajuda unes persones pot no ajudar les altres. Però hi ha una sèrie d'accions que poden servir per, si no combatre-la, sí permetre que els símptomes siguin menys severs:

• Imaginar-se una situació realment negativa i pensar què podríem fer si passés (cosa que ens ajuda a adonar-nos que normalment hi ha una sortida).
• Tocar de peus a terra, situant les coses en el seu context per ajudar a pensar de forma racional i no emocional.
• Intentar ser menys perfeccionista, perquè l'obsessió per ser perfectes genera estrès.
• Aturar-nos una estona (anar a passejar, fer un bany relaxant).
• Respirar de forma conscient (posant la mà a la panxa i inhalant i exhalant lentament i en profunditat).
• Imaginar-nos que som en un lloc agradable (una platja, un parc, una muntanya, un racó on ens trobem a gust).
• Parlar amb els amics.
• Fer una activitat que ens agrada (ballar, fer gimnàstica, veure la tele…).

10. Què es pot fer si res funciona?

Per deixar de patir ansietat és imprescindible saber què ens la genera. Només si sabem de què tenim por podrem començar a actuar. Cal saber què ens fa sentir malament, què ens genera intranquil·litat, per què ens imaginem una situació negativa. Si ens costa identificar els motius de la nostra ansietat o si, tot i que identificats, no sabem com afrontar-los, cal consultar el cas amb un professional, un metge o psicòleg que ens ajudi a focalitzar el problema i a trobar-hi una solució.

Isidre Estévez

22/08/2016

Ara.cat