Juan Manuel Opi, psicoterapeuta transaccional
Tinc 70 anys. Vaig néixer a Vilanova de Sixena (Osca) i visc a l'Arboç (Baix Penedès). Sóc consultor i formador de directius. Estic divorciat i tinc tres fills (40, 38 i 35) i quatre néts. Política? Humanisme: confio en la persona. Sóc agnòstic. La felicitat és una decisió i una acció
Què és la intel·ligència intel·ligent?
La intel·ligència orientada a proporcionar-te felicitat més que n pas altres coses.
Quines coses?
Resoldre equacions, aprovar exàmens, fer carreres, assolir metes, guanyar diners...
Tot això no està malament, perdoni!
Està bé si ets feliç, però si ets infeliç... és intel·ligent aquella intel·ligència? No!
Hi ha una intel·ligència ximple?
Si algú és molt intel·ligent per a moltes coses però no és capaç de ser feliç... té poc valor aquella intel·ligència!
La mesura de la intel·ligència... és la felicitat?
Això sostinc. És més intel·ligent qui aconsegueix ser més feliç.
Qui és la persona més intel·ligent que ha conegut?
Potser un camperol... com ho vaig ser jo mateix fins als vint anys. Avui sóc un camperol en excedència... O potser un dels meus educadors, anomenat Portuondo.
Per què ho diu?
Per la seva actitud mental positiva, sempre a favor de la felicitat. Em va ensenyar a desterrar la queixa: si alguna cosa et surt malament, el fracàs és culpar-ne els altres! I em va ensenyar més coses.
Quines coses?
Que sempre fa sol, que puc gaudir de cada moment. I que això només dependrà que jo ho decideixi.
La felicitat és una decisió?
Ho és: una decisió i una acció. Si una nit el cel està ennuvolat, mitjançant la meva imaginació decideixo veure les estrelles que estan brillant darrere dels núvols. I les veig!
La imaginació és intel·ligència?
La imaginació ben guiada és molt intel·ligent; mal guiada, condueix a fòbies, neures i pors. La bona notícia és que pots guiar-la en benefici teu!
Per exemple?
Imagina que... el que vulguis! I actua en conseqüència. Amb la imaginació pots curar la timidesa, la por de parlar en públic, de volar, les fòbies... I així vaig aprendre a ser un bon venedor, i mira que n’era, de tímid!
Què ha de tenir un venedor per ser bo?
Capacitat d’escoltar bé: deixa parlar el client i així descobriràs què li agrada... i per aquí li entraràs i el conquistaràs!
Li va anar bé, a vostè?
Sí, sobretot perquè després m’he dedicat al que m’interessava: la formació de persones perquè siguin felices en les seves empreses laborals i relacions personals.
Què els ensenya?
Que tot depèn d’un mateix... molt més del que un creu.
Sí?
D’entrada, tu tries el teu entorn. Selecciona amb qui et relaciones en la teva vida: allunya’t de persones negatives! I pots decidir encara més coses, per ser feliç...
A veure?
Sé lliure, és a dir, independent: allunya’t de dependències. I, sobretot, planteja’t objectius. Un objectiu cap al qual dirigir la teva vida. I visualitza’l. I si el veus... ja el tens!
Qualsevol objectiu?
Mentre sigui assequible, sí. I marca’t un lapse de temps determinat. Així pots plantejar-te objectius petits a curt termini, d’altres a mitjà termini, i un a llarg termini. És fonamental tenir-ne: prefiguren un camí i donen sentit al teu caminar.
Era el cas de Portuondo?
Se’l veia satisfet amb el seu passat i agraït per tot, i entusiasta amb el que feia en cada instant.
Hi ha gent incapaç per a la felicitat?
Tots en tenim la capacitat... però no sempre el permís!
I qui ens el pot donar?
Cada un a si mateix! Potser de petit et van dir “no arribaràs a res”, “seràs un desgraciat”... i ets molt fidel a aquell guió de vida.
Es tracta d’un mandat inapel·lable?
Pesa molt, però la bona notícia és que pots canviar-lo! Reescriu el teu guió!
Com?
Veient el que passa i actuant en conseqüència, d’acord amb aquesta màxima concloent: “Si vols tenir una cosa que no vas tenir mai, fes una cosa que no vas fer mai!”.
Però som tan rutinaris, que ens espanta canviar inèrcies.
Pregunta’t: què és el primer que desitjo canviar? Tria alguna cosa modesta, imposa’t un termini no gaire llunyà... i actua!
Com sabré que vaig bé?
Tindràs una bona pista si comparteixes els teus objectius amb aquell entorn que has triat: ells et diran el que veuen...
I prohibit queixar-se, oi?
Ni queixar-se ni parlar de crisi! No sóc humil, però visc humilment: amb 1.500 euros al mes, i la resta ho dono. I sóc feliç!
Algun truc?
Quan em llevo al matí, canto. Quina alegria, cantar! Canta i ho veuràs! I em proposo un repte per a aquell dia.
I què fa durant el dia?
Al matí, exercici físic. Al migdia, dinar i migdiada. A la tarda, activitat intel·lectual. Em sento harmònic amb mi, el meu entorn interpersonal i la natura.
‘Inteliciència’
Sent un simple llaurador, el principal somni d’ Opi era trepitjar una oficina amb moqueta. Va superar molts reptes i va aconseguir el seu somni, diplomant-se en màrqueting i direcció d’empreses. I després es va plantejar un altre objectiu, més enllà de sumar càrrecs i diners: ser feliç. I també ho ha aconseguit, amb el seu aprenentatge com a psicòleg clínic i màster en Anàlisi Transaccional. Els seus coneixements, que aviat aplicaran diverses corporacions, els resumeix al llibre La inteligencia inteligente ( Códice), un manual perquè descobreixis si estàs fent servir de manera intel·ligent la teva intel·ligència, i també una guia d’ inteliciència ( inteliciencias.com) per aprendre a fer-ho.
Víctor-M. Amela
22/08/2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies