Martin Seligman, pare de la psicologia positiva, dirigeix el centre Penn
 |
| Colab.LV | Foto: Jordi Roviralta |
Tinc 73 anys. Vaig néixer a New York i visc a Filadelfia. Sóc casat, 7 fills i 4 nets. Doctor en Psicología Experimental i en Humanitats. Sóc centrista. Crec que Déu arriba al final i no al començament, a molt llarg plaç nosaltres crearem a Déu. Desapareixes quan ja no et recorda ningú.
Què el va portar a estudiar les fortaleses humanes?
Quan em van nomenar president de l’ Associació Americana de Psicologia em vaig proposar de fer bé la meva feina i em vaig dedicar a preguntar pel món què fèiem bé i què fèiem malament els psicòlegs.
Això és curiós, humil i intel·ligent.
Vaig descobrir que investigar i tractar els aspectes negatius i patològics de l’ésser humà (l’ansietat, l’estrès, la depressió, el suïcidi, les addiccions...) ho sabem fer molt bé; però ningú no s’ocupava dels aspectes positius, de manera que la psicologia no li explicava a la gent com podia portar una bona vida.
D’això se’n van encarregar alguns filòsofs.
...I no es tracta de mostrar a la gent com no estar deprimit, no enfadar-se o no tenir ansietat, sinó d’ensenyar-los a ser feliços. Em vaig proposar d’estudiar les bases del benestar psicològic i de la felicitat; i les fortaleses i virtuts humanes, tot dins del marc de la ciència.
A quines conclusions ha arribat?
Que les emocions positives, la qualitat de les relacions, en definitiva: la felicitat, es poden mesurar i es poden ensenyar.
Però cadascú té el seu caràcter.
Es pot canviar. Jo era un pessimista depressiu i he après a ser optimista i alegre.
Doncs expliqui’m com es fa.
Si analitzem les estadístiques de violència, riquesa real, sanitat, educació, no hem fet més que progressar. La queixa sobre el món en què vivim cal repensar-la, i en la vida personal cal canviar d’actitud.
Sense assenyalar les coses negatives, com ho millores?
Suposem que identificant els aspectes negatius d’un pacient la psicoteràpia aconsegueix treure’l del pou ( cosa que només succeeix en el 65% dels casos), és a dir, que passi de menys deu a zero; però així no aconsegueixes que sigui feliç.
Això és demanar molt.
Les habilitats (optimisme, temprança, coratge, humanitat, autoestima, gratitud...) estan per sobre de zero. Potenciar les nostres fortaleses és una manera de potenciar el benestar.
Com ho va fer, vostè?
Durant vint anys vaig investigar el pessimisme. Però personalment, quan em sorprenia pensant de manera negativa, reconeixia aquests pensaments pessimistes i buscava arguments realistes que els desmuntessin.
Cal discutir amb un mateix?
Sí, fins a desmuntar la negativitat. Després, per aconseguir el benestar, cal centrar-se en com s’han de potenciar i desenvolupar aquelles àrees en les quals ets bo en lloc de dedicar-te a la prevenció del que pot ser problemàtic.
Apliqui-ho, per exemple, a la depressió.
Les investigacions demostren uns resultats excel·lents amb l’estimulació d’emocions positives com l’alegria, l’esperança o la il·lusió.
Hi ha proves científiques?
Moltíssimes. Hem demostrat que aquestes fortaleses humanes que es poden aprendre són barreres eficaces del trastorn mental. I els estudis mostren que l’optimisme té un efecte directe sobre la nostra resposta immune.
Doni-me’n un exemple.
Als Estats Units hem mesurat comtat per comtat el pessimisme, la infelicitat i l’avorriment; i resulta que són predictors molt més eficaços dels infarts que l’ètnia, els ingressos, l’educació, el sedentarisme o l’obesitat.
Increïble.
Preocupats per l’alta taxa d’estrès posttraumàtic de l’exèrcit nord-americà (5%), em van encarregar un estudi i un pla de xoc. I novament el principal predictor no va resultar ser la intensitat o cruesa del combat, és a dir, el trauma en si, sinó que és el fet de ser una persona catastrofista el que augmenta el risc de tenir estrès posttraumàtic en un 30%.
Doni’m una petita eina.
Hi ha 24 virtuts per treballar, però, per exemple, en les relacions és fonamental passar d’una actitud constructiva passiva (“ Felicitats pel teu discurs!”) a la constructiva activa (“En quin moment t’han aplaudit?”, “Què has dit?”, “Què ha estat el més emocionant?”...).
Això sí que és empatia.
La psicologia sempre ha considerat que els motius de la tristesa, la depressió o l’ansietat venien de fora, però avui sabem que depenen del que tu penses sobre el que t’ha passat, això és el que produeix el sentiment.
Una cosa és el que passa fora i t’afecta, i una altra la falta d’autoestima.
És el mateix procés, per això en moltes escoles dels Estats Units ensenyem als nens les habilitats de l’optimisme i fem un seguiment durant la pubertat. D’aquesta manera hem aconseguit reduir a la meitat la taxa de depressions.
Tot passa pel raciocini?
Jo treballo sobre les estructures cerebrals, i estem fent avenços increïbles en neurociències! D’aquí un mes es publicarà un avenç importantíssim sobre la indefensió apresa (la sensació subjectiva que no podem fer res davant una situació). Steve Miller ha trobat els circuits cerebrals que l’activen i desactiven. Jo els anomeno els circuits de l’esperança, podrem desactivar la depressió.
Quins són els elements essencials que poden elevar el nivell de felicitat?
Augmentar les relacions i les emocions positives, el compromís (posar en pràctica les fortaleses personals), el sentit i l’ assoliment (establir metes que ens motivin a aconseguir-les).
Llàgrimes de Seligman
Va passar d’estudiar la depressió a investigar les bases, tant psicològiques com neurològiques, del benestar i la felicitat i com conquerir-les estimulant les fortaleses i virtuts humanes. Té diversos llibres publicats i un test interessant que està penjat a la xarxa: Qüestionari VIA de Fortaleses Personals. Dirigeix el Centre de Psicologia Positiva Penn (Universitat de Pennsilvània) i imparteix el màster Penn del programa de Psicologia Positiva Aplicada. Em sorprèn quan al final de l’entrevista, quan m’explica que som els humans els que crearem Déu i que tot es resumeix a llum, el pare de la psicologia positiva plora tot d’una. Ha vingut a Barcelona a fer un taller a l’equip directiu sobre com conquerir el benestar.
Ima Sanchís
27/06/2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies