Crisi demogràfica: més morts que naixements per primer cop des del 1941

Durant el 2015, el nombre de naixements va caure un 2% a l'Estat, i les morts van incrementar-se un 6,7%

El nombre de defuncions supera el de naixements per primer cop des del 1941 / GETTY

Durant l'any 2015, el nombre de morts va superar el de naixements, una situació que no s'havia produït mai, o com a mínim no des del 1941, el primer any del qual existeixen dades. La situació, que ja es preveia, és un reflex més de la greu crisi demogràfica que viu l'Estat.

Segons les dades que l' Institut Nacional d'Estadística (INE) ha donat a conèixer aquest dijous, l'any passat, el nombre de naixements va caure un 2%, però les morts van incrementar-se un 6,7%. Dit d'una altra manera, van produir-se 419.109 naixements (8.486 menys que l'any anterior) mentre que van morir 422.276 persones (26.446 defuncions més). Tot plegat dóna un saldo vegetatiu negatiu de 2.753 ànimes.

No són les úniques dades preocupants a nivell demogràfic, tot i que també són qüestions en bona part conegudes. L'edat a les quals les dones tenen el seu primer fill continua augmentant, i és que Espanya encapçala el retard de la maternitat a Europa. A més a més, l' esperança de vida s'ha reduït per primer cop des del 2005, el nombre de naixements és el més baix des del 2002, el nombre de dones en edat de ser mares cau, l'augment del nombre de morts és el més gran des del 1971 i la taxa de mortalitat és la més elevada des del 2003.

La radiografia que en fa l'INE no és gens positiva, i alerta d'una situació que compromet no només la piràmide poblacional, sinó també el futur del mercat laboral, la productivitat o el sistema de pensions i prestacions, perquè una economia amb més gent inactiva que activa no és sostenible.

Des del 2008, quan van néixer gairebé 520.000 nens i es va arribar al màxim en 30 anys, la caiguda arriba al 19,4%. A hores d'ara neixen 9 nens per cada 1.000 habitants i el nombre de dones entre 15 i 49 anys no ha deixat de caure des del 2009. L'INE ho explica per tres raons: que aquest rang d'edat està format per generacions menys nombroses nascudes durant la crisi de natalitat dels 80 i la primera meitat dels 90; a un menor flux d' immigració exterior i, també, a un augment de les emigracions de joves durant els últims anys.

Espanya encapçala el retard de la maternitat a Europa

"Sorprèn el poc debat que genera que una de cada quatre dones acabi per no tenir cap fill, en contra de les seves pròpies expectatives i desitjos". Aquesta és la conclusió del Centre d'Estudis Demogràfics (CED) de la UAB, que ha fet públic el seu informe sobre l'evolució de la natalitat a l'Estat. El document, que porta el títol 'La infecunditat a Espanya: tic-tac, tic-tac, tic-tac!!!', presenta una sèrie de dades demolidores sobre l'evolució del fenomen de la maternitat, com per exemple que el 25% de les dones nascudes el 1975 no tindran cap fill. Serà la generació "més infecunda de totes les generacions nascudes a Espanya en els darrers 130 anys", que és la data en què van començar a recollir-se estadístiques. El debat no és nou, i de fet ja s'havia avisat que la tendència segueix en caiguda lliure. D es de l'inici de la crisi, el nombre de naixements s'ha reduït un 20%, mentre que l'any passat va ser el primer en què va produir-se una situació que s'allargarà en el temps, com és que el nombre de defuncions va superar el nombre de parts. Ara bé, l'informe de la UAB aporta una altra dada rellevant, i és que Espanya encapçala el retard de la maternitat a Europa. Com pot apreciar-se en el següent gràfic adjunt, entre el 1985 i el 2012 l'edat mitjana de la primera maternitat de les dones s'ha ajornat dels 26 als 30 anys i mig.

El resultat que se'n deriva és que es tracta d'un dels països de la Unió Europea en què hi ha més distància entre el nombre de fills desitjats i el nombre tingut. Després d'analitzar les diferents causes per no tenir descendència, l'estudi apunta que la infertilitat primària, aquella que té a veure amb raons biològiques, s'ha mantingut constant en el temps, al voltant del 2%, i "no és la responsable del elevats nivells d'infecunditat". A més a més, l a millora de les tècniques de reproducció assistida ha fet que aquesta raó perdi encara més força. Hi ha una segona raó, i és que el nombre de dones que no desitgen tenir fills i mantenen aquesta decisió al llarg de la seva vida és sempre inferior al 5%, segons les enquestes que es fan any rere any. "Els nivells d'infecunditat actuals estan associats al retard de l'edat en la primera maternitat i les condicions materials i conjugals" que envolten la decisió final de tenir fills, diu el CED.

Els autors del treball troben especialment destacable que, mentre la societat debat sobre les conseqüències de l'envelliment i la sostenibilitat del sistema de pensions, la viabilitat d'un sistema de salut universal, l'augment de la dependència o la minva de la població en edat de treballar, no hi hagi cap política orientada a fer créixer la natalitat, tot i que diverses experiències a nivell europeu han demostrat que legislar sobre la qüestió té efectes positius.

Si no és per la infertilitat o perquè les dones no volen tenir fills, per què el nombre de fills ha caigut dels 3,15 que es tenien el 1900 als 1,3 fills actuals? Per què mai abans el 25% de les dones no eren mares? El Centre d'Estudis Demogràfics també dóna respostes, i descarta que sigui per la falta d'homes o dones en el "mercat matrimonial", perquè en tot cas era a principis de segle quan existia un elevada solteria definida per una societat molt rígida.

Així doncs, conclou que més aviat es tracta de la voluntat de tenir una bona carrera professional i, especialment en les dones, per la recerca d'una parella que pugui compartir de forma equitativa el projecte reproductiu. " L'Estat s'inhibeix, o es redueix a la retòrica pro natalista", i la realitat és que falta suport a la conciliació real de la vida familiar i laboral, mentre s'estén la inseguretat i l'atur, el treball precari, les dificultats per accedir a un habitatge, els baixos salaris, les llargues jornades laborals i les escasses ajudes públiques. "Si a tot això hi afegim que el cost majoritari de la reproducció recau sobre les dones, la infecunditat està servida", conclou el treball.

EFE

23/06/2016

Ara.cat