Combatents a l'ombra

La reportera Anna Teixidor explica la història personal de gihadistes sorgits de Catalunya

Un home és detingut pels Mossos d'Esquadra durant una operació policial contra presumptes gihadistes a Terrassa

El maig del 2014, un policia veterà li va comentar, com si fos el més normal del món, que a l'Àrea Metropoli­tana de Barcelona s'havien produ­ït homenatges a joves màrtirs de la guerra a Síria. Llavors va desco­brir també que a YouTube circulava un muntatge d'un tal Moha­med al-Magribi, suposat propie­tari d'una botiga de queviures de Barcelona, pronunciant primer una arenga en una plaça a Síria i a continuació enterrat amb tots els honors després de la seva mort en combat. Va ser així com se li va acudir a Anna Teixidor, periodis­ta de TV3 i doctora en Comunica­ció Social per la UPF, proposar un reportatge al programa 30 minuts sobre els joves que abandonen Ca­talunya per anar a lluitar per la causa gihadista.

Fruit d'aquesta investigació va sorgir el programa televisiu A la recerca del paradís, emès fa poc més d'un any, i ara arriba Comba­tents en nom d'Al·là. De Catalunya al gihad (Ara Llibres), un volum que té dues parts: primer, una introducció on l'autora aporta les dades, poques i incertes, i el perfil dels gihadistes que des de Catalu­nya i des de tot Espanya se n'han anat a l'Iraq i Síria a combatre; i en segon lloc, aborda aquesta desco­neguda realitat a través de quatre casos reals. Per raons gairebé obli­gades es tracta de quatre testimo­nis que amaguen la seva persona­litat per no ser identificats. Són un combatent que lluita a Síria des de fa tres anys, amb qui durant un any i mig va mantenir contacte per correu electrònic, Facebook i WhatsApp; una dona espanyola, conversa i vídua d'un màrtir a qui continua enaltint malgrat el seu tèrbol passat; una jove musulma­na que es va convertir en confi­dent de la policia però va acabar a la presó per culpa d'una descoordinació entre cossos de seguretat, i una altra dona que se'n va voler anar amb el seu nòvio allistat a l'Estat Islàmic però a detinguda a la frontera de Tur­quia, va passar cinc mesos a la pre­só turca i ara està pendent de judi­ci a Espanya.

"No m'he inventat res en aquest llibre, encara que he suprimit co­ses. Crec que era important do­nar-los veu per coneixe'n les his­tòries, les contradiccions amb què viuen, com justifiquen les seves accions i quines són les motivaci­ons que els- impulsen a un viatge sense retorn. Però també estic se­gura que no m'ho van explicar tot, tot i que es van obrir molt", explica Anna Teixidor. La falta d'estudis en profunditat sobre les causes del procés de radicalització de certs joves, el funcionament de les xarxes de captació i la problemàti­ca dels qui tornen de la guerra són aspectes que justifiquen aquesta investigació. I més quan Catalu­nya "es manté com un dels punts més importants de reclutament de combatents a l'Estat espanyol" Aquesta afirmació s'explica pel major pes de la immigració mu­sulmana a Catalunya (hi ha més de mig milió de persones censades) i la proliferació d'oratoris salafistes en diverses comarques. Segons Anna Teixidor, una part d'aques­tes entitats salafistes asseguren que estan en contra de la violèn­cia, "però defensen i difonen creences incompatibles amb els va­lors democràtics". I la veritat és que des que van començar les ope­racions policials contra cèl.lules gihadistes vinculades amb la guerra a Síria, "gairebé un terç de les detencions s'han concentrat a Catalunya".

El primer testimoni i el més re­velador és el d'en Tarek, "el pri­mer jove de Catalunya que va viat­jar a Síria per fer la gihad l'octubre del 2012". El Govern central ad­met que 139 homes i dones han vi­atjat a Síria des d'Espanya -dels quals uns 30 ja haurien mort-, pe­rò la xifra real sembla superior. A escala europea es parla de 5.000 combatents que han marxat cap a l'Iraq i Síria. En Tarek es va allistar al grup Jabhat al-Nusra, sucursal siriana d'Al-Qaida, que agrupa vo­luntaris sunnites, aliats teòrics de l'Estat Islàmic en la lluita contra el règim d'Al-Assad, però enfrontats a la pràctica. "No estic amb ells (...) Estan bojos aquests d'Estat Islà­mic (...) El món té una imatge molt dolenta de nosaltres per culpa de l'Estat Islàmic".

"El primer que li vaig preguntar a en Tarek va ser si estaria dispo­sat a atemptar aquí si l'hi ordenes­sin i ell va dir que no, però també em va dir que no podia respondre pel grup del qual formava part", explica l'autora. En Tarek se'n va anar un dia sense dir res ni als seus familiars ni als seus amics. Va agafar un vol de baix cost fins a Istan­bul que no li va costar ni 200 dò­lars. "La nit abans es va afaitar la barba, es va tallar els cabells ben curts i es va vestir amb texans i sa­marreta per occidentalitzar el seu aspecte. Aparentment se n'anava de vacances amb una bossa de mà". Una vegada allà es va traslla­dar fins a Gaziantep, a la frontera amb Síria. "Les recomanacions de les cèl.lules de captació són explícites: no us connecteu a internet més d'una vegada des del mateix punt, compreu un mòbil de targe­ta per comunicar-vos i no confieu en ningú". Un passador els porta fins a la frontera a peu, on els espe­ren els enviats pels gihadistes que els portaran als camps d'entrena­ment. "Allà han de deixar en dipò­sit la documentació i el mòbil i donar el número de telèfon d'aquelles persones amb qui el combatent vol que es contacti si, finalment, s'adorm, un eufemis­me per assenyalar si mor en combat".

En Tarek té 24 anys. "Sempre he estat immigrant, tant al Marroc com a Catalunya", li explica des de Síria. Abans de viatjar-hi va es­ tar dos anys a Londres i probable­ ment allà va començar el seu pro­cés de radicalització."Ens equivocaríem -escriu Teixidor- si atribuíssim la radicalització d'aquests joves únicament a fac­tors socials i econòmics". I encara que reconeix que bona part d'aquests combatents europeus han sorgit de guetos com Príncipe a Ceuta, Canal de Hidum de Melilla, els suburbis de Birmingham o de les grans ciutats franceses, també assenyala altres condicio­nants socials, culturals i d'identitat que afavoreixen aquests pro­cessos. En especial, internet com a vehicle de propaganda. L'autora recull les investigacions de l'an­tropòloga francesa. Dounia Bou­zar, que explica com els captadors arriben a persuadir aquests joves de segona i tercera generació de la immigració que viuen en un món corromput, excessivament mate­rialista i dominat per certes for­ ces.Els reclutadors posen l'èmfasi en les teories conspiradores, en les societats secretes que gover­nen el món i en el fet que amb la fi del món arribarà el combat defini­tiu entre el veritable islam i els in­fidels. D'aquesta manera s'aconsegueix, seguint el modus operandi de les sectes, que aquests joves es considerin uns elegits, que trenquin amb la seva vida anterior i els seus amics per incorporar-se a la gran comunitat musulmana, l'umma.

A Espanya, el Ministeri de l'In­terior admet que la presó s'ha convertit en un focus de radicalitza­ció. Alguns joves que eren entre reixes, multireincidents per petits robatoris sense interès per la reli­gió, sense recursos ni oportuni­tats, han deixat les drogues i l'al­cohol i busquen una nova vida com a mujahidins.

Un altre testimoni és el de la Maryam, una espanyola conversa de 35 anys que tenia un marit vio­lent que la maltractava i la com­partia amb una altra dona al Marroc. Ell se'n va anar a Síria i al cap de poc va morir en combat. Sense suports familiars, sense un psicò­leg, sola i amb tres fills, ha idola­trat la mort del seu marit, a qui considera un màrtir. ''Va anar a lluitar per la causa d'Al·là. Estava escrit així", diu, mentre manifesta el seu desig d'anar a viure al Marroc.

Anna Teixidor ja es planteja una altra-investigació: "Tant si són víctimes com culpables, retornats de la guerra o frustrats per no ha­ ver-hi anat, són necessaris pro­ grames de desradicalització. A Europa, en països com Dinamarca o Anglaterra, hi comença a haver programes de reeducació per con­trarestar la narrativa gihadista, per contraargumentar les xarxes socials". El llibre el tanca citant Dounia Bouzar en una ponència al Parlament Europeu: "L'Estat Islàmic pot destruir el cervell i el cor, però no l'inconscient. La idea per recuperar els que tornen [de la guerra] és posar-los en contacte amb els sentiments de la seva in­fantesa. Només així els podrem recuperar" .

Josep Playà Maset

01/5/2016

La Vanguardia