Un país sense vells

LES CONSEQÜÈNCIES DE L’ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ

Gent gran que practica spinning (com l’home de la imatge), ioga, atletisme i molts altres esports, evidencia de manera molt gràfica que vellesa i decrepitud no van de bracet (Blend Images/John Lund/Marc Romanelli - Getty)

La nova generació de sèniors renega de la imatge associada a la tercera edat i planteja reptes socials, econòmics i morals nous

El cas d’una persona de 90 anys que arriba a una residència de la tercera edat i diu: “Jo aquí no m’hi quedo, que està ple de vells” o el de la senyora de 83 que exclama: “Era molt gran!” mentre llegeix l’esquela d’un septuagenari retraten molt bé una realitat: ningú no vol ser vell, ni tan sols els vells.

Així ho van reiterar diversos dels ponents de la Senior Economy Summit que la consultora Kreab va celebrar dimarts a Barcelona per debatre sobre el comportament de la generació sè­nior i els reptes i oportunitats que planteja l’envelliment i la jubilació imminent de la generació més nombrosa que recullen les estadístiques, els baby boomers.

L’incident de la residència el va presenciar Natalia Roldán, directora de Serveis Socials i Tercera Edat de la firma Eulen, que va explicar dimarts que la imatge i els estereotips que s’associen a una persona gran no es correspon amb l’experiència vital que els mateixos sèniors en tenen. La segona anècdota la relata Gabriel Masfurroll –assessor de Kreab– referida a la seva mare, i corrobora els estudis que indiquen que les persones s’identifiquen amb un perfil deu anys més jove que la seva edat cronològica.

La imatge més estesa d’algú de la tercera edat és la d’una persona amb problemes de salut, mancances econòmiques, estàtica, recelosa davant les novetats, lligada a les tradicions, sempre pensant en el passat, avorrida... La realitat és que el dels sèniors no és un grup homogeni perquè integra persones que treballen i d’altres de jubilades, gent en plenes facultats i d’altres de dependents, urbanites i gent de pagès. Però són majoria els que tenen bona salut, tenen recursos i ­viuen de forma independent, practiquen esport, surten amb amics, viatgen, assisteixen a activitats culturals, compren per internet i s’envien watsaps.

“S’està creant una dissociació entre el que pensa la gent en general i el que pensa i sent la gent que està transitant per la vellesa, una etapa relativament nova ja que la majoria de pares i avis de les persones grans d’ara no la van transitar perquè s’havien mort quan hi arribaven”, afirma Antonio Abellán, investigador del departament de Població del CSIC i expert en envelliment. “Per això es parla de falsa imatge: la gent té una imatge de la vellesa i els vells en tenen una altra de si mateixos, perquè el gran èxit dels nostres temps és que hem aconseguit separar vellesa i decrepitud, i els vells ho saben encara que una altra gent con­tinuï associant els dos conceptes”, comenta el investigador.

Una cosa semblant va explicar a la Senior Economy Summit Susana Quintas, directora tècnica de la consultora Random Strategy, que opina que la falsa imatge afecta qüestions tan quotidianes com que “els actius creuen que s’apanyaran bé amb els ingressos de la pensió perquè en jubilar-se tindran menys despeses i els jubilats, en canvi, reivindiquen el seu dret a gastar perquè a ells també els agrada vestir-se bé, anar al bar, viatjar, comprar...”. “Amb les taules de mortalitat a la mà, els 70 anys d’una persona d’ara equivalen als 60 de mitjans del segle passat, perquè a un senyor de 70 anys li queda la mateixa vida per davant que a un senyor de 60 el 1955”, diu Abellán.

Quintas va emfatitzar que les persones que estan arribant ara a la jubilació són una generació pionera. “Els actuals sèniors han estat pioners en molts terrenys perquè van arribar amb els pares des del món rural i es van convertir en les primeres classes urbanes, van ser els protagonistes de la industrialització i el desenvolupament dels setanta, tenen més nivell acadèmic, més recursos i més relacions socials que la generació anterior, han creat noves formes de família –monoparentals, reconstituïdes, parelles sense fills...–, i seran també pioners en la vellesa perquè no tenen un model de persones grans amb qui identificar-se”, va dir la sociòloga.

També el catedràtic d’ Economia Aplicada Antón Costas es va mostrar convençut de la singularitat de la nova generació de gent gran, de la qual forma part. “No tots els sèniors tenen les mateixes característiques, però majoritàriament són una generació més culta, més saludable, més rica i amb més ingressos mitjans que les anteriors, i a aquestes persones els arriba la jubilació com al que li arriba un formidable electrodomèstic però sense instruccions” perquè no tenen referents sobre com utilitzar aquesta jubilació, com i qui la pagarà o quina dimensió moral té, va resumir.

Respecte a com utilitzar la jubilació, la gent gran se sent invisibilitzada per la societat i per les empreses, que semblen desconèixer o no posar atenció en les seves preferències de consum, les seves necessitats de serveis de salut, lleure i culturals.

“El 50% del consum mundial el generen les persones de més de 50 anys i només el 10% del màrqueting va adreçat a ells”, va afirmar Isa Moll, del departament de màrqueting d’Esade. Per la seva banda, Antón Costas va apuntar que a les seves classes a la universitat assisteixen tres jubilats “que m’ho van demanar” i també veu gent gran a les conferències i actes institucionals on va, “així que les institucions educatives tenen el repte d’atendre a aquest col·lectiu”.

I va afegir que passa el mateix amb les institucions financeres i la necessitat que aquestes persones tenen de gestionar els seus actius –el 89% viu en un habitatge en propietat i molt majoritàriament sense hipoteca– en un escenari deflacionista i amb uns tipus d’interès que no permeten viure de rendes. O el repte que tenen les empreses de no perdre el talent que acumulen aquestes persones. “Potser en el futur hauríem de plantejar-nos treballar més anys però menys hores”, va suggerir l’economista.

Qualsevol d’aquestes necessitats comporta oportunitats de negoci, la qual cosa fa més probable que les empreses, i per tant la publicitat i la societat en conjunt, acabin donant més protagonisme i visibilitat a les persones grans i ajustin estereotips. Però l’envelliment de la societat també té, segons Costas, una dimensió moral. “Els grans estem expropiant als joves, i serà difícil assumir que moltes persones grans com jo, per les nostres cotitzacions, estiguem cobrant una pensió de 2.500 euros que paguen els nostres fills amb nòmines de 1.300”, va assenyalar.

Susana Quintas assegura que moltes persones grans viuen en l’ambivalència de saber-se privilegiades respecte als seus pares i tenir sentiment de culpa respecte als fills perquè aquests no podran gaudir de les mateixes condicions de vida. “Molts jubilats viuen angoixats perquè se senten privilegiats sense saber què han fet per ser-ho, i alhora ­veuen que els fills tenen més necessitats però poc esperit d’estalvi i els fa por que la generació jove no sàpiga adaptar-se a viure” pitjor, detalla la consultora.

De fet els fills són una de les tres grans preocupacions de la gent gran, juntament amb els néts i la salut, segons els experts. En el cas dels fills, suposen una limitació econòmica, mentre que els néts els limiten el temps disponible.

“Moltes persones grans s’autoassignen el paper de coixí salvavides dels fills i t’expliquen que no rescaten el seu pla de pensions per tal de viure millor o per fer el viatge que tant desitgen perquè guarden aquests diners per ajudar-los”, comenta Quintas. Una realitat que va confirmar a la jornada de Kreab el subdirector general de Vida Caixa, José Antonio Iglesias, en explicar que els grans no volen ser una càrrega per als fills i que miren de preservar els seus diners i el patrimoni per tal d’ajudar-los, encara que això suposi tenir menys pensió mensual i viure ells amb més austeritat.

L’altra gran preocupació de la gent gran és la dependència, la barrera que creuen que sí que els convertiria en vells (d’acord amb la imatge estereotipada de vell). Per això es cuiden de manera permanent, i aquesta cura l’associen a l’alimentació, al consum de productes naturals i a mantenir-se actius físicament.

Mayte Rius

18/04/2016

La Vanguardia