Un nou naufragi al Mediterrani fa reviure el reclam de vies segures per als migrants

Quatre pasteres amb 400 migrants desapareixen davant la costa d'Egipte

Oxfam Intermón va organitzar ahir un acte a Barcelona en record del naufragi de 800 persones a la costa de Líbia ara fa un any. Simbòlicament es van dibuixar a l’asfalt les siluetes de totes les víctimes. / OXFAM INTERMÓN

Fa exactament un any, el 19 d’abril del 2015, Europa es va llevar consternada per la mort a la costa de Líbia de 800 persones que intentaven creuar el Mediterrani a bord d’una precària embarcació. La tragèdia que es va viure la nit anterior al canal de Sicília -l’enèsima en un any en què van morir fins a 2.892 migrants a la ruta entre Líbia i Itàlia- va posar la qüestió migratòria al centre de l’agenda europea. Les cimeres, promeses i mesures que se’n van derivar, però, no van aconseguir ni frenar l’activitat de les màfies al Mediterrani ni, encara més important, aturar les morts. Al contrari.

Els actes de record de les víctimes del naufragi de fa un any -com el que ahir van organitzar a Barcelona Oxfam Intermón i Stop Mare Mortum- quedaran marcats per una nova “tragèdia”, en paraules del govern italià. Segons informacions de la BBC, quatre embarcacions amb 400 persones -la majoria de les quals provinents de Somàlia, Etiòpia i Eritrea- haurien desaparegut recentment davant de la costa egípcia després d’iniciar el viatge cap a Europa. Tot i que la marina militar italiana va evitar confirmar el naufragi, Roma va donar credibilitat a les informacions aparegudes a la premsa. “És un motiu més per dir a Europa que no ha d’alçar murs, sinó multiplicar els seus esforços de cara a l’Àfrica”, va dir el ministre italià d’Exteriors, Paolo Gentiloni, en relació al naufragi, mentre que el govern somali ja confirmava ahir al vespre la mort d’entre 200 i 300 ciutadans del seu país.

A falta de conèixer més detalls del naufragi, però, l a nova tragèdia demostra que el risc de morir en la ruta migratòria entre el nord d’Àfrica i Itàlia -la més perillosa- no espanta els que busquen un futur millor en territori europeu. De fet, segons demostren les dades, l’ús d’aquesta ruta va en augment.

El registre de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats (ACNUR) indica que la xifra de migrants que han arribat a Itàlia per mar en el primer trimestre del 2016 (18.777) gairebé dobla la dels que ho van fer l’any anterior (10.165). Només durant el març d’aquest any, a més, 9.676 persones han arribat a la costa italiana després de jugar-se la vida al mar, enfront de les 3.828 del mes anterior, va destacar ahir l’agència europea de control de fronteres (Frontex).

Dades de l'ACNUR sobre l'arribada de migrants i refugiats al Mediterrani (Clicar al damunt per augmentar)

Per contra, l’acord entre la Unió Europea (UE) i Turquia, així com el tancament de les fronteres a la ruta dels Balcans, hauria frenat el nombre d’arribades a Grècia. Tot i que 26.971 refugiats van aconseguir arribar al març a les illes de l’Egeu, la xifra representa menys de la meitat dels que ho van fer al febrer (57.066). Frontex nega, per ara, que hi hagi hagut un “transvasament” de migrants de la ruta grega a la italiana i associa l’augment del flux al canal de Sicília -on, en lloc de sirians, la majoria són subsaharians- a l’arribada del bon temps.

Vies segures i drets garantits

“Les decisions que ha pres Europa en l’últim any són absolutament errònies”, lamenta a l’ARA el director d’Oxfam Intermón a Catalunya, Francesc Mateu, que recorda com després del gran naufragi del 2015 la UE va tenir una “reacció estranya”, basada en un “control de fronteres més estricte” i en la creació de hotspots (centres de registre) on “no hi ha cap garantia que s’estigui complint la llei”; és a dir, que s’estiguin tramitant degudament les peticions d’asil dels migrants.

Oxfam Intermón deixa clar que per fer front a la crisi humanitària actual és necessari establir rutes segures per als refugiats. Una estratègia que, en el cas dels sirians -recorda Mateu-, passa pel reassentament des dels camps de refugiats de països com Turquia, Jordània i el Líban. Pel que fa als subsaharians que arriben a Itàlia, la majoria considerats “immigrants econòmics”, Mateu recorda que en molts casos “vénen igualment de situacions de conflicte”. Però si ni una interpretació generosa del dret a asil permet acollir-los, afegeix, que com a mínim se’ls garanteixi assistència i “els drets de la Carta europea”. “Si s’han de retornar, que es faci d’acord amb el dret internacional”, conclou.

Marc Toro

18/04/2016

Ara.cat