Massagué troba la clau per prevenir la metàstasi del càncer

El científic descriu l’existència de cèl·lules latents, capaces d’amagar-se durant anys 

Joan Massagué dirigeix el Memorial Sloan Kettering Cancer Center i va ser un dels fundadors de l’IRB Barcelona. / RUTH MARIGOT

La metàstasi és capaç de reaparèixer tot i que passin anys des del moment en què es detecta el tumor primari, es tracta i s’eradica. De fet, hi ha documentats casos extrems, com el d’un individu a qui 29 anys després d’haver-li extirpat un tumor al ronyó i considerar-lo lliure de la malaltia li va reaparèixer una metàstasi en un altre òrgan.

És un cas real que forma part dels molts pacients estudiats des del Centre de Recerca del Càncer del Memorial Sloan Kettering Center, a Nova York, que dirigeix l’investigador Joan Massagué i, més concretament, és un cas que forma part dels estudis que han obert camí a la gran troballa que acaba de donar a conèixer el grup que dirigeix el científic català: les cèl·lules metastàtiques latents són capaces d’escapar-se del tumor fins i tot quan està en un estat incipient perquè saben com disfressar-se de cèl·lules mare, fer que el sistema immune no les reconegui, escampar-se a altres òrgans i amagar-s’hi durant anys. Els resultats, que publica Cell, obren la porta a noves estratègies per prevenir la metàstasi ja d’entrada, després d’acabar amb el tumor. “Ara cal descobrir la manera de reactivar la detecció de les cèl·lules latents perquè actuï el sistema immune”, explica Massagué a l’ARA.

De fet, el sistema immune reconeix i elimina la majoria de les cèl·lules que es comporten de manera anormal, i ho fa amb l’artilleria més forta al seu abast: les cèl·lules conegudes com a natural killer (NK). L’equip de Massagué ha trobat la manera com les cèl·lules metastàtiques són capaces d’enganyar els grans guardians del sistema immune i hivernar durant molt de temps.

Delinqüents camuflats

Els científics han pogut crear un model de laboratori que ha permès observar les cèl·lules metastàtiques des que s’escapen fins que s’instal·len al seu amagatall. Per fer-ho han fet servir cèl·lules de pacients amb tumors de mama i de pulmó en estat incipient. En el cas del càncer de mama, un 25% de les dones amb la mutació HER-2 pateixen metàstasi. En el cas de càncer de pulmó, el 50% dels pacients tornaran a patir el càncer. A aquestes cèl·lules se les ha marcat amb un contrast fluorescent per seguir la seva pista un cop injectades en ratolins i veure com s’ho fan per escapar-se de les defenses i amagar-se dins d’altres òrgans, en concret al ronyó i als pulmons.

Així va poder veure’s que gairebé totes les cèl·lules injectades en ratolins van morir aniquilades pel seu sistema immune. Les poques que van sobreviure es van amagar, tal com era d’esperar pel que s’havia vist en altres investigacions. Ara bé, els investigadors han estudiat a fons aquestes poques delinqüents que gràcies al contrast tenien fitxades, i així han pogut detectar els mecanismes que fan servir per escapar-se. La troballa han sigut dues proteïnes, la SOX2 per al càncer de pulmó i la SOX9 per al de mama, que les cèl·lules metastàtiques latents utilitzen per incidir en un altre grup de proteïnes i fer veure que són cèl·lules mare que es troben en estat de quiescència -la fase del cicle cel·lular en la qual no es divideixen-. Les cèl·lules NK patrullen pel cos olorant i atacant agents estranys, però la investigació mostra que quan les cèl·lules es troben en aquest estat de quiescència deixen de produir les molècules que les NK oloren per detectar-les. Per això alguns fàrmacs que s’usen en quimioteràpia actuen com a NK.

Davant la metàstasi latent, alguns estudis han suggerit aplicar fàrmacs que despertin aquestes cèl·lules dorments perquè surtin del seu cau, s’activin i, així, poder matar-les. Ara bé, tenint en compte que les cèl·lules metastàtiques latents no sempre acaben despertant-se, aquesta tècnica podria ser una arma amb efectes indesitjats. Amb la nova troballa, l’equip de Massagué obre pas a noves estratègies per desactivar la possibilitat de metàstasi d’una forma més subtil.

Mònica L. Ferrado

30/03/2016

Ara.cat