“Els corruptes van a la presó, però no tornen els diners”

José Luis Peñas, imputat i delator de la trama Gürtel, advocat, exmilitant del PP

Colab.LV | Foto: Jordi Roviralta

Tinc 51 anys i n’he passat deu al PP, del qual vaig ser expulsat per denunciar la corrupció. Vaig gravar 80 hores de converses de Francisco Correa i en vaig lliurar 18 a la policia, que han fundat 57 imputacions. Rajoy agafava els sobres de Bárcenas, perquè preferia no saber d'on venien i creia que els mereixia.

Vaig acabar Dret, vaig fer oposicions i en un màster vaig conèixer Guillermo Ortega, alcalde de Majadahonda, que el 2001 em va fer cap de gabinet.

Com va conèixer Correa, àlies Don i cap de la trama Gürtel?

També a Majadahonda, a través de la seva dona, Mari Carmen, que treballava amb nosaltres i amb qui vaig tenir una relació de confiança. Jo em vaig presentar en la llista del PP a l’Ajuntament i vaig ser regidor d’ Urbanisme.

Una regidoria calenta.

Per això de seguida vaig veure el batibull: la corrupció sistèmica i sistemàtica que ha proliferat a Espanya durant vint anys. El 2005 l’hi explico a Esperanza Aguirre, que no em fa ni cas, i també a Cristina Cifuentes, que tampoc, i m’acaben expulsant del PP. Avui la majoria dels que vaig esmentar llavors estan imputats.

Quan i per què va començar a gravar Correa i els altres imputats?

El 2005 el vaig sentir parlar amb Benjamín Martín Vasco d’“els meus 300 milions”. Eren de pessetes, però em va semblar una quantitat estratosfèrica. Jo no sabia que Bárcenas ja tenia 49 milions d’euros a Suïssa. Ningú no ens imaginàvem la magnitud de les xifres de la trama.

No veia el tren de vida de Correa?

Sí, però també que era un gran empresari que es feia amb l’elit del poder espanyol i amb Aznar i anava al casament de la seva filla. El dia dels 300 milions vaig decidir començar a gravar-lo en converses compromeses per a ell. Vaig gravar 80 hores i el 2007 en vaig lliurar 18 a la UDEF.

La justícia el tractarà millor per delatar?

Sí, però no ho vaig fer per això. Dec ser ingenu, però el meu pare em llegia Plutarc, i jo encara llegeixo Heròdot. Sempre vaig aspirar a la virtus clàssica. Tinc fills i no vull deixar-los un país de mafiosos.

Pot citar-me Plutarc ara?

I tant: “L’omissió del bé no és menys reprensible que la comissió del mal”.

Què era el pitjor de Correa a part que va muntar una trama per empobrir-nos?

El tracte que donaven a les dones ell i els seus companys. El seu masclisme era insuportable.

Per exemple.

Amb les prostitutes arribaven a allò d’“et tanco a l’habitació i me n’enduc la clau” i els cridaven en públic: “Et faré una anàlisi de la sida!”.

Poc edificant.

També patíem la seva estètica lamentable: veure’ls tornar per sistema la primera ampolla del vi que demanaven; l’obsessió pel pernil i perquè es veiessin diners; els vestits, rellotges, camises, or, joies, a dotzenes; el complex d’infe­rioritat per la seva falta d’educació superior... Que suplien amb molta gramàtica parda.

Un eco tardà de l’ Espanya de la gana?

Dominava el mercadeig de la xafarderia: conserges comprats per saber qui es fica al llit amb qui; qui es veu amb qui... Això és el que Correa convertia en contactes, diners: la seva trama.

Es diria que entre Torrente i Valdemoro.

Doncs una mica, perquè Don, com es feia anomenar Correa, patia una ingenuïtat d’estafat del tocomocho. El va arribar a enganyar un home que es feia passar per jutge venut.

Per què tothom ho sabia i ningú no feia res?

Els líders no tenien control sobre el seu partit o no en volien tenir. Quan Rajoy agafava el sobre de Bárcenas, preferia no saber res. Com que es pensava que haurien guanyat més a l’empresa privada, donava per legítim el sobresou.

Per què creu que aquestes trames espanyoles no han arribat a la violència?

En l’última fase, Correa va freqüentar Panamà i Colòmbia i allà va contactar amb gent...

No ha tingut mai por?

No i no vull escorta. Per mi, les amenaces dels implicats ni eren ni són el pitjor. El pitjor eren les senyores al supermercat que m’insultaven quan portava el meu fill en braços.

Quants imputats hi ha en la Gürtel?

Em posa en un compromís! Només en la part del sumari Gürtel 1 n’hi ha 57 incloent-me a mi. Però és que a Gürtel 2, i els seus derivats a València, els papers de Bárcenas, Jerez i alguna cosa que queda a Castella i Lleó... Molts més.

I això només en els sumaris Gürtel.

Bé, després hi ha la Púnica, esclar... El que passa és que durant una dècada es va estar tapant tot i ara els jutges s’hi posen com mai.

Creu que aniran a la presó?

A Correa li demanen més de 100 anys; i en la causa ja sentenciada de València hi ha hagut condemnes d’entre 9 i 13 anys: es va condemnar un vicepresident de comunitat, el de València. I hi ha senadors, exministres, alcaldes, empresaris: 7 de les 15 constructores espanyoles més grans s’han vist implicades en aquests sumaris i han fet fallida amb molts directius imputats.

Tornaran els diners?

Les sumes immobilitzades a la banca en espera de sentència no són ni l’1% dels diners defraudats. No tornaran els diners, em temo, i molts que conec veig que viuen formidablement.

Serviran d’alguna cosa els processos?

Siguem gradualistes: a Espanya hi haurà menys corrupció, però hauran de passar encara un parell de generacions en democràcia perquè tinguem una corrupció que no sigui sistèmica.

Per què les urnes no els castiguen?

A València han hagut de fe fora del poder el PP amb un tripartit i a la resta d’ Espanya l’elector tolera la corrupció. Haurem de recordar que la corrupció ens roba diners a tots que després es retallen en hospitals, ambulàncies, llistes d’ espera... Ens està matant.

Forma, fons...

Els països solen presumir de la història dels seus herois, però és molt més reveladora la dels seus crims. Els de la trama Gürtel són els d’una colla de nouvinguts que s’uneixen a la festa de les elits de tota la vida després d’una postguerra de 40 anys. I s’empastifen per fi de brillantina, jabugo i perfum de senyora de pagament. I unten polítics, conserges i fins i tot l’apuntador –algun periodista– que passava per allà. El relat de José Luis Peñas a Uno de los nuestros resulta previsible en el fons: el vell mecanisme d’aconseguir favors de qui mana per quedar-se els diners de la gent, però té alguns detalls sucosos, o millor, llardosos en la forma. Al final, els desgraciats de debò som tots els altres.

Lluís Amiguet

29/03/2016

La Vanguardia