Catalunya rep més d'un miler de refugiats en un any

Les peticions d'asil a l'Estat van créixer un 167% el 2015 

Entitats, ajuntaments i govern sumen esforços per fer front a una imminent allau de la qual ignoren la magnitud ni saben quan arribarà 

El ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, va anunciar la setmana passada a Brussel·les l'arribada “immediata” de 450 refugiats a l'Estat espanyol procedents de Turquia, Grècia i Itàlia. Segons el sistema de quotes marcat per la Unió Europea, a Espanya li pertoquen 17.680 refugiats, dels quals una part proporcional encara per concretar vindria a Catalunya.

Des que va esclatar l'última crisi dels refugiats, la tardor de l'any passat, les entitats que fa anys que treballen per ajudar les persones que demanen protecció en territori català –Creu Roja, el Comitè Català d'Ajuda al Refugiat i l'Associació Comissió Catòlica Espanyola de Migració (Accem), entre altres– no tenen ni un minut de descans. I no només per poder planificar com han d'actuar davant l'allau que ha de venir, sinó per donar resposta a les demandes dels que ja hi són, dels que no paren d'arribar pels seus propis mitjans.

No és fàcil tenir dades precises del nombre de refugiats que van demanar asil l'any passat a Catalunya. El motiu fonamental és que el Ministeri de l'Interior, que és qui té la competència exclusiva, no les ha fet públiques encara per comunitats autònomes adduint que les xifres de què disposa “no són definitives”. Tot i aquest handicap, el recompte fet per les mateixes entitats, agrupades a través de la xarxa Asil.cat, permet afirmar que el nombre va superar de llarg el miler de persones. Segons aquestes dades, no confirmades ni desmentides pel ministeri, l'any passat Catalunya va rebre 1.302 peticions d'asil, la majoria a la demarcació de Barcelona, dada que representaria un increment del 65% respecte al 2014. Al conjunt de l'Estat, segons les xifres que el ministeri ha facilitat a l'agència europea Eurostat, el nombre de demandes de protecció va ser de 14.600, un 167% més que el 2014. Ucraïna, Síria, l'Afganistan, Mali i el Pakistan són els principals països d'origen.

A falta de les xifres oficials per comunitats autònomes, el govern de la Generalitat pren aquest espectacular increment per planificar la seva actuació, segons ha reconegut el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós. El setembre passat el govern va posar en marxa el comitè per a l'Acollida de les Persones Refugiades amb l'objectiu de definir l'estratègia d'acollida i coordinar administracions i entitats.

La Generalitat estima que en els propers dos anys hi arribaran prop de cinc mil refugiats. I les seves necessitats van molt més enllà del primer allotjament, dels primers mesos d'acollida. “Hem detectat que un cop acaba el programa de protecció només una quarta part assoleix un grau d'autonomia, i és per això que estem oferint els nostres serveis, com el Servei d'Ocupació o el Centre de Normalització Lingüística per garantir una bona integració”, destaca Amorós, per a qui l'experiència de la Casa Bloc de Sant Andreu pot ser un bon banc de proves per veure com s'articula l'estratègia d'acollida i integració.

El repte és gran, i més amb la poca informació que facilita l'Estat, segons es queixen. “Aquest és un dels principals problemes que tenim, la falta d'informació és tan gran que no podem planificar“, subratlla el coordinador del programa de refugiats de l'Ajuntament de Barcelona, Ignasi Calbó, que assegura que només el servei municipal responsable de l'atenció als immigrants i refugiats de l'Ajuntament (Saier) va atendre l'any passat prop de 1.400 persones, quatre vegades més que l'any 2012. “Calculem que només a Barcelona hi ha uns 2.000 refugiats, però com que el ministeri no ens dóna informació és impossible saber-ho”, afegeix Calbó, per a qui la coordinació entre entitats i administracions és fonamental.

Precisament en aquesta línia, divendres la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, va lliurar les claus a les entitats que utilitzaran els pisos de la Casa Bloc per allotjar-hi famílies de refugiats. Aquests pisos, juntament amb l'espai de la Conreria, a Tiana, i unes instal·lacions de Sant Joan de Déu a Manresa, havien de ser per als refugiats que arribessin per quota a través del ministeri, però davant l'increment de peticions que ha registrat Catalunya en l'últim any, els primers d'ocupar-los seran famílies que ja estan al territori. Les primeres trenta places les obrirà la Creu Roja a finals d'aquest mes i les altres seixanta, que gestionaran Accem i el Comitè d'Ajuda al Refugiat, està previst que s'ocupin al llarg del mes d'abril. “Els primers que aniran a la Casa Bloc són famílies que van arribar entre el novembre de l'any passat i el gener d'aquest any i que ara es troben en albergs municipals”, explica Òscar Barbero, de la Creu Roja, que opina també que la Casa Bloc pot ser una bona experiència de coordinació. “La voluntat és concentrar els recursos perquè aquestes històries de vida puguin acabar amb èxit en un gran percentatge”, hi afegeix Barbero.

Tant la Creu Roja com les altres entitats que treballen directament sobre el terreny amb els refugiats estan veient com el degoteig d'arribades creix. Un dels espais on es detecta clarament aquest augment és l'aeroport. “Durant aquest 2016 les xifres s'han disparat. Rebem més de150 persones cada mes, dels quals una vuitantena arriben per l'aeroport”, explica el responsable de la Creu Roja, per a qui una de les actuacions més urgents seria ampliar l'espai d'acollida perquè “les xifres s'han triplicat i l'espai que tenim se'ns ha quedat petit”.

LES FRASES

Treballem perquè el grau d'autonomia, que ara és del 25%, augmenti quan acabi el programa de protecció

Oriol Amorós

SECRETARI D'IGUALTAT, MIGRACIONS I CIUTADANIA DE LA GENERALITAT

El principal problema és que la falta d'informació és tan important que no podem planificar res

Ignasi Calbó

COORDINADOR DEL PROGRAMA DE REFUGIATS DE L'AJUNTAMENT

Cal ampliar l'espai d'acollida a l'aeroport de Barcelona perquè les xifres s'han triplicat i se'ns ha quedat petit

Òscar Barbero

RESPONSABLE DE REFUGIATS DE LA CREU ROJA

El pla de protecció català, encara per desplegar

El consell de govern de la Generalitat va aprovar el 28 de gener del 2014 el pla de protecció internacional de Catalunya amb l'objectiu principal de millorar les condicions d'acollida de les persones refugiades, apàtrides i/o sol·licitants de protecció internacional. Dos anys després que s'aprovés, el pla continua sense una dotació pressupostària.

Davant aquesta situació, i tot i valorar la tasca de coordinació que s'està fent a través del comitè d'acollida, les entitats que formen part de la xarxa Asil.cat han fet arribar una carta a la presidenta del Parlament en la qual li demanen expressament el desplegament del pla, “dotant-lo d'un pressupost adequat que permeti una acollida estable i de qualitat”.

Gemma Sánchez, d'Accem, lamenta que molts refugiats estiguin a Catalunya “en una situació precària” per falta de recursos i que en molts casos s'hagi de recórrer a “un allotjament d'emergència perquè falten places”, tot plegat per falta d'una política pública catalana de protecció internacional.

També l'Ajuntament critica que dos anys després el pla de protecció no tingui dotació econòmica. Però el govern assegura que les aportacions s'estan fent “en funció de les necessitats” i que actualment la Generalitat té a disposició de les entitats unes cinc-centes places, entre elles, les de la Casa Bloc.

Virtudes Pérez

14/03/2016

El Punt Avui