L’altre drama de les refugiades

Pateixen violència sexual a mans dels traficants, d’altres migrants o de policies i agents fronterers

Una sabata abandonada entre el fang en un campament de refugiats a Gran Synthe, a prop de Dunkerque (França)/REUTERS

Han deixat enrere els bombardejos, les matances, les tortures i també les violacions. Però l’horror s’aferra a elles encara que s’allunyin de la guerra.

La violència sexual acompanya les dones migrants i refugiades en el seu èxode. La pateixen en mans dels traficants, d’altres migrants o fins i tot de policies i agents fronterers, i també a la somiada Europa.

És un drama sense estadístiques, perquè en la gran majoria dels casos el pateixen en silenci: no s’atreveixen a denunciar-ho per por que siguin assenyalades o que perilli la seva sol·licitud d’asil.

L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats va aixecar la veu d’alarma a l’octubre, en denunciar que havia rebut “testimonis creïbles” d’abusos sexuals a dones i nens i va fer una crida a les autoritats europees a prendre mesures per garantir-ne la protecció.

Els casos documentats parlen de dones que han hagut de vendre els seus cossos –de vegades obligades per les seves pròpies famílies– per pagar als traficants, ja sigui perquè se’ls han acabat els diners o perquè els han robat. Els traficants poden arribar a cobrar entre dos i sis mil euros per passatge, a bord d’una embarcació atapeïda, per creuar de Turquia a Grècia, o de Líbia a Itàlia. Cada frontera creuada són més diners que els migrants han de desemborsar. Altres vegades són els guàrdies fronterers que es cobren amb sexe mirar cap a un altre costat.

Moltes dones han estat violades per altres migrants enmig del caos de l’èxode. Els centres de recepció massificats, els parcs, les estacions de tren i d’autobús o els marges de carreteres on s’amunteguen els migrants en el seu llarg periple per Europa són perillosos per a les dones i nens, molt especialment per als que viatgen sols, advertia l’informe de l’Acnur.

Es tracta d’una massa humana predominantment masculina: del milió de migrants que han entrat a Europa al llarg del 2015, la majoria sirians, iraquians o afganesos, es calcula que almenys dos terços són homes. Dones i nens són una minoria.

Més inquietant encara és que els abusos succeeixen també als albergs per a sol·licitants d’asil en territori europeu, que teòricament haurien de ser segurs. Els agressors són desconeguts però de vegades fins i tot els mateixos marits. I la majoria de dones no ho denuncien. Haver estat violada suposa una taca en l’honor de la família. Tampoc no és fàcil denunciar el marit quan la sol·licitud d’asil és familiar.

Alemanya, el país europeu que –de llarg– ha acollit més sol·licitants d’asil al seu territori, ha iniciat un programa per millorar-ne la protecció. Destinarà 200 milions d’euros per construir nous centres i modificar els ja existents, de manera que dones i nens disposin d’habitacions protegides i espais sanitaris propis. També formarà, amb l’ajuda de la Unicef, el personal que treballa als centres d’acolliment per ajudar-los a identificar casos de violència sexual i millorar la protecció infantil. En tercer lloc, habilitarà centres especialment destinats a les víctimes de tortures –amb un cost de quatre milions d’euros–, on les dones que han patit violacions podran rebre tractament.

Redacció

05/01/2016

La Vanguardia