"Quin fàstic, quina ràbia fa en aquest moment tenir raó"

Clicar damunt del vídeo per veure'l. S'inicia després de la publicitat

Pilar Rahola presentava el seu llibre Prou!, sobre l'islamisme i París rebia l'atac terrorista.

No calla res i arremet amb temible potència verborràgica. Quan s'encén ja no hi ha qui la pari i és pura dinamita. Pilar Rahola, la periodista barcelonina que està de visita a l'Argentina, va venir a presentar el seu últim llibre, Prou! (RBA), un al·legat vibrant contra el que ella defineix com el "islamofeixisme", l'ofensiva del terrorisme jihadista, que ha recobrat tràgic vol internacional amb els sagnants atemptats a París, envoltant Europa des de llavors en una onada d'estupor i de por. L'autora assenyala amb dol, que preferiria que les profecies que hi va abocar no s'haguessin complert.

Rahola no només té postures incòmodes i molt jugades sobre aquest tema. També defensa amb passió el separatisme català. "Ara ens toca a nosaltres alliberar-nos, com ho van fer vostès, de la corona espanyola", arremet no sense certa ironia la periodista, que escriu habitualment una columna al diari La Vanguardia i que també va entrar en el món de la política com a diputada i tinent d'alcalde de la seva ciutat natal.

A aquests i altres temes es va referir Pilar Rahola en el seu pas per Converses amb LA NACION.

Estaves Presentant el llibre Prou! A la televisió quan en viu va arribar la informació dels atemptats a França.

Era a  una entrevista que va durar una mitja hora. Quan vam acabar estaven donant la notícia del que succeïa a París. I és en aquest moment del que parles, on se sent: ràbia i fàstic tenir raó. Cada dia del món demano que m'equivoqui en tot el que dic. I que m'equivoqui des de fa tants anys i que alguns pocs bojos ho anem dient i que tossuda la realitat tràgica en donar-nos la raó. Crec que és el moment d'alçar la veu amb claredat. Cal dir prou a les ambigüitats, a les mitges tintes, a la paraula lliure a l'armari. Cal sortir de l'armari. Cal començar a cridar determinats conceptes que són fonamentals. I estava parlant d'aquest terme de islamofeixisme. És evident que parlem d'un tipus de feixisme.

Com es soluciona?

Aquesta és la tesi del llibre, que planteja fonamentalment en termes de tipificar quins errors estem cometent. El primer que hem de dir és que això és una guerra. Nosaltres no l'hem declarat. Ells l'han declarat. A qui? Al món. On és la trinxera? En un autobús, en un restaurant, en un camp de futbol.

I qui són? Militants d'una ideologia fanàtica que tenen la idea de tornar al segle VII i VIII. És a dir, Hitler amb Internet, amb petroli, amb diners, amb tecnologia del segle XXI, però connectada amb l'Edat Mitjana.

Extracte del diari la Nación

18/11/2015

Pablo Sirvén