El jutjat demana dades sobre la nena per a la qual els pares volen una mort digna

Vol determinar si l'agonia d'Andrea s'està allargant innecessàriament

L'informe del comitè ètic insta a valorar la sedació

El cas de la menor reobre el debat sobre la qüestió 

Antonio Lago i Estela Ordóñez, pares de l'Andrea, dijous davant del centre hospitalari Foto: EFE.

Fa tres mesos, el Parlament gallec va aprovar una llei que regula els drets i les garanties dels malalts terminals. La cambra gallega no és l'única que ha aprovat una llei d'aquestes característiques, però sí que és cert que no hi ha cap territori a l'Estat que hagi aprovat una llei que reguli l'eutanàsia. El cas d'Andrea, una nena gallega de 12 anys per a qui els pares volen una mort digna, ha reobert el debat sobre quins són els límits entre una mort digna i l'eutanàsia.

L'Andrea va néixer amb una malaltia neurodegenerativa irreversible que se li va començar a manifestar a partir dels vuit mesos. Mai ha pogut parlar ni moure's, però es podia comunicar amb els pares amb gestos. Fa un any la seva situació es va agreujar i el juny passat va haver de ser ingressada per una hemorràgia gastrointestinal. Des d'aleshores es troba hospitalitzada. Els pares van decidir no allargar-li la vida i se li van retirar tots els aparells. Respira ella sola i només rep sedants i analgèsics per al dolor. Tot i que no depèn de cap màquina, sí que necessita ser alimentada artificialment, ja que no es pot empassar cap aliment, i aquí és on hi ha el conflicte. Els pares volen que li retirin la sonda però els metges s'hi neguen, tot i que les conclusions de l'informe del comitè d'ètica assistencial que va tractar el cas de la nena deixen ben clar, segons recollia ahir La Voz de Galicia, que les millors accions per a la menor són: retirar-li la mesura de suport vital qüestionada –nutrició i hidratació artificials per sonda–, tractar els símptomes de les complicacions i l'aparició de gana i set si es dóna el cas, plantejar el suport d'especialistes en cures pal·liatives i, en el moment en què no es puguin controlar els símptomes de la nena, “considerar la sedació pal·liativa com un tractament possible i indicat”.

Tot i aquest informe, l'equip mèdic es nega a retirar-li l'alimentació i s'empara en una resolució judicial del juny passat dictada pel magistrat Jorge Martínez Vázquez, del jutjat de primera instància número 6 de Santiago, que autoritza el pla terapèutic i pal·liatiu pautat per a la menor fixat pel servei de pediatria del centre, tot i que en la interlocutòria s'indica que podrà ser modificat si és “procedent”.

Els pares de la nena, però, creuen que està patint i que, a més, no està ben alimentada. Així doncs, davant la negativa de l'equip mèdic a retirar-li l'alimentació artificial, van decidir tornar a dur el cas als jutjats i que la justícia decidís.

Els jutjats han assumit amb urgència el cas i ahir mateix metges de l'Institut de Medicina Legal de Galícia (Imelga) van fer un reconeixement judicial i forense a la nena per determinar-ne l'estat clínic. A més, el magistrat Roberto Soto, també del jutjat de primera instància número 6 de Santiago, va ordenar ahir a l'hospital que enviés abans de les deu del matí l'historial complet d'Andrea incloent-hi la seva evolució des que va ingressar, l'informe del comitè ètic i un altre del cap de pediatria en què s'especifiquin els criteris clínics pels quals consideren que la pacient no està en fase terminal ni sent dolor.

La clau

L'informe de l'Imegal serà clau, ja que determinarà si la malaltia que té Andrea és irreversible, incurable i terminal; si el procés del centre hospitalari és extraordinari o produeix dolor, i si les mesures de suport condueixen a un allargament innecessari de la vida de la nena. Un cop fet l'informe, seran citats els pares d'Andrea, i el president del Tribunal Superior de Justícia de Galícia, Miguel Ángel Cadenas, ja va anunciar que la decisió serà adoptada de manera immediata.

El cas d'Andrea ha tornat a posar damunt la taula el debat a l'entorn de la mort digna i l'eutanàsia, una qüestió sobre la qual s'han manifestat diverses personalitats de tots els àmbits. El ministre espanyol de Sanitat, Alfonso Alonso, va afirmar que són els professionals sanitaris i els jutges els que tenen la “paraula” i que “no hi ha cap motiu” per no “confiar” en la decisió dels professionals. Per la seva banda, el de Justícia, Rafael Català, no creu necessària una nova llei sobre la mort digna.

El president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo –també del PP–, va demanar que es deixi actuar els professionals mèdics segons indiqui la justícia i va criticar el PSOE per haver-se mostrat disposat, si governa en la pròxima legislatura, a obrir un debat sobre l'eutanàsia per intentar aprovar una llei amb el consens d'altres partits.

El Punt Avui

03/10/2015