La professió més antiga del món

Il.lustració: Inna Panesenko

Els eufemismes tenen sentit si hi ha un bagatge cultural previ. Explicar avui a una persona jove quina és la professió més antiga del món, si no té un rerefons sociocultural, no és gaire efectiu. Potser es pensen que ens referim a agricultors o caçadors. Recordo encara amb una certa impressió una estudiant universitària que em va dir, fa vint anys, que es plantejava guanyar diners extres “fent d'acompanyant”. I em va precisar que això no tenia res a veure amb la professió més antiga del món. A mi, en aquells moments, acompanyant em semblava més aviat un concepte espiritual, o psicològic. La noia en qüestió necessitava diners. I en podia fer donant òvuls o fent de prostituta, em va explicar convençuda mentre fèiem un cafè al bar del campus. Amb feines precàries mal pagades, típiques de l'època a la facultat, no se'n sortia. Per a ella, no hi havia cap problema ètic. Hom fa amb el seu cos el que vol. Hi ha gent que té el do d'ajudar els altres amb l'ànima, com els psicòlegs o mossens, i això és la seva feina, i d'altres que ho fem amb el cos, m'argumentava. D'aquest tema, avui no se'n parla. Hi ha persones amb estudis universitaris que s'aboquen a fer de prostitutes per necessitat, soles –sense màfies– i perquè volen. I no ho perceben com una feina inquietant. I no ho fan ara només perquè hi ha un anunci al suro de la facultat: per internet és molt fàcil, i hi ha aplicacions que ho faciliten. Aquesta via, però, és minoritària. La majoria de dones es veuen abocades a aquesta sortida per necessitat, i no els agrada.

Feministes contra la prostitució 

La prostitució preocupa als col·lectius feministes, que desmitifiquen tòpics com que sigui la professió més antiga del món (el proxenetisme ho és, puntualitzen), o que aporti recursos econòmics a les prostitutes (quan un proxeneta guanya més de cent mil euros a l'any per una sola dona que tingui sota el seu poder).

Prostitució i joves

La prostitució és difícil de debatre amb la gent jove. En un món mercantilitzat, sembla evident que tothom pot fer amb la seva vida, el seu cos, el seu pensament, la seva espiritualitat... el que vulgui. Alguns joves realment no poden entendre que algú pagui per sexe. Tot és gratis! La tecnologia permet tenir sexe virtual sense problemes, i físic sense gaires dificultats. Aplicacions, fòrums, webs, telèfons eròtics..., tot és a l'abast. A les xarxes, però, els noms meretrius, prostitutes, putes, meuques, cueques o barjaules no són habituals. Es parla d'escorts o acompanyants. Hi ha una congregació religiosa catòlica especialment sensible a les necessitats de les dones que exerceixen o han exercit la prostitució. Són les oblates. Contribueixen a la millora de la qualitat de vida d'aquestes dones, però també volen sensibilitzar la ciutadania i fomentar la intervenció comunitària sobre la realitat de la prostitució, un punt, per cert, poc tractat en els ja cansats i repetitius programes electorals. El mes que ve, el Grup d'Estudi de la Prostitució a les Illes Balears ha organitzat un congrés per internet per abordar aquesta temàtica lligant-ho als drets humans, a l'explotació de menors i a l'ús de les noves tecnologies.

Despenalització

En una decisió històrica, aquest estiu Amnistia Internacional ha decidit treballar per a la despenalització absoluta de la prostitució, ja que consideren que “els treballadors i treballadores sexuals són un dels grups més marginats del món, i, en la majoria de casos, estan en risc constant de patir situacions de discriminació, violència i abusos”. El debat està tot just als inicis. Pels qui en volen la despenalització, seria la manera que aquestes dones estiguessin protegides, l'estat vetllaria per la seva protecció i no estarien en la clandestinitat. Per molts, regular la prostitució és legalitzar l'esclavitud i perpetuar i normalitzar uns serveis que sempre acaben penalitzant la dona més fràgil i reforcen les màfies. El 18 d'octubre, Dia Europeu contra el Tràfic d'Éssers Humans, ens ho tornarà a recordar. La línia que separa la prostitució i el tràfic encara és massa fina i directa (el tràfic amb finalitats sexuals és el majoritari). Si m'ho demanen, jo segueixo veient la prostitució com l'ofici més desigual que l'antiguitat ens ha ofert. I no em fa cap il·lusió que sigui un assumpte més de dones, de les seves desigualtats, dificultats i barreres per a una societat més justa. Europa ja té aquest fenomen, i amb les masses migratòries augmentarà. I això sí que ho entenen els joves: que qui més pateix la desigualtat és la dona vulnerable.

Miriam Díez Bosch

07/09/2015

El Punt Avui