El sermó del Capitoli

Francesc demana als EUA la fi de la pena de mort i del comerç d'armes

El Sant Pare rep els aplaudiments dels congressistes abans de pronunciar el seu històric discurs davant el Capitoli de Washington Foto: Alessandra Tarantino / AP

"El Papa de la Santa Seu" -amb aquesta peculiar fórmula va ser anunciada la presència de Fran­cesc- va fer ahir un sermó contun­dent a la nació més poderosa del planeta. Per primera vegada en la història, un sant pare es va adreçar al Congrés dels Estats Units. I, malgrat el to molt cordial, va tocar temes molt delicats i va fer algunes peticions incòmodes per a la seva audiència com l'abolició de la pena de mort i el final del comerç d'armes, a més d'instar al respecte als immigrants, a abandonar el mani­queisme en el tracte als enemics i a lluitar amb determinació contra el deteriorament del medi ambient.

No va ser tècnicament un ser­mó, però sí una cosa bastant sem­blant, el discurs del líder espiritual amb més influència mundial. A més, un terç dels congressistes són catòlics. Professen aquest mateix credo 6 dels 9 membres del Tribu­nal Suprem, un dels òrgans amb més poder als EUA.

Jorge Mario Bergoglio va citar Abraham Lincoln i Martin Luther King, dos màrtirs nacionals. La in­tervenció va durar uns 50 minuts. Francesc es va expressar en anglès, pronunciant lentament cada frase i amb gestos i mirades per emfatitzar els fragments més im­portants. L'escenari va ser la Cam­bra de Representants, on es van afegir els senadors, com passa en les grans ocasions, com en els dis­cursos sobre l'estat de la Unió.

Francesc va alertar que s'ha d'estar atent a tota forma de fona­mentalisme, però que, a l'hora de combatre'l, s'ha de procurar man­tenir l'equilibri i evitar la polarització, el reduccionisme, la simpli­ficació entre bons i dolents, ja que utilitzar els mateixos mètodes que aquells als quals t'enfrontes supo­sa un contrasentit moral. "Imitar l'odi i la violència dels tirans i as­sassins és la millor manera d'aga­far-los el lloc",va dir. "Se'ns demana que tinguem coratge i intel.li­gència per resoldre les moltes crisis geopolítiques i econòmiques d'avui -va dir el Papa-. Hem d'anar endavant junts, en un espe­rit renovat de fraternitat i solidari­ tat, cooperant generosament pel bé comú".

Quan va parlar dels immigrants, el Papa va destacar que la seva pre­sència és consubstancial als Estats Units. Va al·ludir a la tragèdia que pateixen els indígenes americans i va manifestar la seva "més alta es­tima" per ells. També va advertir que "no podem repetir els pecats i errors del passat".

Sobre el problema dels refugi­ats, Francesc va animar a tractar­ los sempre de manera "humana, justa i fraternal". "Ajudem els altres com ens agradaria que ens ajudessin a nosaltres -va afegir-. En una paraula: si volem seguretat, donem seguretat; si volem vi­da, donem vida; si volem oportuni­tats, oferim-ne".

El Papa no va esmentar explíci­tament l'avortament ni l'eutanà­sia, però sí que va advocar per "protegir i defensar la vida huma­na en cada fase del seu desenvolu­pament". Immediatament des­prés va introduir la qüestió de la pena de mort i de la condemna a cadena perpètua. Va declarar obert suport a l'actitud contrària a la pena capital adoptada pels bis­ bes dels Estats Units. També va afegir un argument contrari a les cadenes perpètues, a les quals ell s'oposa perquè neguen el dret de redempció de les persones. Se­gons el Papa,"cada vida és sagrada i cada persona humana té una dignitat inalienable", i "les societats no poden fer res més que beneficiar-se de la rehabilitació dels qui van cometre crims".

Sense esmentar el concepte de "canvi climàtic" -que aixeca suspicàcies en un sector dels republicans-, el Pontífex va recordar la seva encíclica Laudato si' (Lloat si­guis) i va insistir en la urgència de frenar el deteriorament del medi ambient, amb un accent especial en la responsabilitat del Congrés i de la influent comunitat científica dels Estats Units. En aquest ter­reny, com en el de la immigració, Francesc s'alinea completament amb la política del president Ba­rack Obama, com ja va deixar clar dimecres en el seu discurs als jar­dins de la Casa Blanca.

Una altra part rellevant de l'al.locució al Capitoli va ser la condemna al comerç d'armament. El Pontífex es va preguntar per què es venen tantes armes letals. La seva resposta va ser contun­dent: "Simplement per diners, diners que estan banyats en sang, so­vint sang innocent".

Si bé el Papa va introduir refle­xions sobre justícia social i ajuda als més desfavorits, va evitar una crítica frontal al sistema capitalis­ta i al món de les finances com ha­via fet en altres intervencions i es­crits des que va iniciar el pontifi­cat. No va voler-s'hi rabejar per no donar més munició als ultraconservadors que el titllen de marxis­ta i fins i tot de comunista. Per això no va llegir un paràgraf sencer que figurava al text distribuït prèvia­ment a la premsa en el qual afirma­ va que "si la política ha d'estar fi­delment al servei de la persona humana, es dedueix que no pot ser esclava de la economia i de les finances"­.

El següent esment en l'atapeït programa del Papa va ser a l'esglé­sia de San Patrici, en ple downtown (centre) de la capital dels Estats Units, on va parlar amb dos cente­nars de sense sostre. "Per què estem sense un sostre, sense una casa? -es va preguntar Francesc-. Són preguntes que anirà bé que ens fem tots: per què aquests germans nostres estan sense casa, per què aquests ger­mans nostres no tenen un sostre?" El Papa va barrejar la reflexió es­piritual i la reivindicació política. "Davant situacions injustes, dolo­roses, la fe ens aporta aquella llum que dissipa la foscor", va dir Jorge Mario Bergoglio, després de citar la Bíblia i l'experiència de Josep. Per bé que després va afegir: "No trobem cap mena de justificació social, moral o del tipus que sigui per acceptar la falta d'allotjament. Són situacions injustes, però sabem que Déu les està patint amb nosaltres".

Washington encarna bé la frac­tura dels Estats Units, l'escandalós contrast entre aquella Amèrica opulenta, neta, impecable, i els barris pobres -poblats majoritàriament per afroamericans- deixats de la mà de Déu i consumits per la delinqüència endèmica, la droga, la pobresa i unes escoles que no compleixen la seva funció. Aquests mons sovint s'entrecre­uen. The Washington Post desta­cava ahir, per exemple, el tiroteig que hi havia hagut en un restau­rant dimecres a la nit a només 8 minuts amb cotxe de l'hotel que allotja la premsa que segueix el Pa­pa. Va morir-hi un home. És l'ho­micidi número 116 d'aquest any a la capital federal.

Eusebio Val

25/09/2015

La Vanguardia