SOR GENOVEVA MASIP I TORNER (1923-2015)
Fundadora de l'obra social de les Filles de la Caritat de Barcelona
Aquest és carn de sor Genoveva", em va dir un home quan un dia, fa ja molts anys,
en sortir de La Vanguardia, estava intentant auxiliar un jove estirat al terra, en molt mal es
tat de salut i amb evident aspecte de drogoaddicte. "No el podem portar a cap hospital, que no els volen", em va adver tir l'encarregat de l'ambulància que havia cridat. Li vaig preguntar si coneixia aquesta tal sor Genoveva i si sabia on era. Em va dir que sí i li vaig de manar que ens hi portés.
En arribar al convent de les Germanes de la Caritat, a la Barceloneta, ens va rebre sor Genoveva, una monja d'aspecte serè i de somriure dolç, i en veure la despulla humana que vam descarregar de l'ambulància va exclamar: "Però si és l'Antoñito!". Era, doncs, un dels molts abandonats per la societat que ella i les altres Filles de la Caritat atenien diàriament, una vegada i una altra,
amb eterna paciència i afecte, sempre que les drogues i l'alcohol els feien caure de nou.
Els anys en què l'heroïna i la
sida feien estralls a Barcelona i
destrossaven persones que ningú no volia o podia ajudar,
atès el seu lamentable estat, elles les acollien -i encara ho fan-, els rentaven, els vestien amb roba nova, els donaven menjar i habitació i intentaven dignificar-los la vida, orientant-los i canalitzant-los cap a hospitals i centres de rehabilitació.Una tasca ingent, que requereix un enorme esforç, pa ciència i constància, ja que les recaigudes dels toxicòmans són constants. Per això sor Genoveva ja coneixia l'Antoñito, un jove drogoaddicte i ex-delinqüent que al final, després de molts anys d'esforços, grà cies a la seva ajuda, va aconseguir rehabilitar-se. Com va passar -i passa- amb molts més.
Des dels anys vuitanta, els
baixos del convent de les Filles
de la Caritat, en ple cor de la
Barceloneta, on sor Genoveva
dirigia l'Obra Social de Santa
Lluïsa de Marillac, han estat -i són- testimoni d'una desfilada
diària de persones castigades per la droga, l'alcohol, el desarrelament familiar i social, l'estigma de la presó o les malalties mentals. L'activitat de sor
Genoveva i de les germanes i
els voluntaris que l'ajudaven,
era immensa, tant com les necessitats dels desesperats que hi acudien buscant ajuda. Els
faltaven hores de feina i donatius constants -que no sempre arribaven- per poder fer front a la seva tasca de cuidar i atendre els més abandonats de la ciutat de Barcelona. Una tasca que les Filles de la Caritat, així com alguns voluntaris, conti nuen avui dia, seguint l'exemple de sor Genoveva, morta divendres passat, després d'una llarga malaltia, als 92 anys.
Sor Genoveva va viure molt de prop la mort de molts joves per sida i sobredosi. Moltes vegades ella mateixa i els seus ajudants havien de sortir a buscar joves abandonats, com
l'esmentat Antoñito, que estaven a punt de morir.
L'amor de sor Genoveva
pels altres semblava que no tenia límits. Des de molt jove,
una vegada ordenada com a religiosa de les germanes de la caritat, visitava els llocs més
pobres de la ciutat de Barcelona -com al seu dia van ser les coves i les barraques de Montjuïc, de Can Tunis o de la Mina- i les presons, i atenia els més necessitats . Amb un gran esperit pràctic, mobilitzava tota l'ajuda social i totes les institucions que podia. Buscava centres de rehabilitació, pensions econòmiques per allotjar hi els sense sostre i feines per als joves; demanava ajuts socials a les institucions, etcètera. I seguia cada cas com si es tractés de fills seus, visitant-los a les presons i als hospitals.I des del seu despatx, ja acabada la jornada, llegia i contestava les múltiples cartes que rebia dels seus fills, des de totes les presons, hospitals i indrets del país, demanant ajuda i consol. Aquesta va ser la seva vida: una vida d'amor i servei incondicional als altres.
"L'Administració -deia- ja fa la seva feina i la fa bé. Però hi ha moltes coses per fer. De necessitats n'hi ha moltes i els nostres voluntaris posen amor
allà on fa falta. Tots ens necessitem".
Sor Genoveva sempre va intentar donar resposta a les necessitats més urgents de les persones. El seu lema era: "Veig Crist en cada persona
que pateix". I aquest amor infinit cap a tota mena de persones li donava una força sobrehumana per cuidar-les. Als qui la vam conèixer només ens va donar un consell: "Facin un acte d'amor incondicional cada dia, sense esperar res a canvi. Així faran aquest món millor i més just''.
No sé si deu ser una santa, però del que estic segur és que sor Genoveva, al llarg de la seva vida, ha estat molt a prop de la santedat. Barcelona els deu molt, a ella i a la seva obra, perquè ha acollit, i la seva obra encara acull, tots aquells caiguts
en desgràcia i castigats per la
vida. Va rebre múltiples reconeixements, però mai no es va sentir mereixedora de cap honor. Només era feliç quan veia l'amor en acció en les persones. La seva alegria més gran era quan rebia dibuixos i bones notícies dels seus fills des de les presons o els hospitals. Dilluns vinent a les vuit de la vespre es farà un funeral en memòria seva a la basílica de San ta Maria del Mar. Descansi en pau, santa sor Genoveva.
Enric Tintoré
25/07/2015
La Vanguardia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies