Lloguer de Mare

És la maternitat subrogada una utilització abusiva del cos de la dona? O és una via per a les parelles que volen tenir un fill, no poden i no volen adoptar? Un tema polèmic amb implicacions ètiques, jurídiques i econòmiques

A qui beneficia?

Es miri com es miri, és difícil no veure la maternitat subrogada com una utilització abusiva del cos de la dona. És cert que les dones que es presten a llogar el seu ventre per gestar un fill que no serà seu consenten en fer-ho. Però d'aquí a afirmar que ho fan lliurement hi ha un tros. Cal veure què motiva la decisió de totes les parts i en quina mesura acaba beneficiant al nen que ha de néixer.

No estem parlant d'una tècnica de reproducció assistida, sinó de la decisió d'utilitzar una dona per portar al món un nen que mai serà el fill de qui l'ha gestat. Parlem de la utilització de la dona com un mitjà per satisfer una finalitat d'altres. És el que Kant va entendre com l'antítesi de l'actuació moral, és a dir, la utilització de la persona com un mitjà per al propi interès. Gestar un nen és un procés complex, llarg, íntim, que afecta psicològicament a la gestant. Els contractes de maternitat subrogada han de deixar molt clar que la mare no tindrà dret cap respecte al fill que ha portat en el seu ventre. Com en tot contracte, la gestant no té més remei que acceptar les condicions. Hi ha cap exemple més evident de relegar la dona a la condició d'un objecte, que s'usa quan fa falta i s'abandona quan ja no és necessari?

Un contracte d'aquestes característiques no pot ser gratuït ni ho és allà on es permet. Els riscos que corre la dona són massa per no rebre una compensació considerable. A Califòrnia la remuneració oscil·la entre els vint mil i trenta mil dòlars. En altres llocs menys escrupolosos, com l'Índia, els detalls són esgarrifoses. És difícil acceptar que la dona que es presta a quedar embarassada per tal procediment no ho faci apressada per la necessitat econòmica. I que la pràctica en qüestió no acabi convertint en un negoci una cosa que mai hauria mercantilitzar. No tot ha de poder vendre's i comprar. Menys encara quan això pot afectar negativament a una tercera persona.

Els partidaris de la maternitat subrogada encomien l'altruisme i la voluntat solidària de les mares que accedeixen a prestar la seva ventre. Alhora, lamenten les dificultats per registrar al fill en un país on la pràctica està prohibida. Aquest és el problema al qual cal atendre en primer lloc, però no per la via de legalitzar la subrogació, sinó de protegir en el possible els drets de l'infant. No és fàcil, ja que no s'ha de fer de manera que subreptíciament s'estigui autoritzant la gestació subrogada fora de les nostres fronteres. En qualsevol cas, el que el problema posa de manifest és que finalment qui surt més perjudicat per la decisió dels pares és un tercer que ha vingut al món per un procediment anòmal.

És natural el desig de tenir fills, però no en deriva el dret a tenir-los sigui com sigui. No es tracta de condemnar a ningú, sinó de plantejar preguntes que fan dubtar que estiguem parlant d'una bona pràctica. Què pot justificar que una parella s'obstini a tenir un fill per a la gestació necessita, en la majoria dels casos, l'òvul d'una donant ja una dona gestant? Què estrany desig alimenta la idea que aquest complicat procés és més satisfactori que l'adopció? Massa interrogants per acceptar alegrement la legalització d'aquesta forma de maternitat.

Victoria Camps

Presidenta de la Fundació Víctor Grífols i Lucas

Sense úter no hi ha esperança

L'home diposita espermatozoides a la vagina de la dona que ascendeixen a través de l'úter i travessen les trompes per anar a trobar-se amb un òvul que fecundar. Aquest embrió recentment creat retorna fins a l'úter, on s'implanta per donar lloc a un embaràs. Així comença el miracle de la vida. Si una dona no té ovaris o aquests no funcionen, pot ser mare. Si els seus trompes estan obstruïdes, pot ser mare. Si els espermatozoides d'un home no serveixen, pot ser pare. Però si no hi ha úter és il·legal formar una família biològica en el nostre entorn.

I no és per motius mèdics, ja que les clíniques disposem dels mitjans per aconseguir-ho, és només per motius legals. El Codi Civil disposa de forma immutable des de 1889 que l'única mare és la que dona llum al fill. Sorprèn que en temps en els que el concepte més tradicional de la família s'està remodelant, una regla del segle XIX segueixi impedint que hi hagi persones o parelles (i subratllo la neutralitat amb la qual ús aquestes paraules en aquests moments) puguin tenir fills biològics si no hi ha un part de per mig. Perquè aquesta situació legal no només afecta dones amb problemes mèdics en el seu úter o que contraindiquen una gestació, també afecta col·lectius als quals la llei ja els ha concedit la capacitat de crear una família a través de l'adopció. Parlo de les parelles homosexuals d'homes o dels homes que volen formar una família monoparental. En els últims 126 anys la situació legal ha reduït el problema a poder disposar o no d'un úter per poder tenir descendència. Perquè ni tan sols l'argument biològic serveix per justificar-ja que una dona menopàusica, que mai podria ser mare per si sola, ho pot ser en contra de la biologia gràcies a la donació d'òvuls.

Sóc conscient que la maternitat subrogada és un tema espinós amb importants implicacions ètiques i jurídiques, però no és impossible de regular. El nostre país ha estat amb anterioritat pioner a fer lleis situacions socialment compromeses. I ho va fer tan bé que va esdevenir el mirall en el qual països que es pretenien més moderns es van mirar per actualitzar les seves legislacions. Seria primordial tenir especial cura en protegir la mare subrogada d'una possible explotació econòmica i seria indispensable disposar les obligacions de la mare subrogada envers els progenitors que decideixin embarcar-se en aquest projecte. La millor opció és creant un marc contractual clar en què dirimir qualsevol disputa. Complicat? Sí. Impossible? No.

Finalment, m'agradaria fer especial èmfasi que, malgrat el que sol airejar la premsa, la maternitat subrogada és molt més que la forma en què dones més pendents de la seva carrera professional o del seu físic desitgen tenir descendència. És un tractament mèdic. Per això potser la forma més intel·ligent de regular un potencial ús frívol de la maternitat subrogada sigui permetre-la a les persones que no puguin ser pares d'una altra manera (sigui per ser home o per tenir la "mala sort" d'haver tingut un problema mèdic que danyi l'úter), no permetent-la a les que no vulguin fer servir el seu cos per tenir fills, sigui el motiu que sigui.

Raúl Olivares Vela

Metge ginecòleg, director mèdic de Barcelona IVF

29/06/2015

La Vanguardia