Una persona és una persona a través dels altres

Nontombi Naomi Tutu, filla de l'arquebisbe Nobel de la Pau Desmond Tutu

Tinc 54 anys. Vaig néixer a Krugersdorp (Sud-àfrica) i visc a Nashville (Estats Units). Sóc consultora de diversitat. Tinc tres fills, Teboyo (32), Mungi (23) i Mpilo (17). Política? Drets humans. Déu? Espiritualitat. El teu valor com a ésser humà depèn de com tractis els altres.

Com està el seu senyor pare?

Vellet, però formidable! Ara és a Dharamsala, amb el Dalai-lama.

I què hi fa, allà?

Armar tabola, ha, ha...

Què vol dir?

És el 70è aniversari del Dalai-lama, i ho ha anat a celebrar. Són bons amics. I quan estan junts fan el ximple i es gasten bromes, es fan la guitza, riuen. Junts són com dos nens.

Bonica estampa, gràcies!

Compartien una xerrada i el moderador ho va patir: s’interpel·laven, s’empipaven, es burlaven l’un de l’altre fent conya...

Els savis riuen. Així la va pujar el pare?

Exposant-me a la diversitat. Els meus pares portaven a casa tota mena de persones, activistes negres i blancs, tradicionalistes i revolucionaris, tota la complexitat humana!

Resumeixi el seu ensenyament.

Es resumeix en un proverbi africà que ens repetia contínuament: “Una persona és una persona a través dels altres”.

Sense el tu no hi ha jo.

Jo arribava a casa amb un 10 en matemàtiques, orgullosa, i ell em deia: “Sense el teu bon professor no n’hauries après”. Em va ensenyar que els èxits són possibles amb el concurs de tots. Els altres t’ajuden a veure’t.

Va patir l’apartheid, de petita?

No podia entrar al lavabo d’una gasolinera o en una cafeteria per a blancs. Visitàvem els meus avis al poble natal dels meus pares i ho havien de comunicar a la policia.

Humiliant.

El pitjor era quan anava a esperar la meva àvia a la seva feina com a assistenta domèstica d’una família blanca...

Per què?

Sentia els nens de la família que la cridaven pel nom de pila: en la meva cultura és molt irrespectuós! Jo m’adreçava als meus pares i avis amb les nostres fórmules de respecte...

I com se sentia?

Em deprimia el menyspreu envers una persona tan digna i sàvia com ella. Un dia la vergonya em cremava i l’hi vaig dir... I la meva estimadíssima àvia, la dona de qui he après més, em va donar una grandíssima lliçó.

Quina?

Em va dir: “El teu valor com a ésser humà no depèn de com et tractin a tu, sinó de com tractis tu els altres”.

No ho oblidaré...

Aquesta saviesa la compartia el meu pare amb Nelson Mandela: es van reunir en secret abans que empresonessin Mandela. Des de la presó, Mandela va escriure moltes cartes al meu pare, però mai no li van arribar, les requisaven els guàrdies.

Com va donar suport Tutu a Mandela?

Amb el seu activisme no violent inspirat en Gandhi i Martin Luther King. Però activista, eh?: “Si ets neutral davant una injustícia, has triat el costat de l’opressor!”, em diu ell.

Per què som racistes?

Perquè t’han fet creure que el que té l’altre t’ho pren a tu. Fals! El benestar de l’altre no amenaça el teu, al contrari! Si expandeixes l’accés al que és bo, tots hi guanyem.

El que és bo no es desgasta, oi?

Només si ho retens només per a tu. Com més gent accedeixi a recursos i formació, més innovadors i progressos per a tothom.

Al pati martiritzàvem el diferent.

Algú us va fer creure que era una amenaça.

O érem covards: si es fiquen amb un altre, me’n deslliuro jo.

Ja deus haver après que el tracte als altres és el que et dignifica o et degrada a tu.

Per què continuem sent violents?

Se’ns ensenya que el poder es mesura per la capacitat de fer mal i de matar. Cal desmentir i desmuntar aquesta creença!

Comenci.

És al revés: el poder és la capacitat de guarir ferides i de salvar vides.

Com posaria fi al gihadisme?

El primer és entendre que no ha sortit del no-res, sinó de la ràbia. Occident ha exercit molta violència al món islàmic, fa anys que el bombardeja amb drons...

Justifica els de l’Estat Islàmic?

No! Dic que cal crear una comissió de la veritat com la de Sud-àfrica i explicar-ho tot, incloent-hi que els Estats Units han exercit terrorisme a l’Orient Mitjà i l’Àfrica. Només a partir d’això es pot construir la pau.

Per què viu als Estats Units?

Per l’oferta laboral de la Universitat Fisk, de llarga tradició afroamericana, que treballa sobre les relacions interracials.

Com ho ha fet Obama?

Molt bé, comparat amb com de difícil l’hi han posat els adversaris: mai no li havien faltat tant al respecte, a un president dels Estats Units! Ell ha sabut no caure en el mateix ínfim nivell dels seus detractors barroers.

Veu Clinton com a presidenta?

Seria fantàstic que una dona presidís el país més poderós del món! I és una possibilitat que veig molt plausible.

El pas següent seria una dona negra.

La meva filla Mungi m’ha dit alguna vegada que un dia ella serà presidenta, ha, ha.

Ah, sí? Doncs doni-li un bon consell per ser una bona líder.

Ja ho sap, ja li he ensenyat el proverbi africà, sempre!: “Una persona és una persona a través dels altres”.

UBUNTU
Prodiga vitalitat, simpatia, jovialitat, bon humor i rialles. Ha heretat, suposo, la serena saviesa dels seus pares. M'ho passo bomba rient amb ella i n'aprenc un munt. El vocable africà ubuntu, per exemple: lloc on es creen llaços. Ella es dedica a això, a bastir ponts entre la diversitat, exportar la saviesa africana. Per a aixà ha vingut a Barcelona, a Esade, al seu congrés mundial Spirituality & Creativity in Management. "Tot el que fem té relació amb l'espiritualitat, que consisteix en com tractes els altres a casa, al carrer... i a la feina", em diu. I en aquest àmbit, ho deixa ben clar. No vals pel que tens, sinó per com tractes les persones". En prenc nota. 

Víctor-M. Amela 
 03/06/2015

La Vanguardia