Stepahn Schneider, pediatra que primer va atendre el nen amb diftèria d'Olot
 |
| El Dr Schneider, a l'hospital de la Garrotxa. Foto: J.C. |
Trenta anys sense cap cas de diftèria a Catalunya fan que sigui difícil diagnosticar-ne un. Cap dels pediatres de l'hospital d'Olot havia vist mai cap afectat d'aquesta malaltia. El doctor Stephan Schneider és el pediatre que va diagnosticar a l'olotí de 6 anys la diftèria, després que el metge d'urgències va veure un quadre que no li lligava amb cap afecció més comuna.
Què el va fer sospitar que el nen tenia diftèria?
Vaig veure alguna cosa que no coneixia. Veient el quadre clínic i que era un nen no vacunat, no em va agradar el que veia i vaig fer la hipòtesi de diagnosi de diftèria d'entre altres possibilitats, com la mononucleosi, i vaig aixecar el nivell d'alarma a l'Agència Catalana de Salut.
Quin procediment van seguir després de formular l'alarma?
Vaig comunicar-ho a la persona del departament a Girona que pertoca i ells, amb tota la informació i els tests pertinents, van enviar-ho tot a Barcelona i després al laboratori de Majadahonda de Madrid, on es va confirmar.
Van trigar molt?
No, en quaranta-vuit hores hi va haver la diagnosi confirmada. El sistema va funcionar bé i, a més, no vam crear alarma social.
Algú s'ha de preocupar?
No, qui estigui vacunat no s'ha de preocupar. No hi ha cap més cas de diftèria a Europa, i això vol dir que la vacuna és supereficient. Els no-vacunats ho haurien de fer.
La seva història personal li va donar alguna pista per a la diagnosi.
Sí, jo estava sensibilitzat davant d'aquesta malaltia, una sensibilització que se'm va transmetre per relat familiar.
Expliqui's.
Sóc la quarta generació de metges per la branca materna i vaig tenir un avi malalt de diftèria i dos germans seus també la van patir. Tot això era la presència d'alguna cosa d'abans però que pel relat familiar va estar present en el moment de fer la diagnosi. Sempre he donat una gran importància a la memòria històrica.
Què en pensa, de la recomanació del conseller de Salut que els nens no vacunats no vagin de colònies?
Crec que, a situacions excepcionals calen mesures excepcionals i, en aquest cas en concret, per a la protecció dels nens. De fet, no em pertoca pronunciar-me sobre el tema, ho han de fer els qui s'encarreguen de la política sanitària i epidemiològica.
Vostè ha estat un facultatiu molt actiu a favor de la vacunació. Per què?
Perquè, l'any 2011, vaig fer una recerca per donar arguments a favor de la vacunació a una persona que patia pels riscos de les vacunes. No podia convèncer-la, si no tenia res, i vaig trobar un cas d'alerta de diftèria a Europa llançada per l'Estat francès.
La conclusió?
Que la paraula eradicar és una mica errònia parlant de la diftèria i d'altres malalties infeccioses. Hi és, però no ho sembla, perquè quasi tothom està vacunat.
A Olot hi ha, ara, més risc de contagi?
No més que en d'altres àrees europees. A Alemanya, en concret a Berlín, i a l'Estat francès, en l'actualitat, per exemple, tenen un problema de xarampió. Són països, sobretot el primer, on els sectors contraris a les vacunes han sabut seduir més l'opinió pública que els provacunes. De fet, és una tendència mundial, també als Estats Units.
Què proposa?
Que cal buscar casos com el de França del 2011 i donar informació per seduir la gent.
Les vacunes han de ser obligatòries?
Més que obligatorietat, cal tenir una base per a la comunicació i ser seductors fent veure que hi ha un benefici directe per a la salut. A la meva consulta, jo no vacuno. Envio els pacients a la sanitat pública perquè consti en la seva informació sanitària.
Jordi Casas
11/06/2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies