La Barcelona d'en Mamadou

Un jove extutelat proposa una ruta pel Raval per mostrar la tasca d'entitats socials i obtenir recursos per a escolars del Senegal

Mamadou Saliou, de 23 anys, en una parada de la ruta, l'hort dels jardins de Sant Pau.  Foto feta per: Inma Sainz

Un grup de veïns esperen que obri El Chiringuito de Dios, al Raval. Avui és dijous i toca paella. L'Edu, que ha deixat enrere una llarga etapa dormint al carrer, és un dels voluntaris d'aquesta entitat que cada dia ofereix esmorzar i sopar a persones sense recursos. Només els dijous serveixen dinar, un plat de paella al preu simbòlic d'un euro. El Chiringuito de Dios forma part de la rota "Una Barcelona diferent sobre rodes", un projecte del jove Mamadou Saliou Diallo, que als 16 anys va marxar amb vaixell del Senegal amb el repte de triomfar a Europa.

Saliou, que ara té 23 anys, fa temps que va assumir que no veuria complert el seu somni de convertir-se en un futbolista d'èxit, però gràcies al suport de diferents entitats socials a Barcelona -el Casal dels Infants, la Fundació Èxit. Punt de Referència, Nexes...- ha aconseguit l'estabilitat i ara la seva prioritat és ajudar els nens del poble on va créixer al Senegal, Ziguinchor, a Casamance.

L'itinerari que proposa té diversos objectius: donar a conèixer la tasca de les organitzacions que l'han atès, així com la d'altres iniciatives destinades a les persones més vulnerables; recaptar fons per a la seva oenagé, Diandé Africa, i oferir feina a un jove en risc d'exclusió social. "Amb Diandé Africa volem frenar l'abandonament escolar a Ziguinchor. Per això, a més de pagar dos professors que fan classes de reforç a deu nens, també fem pedagogia amb els pares, molts analfabets, de la importància que els seus fills no deixin els estudia També els comprem els uniformes i els llibres i si cal una bicicleta perquè vagin a escola", explica Saliou a la botiga de lloguer de bicicletes que regenta. 

El director de la Fundació Èxit, Ignacio Sequeira, segueix des de fa temps els passos d'en Mamadou, que considera cas excepcional perquè després de dependre totalment d'institucions socials ha saltat a l'altra banda i ara és ell el qui està obsedit a donar suport a la gent del seu poble a través de l'educació. “De tots els nois que han passat per Èxit, en Mamadou és l'únic que em va enviar un missatge per Facebook dient-me que volia veure'm per explicar-me el seu projecte d'oenagé. Es una Persona que sense tenir una base formativa important té intuïció i iniciativa, cuida la seva xarxa de contactes i persegueix els seus somnis. Als nanos vulnerables en general, no els passa pel cap que ells també poden ajudar", explica Sequeira.

En Mamadou va pujar a un vaixell al Senegal cap a la Península i després de desembarcar en algun punt de la costa espanyols va arribar a Barcelona. Va passar uns dies al carrer fins que va contactar amb la Creu Roja, que el va acompanyar a un centre de menors de la Generalitat. El seu periple i la seva oenagé són els temes centrals de les seves conferències per escoles fòrums socials o al TED&Barcelona del març passat dedicat a joves que assumeixen riscos.

La ruta amb bicicleta d'en Mamadou per una Barcelona diferent la que no surt a les guies turístiques, es desenvolupa principalment al Raval durant unes tres hores. "Comencem al CCCB, on faig una introducció, explico qui sóc i què és el Raval, després anem cap al Casal dels Infants, on vaig fer molts cursos i on vaig aprendre castell", explica mentre la clientela, pràcticament tots estrangers, que s'acosten a la botiga de bicis. Al Casal va assistir a classes d'electricitat cuina, informàtica, reparació de bicicletes, audiovisuals... En aquella època va rodar amb altres alumnes del Casal uns quants curts, entre els qual el premiat Si yo sabría no vendría, en què reflecteix e que Espanya no és el paradís somiat. Són vídeos que passa als estudiants de Ziguinchor perquè es convencin que deixar l'escola -com va fer ell als 16 anys- per iniciar un perillós i incert viatge no és la solució.

EI recorregut inclou una parada als jardins de Sant Pau, "on es poden veure el carretons de les persones que es guanyen la vida recollint ferralla i on passen el dia alguns sense sostre. També veiem l'hort on conreen hortalisses gent gran i altres col.lectius". Un altre punt destacat és l'Espai de l'Immigrant, al passatge Bernardí Martorell. Allà, metges, infermers, advocats i psicòlegs voluntaris atenen, dos dies a la setmana, persones sense papers, moltes de les quals són antics ocupants de les naus del Poblenou desallotjats fa dos anys. Completen la ruta el taller on nois en risc d'exclusió segueixen un Programa de Qualificació Professional Inicial (PQPI) de reparació de bicicletes, ofert per les Escoles Pies, i el Punt de Referència, entitat que acompanya els joves quan surten dels centres tutelats de la Generalitat. "A mi em van ajudar molt. Encara tinc contacte amb la persona que em van assignar com a mentor", afegeix. Saliou ha dissenyat aquest itinerari pers unes 15 persones i li agradaria que algunes escoles l'incloguessin en el seu programa d'activitats. Un percentatge de la tarifa que cobra (18 euros a estudiants i 22 a empreses) es destina a Diandé Africa; la resta al lloguer de les bicis i al sou d'un ajudant, un jove en risc d'exclusió..

"La Mariama arriba tard a classe..."

"Mariama Goudiaby, de nou anys, fa segon de primària. El principal problema és que no hi ha seguiment per part de la seva família; ha fet dues vegades el mateix curs i tot i així no té el nivell necessari... A casa seva només hi ha la seva tieta. El seu pare va morir i la seva mare s'ha tornat a casar. Fa tard a les classes de repàs perquè li demanen que faci tasques a casa". Aquest és un breu extracte de l'informe d'una de les alumnes becades que Mamadou Saliou i el seu equip han fet després del seu últim viatge al Senegal i que han penjat a les xarxes socials. Saliou torna dues o tres vegades a l'any a Ziguinchor per avaluar el funcionament del programa de reforç escolar.

Rosa M. Bosch

05/06/2015

La Vanguardia