dimarts, 9 de juny del 2015

Bé comú, bé propi

El cas del nen d'Olot greument malalt de diftèria obre el debat sobre el dret a rebutjar una vacuna que protegeix tothom 
 
Un ciutadà té dret a no vacunar els fills encara que sigui l'opció més beneficiosa per a la seva salut segons totes les evidències científiques? Durant molts anys, la vacunació dels infants va ser obligatòria perquè la immunització col.lectiva protegeix tots els membres de la comunitat, fins i tot els no vacunats, d'una àmplia llista de malalties evitables. Avui no ho és a pràcticament cap país occidental perquè el nivell de protecció col.lectiva és molt elevat. Això suposo que el bé comú que es pretén no necessita la imposició, perquè encara que un petit grup de la societat no ho faci, no posa en perill els altres.

Aquesta és la situació a Espanya, a Catalunya en concret i a la majoria de països occidentals. Però quan en alguna zona d'aquest món tan protegit creix el nombre dels que se senten exempts d'aquesta obligació cap a la societat, les administracions comencen a posar-hi pegues. Alguns endureixen a poc a poc les regles per oposar-s'hi. Per exemple, a Austràlia, es pot perdre la subvenció per a l'escolarització pública si el nen no està vacunat. O en alguns estats dels EUA, on simplement es podia al.legar raons religioses i punt, ara se'ls demana una entrevista amb el seu pastor, han d'escoltar les raons a favor per part dels metges... Així que acaba sent més molt més senzill passar per l'adreçador i acabar rebent la vacuna. Arran del cas del nen d'Olot que està molt greu per una diftèria, que li va encomanar un portador asimptomàtic perquè ell no estava protegit per la vacuna, s'ha tornat a discutir en tertúlies si hauria de ser obligatori.

Un document del Comitè de Bioètica de Catalunya sobre l'exigència de les vacunes analitzava fa uns anys aquest dret a no acceptar la millor opció per a la pròpia salut, "però quan es tracta del risc de salut col.lectiu, com és el cas de les malalties evitables amb vacunes, considerem que és exigible, com ho és portar casc o el cinturó de seguretat. Una altra cosa és imposar-ho: no li posem el casc, el multem i prenem altres mesures", reflexiona Marc Antoni Broggi, president del comitè de bioètica.

L'obligatorietat és racional, per tant, "però no seria raonable aplicar-la amb els nivells d'immunització col.lectiva actuals". A Catalunya arriben durant els dos primers anys entre el 93% i el 95%. Entre adolescents, al voltant del 80-85%. "No hi ha risc per al col.lectiu", raona Broggi.

Des del Comitè de Bioètica de Catalunya, en el seu document sobre vacunes, recomanava augmentar el nivell d'informació dels ciutadans sobre l'efectivitat i el baix risc individual de la vacunació, insistir en escoles i colònies perquè els no vacunats se les posessin i reclamar de forma fefaent la negativa als qui ho decideixin. I pel que fa als professionals sanitaris, especialment als metges que no recomanen la vacunació o fins i tot promouen no fer-ho, proposaven que els col.legis professionals actuessin sobre ells per el que es considera una mala pràctica.

La vacuna dels sis anys s'endarrereix uns mesos
Com és habitual quan escasseja un component d'una vacuna, el Departament de Salut va notificar el 22 de maig als pediatres que la dosi de record de la vacuna de la diftèria que reben els nens amb sis anys s'haurà d'endarrerir uns mesos. Aquesta situació no suposa cap risc per a la salut, ja que les quatre dosis anteriors de la vacuna -que s'inoculen amb 2, 4, 6 i 18 mesos- proporcionen protecció durant deu anys. El retard s'explica perquè la vacuna de la diftèria s'administra conjuntament amb la del tètanus i la de la tos ferina en una sola punxada. Les dues companyies que subministren aquesta vacuna triple a Espanya (GlaxoSmithKline i Sanofi Pasteur MSD) s'han trobat amb dificultats en la producció del component de la tos ferina, cosa que ha obligat a endarrerir l'entrega del producte. En aquesta situació, s'ha optat per reservar les dosis disponibles per a dones embarassades per protegir els seus fills, ja que la tos ferina -de la qual es van diagnosticar 1.106 casos l'any passat a Catalunya- pot resultar mortal en una criatura acabada de néixer. Altres països que compren la vacuna triple a aquestes dues companyies es troben en una situació similar. Un retard puntual en el subministrament d'una vacuna no és una situació preocupant ni excepcional, va recordar ahir Antoni Mateu, del Departament de Salut, que va recordar que l'any passat ja es va viure una situació similar.

Ana Macpherson
05/06/2015
La Vanguardia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies