És alhora bonic i dur i perillós i meravellós

Donald Pettit, astronauta de la NASA, el fotògraf de l'espai

Tinc 60 anys. Vaig néixer a l'estat d'Oregon i visc a Weston (Texas). Casat, tinc bessons (14). Sóc doctor en Enginyeria Química. Vida, llibertat i felicitat, aquesta és la meva política. Crec en Déu, però he après que val més no parlar de les creences religioses si no vols que et jutgin.

Tres-cents setanta dies a l'espai. Què ha entès allà a dalt?

L'experiència de ser a l'espai reforça les teves creences: si ets ateu i veus la Terra des de l'espai, arribes a la conclusió que efectivament Déu no existeix, i si ets creient veus la mà de Déu en allò creat.

Per què ?

A una edat molt precoç ens assentem en les nostres creences, i després les experiències que vénen darrere, per extraordinàries que siguin, les interpretem de manera que consolidem aquestes creença.

No canvia res des d'aquesta perspectiva?

El planeta Terra és un oasi preciosíssim en el nostre sistema solar; els colors, els blaus, els verds... són vibrants, estan plens de vida, la perceps.

Ara per ara.

Algun dia podrem viure en altres planetes, però no serà el mateix, la vida serà molt més difícil que a la Terra, necessitarem maquinària que ens ajudi a sobreviure.

Què es percep a l'espai: silenci, buit...?

Buit, negre..., això és tot. A l'espai ni tan sols no hi ha temperatura, per poder definir-la necessites substància, una vibració dels àtoms, i si no hi ha àtoms, no hi ha temperatura, ni so. No hi ha res de res.

Doncs no sembla un lloc gaire agradable.

No és un lloc serè i bonic per viure-hi. L'espai és una frontera dura. Imagina't Magalhães solcant els mars, com devia ser aquella travessia, els llocs on arribaven?... Viure així era perillós i extrem, com ho és ara sortir a l'espai.

Entenc.

I el que es requereix d'un astronauta avui és la mateixa predisposició d'aquells conquistadors del segle XVI. Imaginem-nos-els als seus vaixells, a prop de la costa de Sud-Amèrica, amb unes vistes in-creïbles però envoltats de perills.

Dos extrems simultanis.

Sí, és alhora bonic i dur i perillós i meravellós.

A quina velocitat donen voltes a la Terra?

Fem una òrbita al voltant de la Terra cada noranta minuts, i això són 16 vegades al dia: 16 sortides de sol, 16 postes de sol, 16 dies i 16 nits cada 24 hores. Aquesta frontera té una força increïble, desitges tornar.

Quan va decidir que seria astronauta?

Era molt petitó, però ho vaig tenir molt clar.

Però què el va fer perseverar?

Primer el fet de creure que era possible. Als Estats Units tenim un esperit que ens diu que si treballes dur i creus fermament en alguna cosa, ho aconseguiràs. Es tracta de no rendir-se. Jo vaig presentar quatre vegades la sol.licitud a la NASA (a la qual es pot accedir cada quatre anys).

I com li provaven aquests rebutjos?

M'esperonaven.

Classe mitjana?

Sí. El meu pare era metge i la meva mare bioquímica, però va deixar la carrera per criar-nos.

Què li van ensenyar?

A preguntar, a treballar de valent, a valorar el que has guanyat i a prendre decisions; i això últim és molt important.

I quina ha estat la decisió més important de la seva vida?

Demanar-li a la meva dona que es casés amb mi.

Com va acabar convertint-se en el fotògraf de l'espai?

Quan tenia sis anys vaig tenir la meva primera càmera i des d'aleshores em vaig gastar tot el que tenia en pel•lícules. I no he parat mai de fer fotos.

I els va dir als de la NASA: vull ser astronauta fotògraf?

No, és una etiqueta que em van penjar per les fotos que feia en el temps lliure.

Ha arribat a passar por allà a dalt?

No. A mi el que em faria por seria estar en un camp de batalla. Em temo que perquè les coses facin por hi ha d'haver la intervenció d'un humà.

Des de la perspectiva de l'espai, s'entén el comportament humà?

Veus els efectes de l'agricultura, les tales, la taca grisa de les ciutats.

I?

Necessitem l'agricultura. Amb prou feines sustentem la població mundial. El que hem de fer és limitar els humans sobre la Terra, però als que ja hi són cal alimentar-los, vestir-los i donar-los casa.

Si aquest 10% de megarics repartissin l'l% menjaríem tots.

Sí, aquests són problemes que quan els mires des de l'espai et resulten transparents.

Li queda algun somni per complir?

Veure que la humanitat colonitza altres planetes del sistema solar. Imagini's que els recursos que extraiem de la Terra amb un impacte mediambiental brutal, com la mineria, poguéssim treure'ls d'un asteroide.

No sé com s'ho prendria el Petit Príncep.

A qui s'estima més torturar, el planeta Terra o un asteroide? 

No podríem viure sense torturar ningú? 

Ens agraden els cotxes, els avions, els mòbils, els ordinadors... i per a s'han d'excavar les tripes de la Terra, un paradís.

I si l'ésser humà aprèn a viure amb més senzillesa?

No el veig capaç... de moment.

Exploradors del XXI

Els astronautes som els exploradors del segle XXI. Ens mou el mateix esperit que movia els homes intrèpids que es van endinsar en terres desconegudes als segles XV i XVI, i és important explicar a la gent la nostra aventura, em diu, i la veritat és que ho fa molt bé, sense romanticismes i amb cruesa, donant-nos l'opció d'albirar un escenari molt més real i ric. A Pettit, amb més de 370 dies a l'espai i 13 caminades espacials, se li trenca la veu quan parla del seu pare; va ser el que li va regalar aquella càmera quan era un nen de sis anys i que l'ha convertit en el fotògraf de l'espai. Les seves imatges alimenten la nostra imaginació i el nostre coneixement. Ha fet una conferència a la UIC.

Ima Sanchís

15/06/2014

La Vanguardia