Tímides obertures als divorciats, gais i parelles de fet de cara al sínode
El Vaticà va provar ahir de rebaixar les expectatives dels sectors més progressistes de l’Església catòlica sobre possibles reformes substancials en el sínode sobre la família que se celebrarà l’octubre que ve. Tot i que no es pot descartar que hi hagi canvis més importants dels previstos, les obertures anunciades sobre qüestions com els divorciats que s’han tornat a casar, les parelles de fet i els homosexuals semblen a priori bastant limitades i d’incerta aplicació pràctica.
 |
| Foto: Tiziana Fabi. Una parella a Roma en una protesta contra les unions gais, dissabte. |
La roda de premsa convocada per presentar l’Instrumentum laboris, el document de treball del sínode, va suscitar molt d’interès mediàtic. Davant d’això, els dos cardenals i l’arquebisbe encarregats de la tasca van utilitzar la secular tàctica vaticana de la cautela i de certa ambigüitat. Van anar amb peus de plom, sabedors que hi ha sensibilitats molt diverses, segons les diòcesis, i que seria imprudent generar esperances exagerades en uns i altres.
Serà el segon sínode sobre la família després de l’assemblea extraordinària de l’any passat. El debat ha estat intens i global, de la base a la cúpula. El secretariat que l’organitza ha rebut 99 respostes i 359 observacions “enviades lliurement des de diòcesi i parròquies, associacions eclesials i grups espontanis de fidels, moviments, organitzacions civils, nombroses famílies i creients individuals”, segons va dir el cardenal italià Lorenzo Baldisserri.
Una de les qüestions més difícils continua sent l’actual exclusió en els sagraments de la reconciliació (confessió) i la comunió dels divorciats que s’han tornat a casar. L’Església catòlica no vol fer l’efecte que, encara que sigui per via indirecta, posa en qüestió la indissolubilitat del matrimoni, un dogma inamovible. Tot i això, admet que s’han d’agilitzar els processos d’anul·lació canònica i fer-se de manera completament gratuïta. Pel que fa als divorciats que s’han tornat a casar, parla d’acollida i d’àmplia participació en la vida eclesial. Al document també s’apunta a la “hipòtesi d’un itinerari de reconciliació o via de penitència, sota l’autoritat del bisbe” per a aquells “que es troben en situació de convivència irreversible”. Podrien rebre la comunió si es penedeixen, si s’entossudeixen en la “comunió espiritual” i decideixen “viure en continència”, és a dir, sense mantenir relacions sexuals, la condició sens dubte més dura de complir. És obvi que als catòlics més aperturistes els semblarà una sortida del tot insuficient i poc realista en la societat contemporània.
Sobre les parelles de fet, el to és molt comprensiu. No se’ls recrimina, com es feia abans, que visquin en pecat, sinó que la intenció és abordar-les en un sentit constructiu, oferir-los acollida i “acompanyar-les amb paciència i delicadesa” perquè estiguin obertes al matrimoni sacramental. L’Iinstrumentum laboris reconeix que amb freqüència la resistència al matrimoni no obeeix a una prevenció ideològica sinó a problemes existencials, com per exemple la falta de feina estable.
Sobre els homosexuals, s’insisteix a respectar la seva dignitat i a acompanyar pastoralment les parelles i les seves famílies, encara que es deixa clar que de cap manera les seves unions es poden equiparar al matrimoni entre home i dona, i que és “inacceptable” la pressió d’alguns organismes internacionals que condicionen els ajuts a països pobres a acceptar els casaments de persones del mateix sexe.
Eusebio Val
24/06/2015
La Vanguardia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies