La missatgeria mòbil està millorant la humanitat

Elies Campo, ha estat membre de WhatsApp

Tinc 31 anys. vaig néixer a Barcelona i visc a Palo Alto (Califòrnia) des de fa tres anys. Em dedico a la tecnologia de la connectivitat i la missatgeria mòbil. Visc en parella, i amb dos fills d'ella (13 i 10 anys). Política ? la de persones que inspirin millores socials. crec en Déu. El món s’adobaria bé tot sol només que cadascú fes el seu deure amb amor, a casa seva.

Per què triomfa WhatsApp?

Et facilita la connexió amb la teva gent: familiars, amics i col · legues de la feina. Són 30.000 milions de missatges cada dia!

Com va arribar a WhatsApp, vostè?

Després d’un any oferint-me al fundador, Jan Koum, i al seu equip, el 2013 em van acceptar per treballar amb ells.

Com el va conèixer?

El 2009 vaig crear aquí un sistema de missatgeria, Fastdove; es va estancar per manca de finançament i a finals del 2011 me’n vaig anar a Califòrnia.

A buscar els de WhatsApp?

No, ni sabia que hi eren! Jo buscava algú per associar-m’hi, ens vam presentar... i vam descobrir que compartíem filosofia.

Quina filosofia?

Millorar la vida de les persones interconnectant-les per missatgeria mòbil.

Vol dir que això em millora la vida?

Sí! Les teves relacions personals milloren: si us expliqueu el dia a dia en missatges, quan us veieu en persona aprofundiu més, perquè tot el que és superficial ja us ho heu dit. WhatsApp millora la humanitat!

Quanta gent fa servir WhatsApp?

El 2013 hi havia 200 milions d’usuaris i avui n’hi ha 700. Vaig col · laborar en l’expansió per Llatinoamèrica, Espanya i Europa.

I com guanya diners, la companyia?

Cada usuari paga un euro a l’any, malgrat que no a tots els països.

I faran més caixa posant-hi anuncis.

No! Això en frenaria l’expansió, perquè la publicitat pertorbaria l’experiència de contacte íntim. I Jan Koum té una prioritat: estendre aquesta missatgeria a tothom.

Quants treballadors té?

N’hi ha 80. En caldrien molts més si es registressin les dades dels usuaris i els seus missatges, com Facebook. Però Jan Koum no ho vol.

Per què ? La informació és poder...

Koum va néixer a Ucraïna i recorda com els seus pares parlaven baixet per evitar delacions dels veïns, i no feien servir el telèfon perquè el règim comunista no els espiés... Koum odia controlar els usuaris!

Interessant.

Una vegada li vaig fer un estudi sobre usuaris i vaig mirar codis IP per saber on eren. Em va renyar: “ No ho vull saber, això, de l’usuari!”.

Ningú no pot llegir els meus missatges?

Impossible. Només són al mòbil.

Quan va arribar Koum als EUA?

Va emigrar amb els seus pares el 1992, als 16 anys. El pare va morir, i ell i la mare van menjar gràcies a cupons estatals... Va començar a Yahoo i va conèixer Brian Acton, futur soci.

I vostè, com va començar?

Els meus pares són metges; de petit, vam viure dos anys als EUA i em van interessar els ordinadors. Aquí vaig desenvolupar un web de compravenda on line de productes electrònics. Podia viure d’això..., però m’avorria. I vaig desenvolupar Fastdove.

Però es va estancar: cal anar-se’n?

No cal! Cal formar aquí equips competents, i ara sé que n’hi ha prou amb enviar algú que estableixi contactes.

I és útil el Mobile World Congress?

És un regal increïble: totes les portes on cal trucar vénen a casa teva! I les relacions que establim ara donaran fruits durant anys.

I també més llocs de treball?

Segur! Només cal treballar amb ganes. Tothom! El taxista o el cambrer de Barcelona que fan bé la feina inspiren confiança a la persona que ve de fora, i això ajuda. Tinc una anècdota...

A veure.

Durant un Mobile, mentre menjava una paella en un restaurant de la Barceloneta amb el responsable de desenvolupament de negoci de WhatsApp, amb qui encara no havia tancat l’acord..., el xef va sentir el meu nom i va preguntar: “ El teu avi era notari?”. Li vaig dir que sí, i va parlar molt bé del meu avi... Estic segur que això va ajudar! Fes-ho bé, que un nét teu se’n beneficiarà un dia...

Si vaig als EUA, com he d’actuar?

Són molt exagerats: exagera tu també amb les teves coses, que ells ja t’ho descompten. I creu molt en tu mateix i en el que fas, molt!

I què fa vostè, ara?

Des que Facebook va adquirir WhatsApp, el febrer del 2014...

La venda l’ha fet guanyar diners?

Sí, no et diré xifres. Avui col·laboro amb Facebook, però... el meu somni és un altre!

Quin?

Desenvolupar tecnologies que millorin la vida de la humanitat en algun aspecte!

I com veu el futur en aquest camp?

Ben aviat no parlarem d’internet, serà invisible perquè estarà integrat a les nostres vides i viurem experiències gairebé màgiques!

Algun exemple...

T’asseus a la taula del bar, el teu mòbil et pregunta què vols, demanes, pagues un cafè... i apareix el cambrer amb el cafè. Si vols viatjar, el mòbil t’assenyala el millor bitllet, te’l compra i t’avisa quan has de sortir de casa per arribar bé a l’embarcament, per quina porta... Tot!

Però el món digital ens separa del real.

No, al contrari: amplifica el real! Perquè t’estalvia temps, i aquest temps alliberat el dedicaràs a estar amb la teva gent.

L’entrevista arriba a la fi

busca alguna cosa al mòbil. Me l’ensenya. “M’agrada molt”, em diu. És un poema! De Joan Maragall. El llegeixo i entenc que il·lustra la seva actitud vital. Diu el següent: “Estima el teu ofici, la teva vocació, la teva estrella, allò pel que serveixes, allò en què realment ets un entre els homes, esforça’t en el teu quefer com si de cada detall que penses, de cada paraula que dius, de cada peça que poses, de cada cop de martell que dónes, en depengués la salvació de la humanitat. Perquè en depèn, creu-me(...) El món s’adobaria bé tot sol només que cadascú fes el seu deure amb amor, a casa seva”. 

Víctor-M. Amela

14/04/2015

La Vanguardia