Europa tanca els ulls al drama del Mediterrani

Itàlia rep amb horror els detalls del nou naufragi massiu d’immigrants

SUPERVIVENTS rescatats arribant ahir a Corigliano Calabro. Foto: F. Arena

Una nena que neix sota els estels, enmig del mar: podria ser poètic si no fos perquè navega en una barca vella i bruta, sacsejada per les ones i el vent, que, dramàticament, acaba enfonsant-se i s’emporta 400 vides. La petita té sort: no és un dels cadàvers i acabarà salvant-la la nau Orione de la marina militar italiana, juntament amb 677 passatgers més que lluiten per arribar a Europa i que han estat 24 hores en alta mar. Poques hores abans, dimarts, un noi mor asfixiat per les inhalacions de benzina que escup el motor de la llanxa motora on s’amunteguen més d’un centenar d’africans amb poca cosa més a sobre que una ampolla d’aigua. És nigerià i els seus compatriotes el volen portar a Itàlia per enterrar-lo dignament, però acaben tirant-lo al mar per falta d’espai i presencien, aterrats, com els taurons s’hi acosten per devorar-ne el cos.

Degoteig de morts constant

Són històries de desesperació que mouen centenars d’italians del sud a ser solidaris amb qui arriba a les seves costes, després de sobreviure gràcies a l’ajut de valerosos militars, policies i treballadors o voluntaris d’ONG que sovint s’hi juguen la vida. Amb tot, el degoteig de morts és tan constant que ja quasi només atrau l’atenció de l’opinió pública quan és en massa, com els almenys 400 immigrants morts de dimarts. Els supervivents van ser desembarcats al port de Reggio de Calàbria, mentre que a Sicília la policia va aconseguir detenir el traficant de la llanxa on va morir el noi devorat pels taurons.

En només cinc dies han desembarcat gairebé 8.500 persones a les costes d’Itàlia, el país que, de bon tros, rep més allau de refugiats. La majoria embarquen a Líbia, on el desgavell polític posa les coses fàcils als traficants. Els delinqüents fan negoci amb la desesperació de milers de persones que marxen dels seus països fugint sovint de situacions de persecució i que viuen autèntics calvaris fins i tot abans de pujar a la barca.

Un supervivent de 17 anys, Bherane, va parlar amb l’organització Save The Children: “A Trípoli hem viscut quatre mesos en una fàbrica de sardines més de mil persones que menjaven un sol cop al dia. Si algú parlava, li pegaven. Per obtenir més diners, [els traficants] t’obligaven a trucar a casa i dir que estaves a punt de morir; mentrestant, et pegaven perquè els familiars sentissin els crits”.

Les màfies de vegades arriben a transportar persones en els patrullers que han robat a la marina líbia, com va passar dimarts. Els traficants, a més, van obrir foc contra la nau de Frontex que rescatava els immigrants per impedir que els detinguessin, i van fugir després amb la barcassa. A hores d’ara potser ja estan treballant en un altre embarcament d’immigrants.

L’any passat van arribar a Itàlia prop de 170.000 refugiats i immigrants sense papers, i enguany s’estima que arribarà com a mínim el mateix nombre de persones. Una mica més de la meitat acaben marxant cap a altres països europeus, Alemanya i Suècia sobretot, mentre que la resta es queden a Itàlia, que està desbordada.

Alguns polítics se n’aprofiten per mirar de guanyar vots: “He demanat als alcaldes de la Lliga que no acullin cap immigrant clandestí”, afirmava ahir Matteo Salvini, el líder del partit xenòfob Lliga Nord.

Es calcula que des de principis d’any han mort almenys cinc immigrants al dia de mitjana. La situació, com expliquen a l’ARA fonts de la marina militar, ha empitjorat des que el govern italià va abandonar el programa Mare Nostrum, que mobilitzava grans embarcacions amb militars i personal mèdic que, per socórrer persones en dificultats o per perseguir traficants, arribava de vegades fins a les costes de Líbia. El govern de Renzi, que reclamava ajut europeu, va desactivar-lo quan es va crear el programa europeu Tritó, de vigilància de fronteres. Però com explica a l’ARA Berardino Guarino, director de programes del Centro Astalli, promogut per jesuïtes italians, el nou programa “és clarament insuficient, i ho diu tothom, començant per les Nacions Unides”. “Té molts menys mitjans que Mare Nostrum i el personal és inadequat perquè el seu mandat és controlar fronteres, no salvar persones”. “La UE, amb l’absència de normes, obliga els demandants d’asil a embarcar-se en un viatge irregular molt perillós, quan es podria trobar una manera legal de fer-ho. Així sempre tindrem morts. I cal que els països de la UE es distribueixin el flux de refugiats de manera equitativa”, afegeix.

El director europeu del Servei de Refugiats dels Jesuïtes, Jean-Marie Carrière, deia fa poques setmanes: “Itàlia va demostrar amb el Mare Nostrum que salvar vides humanes és possible. Imaginem què es podria aconseguir si els 28 estats de la UE treballessin junts de debò a favor dels refugiats. Hem d’obrir canals d’accés segurs i legals per a qui demana protecció internacional i, alhora, ampliar molt la nostra capacitat de recerca i socors al mar”.

Sandra Buxaderas

16/04/2015

Ara.cat