Alerta davant l'ús de fàrmacs per potenciar el rendiment intel·lectual

Persones sanes intenten millorar la seva memòria o concentració prenen medicaments disenyats per l'alzheimer o el TDAH

Potser, alguna de les següents situacions els resulti familiar: aquesta setmana han de lliurar un projecte important, o tenen un exàmen, o han d'acabar un encàrrec urgent; el temps s'acaba i estan treballant a tota màquina, fins i tot fins ben entrada la matinada. Després de diversos dies d'intensa activitat, es senten molt cansats, els costa concentrar-se, estan despistats. Així, no hi ha manera d'acabar res. Però imaginin que hi hagués un fàrmac que els ajudés a mantenir-se desperts i actius, a trobar la concentració que necessiten i que augmentés el seu rendiment intel·lectual. Ho prendrien?

Moltes persones sanes consumeixen medicaments capaços de potenciar les seves capacitats cognitives, sobretot la memòria i la concentració. L'únic problema és que aquestes pastilles que ingereixen no han estat dissenyats per a ells, sinó com a tractament mèdic per als qui pateixen alguna malaltia neurològica, com Alzheimer, esquizofrènia o TDAH. I pel que sembla, alerten els científics, aquesta tendència podria anar en augment.

"No sabem prou sobre quants ciutadans sense malaltia mental estan prenent aquests fàrmacs, ni tampoc de quina manera, ni per què. El problema és que els actuals medicaments que milloren la cognició [en malalts] també tenen una àmplia varietat d'efectes secundaris que no són predictibles i que podrien ser perjudicials", alerten les neurocientífiques Barbara Sahakian i Sharon Morein-Zamir, ambdues investigadores de la Universitat de Cambridge, al Regne Unit; aquestes investigadores acaben de publicar un article a The Lancet Psychiatry Journal en què insten a governs, institucions de salut públiques i farmacèutiques a treballar de forma conjunta per valorar l'ús d'aquests fàrmacs en gent sana.

"Necessitem tenir estudis i dades que ens permetin disposar d'una visió àmplia i equilibrada dels riscos i beneficis d'aquest tipus de fàrmacs i establir a partir d'aquí unes regulacions jurídiques clares per al seu ús".

Els fàrmacs utilitzats per potenciar les capacitats cognitives són de molts tipus, des d'antipsicòtics, com ho llegeixen, fins nicotina. Segons han començat a detectar els científics, entre els més consumits hi ha el metilfenidat, un medicament psicoestimulant usat per tractar el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) ; el modafinilo un neuroestimulant que sol prescriure per a aquelles persones que pateixen narcolèpsia, un trastorn neurològic crònic que altera la capacitat normal del cervell de regular els cicles de son i que causa una gran somnolència durant el dia. I també el donezepilo, usat per tractar la dificultat per recordar i pensar amb claredat, així com comunicar-se dels malalts de demència i Alzheimer.

Aquests medicaments no es poden adquirir a Espanya si no és amb recepta mèdica, però això no frena moltes persones de comprar a través d'internet, sense cap garantia sanitària.

Sahakian i Morein-Zamir, de Cambridge, expliquen a The Lancet Pshychiatry Journal, que la gent els pren amb l'objectiu d'obtenir millors resultats a l'institut, a la universitat, la feina o per mantenir l'atenció i el rendiment quan tenen privació de son o jetlag. De moment, gran part dels estudis que s'han realitzat s'han centrat en l'ús que fan els estudiants als Estats Units, on s'ha vist que fins a un 35% d'aquest col·lectiu podrien estar prenent. I aquestes neurocientífiques consideren que podria ser només la punta de l'iceberg.

Casto Rivadulla, professor i investigador del Grup de Neurociència i Control Motor (NEUROcom) de la Universitat de La Corunya, es posa les mans al cap: "És una barbaritat que els estudiants prenguin aquest tipus de substàncies sense prescripció mèdica . El cervell passa per diverses fases i períodes crítics, com és l'adolescència i fins que madura, cap als 23 anys. En aquestes èpoques és quan hauria d'estar més estable, i en canvi el sotmetem a estrès químic, a més de l'alcohol i altres drogues que els xavals consumeixen. Els danys que això pot generar és terrible "

Aquests medicaments actuen afectant la comunicació entre les neurones. En les persones malaltes, intenten corregir alteracions en el funcionament del cervell. "El que no s'ha demostrat és què passa quan prens alguna cosa creat per millorar una patologia i estàs sa", assenyala Rivadulla, que afegeix que "si et prens fàrmacs per a l'ansietat sense patir-ne, podràs suportar millor nivells d'estrès molt més grans. La qüestió és plantejar-se si realment el necessites. Perquè la suposada millora té un preu. I encara no sabem com gran és el preu.", afegeix aquest investigador.

Tractar de millorar les nostres capacitats cognitives mitjançant l'ús de químics no és nou. Durant molt de temps, per exemple, els estudiants universitaris consumien amfetamines durant el període d'exàmens, ja que creien que els ajudaven a aguantar més temps estudiant ja memoritzar més. I als Estats Units, després de llançar al mercat el Prozac, molts executius el prenien, malgrat no patir depressió, per augmentar els seus nivells de resistència davant l'estrès, la tensió nerviosa i l'ansietat.

Però, volen saber quin és el millor mètode, el més infal·lible, recomanat per tots els neurocientífics, sense efectes secundaris, sense necessitat de recepta mèdica, per millorar la seva capacitat cognitiva? Dormir. Durant les hores de son el cervell realitza una eficient posada a punt i es prepara per tornar a funcionar a ple rendiment l'endemà.

El projecte Nerri

La neuromillora, com es denomina a l'ús tant de fàrmacs com de dispositius tecnològics per intentar millorar les capacitats cognitives en persones sanes, és ja un tema que preocupa als països de la Unió Europa. Per això, ja s'ha posat en marxa un projecte anomenat Nerri, un acrònim de neuromillora i investigació responsable, finançat pel 7è programa marc de la Comissió Europea, que pretén establir un diàleg entre la societat, els científics i la indústria abans que aquests productes arribin de forma massiva al mercat. L'objectiu és informar els ciutadans, també escoltar les seves preocupacions, i entre tots establir els límits ètics i també de seguretat sanitària. A Espanya el projecte està coordinat pel Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra, que promou trobades, debats, entre ciutadans i experts per discutir sobre aquest tema. Perquè si els diguessin, lectors, que hi ha un tractament sense efectes secundaris que li poden donar als seus fills per millorar la seva capacitat per a, posem per cas, les matemàtiques, l'hi donarien? I si vostès decideixen no donar però la resta dels companys de classe sí que en prenen, tenen per tant, avantatge respecte al seu fill? El debat està servit.

Cristina Sáez

06/04/2015

La Vanguardia