"Putes ‘baby’"

Què ens ha passat perquè tinguem un nivell tan alt de tolerància al comerç sexual?

Fa dos anys va esclatar a Roma l’escàndol de l’anomenada baby prostituzione: nenes de 14 i 15 anys que canvien sexe per diners per recarregar el mòbil, comprar-se roba cara o esnifar una ratlla de cocaïna. La desarticulació d’una xarxa –en la qual hi havia implicada, almenys, la mare d’una de les noies– va causar commoció, no només en el nostre veí mediterrani. “En quina mena de societat ens hem convertit?”, es preguntaven alguns. Fa dues setmanes la història es repetia a Múrcia, on dotze menors, quatre d’elles espanyoles, eren ofertes per WhatsApp. Algunes les van captar a les pistes de ball de discoteques, i almenys una d’elles va reclutar dues companyes d’escola. Dels 200 euros cobrats per servei, no en rebien més de 60. No serveix de res escudar-se en la crisi per justificar que alumnes de secundària o Dret es converteixin en escorts el cap de setmana per pagar-se una bossa de mà de Prada o unes sabates de Louboutin. Ni aquelles joves que subhasten la seva virginitat i els que liciten a internet per ficar-se al llit amb elles; “la vegada que vaig arribar a valer més van ser 500 euros”, explica una jove a la càmera en un documental emès recentment a La noche temática de La 2 sobre la prostitució legal a Alemanya. I és aquesta mateixa noia que pronuncia unes paraules que glacen la sang per la seva frivolitat: “La prostitució està de moda”. S’estén una opinió segons la qual ha desaparegut l’estigma, com si ser puta gaudís avui d’un prestigi social comparable al dels temps de les heteres gregues.

Parlo amb noies joves que en coneixen d’altres que venen el seu cos, gairebé sense consciència que ho fan, i em diuen que no ho troben malament: “No estem parlant d’explotació sinó que ho fan perquè volen”. Què ens ha passat, em pregunto, perquè tinguem un nivell tan alt de tolerància al comerç sexual. Cal tenir un perfil psicològic determinat per obrir-se de cames davant desconeguts, embutxacar-se cent euros i tornar a casa a sopar amb la família i veure la tele, ja que, efectivament, no parlem de màfies que enganyen i esclavitzen dones joves, a les quals desposseeixen de qualsevol rastre de drets, de la vida fins i tot. L’extensió d’aquesta nova visió, que defensa la prostitució com un mitjà tan digne com qualsevol altre per guanyar-se la vida, trenca el sac dels somnis i dels ideals, també de la integritat. Pobres nines trencades aquelles que trien bescanviar la seva intimitat per una nit en un hotel de cinc estrelles. Quins llibres deuen haver llegit, a quins models han admirat, quins valors han rebut? Davant d’elles, només ens queda la compassió. Però davant els qui s’ocupen de promoure, gestionar i beneficiar-se de la humiliació que suposa vendre’s per als qui encara no coneixen la cruesa de la vida no hi ha cap altre sentiment que el del menyspreu, per frustrar la poca innocència que queda en aquest món.

Joana Bonet

09/02/2015

La Vanguardia