França viu immersa en un triple xoc des de l'atemptat de dimecres contra la seu del setmanari satíric 'Charlie Hebdo'. L'atac a aquesta publicació, que va acabar amb l'assassinat de dotze persones, ha xocat un país immers en l'etern debat de casar la identitat amb els valors fonamentals de la República.
 |
L'atac a la llibertat
"Avui és la República sencera, que ha sigut agredida. La República és la llibertat d’expressió, la cultura, la creació, el pluralisme, la democràcia, la idea de justícia i pau", va assegurar dimecres el president francès, François Hollande, des de l'Elisi. La qüestió que l'atemptat de dimecres va ser, sobretot, un atac a la llibertat era el que més es deixava sentir a l'esclat d'indignació que es va viure, entre la tarda i el vespre, a la plaça de la República de París. “Atacant la premsa volen fer callar a tothom, però no ho aconseguiran”, alertava en aquest indret la Isabelle, que deia que ningú podria fer caure els tres pilars sobre els quals està construïda la nació francesa: llibertat, igualtat, fraternitat.
L'alerta terrorista
"La guerra", titula aquest dijous el seu editorial el diari 'Le Figaro', que lamenta que fins ara "ningú l'ha volgut veure". França fa temps que està sota l'amenaça islamista. De fet, el mateix setmanari 'Charlie Hebdo' havia estat atacat l'any 2011 després de publicar, el 2006, unes caricatures del profeta Mahoma. Però va ser la participació de França a la coalició liderada pels EUA contra els jihadistes de l'Estat Islàmic a l'Iraq i Síria el que va elevar l'alerta, ja que en diferents vídeos extremistes se citava aquest país com a objectiu d'atacs. Segons un 'think tank' britànic dedicat a l'estudi de la radicalització, fins a 700 francesos han marxat a fer la jihad a les zones sota control de l'Estat Islàmic. Un suport important als extremistes islàmics que preocupava les forces antiterroristes dins el país i a tot Europa.
El debat sobre l'islamisme
L'atemptat de dimecres va coincidir amb la sortida a les llibreries de l'última novel·la del prestigiós escriptor francès Michel Houellebecq, que porta per títol 'Soumission'. A l'obra, el lector es trasllada a la França del 2022, on acaba de guanyar les eleccions un president islamista, amb tots els canvis que això suposa per al país. I ho fa guanyant a les urnes el Front Nacional. Vet aquí tots els ingredients de l'eterna controvèrsia que viuen els francesos. Aquesta obra de Houellebecq era només l'últim dels capítols d'un debat etern sobre l'islam a França –una qüestió que el president Hollande ha evitat fins ara, segons denuncia aquest dijous el diari 'Libération'– i el paper d'agitador dels fantasmes que té l'ultradretà Front Nacional amb una popularitat a l'alça.
Marc Vidal
08/01/14
Ara.cat
LA POLÈMICA
No és la seva primera polèmica, no endebades milita en la incorrecció política, i de fet el seu nom ha crescut a mesura que creixien els seus detractors. Va ser molt sonat, per exemple, el judici que va patir per una entrevista a la revista Lire, on va afirmar que “la religió més idiota del món és l’islam” i que “quan llegeixes l’Alcorà et cau l’ànima als peus”. El jutge el va absoldre perquè va considerar que, en un Estat laic, criticar la religió és part de la llibertat. De fet, no va ser aquesta la gran conquesta de la Il·lustració?
Ara, després de ser un dels escriptors més llegits de França, tant per la seva categoria literària com per la seva tendència a la provocació, Michel Houellebecq acaba de publicar una novel·la que promet ser una bomba: una simulació literària de com seria una França governada per l’islamisme. El títol, Soumission, i la trama, rotunda: l’islamista Mohammed Ben Abbes, del partit Fraternitat Musulmana, guanya les presidencials del 2022, gràcies a la conjura de la resta de partits contra el Front Nacional. A partir d’aquí, els fets es precipiten: la Sorbona passa a ser una universitat islàmica finançada per emirs, el rector té tres dones, els professors no islamistes són jubilats, la xaria no s’aplica però la minifaldilla està prohibida i les dones reben diners per retirar-se del mercat laboral. I tot plegat amanit per una societat francesa apàtica, que ha anat perdent la identitat i que està “galvanitzada per la seva adoració a esportistes, modistes, actors i models”, limitant-se a veure “reality shows sobre l’obesitat”. No cal dir que la polèmica ja ha enfrontat intel·lectuals com Finkielkraut, que considera la trama del llibre com “un futur que no és segur, però sí plausible”, amb líders de l’esquerra i d’organitzacions islàmiques. En el fons de la qüestió, la brutal crisi d’identitat de la gran França.
Certament, això d’Houellebecq és una provocació, i costa d’imaginar que el paradigma democràtic francès desaparegués fàcilment.
Però escric aquest article el mateix dia que el setmanari Charlie Hebdo, que va publicar les caricatures de Mahoma, ha patit una matança al crit de “venjarem el Profeta”. És a dir, novament la realitat li clava una plantofada a la ficció i ens recorda que el fanatisme és capaç de trencar tots els esquemes. La veritat és que l’islamisme és una ideologia bèl·lica que té una clara intenció de domini, i encara que la novel·la d’Houellebecq sigui una hipèrbole, parteix d’una problemàtica molt seriosa que està posant en perill els valors occidentals. Avui ha matat més d’una desena de persones en una revista francesa. La matança no confirma la trama de la novel·la d’Houellebecq, però confirma la base de la seva preocupació: l’islamisme és pur totalitarisme, no ha nascut per pactar, ni conviure, sinó per vèncer, i l’únic camí és derrotar-lo en tots els camps si volem salvar la llibertat.
Pilar Rahola
08/01/15
La Vanguardia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies