Com anem de sensibilitat social?

Diumenge passat, dia dels Innocents, de bon matí, em va sorprendre una intervenció del regidor de Serveis Socials de Girona, Eduard Berloso, a Catalunya Ràdio. En comentar que l'Ajuntament pagaria el menjador a uns pocs estudiants d'institut, el regidor va dir textualment que la majoria d'aquests estudiants pertanyen a "famílies no massa ben organitzades i quan reben aliments aquells dies s'afarten i fins que no els torna a tocar, la quinzena següent, queden penjats".

I em vaig fer algunes preguntes i reflexions:

1. La quantitat d'aliments que rep quinzenalment una família que tingui ingressos per sota del llindar de pobresa, abasta per alimentar bé els seus membres?
2. El regidor i la seva família, serien capaços de viure només amb els aliments que es faciliten a aquestes famílies necessitades?
3. No té una certa lògica que aquelles persones que han passat gana durant uns dies se'n vulguin rescabalar quan reben l'ajuda?
4. Potser el regidor volia justificar davant l'opinió pública la insuficiència d'ajuda als més necessitats?
5. És lògic que carregués la culpa als qui reben les ajudes que, d'altra banda, no poden defensar-se?
6. Potser inconscientment pensa que aquestes persones no són les qui el voten?
7. És conscient, aquest regidor, de la desigualtat social en què vivim, que durant els darrers anys ha augmentat considerablement?
8. Ell com a persona, o el partit en què milita, què fan per disminuir aquesta desigualtat social?

Al VIII Informe de l'Observatori de la Realitat Social, publicat per Cáritas espanyola l'octubre de 2013, hi diu que el 2010 el 20% de població més rica concentra 7,5 vegades més riquesa que el 20% de la població més pobra. Aquesta ràtio, el 2005, era de 5,5 vegades i mitja.

Durant els darrers anys, sobretot des del 2008 quan esclatà la crisi econòmica, el sistema econòmic i polític ha fet que la societat s'hagi tornat molt més individualista. Els membres d'aquesta societat tendim a creure que els qui no han assolit el nostre nivell és perquè no han fet el calia per arribar-hi.

Diem que hi ha igualtat d'oportunitats, però això no és cert. Un infant nascut, per exemple, al barri de la Font de la Pólvora, tindrà les mateixes oportunitats que un altre que hagi nascut en el si d'una família acomodada? L'estiu passat un altre regidor, Joan Alcalà, recomanava no donar almoina als captaires perquè des de Serveis Socials ja se'ls atén, i va dir que, si els trobaven captant, els multaven. Vivim en una societat amb un percentatge d'atur que ronda el 20% (molt més elevat en els segments juvenil i de persones de més de cinquanta anys) i amb un índex de pobresa que supera el 20%.

Joan Alcalà creu de veritat que les persones necessitades ja s'atenen prou bé des de Serveis Socials? Per què, a Girona, es limita el nombre de persones que poden menjar calent a La Sopa? Per què no es crea un menjador social capaç d'atendre totes les persones que necessiten aquest servei? No seria lògic que quan es troba una persona que capta s'estudiessin les seves circumstàncies per veure si realment té cobertes les necessitats bàsiques? I, si no les té cobertes, revisar les ajudes que rep?

Em sembla que cal que tots revisem la nostra ètica en relació amb els més desafavorits per veure en quins punts falla i corregir-la.

Xavier Merino

05/01/2015

Diari de Girona